El dia de la sípia

Us podreu imaginar la il·lusió que et fa que l'Emili Manzano ens avanci que estrena un documental i que es titula El dia de la Sípia. Va de Barceló, Vila-Matas i París. Corre cap a la Filmoteca, a la sala gran, que el presenten l'escriptor, el nou conseller Vila i el propi Manzano. Com sempre fa ell i el JP Caja a Amb Filosofia, el guió i el muntatge (fets de píndoles de text, música i impecable imatge) ens xucla des del primer fotograma i ens decep quan trobes que s'acaba tan aviat.

No explicaré gaire cosa perquè ja està aquí disponible.

Fixeu-vos en les despintures i el lleixiu cremant i deixant un groc sipiesc.
Com parla Barceló del cromatofors i el VilaMatas dels cromatòfors. 
Del retrat i l'autorretrat de l'escriptor.
De com se senten en pertànyer a una generació més que perduda (10 anys més grans que nosaltres).
Mallorca.
Els robustos bastidors de les teles del MB, quina fusta.
Dels acords guitarrescos, que impacten al principi però es fan molt repetitius.
L'expo de vibrants calamars del pintor a París, enormes obres que potser només veurem aquí:


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/el-dia-de-la-sipia/video/5581924/

Ben lligats

Totes les formacions polítiques han engegat amb força les seves campanyes pel 27S. La més vistosa, de moment, és la del còctel sobiranista Junts Pel Sí, que conjuga tipografies del redisseny del logo convergent, el fons verd, encara que tirant al blau, molt Eco i la paraula del procés, Junts, que com recordeu, es feia servir a l'operació estiuenca dels selfies Junts de la nostra TV·3. Una coincidència curiosa que fa sospitar que ja teníem lema i color decidits per part de la Llistíssima.

Les fonts cal·ligràfiques de pinzell, de cos gruixut, lletres rodonetes i lligades, també apareixen als cartells de la Cup, vés per on. Informalitat, traç artístic, d'imatge molt propera a nosaltres, gent, tots, junts, simpatia. Han fet una bona pensada perquè han creat la tipografia del SI, molt semblant a la Wanderlust o a la molt imitada de la il·lustradora Laia Bonet. Està de moda com podem comprovar des dels primers anuncis pallissa dels Mediterràniament de la Damm.

Segurament aquesta era la intenció: unir idees transversals amb paisatges tranquils, natura i la connotació d'una lletra tan feliça. El que no sé és si, Atenció!, els comunicadors s'enrecordaven del cartell dels no sobiranistes per l'aplec de la SCC a Tarragona del 11S-2014. I és que la Script-Brush està tan de moda que aviat ens en cansarem. Aquí uns quants exemples gratuïts.

Junts

Preocupant aquestes cunyes de tv3.cat per campanyes pel Nadal, celebracions del Barça i vacances d'Estiu: El bon rotllisme xorra del Junts ens exhibim. Ara tocar patir imatges de gent que m'importa ben poc amb una música estiuenca tan matxacona com la dels darrers anys.

Realment TV3 no em representa. País molt groc!

(...)Vosaltres sou els protagonistes de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio. Només heu d'enviar un "videoselfie" amb aquelles persones, animals o plantes amb què junts esteu molt millor. "Junts" és el nostre estiu del 2015 (...)

Sense ficció?

Dimarts passat a tv3, el documental per desmuntar pors al procés sobiranista lidera audiències. Ens el vam posar ahir, tranquil·lament, a la carta. Paisatges nets i impecables d'un país que sembla centreeuropeu tot i que en Folch ens recorda que som país urbanita, industrial i poc agrari. Uns desconeguts posen amb somriure dentrífic. Què feliços serem. Trenta veus a favor de sortir i una molt petita en contra. No segueixo. Millor la crítica de la Mònica Planas a l'Ara:

Després d' Adéu, Espanya? ... Hola, Europa! Només amb els títols i els signes d'interrogació i admiració, és evident que el reportatge adopta un posicionament contundent a favor del procés sobiranista. És lícit perquè no pretén camuflar-ho. El programa s'estructura donant arguments contra les pors, autosatisfent convençuts més que no pas convencent dubtosos o contraris. L'optimisme recalcitrant podia provocar certa incredulitat. Hola, Europa! no trobava entrebancs. ¿Tindrem aigua? Sí. ¿Podrem continuar parlant per telèfon? Negociant, i tant. ¿I el boicot? Res, xavalla. ¿I les pensions? Com sempre. Ah! I tots tranquils, que Telecinco la continuarem veient, segons l'anàlisi de Marcel Coderch. Van pensar en tot menys en les dones. De trenta-un experts consultats, només quatre dones. I la primera no va sortir fins al minut quaranta, aproximadament. Sorprèn tenint en compte que Dolors Genovès n'és la directora. L' off anava a càrrec de Txe Arana, la veu oficial de l'independentisme, amb píndoles narrades per Jordi Boixaderas, que va fer una entonació més de publireportatge declamat que no pas periodística. Vam notar un abús de les metàfores visuals (algunes de molt còmiques), que jugaven amb paisatges àrids i núvols quan es parlaven d'arguments adversos i d'escenaris paradisíacs i fèrtils quan els continguts eren més optimistes. Flagrant la inclusió de la imatge d'un cartell en una nau industrial que resava: "Prohibit passar de la línia vermella a tota persona aliena" quan s'explicaven situacions hostils que ha de patir Catalunya. Ara bé, el selecte recull visual del país provocava orgull patri fins i tot en els més indiferents. En global, un reportatge molt pla, acumulatiu, sense girs i formalment monòton. Esperem que el procés cap a la sobirania no se'ns faci ni tan llarg ni tan avorrit.

I destacar el que diu en Monegal a eP: Los apuntes de Josep Ramoneda («no he escuchado nunca ningún argumento de España ofreciéndonos quedarnos. Todas sus manifestaciónes siempre han sido en negativo») y las de Antoni Castells(«España está acostumbrada a imponerse, no a pactar»).

La cultura a tv3

Ens han volgut acontentar amb l'emissió d'un programa pseudocultural dit Ànima, al 33, de format estrany i poc rigorós. Volem un programa com el d'Emili Manzano a hores més naturals i no amagat en un racó de la graella. Fins i tot tv3 no es salva de la vulgaritat i ens castiguen amb esport a totes hores. Podem demanar a la Sra Terribas un esforç per fer una televisió per tothom? No té dret la gent a rebre continguts culturals de veritat?