...els objectius del Tricentenari són recordar els fets del 1714, fer l'efemèride i també reflexionar en clau de futur, aspecte on s'inscriu el projecte, ja que és una forma de fer "una commemoració al revés". Per a això, hi ha "gent insultantment jove", amb talent emergent seleccionat per la comissaria del projecte, Bibiana Ballbé, perquè realitzin projectes emmarcats en 10 àmbits diferents --arts, cinema, arquitectura i urbanisme, comunicació, educació, treball, menjar, relacions personals, comunitat, turisme-- que, segons ella, seran claus en el futur de la ciutat. Els creadors joves confeccionaran els seus projectes i els presentaran oficialment el 17 setembre al CaixaForum, però fins aleshores, es reuniran amb els experts per definir millor les seves propostes i intentaran fonamentar-les perquè també tinguin un marc teòric, procés que podrà seguir-se des de la web oficial --bcn.cat/ffbcn--.
Després d'una passejada per la web de pantalles de colors, una per disciplina, illegibles per saturats, ens parem a un article sense firmar: La música clàssica també es balla. Parla d'imatges velles com perruques, violins i compositors. Vaja, que la clàssica necessita renovar-se urgentement. I com a exemple de gran innovació, ni més ni menys que buscar la provocació per sacsejar els cervellets i baixar l'alta cultura a les noves audiències.
Si els projectes de ffBcn van per aquesta línia, i això és el que ens depara el futur, jo em baixo. Estarem pendents del què ens aporten aquests joves de tant de talent. Si volen una dosi més d'indigestió, no perdre's la benvinguda de la gran bleda endollada del Trias i Mascarell.
Actualització 7-06-14. Per fi tenim article del cas a Pensacions.
Entradas
És una malaltia en tota regla, una malaltia molt estesa, és una epidèmia que recorre des de les institucions fins als mitjans de comunicació i ens està afectant a tots plegats.
ResponderEliminarParlo d’això que exposes, d’aquesta “fàbrica de futur”, és un frivolitat cultural que fomenten les autoritats i les institucions catalanes i totes les altres.
Els gestors culturals amb carnet, estan empecinats en fer el carcamal. Ens volen « explicar el què és la cultura ». Creuen aquests imbècils amb carnet que han de ser ells qui ens “expliquin” què és la cultura?
No fa gaires mesos un responsable cultural afirmava que la transmissió de la cultura, tal com s’ha vingut fent des de la Il•lustració, ja no serveix i que ara cal inventar formes més “divertides”, ara cal transmetre la cultura de forma innovadora i per a fer-ho, les institucions tenen uns individus moderns, molt moderns, que tenen un carnet i un màster adequat i gràcies a aquests moderns ens facilitaran l’accés a la cultura d’un forma més planera, aquest és el camí cap a la cultura frívola, la que interessa, la que és únicament un producte mercantil.
Ja no calen ni artistes ni escriptors, ja no fan falta historiadors ni pensadors, en tenim prou amb personatges mediàtics moderns, facultats per a dir qualsevol idiotesa o bajanada frívola per a provocar el riure de la audiència. Són vailets empolainats a la moderna que pul•lulen per les televisions i per les redaccions dels diaris i ofereixen el seu posat divertit i fan una gracieta rere una altra. Són paios propensos a la barrila i al ji, ji, ji.
Ara pretenen explicar-nos la cultura amb acudits i imitacions i, per a que tot resulti més comprensible i per a socialitzar la frivolitat, la presenten envoltada amb commemoracions de campanetes, evitant tota reflexió estètica o de continguts.
Aquests gestors parteixen de supòsit de què els receptors, els altres estem privats de coneixement i que a tots nosaltres ens costa assimilar la modernitat i ells, els del carnet, creuen que mitjançant la broma i l’acudit barroer ens ficaran la cultura a les venes, la cultura de la frivolitat i la tonteria supina.
Transmetre la cultura en aquestes condicions que ara ens presenten és una forma reaccionaria i va en contra de la dignitat del ciutadà lliure.
Francesc Cornadó
i només he fullejat una mica. La plana del Menjar és pur passat i la d'Educació parla que els nens han de saber programar des de ben petits. Aquests joves no sé a quines conclusions arribaran al setembre, però és segur és que cobraran del Trice i a sobre necessitaran de l'ajuda d'experts, diuen. No me aclaro, ¿dónde está el talento?
EliminarFrancesc, ja han instal·lat el mur del Trice de la Benedetta a la Ciutadella, avui m'hi passo. L'has vist?
Uff, la Benedetta, ja no pensava en ella. No podia ser d'una altra manera aquesta deconstructivistadoresa, que recita tan bé a Leopardi, s'havia d'afegir a la colla de modernets.
Eliminarhttp://francesccornado.blogspot.com.es/2011/01/poesia-y-deconstructivismo.html
Cornadó
Una renovación además muy ingeniosa, se habrán herniado
ResponderEliminarpobres lumbares, pobre Dvorak, pobre feminismo, pobre todo.
EliminarSento vergonya aliena ,!!però que s'han cregut aquests desgràciats!! Com que encara en diría alguna de molt grossa plego. Adéuuuuu
ResponderEliminarjo també em mossego la llengua, Àngels, i em sembla que no llegiré cap plana més de la web aquesta, no paga la pena, encara que nosaltres els paguem a aquests il·luminats.
ResponderEliminarMolt lamentable la trivialització de la cultura. Una cosa és apropar la cultura arreu, però el camí no és desfer-la perquè sembli més atractiva.
ResponderEliminarEl pitjor és que tota la broma costa prou diners que paguem entre tots. Darrerament s'esta parlant molt de "casta política". Tant dolenta com aquesta és una certa "casta intel·lectualoïde" tan negativa com la primera. Viuen de la subvenció i opinen en funció del poder.
La casta política és la que ha escollit a aquesta casta mediàtica tan grollera i ingènua, quina por.
EliminarJa veig que soc l'únic a qui li agraden les coreanes...
ResponderEliminarHola, Pons. No ets l'únic, en aquesta casa meva hi ha dos homes encantats de la vida i de la vista.
Eliminar