Envelades

Kabul 1972

Potser eren unes poques les noies privilegiades que podien anar a la moda, estudiar i viatjar. Bé que podien escollir. Ara, la Malala, premi Nobel de la Pau, encara no pot viure al Pakistán: només l'ha trepitjat recentment per una breu visita. Podria rebre una altra bala al cervell per demanar escoles per les noies del país.

Quan a l'agost, passats els atemptats de la Rambla, vaig manifestar que m'hagués agradat una musulmana sense hijab fent el discurs a la manifestació per la Pau, vaig encendre el meu mur de FB: - Poc viatjada, inculta, no entens res, que és la seva manera de mostrar la seva tradició i la seva identitat!

Curiosament una identidad que només visualitzen les dones. Ells, ben occidentals, amb texans i bambes, no n'han d'exhibir cap senyal cultural, que jo ho fan prou bé elles. Perquè em temo que no ho fan en plena llibertat. Perquè la meva alumna síria, quan son pare marxa de viatge, porta faldilles i ensenya els braços. Perquè en altres temps, al 1979, les perses van sortir al carrer per dir no al vel obligatori. Perquè al febrer a Teheran,  29 dones van ser detingudes per treure-se'l. 

Donem-les llibertat. Ja veuríem quantes es cobrien per modèstia o per seguir un Islam més estricte. Era quan el vel protegia l'home i la dona del sol i la sorra que prenia tot el seu sentit ergonòmic i estètic. 

curs del 83

Setembre del 83,

Ignorantia juris non excusat
El primer que ens ensenyà el professor Diéguez, de Constitució, a 3r de BUP a l'Institut Ramon Llull de Palma. El mateix curs on Janer Manila em va fer estimar Rodoreda i M Mar Bonet. Anys d'aquella transició tan qüestionada on érem feliços pels canvis i les ganes de conèixer.

Canten els esperons

Ara que és tornat Lorca a escena, el públic omple fins exhaurir entrada, entén la seva musicalitat i es deixa conquerir pel seu duende, em pregunto si no serà perquè som ibèrics i germans i mediterranis fins a la medul·la i que tot això del referèndum és un artifici forçat, allunyat dels nostres ancestres, creat en un moment de crisi, que abans aquí tots contents.
Esperonats, els estels que es claven per encabritar a uns i altres i dividir el que abans era una amalgama ben soldada. Que no, que això és un matrimoni que no s'estima. Que hi ha maltractes. Que el que vindrà serà un verger ple de fruits i aigües cristal·lines. Ja em perdonareu, però el que observo, tal i com s'accelera a la pista, és un genet negre, molt negre.

En la luna negra
de los bandoleros,
cantan las espuelas.

Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?

...Las duras espuelas
del bandido inmóvil
que perdió las riendas.

Caballito frío.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!

En la luna negra,
sangraba el costado
de Sierra Morena.

Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?

La noche espolea
sus negros ijares
clavándose estrellas.

Caballito frío.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!

En la luna negra,
¡un grito! y el cuerno
largo de la hoguera.

Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?

Fèmines!

Quan els amics et protesten i defensen que el debat feminista està superat no ho accepto. Ja m'agradaria dir que les dones hem guanyat suports entre els companys homes. La veritat és que el feminisme és feble perquè només importem als polítics quan som en campanya. No es reacciona gaire a molts problemes que ens afecten, uns quants de molt greus:

• Assetjaments a les polítiques pel seu aspecte (vegi's atacs a les dones de la Cup o PP).
• Escandalosa quantitat de dones assassinades pels seus homes.
• Escassa quota de poder a empreses, càrrecs, etc.
• La paraula Feminisme està dimonitzada.
• Misogínia evident en la cultura visual actual.
• Lentitud per tramitar i aplicar Lleis d'igualtat.
• La trista evidència de que les joves estan exageradament pendents de la seva imatge.
• L'alarmant regressió que pateix la dona al món.
• La feminització de la pobresa.
• Les darreres agressions a Colònia i a altres festes
• Ensenyar és vulgar, cert, però també és greu defensar la insinuació, producte de la cosificació de la dona.

No acabo la llista: tenim conflicte per estona. Si no es fan feministes molts més homes i dones ho tenim pelut. I visca el pèl masculí i femení.

PS: Deixo l'article de la Rojals sobre l'Escarni. Molt oportú encara que vell.
PS2: ara m'adono que és el meu primer article del 2016.

Que tingueu molt bon any!

Bona Mercè

Mariscal representa la Barcelona alegre i oberta que era quan festejàvem els JJOO. Poso aquesta imatge del dissenyador amb tristor, ja que el seu estudi té problemes econòmics, els seu llenguatge visual és vintage i aquí, a BCN, falta l'humor, com va dir el Buenafuente al pregó.

A viure i riure la Festa!

Bandera (2)

Catalunya sí està dividida: uns i altres s'acusen mútuament de manipulació dels números, manipulació de la Història, manipulació dels mitjans, dels adults, dels nens, i encara ha de pujar el to a la campanya. Que el Mas ja comença a dir que quin cony de democràcia és aquesta, els de Súmate, que ens estan fotent, l'Albiol, que prou de la broma.

Mentrestant t'has de definir. Que no posicionar-te és dir no a uns i sí als altres. O defensar que el miratge no te'l creus, és dir no. Passar de terres i banderes és no. Al·lèrgia als nacionalismes és no entendre una cultura. Aplaudir la cremallera de la Via però dir que era partidista, més no. Denunciar que el meu vot metropolità no té ni la meitat del pes del rural és anar contra l'anhel del poble. 

Pels que som del tebi i reduït grup del si-no, tenim un que altre consol. Es pot trobar al creuament de cartes a l'Ara, en tinta de Xavier Fina, molt recomanable pel seu realisme i moderat discurs. En els articles del Sergi Pàmies, el Ramoneda i el Manuel Castells que podem llegir al web Café Reggio passats uns dies de la seva publicació. I malgrat el seu intermig posicionament, també reben de valent.

Molt fotut. Tot contra de l'acord i el diàleg. Potser el 28-S la cosa se calma, però caldrà, ja no refer el ponts, sinó construir-ne de nous, ben moderns, forts i hidrodinàmics.

I per acabar, un altre dilema, penjar al balcó de la república loligonera,
la primera o la segona?

Que tinguem un bon curs 15-16. Feliç tornada al cole.

Ben lligats

Totes les formacions polítiques han engegat amb força les seves campanyes pel 27S. La més vistosa, de moment, és la del còctel sobiranista Junts Pel Sí, que conjuga tipografies del redisseny del logo convergent, el fons verd, encara que tirant al blau, molt Eco i la paraula del procés, Junts, que com recordeu, es feia servir a l'operació estiuenca dels selfies Junts de la nostra TV·3. Una coincidència curiosa que fa sospitar que ja teníem lema i color decidits per part de la Llistíssima.

Les fonts cal·ligràfiques de pinzell, de cos gruixut, lletres rodonetes i lligades, també apareixen als cartells de la Cup, vés per on. Informalitat, traç artístic, d'imatge molt propera a nosaltres, gent, tots, junts, simpatia. Han fet una bona pensada perquè han creat la tipografia del SI, molt semblant a la Wanderlust o a la molt imitada de la il·lustradora Laia Bonet. Està de moda com podem comprovar des dels primers anuncis pallissa dels Mediterràniament de la Damm.

Segurament aquesta era la intenció: unir idees transversals amb paisatges tranquils, natura i la connotació d'una lletra tan feliça. El que no sé és si, Atenció!, els comunicadors s'enrecordaven del cartell dels no sobiranistes per l'aplec de la SCC a Tarragona del 11S-2014. I és que la Script-Brush està tan de moda que aviat ens en cansarem. Aquí uns quants exemples gratuïts.

Com Clinton

Un dels entreteniments habituals de les xarxes socials és fer tests per trobar-te a tú mateix, com a les antigues revistes de moda, amb preguntetes de resposta evident i resultat sense sorpresa. T'arriben per un amic cofoi que et mostra la solució per què t'hi sumis. Amb un minut vas fent, i al mateix temps, suposo, vas informant a una xarxa global d'espionatge.  Després em surten anuncis tan estranys de productes indepes o serveis de cura de gossos al FB o TW. Res a veure amb mi.

Com aquest sobre les coordenades polítiques de cadascú. Tan centradeta com Clinton? Deu ser que he respost com ells volen.

Si voleu perdre un xic de temps el podeu fer aquí. Atenció al logo molt NATO.

Junts

Preocupant aquestes cunyes de tv3.cat per campanyes pel Nadal, celebracions del Barça i vacances d'Estiu: El bon rotllisme xorra del Junts ens exhibim. Ara tocar patir imatges de gent que m'importa ben poc amb una música estiuenca tan matxacona com la dels darrers anys.

Realment TV3 no em representa. País molt groc!

(...)Vosaltres sou els protagonistes de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio. Només heu d'enviar un "videoselfie" amb aquelles persones, animals o plantes amb què junts esteu molt millor. "Junts" és el nostre estiu del 2015 (...)

Cooltura

Quan l'esport domina els telenotícies i les graelles televisives, quan el nostre conseller escull estranys personatges per liderar grans iniciatives culturals, quan tenim un problema en la direcció dels nostres museus, quan Barcelona ja no és referència artística, posem el crit al cel però poca cosa més.

Poques veus dissidents parlen de la situació de la Cultura a Catalunya. Al Terrícoles, JM Minguet explica on estem i què podem fer. Com que no s'inserta bé us deixo l'enllaç, aquí.

Recomano alhora el seu blog, que té poques entrades però de bona lectura i molt d'èxit a les xarxes.

el món per cent

Una ullada per desmuntar alguns tòpics.

Torna, Plató !

Un resum, via El café de Ocata. Pel país tan groc:

Catallunya

 Mirrored fence by Alyson Shotz

País que grogueja

Cada cop que veig DUI penso en ginecòlegs.

‪dislèxia‬

Avui, les façanes. Demà, tots amb icterícia 
‪thelastperformance‬ 
‪catallunya‬

El súperporro del país normal

I la pallussada suprema

darrers FB posts

l'ANC gasta una morterada en campanyes  (8M€).

Per pensar, sobre tot si s'apunten a la LLista de País.

Són tan generosos que fins i tot una tan poc indepe com jo ha pogut fer el seu tuit groc:

Ves, les meves (1)

Pensant en JL i altres amics que no estan al FB, em repeteixo.

Ópera en Palma

Esta estructura de alcachofa de espinas, tan afuncional como ridícula, iba a ser nuestro nuevo teatro de ópera*, by Dr Calaveras. De buena nos hemos librado. Pero la factura de la maqueta se ha de pagar. Sólo un milloncejo de nada. Matas en prisión y nosotros a cargar con la desmesura.

anèmona mona, anem

Las grandes obras del Govern de Matas las iremos pagando hasta el 2038: Hospital Son Espases, Palma Arena, el inundable metro de Palma, etc: más de 900.000.000€ pendientes y equipamientos con sobrecostes bajo claras sospechas de corrupción. 

Eso sí, la justicia en las Baleares va ágil. Es la única que ha encerrado a mafiosos como Matas o la Munar. Ya va siendo hora que las otras comunidades hagan lo propio y con celeridad, que los asuntos prescriben.

 A Ses Illes paguem!

*Del diario Última Hora ( 16/04/11)

El auditorio

El edificio de la Ópera era solo la guinda de un macroproyecto urbanístico que Calatrava diseñó para la fachada marítima. El carácter del edificio se logra, básicamente, gracias a su ubicación flotante y en solitario al final de un ambicioso desarrollo urbano de ocio y recreo en el Moll Vell.

La Ópera constaba de una cubierta móvil, que permitía diferentes configuraciones del auditorio en función del evento artístico y la climatología. Además de actuaciones operísticas, el edificio diseñado por Calatrava hubiese permitido la celebración de conciertos y espectáculos al aire libre, similares a los que se organizan en el Arena de la ciudad italiana de Verona.

Junto al auditorio principal, Calatrava diseñó un segundo escenario de menor tamaño, así como todos los espacios auxiliares necesarios.

Calatrava diseñó una pequeña escultura que debía flotar sobre el lago Lucerna, pero esta obra nunca llegó a ejecutarse. Años más tarde, el arquitecto valenciano utilizó esta escultura como referente para el diseño de la Ópera de Palma. A Calatrava le gusta trabajar la escultura arquitectónica, una constante en la obra del valenciano, tal y como puede constatarse en proyectos como el Turning Torso en Malmo, la estación de tren de Lyon o el Path Station en Nueva York. Calatrava ha llamado a esta forma de trabajar sus proyectos «transgresión de la escala».

El dr ingeniero-arquitecto, también imputado:

Viure lliure? BigBangData

Per fi dues bones notícies a l'àmbit cultural: l'exposició Big Bang Data del CCCB i la creació del nou museu nacional d'Arquitectura a Montjuïc.

Mentre ho escric al FB i aquí, sóc conscient que em delato i que sóm dades. Envio a la xarxa un estat emocional positiu, els meus interessos, les llengües amb què m'expresso (i potser la meva orientació política), on podré ser localitzada i de pas faig -gratis- publicitat institucional. Una frase de res i molta informació que navegarà per cables submarins de secció complexíssima i s'emmagatzemarà en enormes tancs de dades, tan materials i calents com invisibles per nosaltres.

Escalofriante exposición, no sólo porque una sale hipotérmica, sino por la densidad de las explicaciones, artefactos, instalaciones de artistas e infogramas. Dos horas de visita, insuficientes. Nuestra época necesita entenderse a toda velocidad: la ciencia y la tecnología escriben nuestra realidad, los datos y sus formatos se desfasan, somos vulnerables.. pero también podemos crear nuevas bibliotecas no gubernamentales del conocimiento, exigir transparencia a organismos privados o públicos, colgar datos para un análisis común.

Imprescindible muestra sobre la nube de información, las redes y la ética del valor del dato.
(Abrigaos!  aquí, se derrocha aire acondicionado)



ENTREVISTA // Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris de Big Bang Data (VO Es) from CCCB on Vimeo.

Patinant

Desconec si té massa utilitat la publicitat institucional. Per mí són diners llençats, pitjor, molt mal gastats en aquests dies de retallades injustes. És cert que tots els partits l'han practicada en seure al Govern. En aquesta darrera campanya de l'Ajuntament, encara hi ha més coses que no s'entenen.

La iniciativa divulgativa: dirigir-la al públic turista i promocionar llocs no tan visitats. Els turistes miren les televisions locals? Com poden identificar aquests racons dels barris que no trepitgen?





El video, animat per una cançó tan semblant a les "mediterràniament"de la Damm, el protagonitza una noia tan guapa com mala actriu, que recorre els districtes de Barcelona en bici o caminant, amb càmara i rosa. Com un Lipdub de col·legi, intervenen ballarins, patinadors, ioguis, músics, gent molt enrotllada en un recorregut molt net i buit. No cal dir, malgrat la felicitat i l'amor que en desprèn, que el director del clip, el José Corbacho, torna a treballar tan desfassat i ple de estereotips com quan va fer la moguda wagneriana a la nostra ciutat. I ja no diguem la densa substància de la lletra de la cançoneta, Living Bcn Style, trilingüe, això sí.

No em crec que no tinguem millors professionals per publicitar, si és que cal, la cultura i l'oci de la capital. El mateix passa a la tirallonga dels anuncis de la Història ens convoca que va subministrant cada mes la Generalitat. Tots amb aquesta atmòsfera tan patriohistèrica com vella. Tal és la seva influència que fins i tot, anuncis com el de la Viladrau, l'aigua ens mou, s'han contagiat. La veu de l'Arana de sempre i els valors del poble català, tan pencaire i innovador. Com som d'extraordinaris.

El mur del lament

Parc de la Ciutadella, visita a la instal·lació de Benedetta Tagliabue per celebrar el Tricentenari.

Sota un sol de justícia pinta un graffiter uns retrats que parlen per sí sols. Al costat, les taques tricolors que evoquen Alemanya o Bèlgica i no Catalunya. Dinosaures armats. A sotavent i a l'ombra, un coreògraf dóna instruccions a un grup de joves ballarins que copejaran el mur encara intacte. 

Als remats, armadures corrugades juguen amb l'aire i agafen boniques figures de vímet trenades a mà.

El mur és un de les set elements d'arquitectura efímera que promou el Tricentenari sota el nom de BCN Re.set i que s'expliquen amb detall al vídeo. El pressupost dels projectes puja la friolera de 540.000 euros. Fa mal, quan ens retallen per totes bandes, que et diguin que aquest dineral no és res...No era suficient amb el centre del CCBorn? Si afegim la modernura del poti-poti FFbcn - no sabem la morterada que ens costa a tots plegats - només puc aprofitar aquest mur per lamentar-me.

Per cert, com és que no ha participat l'Escola d'Arquitectura de la UPC, i sí tot d'escoles privades? Si més no, curiós.

Actualització 10-06-14. El video de la Performance, d'un innovador.. Ollè, que portem trenta anys fent gairebé el mateix.

Europa

Último día de campaña: votaré por la primitiva, la que navega, la bella, la que se une a velos con Zeus y sobre todo, la mediterránea.