sábado, 7 de junio de 2014

El mur del lament

Parc de la Ciutadella, visita a la instal·lació de Benedetta Tagliabue per celebrar el Tricentenari.
Sota un sol de justícia pinta un graffiter uns retrats que parlen per sí sols. Al costat, les taques tricolors que evoquen Alemanya o Bèlgica i no Catalunya. Dinosaures armats. A sotavent i a l'ombra, un coreògraf dóna instruccions a un grup de joves ballarins que copejaran el mur encara intacte. 
Als remats, armadures corrugades juguen amb l'aire i agafen boniques figures de vímet trenades a mà.

El mur és un de les set elements d'arquitectura efímera que promou el Tricentenari sota el nom de BCN Re.set i que s'expliquen amb detall al vídeo. El pressupost dels projectes puja la friolera de 540.000 euros. Fa mal, quan ens retallen per totes bandes, que et diguin que aquest dineral no és res...No era suficient amb el centre del CCBorn? Si afegim la modernura del poti-poti FFbcn - no sabem la morterada que ens costa a tots plegats - només puc aprofitar aquest mur per lamentar-me.

Per cert, com és que no ha participat l'Escola d'Arquitectura de la UPC, i sí tot d'escoles privades? Si més no, curiós.










Actualització 10-06-14. El video de la Performance, d'un innovador.. Ollè, que portem trenta anys fent gairebé el mateix.

10 comentarios:

  1. S'ha de reconèixer que són uns grans venedors de fum. Amb aquest somriure, la Benedetta gairebé m'ha convençut. M'imagino a la cort tricentenària rendint-se a la seva bellesa.

    ResponderEliminar
  2. és encantadora, cert. Demà passejaré a veure què han fet a l'arc de triomf.

    ResponderEliminar
  3. Copio, pego y lo hago mío :

    d'arquitectura efímera ; El pressupost dels projectes puja la friolera de 540.000 euros ; Fa mal, quan ens retallen per totes bandes, ; que et diguin que aquest dineral no és res ....
    Si afegim la modernura del poti-poti FFbcn - no sabem la morterada que ens costa a tots plegats - només puc aprofitar aquest mur per lamentar-me.

    Vivimos en un país de vendedores de humo, como ya lo ha dicho ENRICH, y donde los medios tienen la tendencia a hacer desaparecer ciertas palabras para darles la pátina. A esto le llaman el muro del tricentenario...yo le llamaría el muro de las lamentaciones.
    salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si al menos el murito tuviera unas pintadas de cierta calidad artística que pudieran subastarse, pero no, son un horror como la mayoría de los graffiti.

      Eliminar
    2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
  4. S'haurà de veure, però de moment no "pinta" bé. Això sí de moment Benedetta Tagliabue ens ha venut una moto, bastant cara per cert però amb molt entusiasme. D'entrada la primera objecció és: calia aixecar un mur? no es podria haver utilitzat un mur existent i dignificar-lo?.

    En temes culturals els polítics que donen el vist-i-plau massa vegades pateixen la síndrome del "vestit nou de l'emperador" i semblen incapaços de negar segons quins projectes per no semblar idiotes. I l'estupidesa, en molts casos, és aprovar-los.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tenims murs de la vergonya a manta. Ja et podrien haver consultat abans els del Trice. El que passa és que tenim excusa per fer obres i mogudes i sospito que pels motius de sempre: inaugurar i ensobrar.

      Eliminar
  5. La "Tagliatelle" recita molt bé a Leopardi, somriu que dóna gust, és capaç de convèncer al més pintat, diu que posin una parapet i ens fa creure que això és disenyar un mur i després entre somriures i tricentenaris tots a pagar.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benedetta és una senyora amb bon gust, no entenc com s'ha deixat corrompre amb la història del mur. I curiós que tots els equips vinguin de fora, no érem tan bons i creatius els catalans?

      Eliminar
  6. Histrionionisme institucional. Al sentir-la parlar, la "Tagliatelle" m'ha tret de polleguera, però què es pensa aquesta senyora?
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar