La procesión va por dentro (1)

Portada del 62, de Walter Molino. Visionaria

Desde la jaula

 Buscaba imágenes para acompañar nuestro internamiento entre páginas de Ilustración de FB e Instagram, algunas realmente fascinantes, y me topé con este inglés de los 30, un tal Heath Robinson y sus ingeniosas casa de vecinos y máquinas. Perspectivas, poleas y transmisiones de linea clara. Le voy a pedir a la Madrina de Londres un catálogo de este dibujante (y de paso algunos libros de cuentos que previamente ilustró al gusto más bien modernista).

¿Sería Robinson el inspirador de los inventos del TBO? sure!

ps.  Pues no, no fue el primero, parece que Rube Goldberg, se adelantó a todos a principio de siglo:

La casa i molt més

Agafat de la biblioteca i amb la disciplina que recomana l'Allau, he llegit en quatre dies aquest monumental treball de Daniel Torres que dedica a l'arquitectura domèstica i l'urbanisme al llarg dels temps. Els capítols són fets de textos un pèl llargs, historietes de còmic i perspectives dels interiors dels habitatges occidentals. Molta il·lustració amb caràcter científic i reinvenció dels noms dels homes que han pensat en el nostre hàbitat. Un document d'enorme utilitat pel coneixement de la història que es podria explotar a classes de Disseny, Tecno, Història. Et permet focalitzar diferents aspectes de la vida familiar i dels elements de la casa com ara l'escala, des del tronc amb entalladures als esglaons volats; l'higiene personal i com fer les necessitats; la dona amb tantes càrregues, treballant dins i fora de la llar. El darrer capítol enfronta dues posicions sobre el futur de la casa ben comprensibles, encara que la visió pessimista és la que convenç, sobretot des que sabem que la humanitat ha esgotat avui els recursos anuals de la Terra.

El llenguatge visual va variant d'estil segons el pas del temps. La gamma cromàtica, el traç, la llum, també. Les fonts són de tota mena, a destacar les més cinematogràfiques i les de la història de l'Art. No cal dir que els darrers episodis són d'un virtuosisme gràfic que fa desitjar molt que ens portin l'expo que van muntar a l'IVAM amb motiu del llibre.

El meteorólogo

¿Cómo todo un jefe del Servicio Meteorológico de la URSS, A F Vangengheim, fiel al régimen, es encerrado en un gulag durante cuatro años y luego asesinado?
Olivier Rolin narra el episodio de una de las víctimas inocentes del terror stalinista con estilo sobrio y al mismo tiempo conmovedor. Con él descubrimos una correspondencia dirigida a sus queriditas mujer e hija pequeña, donde explica cómo va su ánimo y su confianza en tener respuesta positiva a peticiones de revisión de su caso,que por error, le ha llevado a las gélidas islas Solovki. Se siente afortunado por trabajar en la biblioteca, llena de ejemplares de deportados o expropiados de los antiguos, los prerevolucionarios.
A parte de hacer inventarios y limpiar, puede estudiar e incluso dibujar herbarios, unas minilecciones de ciencias y proponer unas deliciosas adivinanzas en acuarelas que recuerdan las de Magritte, todo para su añorada pequeña. Va enviando incluso retratos de Stalin, hechos a piedrecillas, para demostrar que mi confianza en el poder soviético sigue incólume. 
Sorprende esa fe en el partido. No es creible que un científico culto demuestre una y otra vez tan poca rebeldía. Imaginamos que la realidad del terror bolchevique le obliga a protegerse a él y sobre todo a las suyas. No es un tipo medio, como defiende Rolin, sino un padre sacrificado y metódico que saca fuerzas hasta para ilustrar esperanza a su familia. Otra manera de ser un héroe.

He leído la versión impresa por Libros del Asteroide, tan bien editada e ilustrada. Pongo en la cabecera otra, ya que en la portada hay algunos dibujos del protagonista, los mejor iluminados que he encontrado en la red.

Les faules de Paula Rego

Brutal monogràfic a la Virreina dedicat als seixanta anys de trajectòria artística de Paula Rego. Tot de sales plenes de contes sobre la injustícia humana, la dona agredida i la vivència personal. Hereva de Goya o Balthus, Rego els reformula en un llenguatge molt d'il·lustrador i expressionista, que necessita d'una narració, ja sigui literària o històrica. Les imatges són ferotges, no sols les dedicades als efectes de l'avortament ( sala12), sinó també a les dels contes tradicionals i novel·les clàssiques. Transformismes entre espècies, dones ambigües, nens que fan de grans: temes recorrents en aquesta expo d'una dona que, ben tard, acabo de descobrir i admirar.

bon 17 !

Brindem per que al 2017 siguem actius bloguers, escoltem bona música, llegim més. Que Trump i Putin facin bondat, es tornin a congelar els pols i desaparegui el reggaetón dels nassos.

Els millors desitjos per a tots vosaltres, si és que encara treieu el cap per aquest mar.
Feliç 17, loligos amics. Tornem a engegar !

La consagració de la Primavera

swArte

Holanda, la geometría y la línea clara. Un placer ver estos homenajes a los maestros por Joost Swarte:

Una de bàrbars

Si trobeu una història equivalent per a la llengua castellana o la catalana, aviseu!

Vinyeta de Déu

Trobat aquí.

Vinyetes i poder

Una xerrada de fa quatre anys per compartir avui.

In a series of witty punchlines, Patrick Chappatte makes a poignant case for the power of the humble cartoon. His projects in Lebanon, West Africa and Gaza show how, in the right hands, the pencil can illuminate serious issues and bring the most unlikely people together.

Propòsits

Després d'incomplir cada un dels propòsits il·lustrats el passat any, millor un bany de realisme amb el gran Grant:

No me asusto

Basquiat y Angelou (1996): delicioso álbum de poemas e ilustraciones. Coraje, coronas y monstruos. Para los reyes.
Vía Piu.

Viatges d'hivern

Hem tret forces de tot arreu. Amb la meva estimada Mies, inaugurem un ventós, fresc, plujós cap de setmana que hem aprofitat al màxim. Era divendres 28, el dia D esperat des del 10/10/10, quan J Kaufmann ens cancelà una Bella Molinera i ara ens canta un Winterreise inoblidable. Tot i que el sentíem lluny ens arriba al cor el poema gebrador de Müller i Schubert.

JK i H Deutsch ens donen una lliçó de lied

Dissabte de còmic, perquè ens aturem al Santa Mònica per apropar-nos a l'obra gràfica del gran Max. Quin gaudi llegir i veure aquelles planes bicromades del solitaris personatges del dibuixant, els cartells alegres per Comelade o les ficcions més esbojarrades. Pàgines d'El País però sense una esperada col·lecció de Sillones de orejas del Babelia amb el que ens deleita el Max cada dissabte (aneu a l'expo, hi ha temps fins al 13 d'abril).

Comença una ventada de mar, dinem a tocar de l'escuma de les oles i ens refugiem a un cine per veure un altre còmic molt ben muntat amb els personatges encara més ben dibuixats a partir d'un cast de primera, aquí en cartell:

Trepidant i artificiosa, plena de recursos vintage i potenciada per una molt rítmica banda sonora de Desplat, la pel·lícula torna a ser un plaer visual de W Anderson - a destacar planes i muntanyes de poderosa neu i nata- i una altra capsa de joguines que ens embauca del tot. Ja ens està bé sentir-nos ingenus i romàntics de nou.

I arriba la pluja més fresca i abundant, que no pararem. No ens podem perdre la darrera mostra de la Pedrera. Colita en retrospectiva, amb un aire molt Català-Roca, ens ensenya que té molt bon ofici com a retratista i paisatgista, i una bona colla d'amics de la divina esquerra dels 60 i 70. Predomini absolut del blanc/negre, tan agraït sempre, i unes petites intervencions a color per a premsa escrita. Hauria estat bé, ja que estàvem, veure els darrers treballs de la fotògrafa. Com són i com els retrates ara els teus amics, Colita?

Colita i el retrat de GGM, foto de R Vilallonga.

Bé, s'acaba el diumenge i feliçment esgotades!

Calamares baixa d'intensitat, aquí 4 posts en 1. Treure més temps per a un blog comença a ser una proesa. 
Admiro als amics que arriben a cotes tan altes amb articles tan complets per la blogosfera.

Verdi 200 (2)

De petits ens imaginàvem com continuaven molts contes. De grans, també.
Què els hi passa als personatges de Verdi un cop el teló ha baixat?
Grant Snider té una proposta que ha publicat al NYTimes.
Em quedo amb la tira de Sparafucile. Un baix tallant ceba, cantant això sense plorar.

trabajadores

y rebajadores,

Lo más urgente para crear empleo es evitar que se destruya. 

La reforma laboral ya ha demostrado que no lo logra. 

Con más de seis millones de parados, el país se desangra.

¿No tendrían que estar negociando con urgencia un plan de choque todos nuestros representantes?

la terra, meva

Una breu trista història del pròxim Orient per Nina Paley: com diu la Bíblia, el primer serà el darrer.

i ara, els èxodes musicals i cinematogràfics més coneguts, per inspiració de l'Enric i meva:

per morir-se (2)

Il·lustra Enric Juste, per un bon programa que es deia L'hora del lector.

88è aniversari d'Edward Gorey
i una pàgina de la revista House and Garden

apunts per la crisi II

Preocupada per la Islamització d'Egipte

" És Déu una bona idea en política?", pregunta la revista Philosophie Magazine. Sí, contesta l'assagista francès Jean-Claude Guillebaud, sense l'herència bíblica no hi hauria democràcia: "El monoteisme ha igualat els homes sota la mirada d'un Déu únic". No, replica el filòsof israelià Avishai Margalit, la religió no tolera el pacte, introdueix una asimetria entre creients i no creients impossible de superar. Escoltant aquests dies el cardenal Rouco Varela queden pocs dubtes que Margalit té raó. La democràcia és laica o no és. Deixar entrar Déu en els afers dels homes és donar via lliure a l'abús de poder.(de l'article de Ramoneda a l'ARA-2/01/13)

primavera àrab?

apunts per la crisi

Després de tota la cridòria consumista, la musculatura estatal, les façanes enrevesades i els dissenys barroquers dels anys 2000, tornarà el minimal i el less is more?

Buidar per calmar, moderar, atenuar, suavitzar, descarregar.