Desitjos pel 2022

 Esperant scanner i fent via, foto d'uns dibuixets per desitjar-vos un bon any nou i més:

 

brebajes varios

Adivina quiénes son estas chicas loligas wagnerianas que andan ofreciendo brebajes a señores inocentes. Demasiado filtro esta Semana Santa Confinada.

La procesión va por dentro (4)

Quién me iba a decir lo útil que me fueron las clases de costura de 8º EGB, no sólo para hacer dobladillos, coser botones y ojales, sino para construir unas mascarillas triple capa, a falta de las que deberíamos tener por cuenta de nuestros gobiernos, tan desorientados y preocupados como servidora. Ya puestos, a la vista de lo que viene, más nos vale acabar de zurcir algunas piezas y hacer economía textil. Como no me atrevo a diseñar patrones, que son artes mayores, una se atreve con algo más sencillo com dibujar un rapport loligo que podría multiplicarse ad infinitum como si de un estampado tejido se tratase.

Pero, ay, un error imperdonable me ha echado a perder tanta fauna pautada. ¿Lo véis?

Feliz Domingo de Resurrección.

La procesión va por dentro (3)

Unos apuntes sobre los ritos más básicos (y no muy fáciles de seguir) en esta Semana Santa tan claustrofóbica y lejana a la primavera. Feliz Sábado Santo.

Volver

Han pasado casi dos años desde el último post. El confinamiento ha reactivado quehaceres como leer blogs amigos, dibujar, leer más. Lo vivimos como la mayoría, con preocupación, resignación y con ganas de volver a la loca normalidad. Muchas novedades llegan con esta nueva rutina: readaptar el ciclo del sueño, añorar a todos los míos, esparcidos por la Europa vírica, especialmente a la madrina que ha estado hospitalizada y que, con gran alegría y cava, celebramos su vuelta a casa. A ella dedico esos dibujillos de los nuevos hábitos en esta extraña primavera, silenciosa (menos a las ocho), sin alergia y muy creativa.
Os deseo mucha salud y ánimo.

Fons daurat

Avui hem celebrat el comiat d'una estimada amiga i companya que es jubila. Sentiments enfrontats: tindrà el millor calendari per viatjar, un bon horari per visitar expos, temps per llegir, no haurà d'aguantar algunes impertinències d'aula. No estarà al nostre departament, no compatirem petites alegries de la professió, no veurem les seves pissarres tan pulcrament guixades.
Espero que la rutina no ens faci perdre el contacte, cosa que ja ens ha passat amb altres col·legues.
L'enyorarem.

La consagració de la Primavera

La paradeta (4)

Bona diada tingueu, amics
aquí, les flors

bones roses de color

que el pol·len arribi a lloc

fecundi encara més flors

Primavera que brot

Postals de Sant Jordi per una campanya solidària al meu centre: becar els estudis d'una nena al Txad.

aquí, els llibres calamarescs

(predomini de Verne, és clar)

2014

Com que la cosa ha quedat molt egoïsta i els propòsits poc generosos, el que farem serà triar uns altres desitjos per al raïm d'aquesta nit, que es presenta molt bé ja que tindrem campanades del Parsifal des de Montjuïc. Demà, un concert vienès amb un Capriccio de Richard Strauss, que el 14 serà el seu any i espero que el vostre també.

Molta pau, amor, caliu, amistat, música, art, feina, salut, lectures, colors, natura i el millor 2014 possible. Un petó ben fort, amics.

més Nadal

collage de kalamart

L'arribada de l'hivern s'acompanya del Nadal. Les nits més curtes refreden i cerquem caliu i calor. Veieu aquest fragment de calamar humit blau Klein acostant-se a unes brases conciliadores. Que l'escalfor de la família i els amics sigui ben agradable i que regni la pau aquest 14 que s'albira una mica encès.

Molt bon Nadal, amics bloguers.

Año Wagner (15) y yo

Wagner es enormemente inspirador. Los veranos proporcionan material radiofónico de primera para acompañar las horas más calurosas. Este año de celebración tenemos motivos wagnerianos desde todos los festivales que se esfuerzan en ofrecer dramas excelentes con nuevas lecturas musicales y escenográficas. Participo del rito simbólico desde la distancia con la esperanza de que algún día podré pisar el templo de la colina verde.  Mientras escucho a los gemelos cómo se nombran el uno al otro, dibujo con cierto frenesí mi homenaje a Wagner:

Any Wagner (12) i el rei Marke

Tristan und Isolde. Klmrt

Estimem Marke per la seva intel·ligent resposta a la traició, magnànima i pacífica, perquè sap amar alhora a l'amic i l'esposa amb una tristor commovedora. El monòleg més emocionant de Wagner?




¿A mí me has hecho esto?
¿Adónde ha escapado la lealtad si Tristán me ha engañado?
¿Adonde ha escapado ahora el honor y la auténtica prosapia si el asilo de todos los honores, si Tristán los ha perdido?
¿Adonde ha huido ahora la virtud que Tristán había elegido como escudo suyo, si ella huye de mi amigo, si Tristán me ha traicionado?
¿Para qué los servicios innumerables, la gloria de los honores, el poder de la grandeza que tú ganaste para Marke, si el honor y la gloria la grandeza y el poder, si los servicios innumerables tenían que ser pagados con el oprobio de Marke?
¿Es que te pareció pequeña su gratitud, te pareció poco el que te diese la propiedad y herencia lo que tú para él habías obtenido, la gloria y el reino?
El hombre al que antaño se le murió su mujer sin llegar a tener hijos, te amó tanto a ti que Marke nunca más quería volver a casarse.
Cuando todo el pueblo, en la corte y en el campo, lo presionaba con súplicas y amenazas a que escogiese una reina para el país y una esposa para sí; cuando tú mismo conjurabas a tu tío a que cumpliese enseguida los deseos de la corte, la voluntad del país;
él se negó con astucias y bondades, oponiéndose incluso a ti, hasta que tú, Tristán, lo amenazaste con ausentarte para siempre de la corte y del país, si tú mismo no eras enviado a buscar una novia para el rey.
Entonces, él cedió
Esta mujer maravillosa que tu coraje ganó para mí,
¿quién podría verla, conocerla decirla suya con orgullo, sin tenerse por dichoso?
Esta mujer a la que mi voluntad nunca se atrevió a acercarse, a la que mis deseos renunciaron con timidez respetuosa, esa mujer que tenía que confortar mi alma de un modo tan magnífico, de un modo tan excelso,
esa novia principesca tú me la trajiste a mí, a pesar de enemigos y peligros.
Y ahora que con tal bien tú habías vuelto, mi corazón más sensible que nunca al dolor, ese corazón ha sido herido cuando más débil y delicado era, donde más abierto estaba,
y ya no cabe esperar que alguna vez pueda yo sanarlo;
¿por qué ahora me has herido tan cruelmente ahí, infortunado?
Ahí me has herido con el veneno atormentador del arma, con un veneno que cruelmente me quema
los sentidos y el cerebro; que me impide ser leal a mi amigo;
has llenado de sospechas mi corazón franco, hasta el punto de que ahora yo secretamente me deslizo en la oscura noche para espiar a mi amigo y llegar al fin de mis honores.
¿Por qué para mí este infierno del que no redime ningún cielo?
¿Por qué para mi este oprobio que ninguna miseria puede expiar?
Este motivo insondable, misterioso,
¿quién lo manifestará al mundo?

Post dedicat a l'Assai.

Any Wagner (8) i els murmuris del bosc

Murmuris al bosc. Collage de Klmrt

Siegfried s'asseu melangiós sota un til·ler amb la seva espasa acabada de forjar. Ja sap que no és fill del nan i es pregunta com eren els seus pares, apareixent els temes dels Walsungs i Freia, després d'uns arpegis inicials i primerencs, al bosc fosc i en calma.

Se senten les veus de la natura en uns motius senzills i alegres d'ocell que són cantants per oboè, flauta i clarinet. Siegfried escolta atent i intenta entendre el què l'au li diu. Amb una canya i l'espasa (i el seu tema) es fabrica un instrument per imitar el cant de l'ocell i fracassa. Treu el corn, que és el que ell sap tocar i ho demostra heroicament.





Leopold Anthony Stokowski ens ensenya els màgics murmuris en versió concert:

Any Wagner (3) i el foc màgic

Brünnhilde a la roca de foc de Klmrt

Feuerzauber és l'últim fragment de l'òpera Die Walküre. No pretén ser un gran final conclusiu amb tots els personatges como a les òperes convencionals, sinó que acaba de forma amable, sense trencar amb la coherència de la tetralogia de l'Anell.

Wotan, després d'haver invocat Loge, déu del Foc, envolta a la seva filla Brünnhilde amb un anell de flames, i crida allò de ningú que tem la punta de ma llança creuarà aquest foc, deixant clar que tan sols un  gran heroi (Siegfried) podrá posseir la seva valquíria. 

Ho canta en mig minut, el fragment dura uns quatre: d'aquesta manera la veu passa a un segon pla, no usa àries de lluïment, sinó que fa aquest arioso que concorda a la perfecció amb la trama argumental. La veu passa a ser un instrument més de l'orquestra, competint amb la resta d'instruments, cosa que requereix gran resistència y potència. (Terfel mostra un cert esgotament al video)

El fragment s'inicia (min 1.00) amb el motiu del foc, alegre i juganer, que acaba d'invocar-se. Després, dos dels temas de Loge: flautes, piccolo, arpa i triangle, instruments més aguts. Arriba el motiu del son, en una senzilla i eficaç progressió descendent, Brünnhilde està del tot adormida. Vindrà acompanyat pel del foc, ambdós es toquen fins el final. Apareix Wotan cantant el tema de Siegfried, l'heroi sense por, el que podrà alliberar a la valquíria. Això va seguit dels metalls que repeteixen el tema. Cellos toquen el motiu de l'adéu: el pare s'acomiada de la filla. Final, les trompes toquen el tema del destí, que anuncia la següent jornada. 
Impressionant com entrellaça Wagner els motius; tots amb coherència contrapuntística y harmònica.

La versió del Met del curs passat presentava una encesa del foc i una vista d'ocell de la valkíria, absolutament espectacular. El millor d'aquella representació: ni els espectadors eren capaços d'esperar el silenci per l'ovació final.

Any Wagner (1) i l'or

l'Or del Rhin  (de Klmr)

Què millor que celebrar l'any Wagner amb un primer capítol dedicat a la creació del Món i als compassos de l'extraordinari preludi de l'Or del Rhin.

Immensa entrada dels contrabaixos que surten de l'abisme més profund i primitiu amb els seus greus sostinguts. S'afegiran els fagots mantenint una quinta perfecta de fons on comença a ondular un acord de les trompes i, més tard, l'arpegi de la corda (neix la vida, motiu de la natura). L'aigua corre amb molta més velocitat gràcies al cellos i clarinets (motiu del riu), tot torna i retorna amb tota l'orquestra que es tensiona amb unes grans onades i apareix, de cop, una sirena.

136 compassos sense canviar la tonalitat amb variacions de petits temes. Wagner fou el primer minimalista:

Un passatge difícil pels músics, una osadia als temps de Wagner i l'expressió elemental de la força de la Natura - que s'aprofita per fer publicitat de tota mena.

...
El Dr. Gregorio Luri publica esta entrada el dia 3/8/2014, en su blog El Café de Ocata, que completa nuestra fascinación por el origen del Oro:

"Era mucho pedir -escribió Thomas Mann- que se tuviera que llamar música al tritono mi bemol mayor del preludio del Oro del Rin. Porque música no era: era un pensamiento acústico". Mann, gran lector de Nietzsche, sabe que éste alaba repetidas veces este preludio, que representaría el manar de la primera agua del mundo. "¡Así viven las olas -escribe-, así vivimos nosotros, los que ejercemos el querer".

Wagner cuenta de esta manera en sus Anales el surgimiento del surgimiento del Oro del Rin: "Despierto con la idea de la introducción orquestal al Oro del Rhin (tritono en Mi bemol mayor): Me abstraigo en el murmullo del agua. Regreso inmediatamente con la resolución de ponerme inmediatamente al trabajo”. Era la Spezia, el 5 de septiembre de 1853.

cal amar

Bones festes, amics

Del millor substrat

terres fermes vermelles

mengen arbres, s'exposen

branques i plenes copes

a la nit, el cor i la joia

per Nadal, cal amar.

calamitat

Bon Nadal

LITERATURA

Tan vehement, va dir-se un calamar,
faig el ridícul: un raig fi de tinta
ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
Perduda l'abundància del cor,
va descobrir la voluptat formal:
mentir-se objectivat en l'arabesc
i fer-s'hi encara veure, subjectiu.
De l'urc de no amagar-se gaire, en deia
sinceritat: de la por de trobar-se
massa exposat, sentiment de l'estil.
Lliurat a l'esperança que els espasmes 
de l'aigua li anirien a favor,
deia fe en el llenguatge. Va morir
devorat: l'inefable el va temptar.

Gabriel Ferrater

Presents al pessebre

Avui, dia de Santa Llúcia ja he muntat el pessebre. Fent alguns retocs i algun canvi d'ubicació, he gosat dibuixar els participants del concurs de Sant Jordi mantenint una jeraquia com mana la tradició pictòrica gòtica. Espero que accepteu que deixi als estimats animals que escalfen l'estable malgrat el recordatori papal de que no surten als Evangelis i un cert protagonisme dels personatges segons ordre d'arribada de les respostes. Encara que el dibuix de memòria no és el fort de servidora, espero que us trobeu sense dificultat.

(De tota manera us enllaço l'original, molt més treballat i ornamentat)

Adoració Memling

Un cop col·locades les figuretes del Pessebre, ens disposem a ambientar l'espai amb una música que m'acompanyarà aquests dies mentre faig les postals de Nadal i que porto molt endarrerides. Us felicito i tingueu unes boniques festes.

Meditació

Sempre havia pensat que meditar era concentrar-se en un pensament intel·lectual, però es veu que ara es relaciona amb un entrenament autògen, és a dir, en concentrar-se passivament en les sensacions físiques. Vaja, un aiguabarreig oriental i occidental que trigaré una mica en entendre.

Després d'un instructiu curs de Yoga Para Profes de fa un parell d'anys he estat fent servir, de tant en tant, un CD que ens regalaren amb la veu orientadora de l'entrenadora. Serà qüestió de tenir constància diària i potser algun dia aconsegueixo fer el buit al torbellí de pensaments.

Acompanyi's la meditació (quan no es necessiti de guia) amb unes ragues hindús tan virtuoses com les de Ravi Shankar i el seu sitar:

PS Ostres! m'acabo d'enterar que és el pare biològic de la Norah Jones.

Turisme rural

Uns dies a l'Alta Garrotxa per gaudir de la natura, la història i el silenci. Recomanable, com sempre.

En aquests moments (14.00 del dia 23) ja està cremant molta part de les zones que vam visitar. Amb llàgrimes mirem les imatges televisives i ja no em fa gràcia el dibuixet que he plantat aquí. Desitjo amb tota l'ànima que aquest infern s'acabi ben aviat.