Inteligencia

Por si no lo sabían, ésta es la semana de los Cefalópodos. Cada día, novedades sobre su compleja red nerviosa a pesar de lo viejos que son (Cámbrico Medio).
Como la cosa siga así, éstos dominan el mundo.


More than half a billion years ago, the lineage that would lead to octopuses and the one leading to humans separated. Was it possible, I wondered, to reach another mind on the other side of that divide? Octopuses represent the great mystery of the Other.
Sy Montgomery, The soul of an Octopus, 2015


Pop for Home Minister !

El barbut, la solució

Hans Cranach

Retrato de un hombre barbado, 1534

Thyssen Madrid

Hans Cranach té dues obres al Museu Thyssen, les úniques firmades per ell: aquest retrat amb poques referències i una altra, que acaba de ser restaurat amb patrocini del govern alemany. No tenim més obres perquè Hans va morir molt jove, als 24 anys, a la ciutat de Bolònia.
És un retrat on la cara amb la barba quadrada i les mans han merescut més treball però les robes resten força planes, cosa que no passa amb la volumetria del cos de la dona amb qui fa parella simètrica. No es coneix la identitat dels models encara que se suposa que es tracta d'un matrimoni burgès de la ciutat de Wittenberg on treballa la família Cranach.



La fitxa de l'obra:

Hijo de Lucas Cranach el Viejo, inició su formación en el taller de su padre en Wittenberg. En sus obras se observa una gran dependencia del estilo de su progenitor lo que ha dificultado el catálogo individual de pinturas de los dos maestros. 

En esta tabla el pintor nos muestra a un hombre representado de medio cuerpo, de rostro cuadrado, barba recortada y rasgos bien perfilados. El retrato, por su forma, composición y técnica, no se diferencia de la producción del taller de los Cranach en la década de 1530, no obstante, se identifica como obra de Hans Cranach por las iniciales “HC”; asimismo el óleo está fechado en 1534, cerca del hombro izquierdo del personaje. En cuanto a las interpretaciones del óleo, se pensó por un lado que podía tratarse de un autorretrato debido a una inscripción que reza “Hans Maller von Cranach”; también se barajó la posibilidad -por Falk y Koepplin (1974/1976)- de que la tabla formara un díptico junto con el Retrato de una mujer joven, que pertenece a la colección del Petit Palais de París. No obstante, dado que Hans Cranach nunca se casó, la teoría vigente es que ambas obras debían probablemente representar a un matrimonio de la clase alta. 

Només ha contestat una persona: l'encertada la prova, i ja us podeu imaginar qui és..

Carn de síndria

Aquest bodegó va ser notícia aquest agost per l'estranya síndria que retrata G Stanchi al XVII. Un professsor d'horticultura defensava que s'havia manipulat tant els conreus de les fruites i les verdures amb el temps que ja no són les mateixes. Tafanera, anem a buscar altres bodegons on es demostra que el vermell potent de la seva carn és natural i sucós: en ordre, ABrueghel, Ruoppolo, Wrightman.

De seguida es va encendre la xarxa i una noia penjà la foto d'una síndria que ha patit sequera severa!

És la síndria un miracle dels nostres horts: un cop oberta, tan fotogènica i brillant amb el contrast brusc del verd i el vermell, tan aquosa i dolça, saciadora i fresca, mereix un apunt més complet. Així doncs unes quantes més per fer-nos l'estiu més lleuger. Endevineu els autors, oi?

1

2

3

i 4 

En el vacío

Ligeti no iba mal encaminado..

Information about the recordings and sample sounds of the planets, moons and rings of planets in our Solar System. [Note: both Song of Earth and Voice of Earth are man made compositions of the original Earth recordings.] For live 24hr sound from space, see: http://www.radio-astronomy.net/





Via El Café de Ocata, la música de las esferas y Pitágoras.

Disseny pel món

Cabestrell 3D d'alt rendiment. 
Osteoid Smart Brace. Deniz Karaşahin · dkdesign. (TR), 2014

Només resta un mes per visitar l'expo temporal al Museu de Glòries, Disseny per viure. S'encarrega d'aquest magnífic recull de 99 projectes l'Òscar Guayabero, que podem seguir per línies de colors, una per àmbit: Accessibilitat, Educar, Protegir, Sostenir el planeta, Curar i Connectar.
Tenim productes per quan naixem fins per a morir; que ajuden a parir, incubadores sense cables, refugis de tota mena inclosa la del S Ban, per cobrir necessitats per a tothom a tot arreu, sostenibles com a principi esencial, i d'enorme valor social.




Alguns els havien conegut en revistes però res millor que tenir-los allà per nosaltres i fins i tot, alguns els podem manipular. Els que destacaria per la nova coneixença: una copeta menstrual que ens estalviaria tones de cel·lulosa, la fulla artificial que fa la fotosíntesi, el molí vertical i tants d'altres. M'he quedat amb les ganes veure l'endoll solar per a finestra que recarrega petits aparells perquè havia desaparegut de la mostra:

Font d’alimentació solar per a petits aparells electrònics. 
Window Socket. Boa Oh, Kyuho Song, (KO), 2013

Innovació, funcionalitat, ergonomia i bellesa del producte que hauria d'interessar al mercat i alhora ajudar a la reforma social, tan urgent avui.
A un cartell de l'àmbit dels ecoproductes: No serem capaços de pilotar la nostra nau Terra si no entenem que és única i comuna. (R Buckminster Fuller, 69)

Els ous de Luís Egidio

Aquí els tenim, a una taula de cuina compartint llum amb ostres ben rugoses, el bronze del perol i els alls juganers. Destaquen per la seva pròpia blancor i pel plat amb fil blau. L'únic bodegó que he trobat amb mitja dotzena d'ous per celebrar el sisè aniversari del blog. Notareu que els girat i groguejat una mica, que ara amb el Google Images es troba tot de seguida.

Ja havia posat alguna obra de Meléndez en entrades anteriors: recordo una especialment brillant, de raïm per un cap d'any. L'artista, jove i bell al seu autoretrat, té uns ulls penetrants i convenientment manipulats per fer també més difícil la recerca.

Natura morta amb ostres, alls, ous i gerra 1772, el Prado

 Correspon a una etapa avançada en la producció del pintor. Mostra en aquesta composició un gran mestratge, les ostres que presenta en un primer pla s'enllacen amb la resta col·locades a l'últim pla. Cap al costat dret destaca el blanc d'un plat de ceràmica i els ous que té col·locats, mentre que en el costat contrari es pot copsar un perol de coure i al fons, gairebé confós amb el color fosc, surt una gerra coberta amb un tros de ceràmica trencada, objecte que l'autor va aplicar a diverses natures mortes.

LUIS MELENDEZ FAC (AT) ANNO DE 1746, Louvre.

Autoretrat efectuat segons la inscripció de la pintura quan l'autor tenia trenta anys. Vestit elegantment de l'època, amb un gipó de ras verd fosc sobre camisa blanca; cinta blava li recull el cabell. La seva mirada es dirigeix directament a l'observador de la pintura, a qui mostra un dibuix acadèmic de nu masculí.

Han encertat el concurs els amics, que arribaren per aquest ordre, FELICITATS!:

1. Alejandro Ros
2. Timamót
3. Marga Fedz-Villaverde
4. Albert Allau
5. Albert Galderich

A tots ells, moltes gràcies per la feina feta. 






La fitxa detallada del web del Museu del Prado, on podem trobar el bodegó: 

Meléndez, Luis Egidio

Título

Bodegón con ostras, ajos, huevos, perol y puchero

Cronología

1772

Técnica

Óleo

Soporte

Lienzo

Medidas

41 cm x 62 cm

Con una originalidad indudable, el presente bodegón muestra en primer término, e incluso derivando al segundo, varias ostras, pormenor relativamente infrecuente en los cuadros que pintó Meléndez; junto a ellas unos dientes de ajo y un plato de loza decorada, probablemente talaverana, completan la línea del plano más próximo al espectador. Detrás, y acusándose con poderoso volumen, un enorme perol de cobre, que intenta protagonizar el lienzo, aparece levemente inclinado merced al pequeño cuenco de loza invertido, que ejerce el papel de cuña; al fondo una jarra que se cubre, según es habitual en los cuadros del artista, con un fragmento de loza decorada que se apoya en el borde y encima de un mango de madera que flota sobre el líquido que el recipiente contiene, sobresaliendo sensiblemente. La mesa de cocina casi desaparece bajo la acumulación de objetos, todos ellos acertadamente diferenciados y valorados por el foco de luz que, siguiendo el procedimiento habitual, penetra desde la izquierda iluminándolos con una precisión que revela magistralmente las calidades de las superficies de cada uno. La obra pertenece a una etapa bastante avanzada en la producción del pintor y registra una simplificación que le diferencia de los cuadros de los años precedentes en un grado próximo a la depuración preconizada por las nuevas modas que se iban adueñando de las artes pictóricas, contrarias a la omnipresente espectacularidad barroca de las décadas anteriores. Meléndez emplea utensilios diversos, que es fácil reconocer en otras obras salidas de sus manos; con todo, ésta se reviste de cierta personalidad propia en la medida en que ofrece motivos dotados de una peculiaridad sumamente  especial para el momento en que la pieza se pintó. Se advierte como se da una madurez que denota un estilo muy acabado y muestra a un autor que domina todos los recursos de la técnica no siendo los menores el conocimiento de la gradación de las tonalidades y el dibujo magistralmente adecuado, estando todo puesto al servicio de unas agudas dotes de observación para la captación de los menores detalles, encaminados a revelar la esencia de los objetos.La composición de tan excelente pintura fue repetida por el artista con ligeras variantes en otros cuadros pertenecientes al coleccionismo privado, que se consideran réplicas de éste (Texto extractado de Luna, J. J.: El bodegón español en el Prado. De Van der Hamen a Goya, Museo Nacional del Prado, 2008, p. 120).

Traços d'ombra

Land Art, negre sobre blanc. Res més ecològic que anar fent petjades a la neu i fer intervencions a la natura, com aquelles rascletades a la sorra. L'artista Sonia Hinrichsen ha tingut una senzilla ocurrència la mar de resultona. És clar que a cotes molt altes és quan hom ho gaudeix més. Potser és més interessant amb la llum molt vertical perquè veiem un preciós tapís de Damasc.

más grande bellezza

Un tráiler de Il Capo: “I was so taken by the chief. How he can move gigantic marble blocks, but his own movements are light”

La primera

Tanto lantánido y actínido, las tierras raras. Esta tabla sí era memorizable, y además, te lleva inexorablemente a cantar lo que sigue. Buen Septiembre.

una gota de mar

Quins dibuixos ens deixa la mar salada. I aquí només veiem amplificada per 25 la imatge d'una sola goteta. Així, quan ens empassem una al nedar, a part de la sal, ens cruspim ous, larves, crustacis, cucs i bacteris. Tot un microzoo ben formós. Via LAEM. Més detallades les criatures que formen el plàncton, aquí.

Som el que mengem

Scientist Mohamed Babu from Mysore, India, captured beautiful photos of these translucent ants eating a specially colored liquid sugar. Some of the ants would even move between the food resulting in new color combinations in their stomachs. Via thisiscollosal.com.

Cànon i bellesa

“Mathematics, rightly viewed, possesses not only truth, but supreme beauty — a beauty cold and austere, without the gorgeous trappings of painting or music.” —Bertrand Russell



BEAUTY OF MATHEMATICS from PARACHUTES.TV on Vimeo.

pitades

Les lactants han tret les urpes. Tenen motius: L'expulsió d'una tenda Primark d'una mare que alimentava el seu nadó o el tancament del compte Instagram de la iogui de la imatge han disparat protestes a les xarxes socials i mamellades a centres comercials.
Quan el pediatra recomana que el millor pel nen és donar pit al menys durant els primers sis mesos saps que toca trencar el son, posar-se el sostenidor de copa que s'obre, portar tapetes de cotó absorbent, tenir clivelles al mugró, alguna mastitis, no poder anar al cinema i molts d'altres sacrificis.

És just que les mares ho tinguin fàcil per nodrir als fills. Per començar, ningú no s'hauria de molestar en veure una mare alletant en un lloc públic. Res d'amagar-se per un acte tan tendre.

Ara, inquieten les mares multitarea que veiem al carrer:
És una botiga com Primark, amb tant d'enrenou i empentes, un lloc agradable per alletar?
No podem apagar el mòbil quan el bebé xucla i et mira?
És necessari ensenyar al món què bé fas el pi mentre el nadó t'agafa la mamella?

Recordo com la llevadora m'ensenyava a seure, posar coixins i col·locar el fill i el pit. Fes-ho en un lloc quiet, asserenada, em deia. Com un ritus sagrat. Aquells vint minuts de mamífera durant mig any creen dependència i en desalletar, tornes a tenir una lleu depressió post.

Potser l'havia mitificat massa. Amb tot, fóra urgent condicionar, quants més equipaments millor, uns espais comfortables i tranquils, no uns zulos amb pudor de bolquer com ara. Pels dies de fred. Pels altres, un banc al parc, ideal.

El pulso de la tierra

John Nelson utiliza las fotos de la Nasa para crear unos gif animados, secuencia de los doce meses del año. Todavía la fuerza del hielo es grande. Qué estable parece el Polo Sur. ¿Hasta cuándo?

Gracias al deshielo por el cambio climático, la flota comercial china ya ha abierto la ruta por el estrecho de Bering para ahorrarse 7000 kilómetros y 15 días de navegación, desde Dalian a Rotterdam. Un gran ahorro de energía provocado por nuestras propias emisiones y el calentamiento global del planeta, qué contrasentido.

40 años del DMdMA

El Día Mundial del Medio Ambiente fue establecido por la Asamblea General de Naciones Unidas, en su Resolución (XXVII) del 15 de diciembre de 1972 con la que se dio inicio a la Conferencia de Estocolmo cuyo tema central fue el Medio Ambiente. 

Se celebra el 5 de junio de cada año desde 1973. Lo que demuestra que en 40 años se ha hablado mucho y hecho bien poco. Ni el compromiso de Kioto se cumple, tenemos la más alta densidad de CO2 en la atmósfera y las medusas nos van a incordiar este verano.



We Are All connected. World Wildlife Fund from Celyn Brazier on Vimeo.



The world is where we live from WWF on Vimeo.

Mínim ADN

Com sempre, la BBC ens porta molta avançada. Simples animacions per fer molt clares les estructures de l'ADN. Anem substituïnt a poc a poc els llibres de secundària per gràfics? Si són d'aquesta qualitat, paga la pena.



BBC Knowledge Explainer DNA from Territory on Vimeo.

donar a llum

Badia de Toyama amb calamars-led

El que fan les mares. Quan aquestes famelles* de calamar van a desovar, deixen les profunditats, s'acosten a la platja, s'encenen per espantar depredadors i atrauen aliment. És clar que la jugada surt cara perquè moren en deixar la descendència i els japonesos tenen, de pas, la pesca il·luminada. Aquest espectacle natural comença a atraure molt turistes a les platges de Toyama a partir de la primavera.

Aquesta espècie, que agrada molt menjar als nipons, els Hotaru-ika (per la ciència són els Watasenia Scintillans), són de mida petita, uns 7 cm, i tenen uns fotòfors per tot el cos que emeten una llumeta blava per comunicarse amb els altres, la parella o per confondre enemics. A més, com que tenen un ull molt evolucionat, ja que pot veure colors, poden saber quan hi ha llum real i quan bioluminiscència.

Amb la posta, els pescadors fan enormes captures d'aquests animalons que han fet just un any i que han deixat els milers d'ous fertilitzats a la costa. Tots iguals, preparats per empaquetar i ser comsumits, que la seva carn es fa malbé de seguida i fa olor d'amoníac.

No serà que els japos són centenaris de tant menjar calamar?

* en honor a la veritat, les calamares van acompanyades dels mascles, que ells han de fertilitzar els ous a l'aigua.

Supersquid!

Ja els tenim aquí, només fotografiats per un grup de biòlegs de la Universitat de Hokkaido en aigües del Japó. Sabien de la seva existència però aquests són els primers documents gràfics que demostren que els calamars són un portent i que arriben a volar fins a 30 metres, gràcies a les seves membranes intertentaculars, aletes del cap i el seu impuls per doll d'aigua, el que també li serveix per nedar.

A la foto de grup, força estranya, sembla que els loligos aquests es tornen bidimensionals: potser s'aplanen per planejar millor. No és d'estranyar que no els veiessin: amb les potes i aletes tan transparents i el caputxó blau marí, es deuen camuflar com si res.

De moment no es disposa de video, mentre l'esperem podem mirar aquests altres tèutids volant plàcidament a la platja:

amagar l'ou

Imprescindible, l'ou. No ens cansem de menjar-los. De geometria perfecta i més bonics, els rossos. Tan barats que, quan vaig tenir antull de truita a la francesa a l'embaràs, el meu home va quedar encantat de complir la demanda.

Unes idees per decorar la Pasqua.
Els artistes són...?

1

2

3

4

5

6

7

8

9

i 10.

ovoides per arcs tangents, dibuix tècnic

(i dos extres de Kalamart)