Tardor

No sé que diran les dades meteorològiques però tinc la percepció que portem una vintena d'anys en què la tardor ja no arriba cap al 21 de setembre, sinó que ens treu el nas passat l'estiuet de Sant Martí, moment que anem a recollir els moderns i lleugers edredons a la tintoreria. Ningú ja no compra castanyes per Tots Sants i els panellets se'ns fan molt feixucs. Per altra banda, l'estiu triga una mica més a donar la tabarra -a mitjans de Maig, quan erem criatures, anàvem ja a la platja i fèiem els primers banys- però quan s'intal·la, ho fa de valent.

En tot cas, ahir entrava la nova estació, i seguim aguantant la xafogor, especialment nociva per a la concentració dels nois a classe, per a la bona presentació de làmines de plàstica i les ganes de cuinar d'una servidora.

Igualment encetem una tardor molt calenta i espero de tots plegats, i en particular de la nostra no molt lúcida classe política, mantenim el cap fred, malgrat les constants provocacions, i que arribem a Nadal amb la feina més o menys ben feta.

Bona Tardor Astronòmica.

Aprofito l'avinentesa per demanar-vos que signeu la petició (columna dreta) per què el ministre Wert no tiri endavant la seva reforma educativa que trauria assignatures que distreuen com la plàstica i la música del currículum escolar. Gràcies.

senyera

Fins als..

Eurovegas se'n va a Madrid
Barcelona World a Tarragona
Ordre central retallades a l'educació
30.000 alumnes més, 3.000 professors menys
IVA 21% Cultura
Subvenció només si és .cat
A punt de ser rescatats
Nacionalisme salvador i blaugranisme cegador
Catalunya emprenedora o més del mateix?

Catalunya wagneriana i els polítics ho espatllen.

L'estel del dia 11 de setembre: recordaré la mort de la besàvia. 

En el nom del fill

Escollir el nom del fill és una gran responsabilitat. T'acompanya per sempre, et fa únic al registre, a casa (bé, no sempre), a la classe. Serà perquè vivim l'era de l'individualisme que ara hi ha un sentiment majoritatri de voler ser més singular amb un nom original. Uns 25.000 noms diferents de cada sexe estan registrats a l'INE sense comptar els que no es repeteixen més de vint cops. La inmigració té un pes molt important en què hi hagi tanta varietat. En canvi amb els locals més aviat és la moda qui mana: entre el més vells hi ha molts Marcelinos i Josés, Felisas i Ramonas; entre els més joves, Hugos i Àlex, Carlas i Albas.

Som 1.128.238 les que ens diem Carmen* o María del Carmen, el nom més abundant al padró, amb una edat mitjana de 55 anys. Entre els senyors, Antonio, i jo que pensava que seria Manuel. Si voleu saber si els pares us van posar un nom que s'estilava quan vau nèixer, només cal anar a un aplicatiu de l'Institut Nacional d'Estadística, actualitzat a data de maig del 2012.

Els noms de pila a l'estat tenien orígens hebreus, grecs, latins i germànics: bonics, poètics i mítics, digueu-me conservadora. Però des de fa una quinzena comencen a ser menys abundants i a les llistes de classe predominaven Kevins i Samanthas. Ara la sorpresa la tenim a principi de curs: noms estranys, curiosos (marques comercials o cognoms de Hollywood), alguns molt difícils de recordar i altres de nois de pares catalans.  Yeison, Acuarela, Alvin, Joby, Jerson, Koly, Jari, Rihana, Yumalai, Winston, Gala, Sira, Eidan, Yanic, Xus, Yisette, Yvelís.. quanta Y grega! Algun més per afegir?

*Anècdota: el profe, al darrera de l'aula, mentre fem un examen de història.- Carmen, guarda la chuleta ahora mismo!- i les quatre Carmens vam obeir.

Trinconete y Montadillo

• Trincar: Coger, agarrar, apretar, robar y beber.
• Montar:  Ponerse encima de todos, cabalgar, conducir una moto, tenerse mucha importancia, fecundar a las hembras, en las cuentas, importar una cantidad total las partidas diversas unidas y juntas, dejar un arma dispuesta para disparar, instalar un negocio, colocar piedras preciosas en metal, recortar los planos de una película o de las escenas de un espectáculo, preparar unos sitios para vivir.
• montar en cólera
• montar numeritos
• montárselo 
• tanto monta, monta tanto...

29 M

Paro, ni que sigui perquè crec en les virtuds dels convenis col·lectius que ara es podran rebentar amb molta facilitat.

Aprendiendo de Las Vegas (2)

Esta semana, ejecutivos de la Las Vegas Sands Corporation se han instalado en Barcelona y Madrid para sopesar las virtudes de cada ciudad donde instalar el complejo turístico (que no podrá llamarse Eurovegas, patente de una compañía húngara) aunque Barcelona cuenta con la ventaja de la proximidad del aeropuerto y la playa. El 2016 estaría construida una cuarta parte del resort en una de las dos capitales: cuatro hoteles, un casino y el centro comercial. Aunque el Ayuntamiento del Prat se ha posicionado en contra, todos sabemos que el Govern está haciendo piruetas para llevarse a Catalunya esta inversión. 

Además de los problemas que comentamos en el anterior apunte, hay otros motivos para ir en contra de este megaproyecto:

1. Se convertiría en una paraiso legal ya que Adelson quiere que se permita jugar a crédito (algo expresamente prohibido en la legislación actual, y castigado con multas) y que se cambie la Ley estatal de Enjuiciamiento Civil en lo que respecta a la ejecución de deudas de juego.
2.  La introducción de la figura ilegal del Junket: personas o grupos que se encargan de captar jugadores y que cobran a comisión de los casinos para los que trabajan, en condiciones muy favorables y a menudo sin pagar impuestos.
3. Contratación de trabajadores asiáticos y relajación de los convenios colectivos.
4. Cesión de terrenos agrícolas de zonas protegidas: ya no tendría mucho sentido seguir cultivando la alcahofa y criando pollos del Prat, productos de calidad y con denominación de origen.
5. Perderíamos uno de las pocas reservas verdes de la densísima área metropolitana.
6. Acceso a menores  y permitir fumar en los casinos.

Ésto último me parece especialmente grave, pero el matrimonio Adelson lo tiene todo muy bien organizado: si uno se hace ludópata, Miriam, doctora, le garantiza su total curación en su clínica de tratamiento de adicciones. Vamos, que el sistema es cerrado como una colonia industrial: el amo te da trabajo, te pone apartamento, te diviertes, gastas y si te enganchas, te cuida. El resultado es que el 80% de los beneficios de complejos similares viene exclusivamente del juego, se los quedan los Adelson, para financiar, entre otras cosas, las campañas de los Bush y demás republicanos.

Sheldon y Miriam Adelson

Si queréis firmar el manifiesto contra Eurovegas, lo tenéis accesible en la columna de la derecha. Mientras, ¿qué tal un visionado de dos viciosos en extremo, dirigidos por el ex Monty Python, Terry Gilliam, que ponen Las Vegas patas arriba?

Gràcies a la recomanació del Vicicle:
La destrucció del municipi i l'entorn del Prat, el que veu l'alcalde Tejedor:

art al claustre

Si  una cosa és comuna a la majoria de docents és que a les reunions tenim tendència a gargotejar el full de l'ordre del dia, on acostumen a repetir-se, claustre rere claustre, els mateixos punts. S'escolta i dibuixa al mateix temps amb els bolis i pilots fins omplir la plana amb formes recargolades i plenes de decoracions.
Hi ha que són molt fidels als seus personatges i animals, altres fan variades formes vegetals i n'hi ha que demostren molta imaginació i no són necessàriament els profes de plàstica.

Pot semblar que fer aquests dibuixos és una forma d'expressar que l'avorriment és gran durant la celebració de la reunió, però resulta que és, a més de terapèutic, tota una demostració que s'està enfocant l'atenció al full alhora que es segueix amb interès el curs de la mateixa. Els faig, entre altres motius, per no mirar les cares ensopides dels companys, perquè sempre que puc faig gargots, perquè tinc les mans ocupades en lloc de tocar-me els cabells o fer altres gestos de maniàtica.


Hi ha qui diu que el resultat del dibuix explica molt de la persona, però depén en realitat de moltes variables com ara si un s'ha dedicat hores i hores.

M'agradaria publicar dibuixos vostres, amics de diferents professions, per comprovar si els tics es repeteixen. Si us ve de gust, me'ls envieu al meu correu, que podriem fer una bona feina de recerca conjunta.

Els que estan a l'apunt són trets del Google després d'escriure doodle during meetings. Sabeu que els Doodles són també els logos que encapçalen la pàgina de Google per celebrar efemèrides, i que tenen força gràcia, la majoria de vegades.

200 x 200 Dickens i Tàpies

Antoni Tàpies. Gran cercle, 1988aiguafort 200 x 200

'Good night, sir,' I replied.

I thought of him very much after I went to bed, and raised myself,
I recollect, to look at him where he lay in the moonlight, with his
handsome face turned up, and his head reclining easily on his arm. He
was a person of great power in my eyes; that was, of course, the reason
of my mind running on him. No veiled future dimly glanced upon him in
the moonbeams. There was no shadowy picture of his footsteps, in the
garden that I dreamed of walking in all night.

-Buenas noches, señor Steerforth.

Estuve pensando mucho rato en él, una vez acostado, y recuerdo que me incorporé para mirar cómo dormía a la luz de la luna, con su hermoso rostro vuelto hacia arriba y la cabeza apoyada descuidadamente en su brazo. Era un gran personaje a mis ojos; ése era el motivo de que ocupara mis pensamientos. Los sombríos misterios del porvenir no se reflejaban, ni siquiera vagamente, en su semblante iluminado por la luna. Ni una sombra iba unida a sus pasos mientras yo caminaba en sueños por un jardín.

Extracto final capítulo 6. Ensancho mi círculo de amistades de David Copperfield (1850) Traducción M Salís.

del fons del mar (i 2)

Segons Homer, quan es va dividir el món, Zeus heretà la terra i el cel, Hades, l'inframón i el meu déu, Posidó regnà als oceans. Allà es va fer construir un palau de corall i gemes que mai hem pogut visitar ja que a mida que ens acostem, Posidó aixeca el trident i provoca una tempesta tan violenta que ni els més hàbils nedadors podem esquivar. De vegades es torna generós i com explica Tiépolo a la seva pintura, regala tresors a la marítima ciutat de Venècia. Quan li van posar el nom llatí de Neptú es va fer molt més famós i els mortals li dedicaren fonts a milers per totes les ciutats de la Terra.  Fins i tot va servir per batejar un llunyà astre que segons Holst, és el més místic dels planetes:

També, aviat veurem al rei com un autoritari Neptune al pastiche del Met, gràcies al curt paper que interpreterà Plàcido Domingo. Segons el que he anat llegint, es tracta d'un Déu molt correcte que es lamenta de l'estat de la terra habitada pels humans, acompanyat per un cor aquàtic que li canta honors fent servir “Zadok the Priest,” l'himne de coronació de George II, de Haendel.

Com que els Tres Reis de l'Orient van de corcoll i jo he escrit la carta massa tard, he canviat el destinatari i l'he enviada al meu Rei del fons del Mar, encara ric i poderós, amb unes peticions modestes pels meus amics. L'únic problema és que el paper d'embolicar ha arribat moll i s'han esborrat els noms dels receptors. Haureu d'endevinar quins són els regals que us pertoquen...o simplement agafar les joguines que més us agradin.

Molt bona diada de Reis i vigileu amb el tortell: potser en lloc de fava i figureta, surten altres sorpreses marines.

CCCB al WC

El País d'avui entrevista al destituït Josep Ramoneda al davant del CCCB, centre cultural que, a càrrec d'ell, ha fet una feina esplèndida durant un llarg periode: exposicions de tota mena, conferències de gran nivell, projeccions i plantejaments innovadors i multidisciplinars de totes les activitats. Em venen al cap algunes de recents com expos de les arquitectures de les dictadures, els laberints, Hammershøi i Dreyer, l'urbanisme mediterrani, i moltes sobre la ciutat de Barcelona.

Amb la Diputació en mans de CiU podia passar que una visió tan universal i metropolitana de Ramoneda a les programacions del centre, tindria les hores comptades. Ho deixa a partir de l'1 de gener i es suposa que col·locaran a un savi del Nacionalisme Modern, termes que no sé què signifiquen. També es parla de fer desaparèixer el CCCB per tal d'ampliar els espais expositius del seu veí, el MACBA. Davant l'incertesa, només felicitar al Ramoneda per la gran tasca.

Què serà serà?




Benvingut 2012 - Bienvenido 2012 - Welcome 2012 from CCCB on Vimeo.

Actualització 19-12-11/ 21:40

Ja tenim substitut, segons el Periódico de Catalunya:

Marçal Sintes (Vilafranca del Penedès, 1967) ha acceptat l'oferta del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, de dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona(CCCB). Sintes, periodista i columnista d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, substituirà en el càrrec Josep Ramoneda que, després de 22 anys dirigint el centre --primer com a pare intel·lectual del projecte i després, des de la seva obertira el 1994, com a director--, deixarà el lloc a començaments d'any.

L'objectiu de Sintes "és que el centre funcioni almenys tan bé com ha funcionat fins ara", però donat que el nomenament és molt recent, no vol avançar quina serà la seva línia de treball --ho farà, ha explicat a aquest diari, quan en prengui possessió--. No obstant, sí que ha afirmat que aposta per la "normalitat" en la transició, que vol que sigui "modèlica". I es planteja una certa "continuïtat" pel que fa a la qualitat i singularitat que defineixen el CCCB des de la seva creació. "Ramoneda ha fet un gran treball", ha assegurat.

Sintes, doctor en periodisme i màster en direcció d'empreses per ESADE, és, a més de col·laborador d'EL PERIÓDICO, director del departament de periodisme de la facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), i autor dels llibres Periodistes contra polítics (Columna) i Què pensa Ernest Lluch (Dèria i Proa). El 1985 va guanyar el Premi Recull i el 2010 el Trias Fargas d'assaig polític.

bambino caro



Sempre m'ha semblat horrorós els nens amb rols d'adults, i encara pitjor, que els pares se n'aprofitessin o pengessin a la xarxa les moneries dels petits.
Encara així, aquest nen té moments absolutament sorprenents:
o sap imitar molt bé,
o porta la música ben endins,
o totes dues coses.
Mireu les mans, moviments del cap, el cos, les carones...què penseu?
Que passarà amb el nen quan creixi si ja és famós?
.....

De seguida m'enrecordat de unes fotos del País Semanal  (article ) dedicades als dormitoris de nens de tot el món, algunes absolutament esfereïdores, com aquest, ple de trofeus de "bellesa" d'una petita vestida i maquillada per l'ocasió.


Jazzmine, reina de belleza y su cuarto
foto de James Mollison

Recent també és la polèmica per les fotos de nenes-model del Vogue París del passat Desembre. Inmoral la revista per publicar-les i fer-se autonotícia, però i els pares, no tenen una mica de sensibilitat per la seva canalla? Cert que els nens juguen a ser grans, i agafen les sabates de la mamà i es pinten. Aquest reportatge aprofita els protagonistes del Nadal per mostrar uns possibles "regals" per la mare. Us la ensenyo encara que em fa molta ràbia publicar-la.

Any nou, vida nova.

Comença a donar una altra volta la nostra petita Terra des del punt més llunyà del Sol. Passarem encara uns mesos de fred i foscor i poc a poc, els dies s'allarguen i comencem festes de Carnaval i la quaresma. La primavera esclata i ho celebrem amb les roses. Tornem al medi marí a l'estiu i gaudim més de la nit i la lluna. La tardor s'acomiada de la llum amb unes fulles ben grogues i tornarem a tancar-nos tots a la llar per celebrar el Nadal familiar. Un cicle complet que cada vegada sembla que és més veloç, la roda que gira i gira fins que ens precipitem qui sap a on.

Demà 1.1.11 obrirem els calendaris, escoltarem polkas i de reüll buscarem què hi ha de possitiu a les absurdes prediccions astrològiques. Jo també vull fer de bruixa bona i us asseguro que aquest 2011 té molt bon aroma. Així que espero que tots aprofitareu aquest magnífic any i que el gaudireu al màxim amb bona música, molt art, saborosa cuina i amor!

El Gener, mes que inaugurem, té fama de calmat, fred i lluminós. El mes que els romans dedicaven a Jano, un misteriós déu de dues cares, déu dels començaments, de l'agricultura, les lleis i les monedes. Guardava la porta i protegia la llar. Un déu de lo més terrenal. Crec que li faré unes quantes peticions de caràcter pràctic a veure si em fa cas:

1. un repartiment de beneficis (i no retallades) pels treballadors quan la cosa millori.
2. un calendari i un horari laboral equilibrats i que s'ajustin als cicles naturals.
3. una millora del nostre ensenyament i la cultura.
4. que la gent sigui molt més educada.
5. que la crisi sigui de veritat l'oportunitat per canviar moltes coses.
6. que els conreus ens donin fruits de qualitat.
7. unes lleis justes més estructurals i menys variables.
8. una bona entesa entre polítics.
9. els corruptes engarjolats.
10. una Mediterrània ben neta i plena d'animalons.
11. que els 365 dies siguin alegres i bons per tots els amics!
12. i que els agradi aquesta peça tan hivernal del racó dels nens de Debussy, que es diu The snow is dancing interpretat pel gran Cortot al 1928:

Post nº 100, dedicat als amics i als de Mallorca, l'illa que al gener es torna tan presumida en brotar els seus ametllers i oliveres, amb sa serra de Tramuntana més punxeguda i la mar en calma.

Presents a la llar de foc



Per la colla que visita aquest mar tan negre
D'unes terres llunyanes i fredes
han arribat uns e-regalets pels infants,
els més musicals i artístics que conec
(la idea és també d'una terra llunyana, amb el teu permís, Joaquim)

Pel Joaquim i el Tit: Una gàbia nibelunga i la  postal
Per Resonic: Un pichie de compañía y la  tarjeta
Pel Ricard: Plastilina de colors pels nens amb una nota

Pel José Luís: entrada a una exposición **y una misiva

per na Mies: una novel·la de Goethe i una felicitació
Pel Titus: una entrada de cinema amb una carta

Per l'Atticus: un conte de les 1001 nits i una tarja
Per la Glòria i el Josep: un llibre de cuina sueca amb un missatge
Per la Dolors: una de Peplums i un papir
Pel Miquel E: la biografía de N  con epístola
Pel Miquel i l'Imma: una mica de Shakespeare amb un sobre
Pels Contrabaixos: el d'Elvis i Paul i unes notes
Per l'Assur: Una d'aventures al mar amb una imatge
Pel Maac: uns soldadets de plom i un record
Pel Colbran: un musical para acuarios y un tarjetón
Per l'apuntador: Una banda sonora i una partitura

**Cambio de última hora para JL :  documental1 y documental2 en vez de la entrada a la expo. Espero que te gusten!


S'ha de dir que aquests regals els he triat per presentiments i perquè a mi m'agraden molt. I si no l'encerto, millor, així riurem més.

Per tota la canalla deixo la millor cançó dels policies, interpretat per un viu pianista, un contrabaixista puçós i uns quants cacauets:



PS. A la 1ª imatge no poso a Santa Claus perquè sempre m'ha fet por i assassina Lulús. L'únic que m'agrada d'ell és que porta els regals al començament de les vacances. BON NADAL I MILLOR 2011!

s'acosta un altre Nadal

 Al carrer on visc viu i malviu un home estranger, des de fa uns quants anys. Com que és ros i té uns ulls de color blau gel l'he posat de nom Gunther. No dorm a cap casa d'acollida, està prim com un tel de ceba, beu, fuma, fuma i beu. Una senyora li porta un tupper amb menjar cada dia. Els diners que recull són per cervesa, tabac, llaunes i piles, perquè la ràdio és la seva companya. Diuen que té uns trenta anys però sembla un avi. No li fem cas, no li preguntem, ens apartem quan va molt begut. Quan no el veiem pel barri, els veïns ens estranyem. Quan torna, pensem, qué bé, no li ha passat res. I tots ben tranquils, suposem que Papà-Estat s'encarrega d'ell.

Ara ve Nadal, menjarem el gall i escoltarem la sabuda tanda de consells de com administrar les calories amb tant d'àpat, com aguantar les converses i els nens maleducats a les reunions familiars, què fer amb els petits perque tenen unes vacances massa llargues. La gent diu que es deprimeix, però jo, més aviat m'empipo pels quartos i temps que llenço en xorrades com amics invisibles, sopars de col·legues i horroroses joguines gegants de plàstic. El paper de regal em queda tort, envio tard les postals, la sopa de peix no surt perfecta.

Aquest cop però, em posaré a la pell dels petits i evocaré els moments més bonics, quan menjàvem ensaïmades amb xocolata desfeta la Nit de Nadal, abans de sentir el cant de la Sibil·la, patrimoni cultural del món des de fa dues setmanes. (aquí la versió de MMBonet)

Quan ens quedàvem amb els avis després de empassar-nos el raïm de Cap d'Any i els pares sortien de marxa. Aquelles vacances que se'ns feien llargues fins a l'arribada dels Reis Mags que sortien del no res amb unes carrosses de purpurina.

Potser en Gunther, aquestes dades també recorda que era petit i no estava sol. Potser cantava davant l'arbre guarnit, com els nens del segell, la trista i bonica Oh Tannenbaum. Espero que la sentis a la teva ràdio, Bon Desembre, Gunther.

Per alegrar-nos la posaré en una versió jazz, lleugera i festiva.

Encara que és molt aviat, que passeu tots un bon hivern i un preciós Nadal.

La cultura a tv3

Ens han volgut acontentar amb l'emissió d'un programa pseudocultural dit Ànima, al 33, de format estrany i poc rigorós. Volem un programa com el d'Emili Manzano a hores més naturals i no amagat en un racó de la graella. Fins i tot tv3 no es salva de la vulgaritat i ens castiguen amb esport a totes hores. Podem demanar a la Sra Terribas un esforç per fer una televisió per tothom? No té dret la gent a rebre continguts culturals de veritat?

a mis amigas

queridas,

ya queda menos para las vacaciones y pronto volvemos al pais de las maravillas, donde podremos leer sin prisas, escuchar la mejor música o disfrutar del sol y el silencio. Para olvidar las penas del trabajo, qué os parece algun encuentro estival? mensaje de parte de la Reina de Corazones.