mi otro Escher

 Como profesora de dibujo técnico, he recurrido con frecuencia a láminas del admirado dibujante, ya sea para explicar perspectivas, módulos o teselaciones. Muchos ejemplos conocidos están expuestos ahora en les Drassanes de BCN, en una exposición que ya visité hace años en Madrid. 

Ha sido un perfil de Twitter dedicado al artista el que me ha revelado otros universos, más oníricos si cabe, plasmados en grabados muy expresivos, o modernistas, u otros más científicos. De un grafismo acorde a todos los estilos del XX y los principios del cartelismo más comunicativo. Extraordinario. Pasen y vean: 

La procesión va por dentro (2)

Cartel de la Procesión de Viernes Santo en Trapani, Sicilia, años 50.

Una Semana Santa sin ir a Mallorca, con el recuerdo de las calles de Palma llenas cera y lluvia,  y mis vecinos encapuchados con esos conos tan loligos. Ahora, el Viernes Santo significa introspección y escucha atenta de Pasiones y del preludio 3r acto y Karfreitagsspiel del Parsifal de Wagner.

Rattle marca el ritme

El director torna a ca seva i la London Symphony Orchestra aprofita per renovar tota la gràfica per la propera temporada. No sé si aconseguiran atraure al públic jove; ja sabem que les sales de clàssica les mig omplim el madurs i els avis, però l'aposta és forta i no cal dir que la tecnologia último grito, combinat amb una elegant tria de colors, textures i moviments de Sir Simon ha fet que l'equip The Partners dissenyi el branding musical més vistós del moment. Tipografia, uns cartells, programes i un spot amb llenguatge 3D hipnòtics com aquelles imatges del Mediaplayer, en versió actualitzada i hipermillorada.

I com s'ha fet? aquí, al video, totes les pistes:

fa 25 que en feia 25

Aquestes dues portades de Mariscal s'acaben de publicar. Rememoren els 25 anys de BCN92, de manera diferent però amb molts punts en comú. El gos Julián i el gos Cobi. L'un a la natura, altre a la urbs, les dues mediterrànies. El primer observant plàcid el mar que belluga, el segon hiperactiu a la ciutat del turisme. Les ombres dels troncs de pi; el sol del migdia a les torres colorines.
Ambdues marcant la nostàlgia. De quan érem joves i estàvem junts i cantàvem Amics per sempre. Perquè la memòria no marxi malgrat ens han matat el Cobi.

la Merche

Sabeu que sempre he estat defensora del Cobi, la mascota més ben parida, simpàtica i flexible de totes les olimpíades. Ara Mariscal ens presenta a una Merche, Cobita barcelonina de carrer. Alegre i farrera per les festes estiuenques de la ciutat. El cartell funciona però el llenguatge ja està passat. Si es tracta de fer un homenatge als 25 anys de Bcn92, m'està bé. Però el dissenyador ha de recórrer als seus personatges de sempre: garriris, Cobi o els nens del parc de València. Ell parla de la xoni del Poblenou, tan artificiosa ella, tan enganxada al mòbil, amb tot d'ocellets al cap. El skyline, el vaixell, el trencadís i Colón són pels nostàlgics. El pupurri de sempre, que ens entra amb carinyo, això sí.

Dylan, Glaser, Duchamp

L'any que vam nèixer,  Milton Glaser dissenya pòster i tipografia a propòsit del disc dels grans èxits del cantant de Duluth, acabat de premiar. Premi controvertit que posa de manifest com l'acadèmia sueca está pels temps canviants i que aposta per gèneres transversals. Les lletres del Dylan són bones, però les seves músiques, diria que més.

Aquesta icona del 67, el pòster de silueta negra i cabells LSD, va ser molt reversionat i a més va ser subratllat per una nova tipografia del mateix dissenyador, la Baby Teeth, amb aquelles innocents "E", "F" d'escaleta i lletres sense ulls:

La coneguda silueta de Bob deriva d'un autoretrat que es va fer el Duchamp, un perfil d'enorme força, tallat en paper, i d'aquesta bonica fotografia, afegint al seu característic cabell arrinxolat, una explosió de color i tentacles orgànics. Els brots musicals de la ment de l'artista.

Per acabar, una de les més bones cançons del Nobel in the Wind, molt gelós del seu copyright, i bé que fa. I want you durará visible pocs dies al you Tube. Tan bonica:

Bona Mercè

Mariscal representa la Barcelona alegre i oberta que era quan festejàvem els JJOO. Poso aquesta imatge del dissenyador amb tristor, ja que el seu estudi té problemes econòmics, els seu llenguatge visual és vintage i aquí, a BCN, falta l'humor, com va dir el Buenafuente al pregó.

A viure i riure la Festa!

Bandera

Un estudiant suec ha presentat com a projecte final de grau una bandera per la nostra Terra. Posats a conquerir l'espai hem de deixar clar qui som amb un drap clavat. El blau del planeta aigua i els pobles, de tan units com estem, explicats en anells quasi olímpics trenats en hexafoli-arabesc. Un exercici senzill, que es fa amb compàs en un minut i punt.

Molt ben presentat amb fotos d'astronautes, sessions de l'ONU, fins i tot formant mosaic al nostre estadi del Camp Nou. Amb qui jugaria l'equip mundial? Amb el Barça, segur.

Potser podríem fer ús d'aquest vistós logo com a bandera dels que no ens sentim d'una pàtria concreta. De fet, la veig tan mediterrània que la puc fer meva. Però com es tracta d'avisar als aliens que tenim banderes per a tot, deixa ja de ser un símbol universal.
Deu estar content l'autor, que la revista Domus li dedica un espai al web sobre els darrers millors dissenys gràfics.
La crisi és també cultural.

Aquí tot el procés:



Construction of The International Flag of Planet Earth from Beckmans College of Design on Vimeo.

Bond, bond dia

Dimarts el gran Sean Connery feia els 85. Ha estat el millor James Bond i un gran actor en moltes pel·lícules inoblidables de la saga 007 i en altres de mítiques, o no tant, com ara aquella fosca "Odio en las entrañas" de Martin Ritt.

Volia compartir aquests pictogrames per celebrar l'aniversari de Sir Sean, i si voleu, fer l'esforç d'esbrinar cadascun dels films. Consti que hi ha un Kalamar i tot!

Ben lligats

Totes les formacions polítiques han engegat amb força les seves campanyes pel 27S. La més vistosa, de moment, és la del còctel sobiranista Junts Pel Sí, que conjuga tipografies del redisseny del logo convergent, el fons verd, encara que tirant al blau, molt Eco i la paraula del procés, Junts, que com recordeu, es feia servir a l'operació estiuenca dels selfies Junts de la nostra TV·3. Una coincidència curiosa que fa sospitar que ja teníem lema i color decidits per part de la Llistíssima.

Les fonts cal·ligràfiques de pinzell, de cos gruixut, lletres rodonetes i lligades, també apareixen als cartells de la Cup, vés per on. Informalitat, traç artístic, d'imatge molt propera a nosaltres, gent, tots, junts, simpatia. Han fet una bona pensada perquè han creat la tipografia del SI, molt semblant a la Wanderlust o a la molt imitada de la il·lustradora Laia Bonet. Està de moda com podem comprovar des dels primers anuncis pallissa dels Mediterràniament de la Damm.

Segurament aquesta era la intenció: unir idees transversals amb paisatges tranquils, natura i la connotació d'una lletra tan feliça. El que no sé és si, Atenció!, els comunicadors s'enrecordaven del cartell dels no sobiranistes per l'aplec de la SCC a Tarragona del 11S-2014. I és que la Script-Brush està tan de moda que aviat ens en cansarem. Aquí uns quants exemples gratuïts.

Tokio y su logo

Vemos el por qué del extraño logo de Tokio 2020, por Kenjiro Sano. Hay que señalar que con ese toque helvético, la sencillez y el nuevo colorido resulta elegante y diferente. Esperemos que con las mascotas sigan un lenguaje parecido.

El logo de los Juegos Olímpicos es una “T” mayúscula, abstracta, inspirada en las palabras “Tokyo”, “Tomorrow” (mañana) y “Team” (equipo). Además incluye un círculo rojo en la parte superior derecha que es una clara referencia a la bandera japonesa.

En el comunicado oficial emitido por el COI: “cuando el mundo se reúna para Tokio 2020, experimentaremos la emoción de unirnos como un único equipo. Aceptando que todas las personas del mundo son iguales, aprenderemos el verdadero significado de la unión. Los emblemas de Tokio 2020 fueron diseñados para simbolizar el poder de esta unidad. El color negro de la columna central representa la diversidad, la combinación de todos los colores. La forma del círculo representa un mundo inclusivo en el que todos nos aceptamos mutuamente. El círculo rojo representa el poder de cada latido”.

Actualització 1-09-15: Logo plagiat! a l'article.

swArte

Holanda, la geometría y la línea clara. Un placer ver estos homenajes a los maestros por Joost Swarte:

logos

Les P es toquen, per fer popó. Ni logos, tú.

Actualitzem info via La Réplica:

Cotidianos

El dúo danés escritor/artista, formado por Mikael Wulff y Anders Morgenthaler, crean cómicas caricaturas y gráficos. Su tira cómica se publica regularmente en The New York Times.