Patinant

Desconec si té massa utilitat la publicitat institucional. Per mí són diners llençats, pitjor, molt mal gastats en aquests dies de retallades injustes. És cert que tots els partits l'han practicada en seure al Govern. En aquesta darrera campanya de l'Ajuntament, encara hi ha més coses que no s'entenen.

La iniciativa divulgativa: dirigir-la al públic turista i promocionar llocs no tan visitats. Els turistes miren les televisions locals? Com poden identificar aquests racons dels barris que no trepitgen?





El video, animat per una cançó tan semblant a les "mediterràniament"de la Damm, el protagonitza una noia tan guapa com mala actriu, que recorre els districtes de Barcelona en bici o caminant, amb càmara i rosa. Com un Lipdub de col·legi, intervenen ballarins, patinadors, ioguis, músics, gent molt enrotllada en un recorregut molt net i buit. No cal dir, malgrat la felicitat i l'amor que en desprèn, que el director del clip, el José Corbacho, torna a treballar tan desfassat i ple de estereotips com quan va fer la moguda wagneriana a la nostra ciutat. I ja no diguem la densa substància de la lletra de la cançoneta, Living Bcn Style, trilingüe, això sí.

No em crec que no tinguem millors professionals per publicitar, si és que cal, la cultura i l'oci de la capital. El mateix passa a la tirallonga dels anuncis de la Història ens convoca que va subministrant cada mes la Generalitat. Tots amb aquesta atmòsfera tan patriohistèrica com vella. Tal és la seva influència que fins i tot, anuncis com el de la Viladrau, l'aigua ens mou, s'han contagiat. La veu de l'Arana de sempre i els valors del poble català, tan pencaire i innovador. Com som d'extraordinaris.