Axonometries (amb calamar)

ciutat infinita amb éssers estranys

mòdul de creixement urbà, amb animalons i altres andròmines

THIS WAS SO FUN. Anita Tung.
So me and the awesome stupidly talented M.R. TROWER made this cityscape full of weird things happening by passing a photoshop file back and forth.
Bonus points: it’s a half-drop repeat pattern meaning you can have an infinitely large cityscape full of strange things like worm people!
This was the greatest thing to work on! What Anita forgot to mention is that she did the most of the hard parts and is an awesome human. LOOK AT ALL THE LITTLE THINGS.

op art

Beau Deeley. Ilusión óptica. 2012 (és un .jpg) De força lluny o aclucant els ulls, es para.

Morin els lletjos

Isidro Ferrer fent els crèdits de la pel·lícula:

Joves i artifici: els meus alumnes es tatúen, es depil·len, es foraden, tenyeixen, operen, canvien els colors dels iris, afegeixen ungles, planxen el cabell, l'enrinxolen, s'enjoien, decoren, sobrevesteixen, infravesteixen i exhibeixen.
Quan arriba el moment de dissenyar a sobre d'un paper blanc, no tenen idees.

Pescant perles (4)

Narra Plini que quan Marc Antoni va honorar la reina Cleopatra amb un fastuós festí i una interminable desfilada de plats exquisits, ella, a part de no impressionar-se gens ni mica, va desafiar-lo dient que la seva seria la menja més costosa de totes. Es treu la perla de la seva arrecada, la posa dins una copa de vi i se la beu.

Jan de Bray. El banquet d'Antoni i Cleopatra. 1669

Jan de Bray pinta aquest grup familiar des de la solitud. Ha perdut pares, germans i esposes per la pesta. Vol preservar la memòria dels parents desapareguts fent-los partíceps del banquet legendari. La reina egípcia és la mare, Anna Westerbaen i el general, el pare i pintor, Salomon de Bray. No són l'exemple de virtud i modèstia sinó uns herois extravagants i immortals.

Ell, que porta l'alabarda, els mira amb distància, des de la foscor i envoltat d'ulls a les plomes de paó. Li tornen la mirada alguns germans, com Jacob, el del morter, que també fou pintor, i Josephas, el del plat de peltre. Les figures, molt il·luminades, juguen a les simetries entre objectes domèstics i valuosos. Un cor d'or penja del coll de l'amat gos negre. La perla, però, també és un símbol de Jesús: Mateu ens parla de la futura salvació com una preciosa perla. Jan diu que les ànimes dels seus estan salvades.




*Sembla que la soprano Dam Jensen, fent de Cleopatra, s'ha begut la perla perduda. 

per morir-se (2)

Il·lustra Enric Juste, per un bon programa que es deia L'hora del lector.

88è aniversari d'Edward Gorey
i una pàgina de la revista House and Garden

paper mullat

Sobres

Foto: NAlbertson

Un preciós sobre quadrat, groc ou, que no passava per la ranura de l'urna. Dins, una llista tancada:  anem a votar les representants a l'assemblea de delegats i afiliats del meu sindicat del sector educatiu. El paper és de molta qualitat.

Salvar la clásica

“Sois unos elitistas. Si queréis que la gente vaya a veros, tenéis que ser mucho menos engolados y más cercanos”. Se lo dice Max Hole a las orquestas del Reino Unido. Según The Independent, Hole asegura que la música clásica se enfrenta a un grave peligro y debe afrontar un cambio inminente.

Para él, la solución a la crisis es acercase más al público. Los músicos deben cambiar su forma de vestir, perder la rigidez, emocionarse, alentar a que el público aplauda cuando quiera, incluso, levantarse y bailar. Sólo así la música clásica podrá ganar nuevas audiencias.

Hasta que le nombraron presidente y director ejecutivo de operaciones internacionales de Universal Music, hace sólo unas semanas, Hole era responsable de promoción y marketing de bandas como U2 o Bon Jovi y solistas como Amy Winehouse. Esto sin duda ha influido en su decisión de dar un aire renovado al catálogo clásico de Universal, que incluye las grabaciones de Decca y Deutsche Grammophon, los dos sellos más importantes del género.

En opinión de Hole, la música clásica tiene que ampliar su audiencia, no sólo acercándose a los jóvenes, sino también a gente como él, que se acercaría a este tipo de música “si no pareciera elitista e imponente” y usar estrategias de la música pop. El sector debe alejarse de las prácticas tradicionales, abrazar el mundo de la revolución digital, de las descargas, el streaming y los medios sociales. “Si aprovechamos nuestras bazas, la música clásica podrá consumirse a una escala inimaginable pocos años atrás”. 

Respondo:

• Innegociable el silencio durante la interpretación.
• Mucho más necesaria una buena formación musical de los niños
• No tiene nada que ver un concierto de rock con uno de clásica
• Sí a nuevos formatos, propuestas visuales, etc., siempre y cuando no molesten a una buena audición en directo.
• Ah! y el frac, desfasado, mucho, pero es que acabo de comprar uno..
• Los directores de orquesta son ahora ejemplo de buena estrategia de empresa:

Castillos en el aire

"Sin dimisión, revolución!", coreaban los manifestantes contra la corrupción política en las calles del país. Una revolución política es el proceso de cambio estructural de las formas de gobierno por caminos no previstos institucionalmente. Las revoluciones surgen de la combinación entre una situación insoportable y el bloqueo institucional a la expresión mayoritaria de la voluntad popular de cambio político. (...)

No sólo el primer partido es la abstención, sino que nos gobierna una arrogante entelequia que cuenta con el apoyo de apenas un 13% de los ciudadanos. Y así las cosas, se enroca el presidente, se blinda el PP y se invoca la Constitución que de tanto mentarla para justificar entuertos acabará en la basura de la historia. (...) No es disparatado hablar de la necesidad de una revolución política pacífica.

El cambio político podría empezar con la convocatoria inmediata de elecciones mientras administra el país un gabinete técnico de consenso. (...) La palanca del cambio podría ser una coalición compuesta por asociaciones cívicas, pequeños partidos existentes coincidentes, como en Islandia, en un solo punto programático: elaborar una nueva Constitución que reforme el sistema político, incluyendo una ley electoral, control de la financiación y medidas concretas contra la corrupción previa investigación y sanción de las irregularidades cometidas. El mecanismo de reforma de la Constitución debería ser ampliamente participativo. (...) Se trata de conseguir una movilización mucho mayor de la ciudadanía. 

Fragmentos del optimista artículo de Manuel Castells en LV.

10 pops (6)

Hilliers. Lovers

Every little thing she does is magic 

Everything she do just turns me on 

Even though my life before was tragic 

Now I know my love for her goes on 

Els Police incorporen piano i sintetitzadors en aquesta cançó (1981), la més romàntica del grup, que barreja somnis, molta por i amor incondicional. Com el que professo des de fa 30 anys a aquests policies britànics. I Sting passant l'arc al contrabaix!

10 pops (5) i ABC (2)

Això són fracs!

1970, primer número 1 dels Jackson Five. Michael té 12 anyets i ja lidera el grup. Del segell Motown, la cançoneta li fa la competència als Beatles i al seu Let it be. S'ha de reconèixer que la taula de ball que assagen els germans és d'allò més original i contagiosa. I la indumentària molt carnavalera.

 "You went to school to learn girl/Things you never knew before/Like "I" before "E" except after "C"/And why two plus two makes four/Now, now, now I'm gonna teach you, teach you, teach you/All about love girl, all about love/Sit yourself down, take a seat/All you gotta do is repeat after me." La lletra és d'un ex-professor, F Perren.

OBC-FCB

Primer diumenge de temporada que coincideix partit del Barça amb concert de l’OBC. Tenim una orquestra de primera divisió, els hem de donar canya i molt de suport. 

El capità Tabachnick ha fet una bona feina, equip compacte i gols de la trompa, clarinet i oboè, i per suposat, hat-trick de tota la corda. Les tres parts, impressionants, en especial la tercera: La Mer, pictòrica i màgica. 

Cròniques del concert nº 14:

1. Joaquim aquí. 
2. JL aquí.
3. Voltaires, aquí.
4. Premsa.

*apunt que s'anirà actualitzant.

Un afegitó cinematogràfic: un violinista em va recordar ahir la pel·lícula de l'Allegretto, Goodbye again, la de la novel·la de F Sagan, Aimez-vous Brahms?, que ni he vist ni llegit -ganes no em falten-i que és pur drama romàntic.

Any Wagner (3) i el foc màgic

Brünnhilde a la roca de foc de Klmrt

Feuerzauber és l'últim fragment de l'òpera Die Walküre. No pretén ser un gran final conclusiu amb tots els personatges como a les òperes convencionals, sinó que acaba de forma amable, sense trencar amb la coherència de la tetralogia de l'Anell.

Wotan, després d'haver invocat Loge, déu del Foc, envolta a la seva filla Brünnhilde amb un anell de flames, i crida allò de ningú que tem la punta de ma llança creuarà aquest foc, deixant clar que tan sols un  gran heroi (Siegfried) podrá posseir la seva valquíria. 

Ho canta en mig minut, el fragment dura uns quatre: d'aquesta manera la veu passa a un segon pla, no usa àries de lluïment, sinó que fa aquest arioso que concorda a la perfecció amb la trama argumental. La veu passa a ser un instrument més de l'orquestra, competint amb la resta d'instruments, cosa que requereix gran resistència y potència. (Terfel mostra un cert esgotament al video)

El fragment s'inicia (min 1.00) amb el motiu del foc, alegre i juganer, que acaba d'invocar-se. Després, dos dels temas de Loge: flautes, piccolo, arpa i triangle, instruments més aguts. Arriba el motiu del son, en una senzilla i eficaç progressió descendent, Brünnhilde està del tot adormida. Vindrà acompanyat pel del foc, ambdós es toquen fins el final. Apareix Wotan cantant el tema de Siegfried, l'heroi sense por, el que podrà alliberar a la valquíria. Això va seguit dels metalls que repeteixen el tema. Cellos toquen el motiu de l'adéu: el pare s'acomiada de la filla. Final, les trompes toquen el tema del destí, que anuncia la següent jornada. 
Impressionant com entrellaça Wagner els motius; tots amb coherència contrapuntística y harmònica.

La versió del Met del curs passat presentava una encesa del foc i una vista d'ocell de la valkíria, absolutament espectacular. El millor d'aquella representació: ni els espectadors eren capaços d'esperar el silenci per l'ovació final.

troquelar

Tradición de papel, corte perimetral, poca cola y sorpresa: China infinita.

K a la mar

Klmrt torna a fer un frec a frec amb frac amb la nostra gran Orquestra Simfònica, que està especialment motivada per la feina d'aquesta setmana amb el gran director Michel Tabachnik. Us recordo el programa per animar-vos a venir un dels tres dies:


DEBUSSY: La mer
BARTÓK: Suite de danses
BRAHMS: Simfonia núm. 3


El discurs sonor dedicat a la natura impregna tota la història de la Música. Els compositors l’han descrit, imitat o utilitzat com a excusa per buscar el so original de la història de les nacions. Debussy va compondre LA MER (1905) recordant els estius d’infantesa a Cannes, un entorn en què el paisatge marítim esdevé idealitzat. La mer fon magistralment el neguit dels paisatges de Turner amb l’assossec dels gravats del japonès Hokusai, dos dels seus artistes visuals preferits. 

Història i relat sonor tornen a ser mixtura a la fantàstica Suite de danses de Béla Bartók. Escrita el 1923 per celebrar el cinquantè aniversari de la reunificació de Budapest, és una peça de sis moviments deutors del folklore. A diferència d’altres casos, i amb un llenguatge accessible, Bartók no cita passatges existents: crea melodies originals i pròpies d’inspiració ètnica i les agermana, alhora que deixa un espai per a l’humor (escolteu els glissandi dels trombons al segon moviment!).

 El músic Hans Richter definia la Tercera de Brahms com la seva particular Heroica. Mentre que va passar vint anys per crear la Primera, va bastir aquesta en només quatre mesos, i és la peça que resumeix amb més concisió l’estètica de l’autor.

*Text retocat de la presentació del programa al web de l'OBC

Gimcana avançada de la Mercè

Era el que ens faltava: una Barcelona apocal·líptica que s'aprofita d'una imatge que va córrer molt per les xarxes socials un dia 29M del curs passat, de sonats aldarulls a la ciutat. Podríem muntar un concurs per localitzar totes les preses, però amb el tràiler ja en tenim uns quants.

Començo amb el cartell: cantonada Ronda Universitat amb Pelai amb cèrvol i taxi.