Medici Cupid in Triumph on the Sea, 1661. Col. privada
Elisabetta Sirani, la primera pintora famosa (morta jove en estranyes circumstàncies), és autora d'aquest Cupido tan bufó, que navega a tota vela portant unes perles. Es celebren les noces de Marguerite d'Orléans amb Cosimo III de Medici: es suggereix el nom de la núvia, ja que perla es podia dir margarida en italià culte i alhora, sis boletes fent volta surten a l'escut de la família dels Medici.
Un somriure i un viatge amb tot a favor: bons auguris pel nou matrimoni.
Narra Plini que quan Marc Antoni va honorar la reina Cleopatra amb un fastuós festí i una interminable desfilada de plats exquisits, ella, a part de no impressionar-se gens ni mica, va desafiar-lo dient que la seva seria la menja més costosa de totes. Es treu la perla de la seva arrecada, la posa dins una copa de vi i se la beu.
Jan de Bray. El banquet d'Antoni i Cleopatra. 1669
Jan de Bray pinta aquest grup familiar des de la solitud. Ha perdut pares, germans i esposes per la pesta. Vol preservar la memòria dels parents desapareguts fent-los partíceps del banquet legendari. La reina egípcia és la mare, Anna Westerbaen i el general, el pare i pintor, Salomon de Bray. No són l'exemple de virtud i modèstia sinó uns herois extravagants i immortals.
Ell, que porta l'alabarda, els mira amb distància, des de la foscor i envoltat d'ulls a les plomes de paó. Li tornen la mirada alguns germans, com Jacob, el del morter, que també fou pintor, i Josephas, el del plat de peltre. Les figures, molt il·luminades, juguen a les simetries entre objectes domèstics i valuosos. Un cor d'or penja del coll de l'amat gos negre. La perla, però, també és un símbol de Jesús: Mateu ens parla de la futura salvació com una preciosa perla. Jan diu que les ànimes dels seus estan salvades.
*Sembla que la soprano Dam Jensen, fent de Cleopatra, s'ha begut la perla perduda.
Al supermercat no he trobat un raïm massa exhuberant. Els grans eren de calibre petit i una mica ressecs. Clar que ja no és temps de verema, però unes perles com les de les pintures ens haguéssin il·luminat la nit i els desitjos foren millor acompanyats. El grapat de raïm de la dreta em recorda al que menjàvem amb la família grega, voluminós, dolç i de petita llavor. Els de l'esquerra, als de Mallorca, rodons i melosos.
Juan de Espinosa bodegón ochavado (1646)
Avui celebrarem la revetlla amb els grans escarransits i una mica de cava enyorant la família escampada per la vella i empobrida Europa. Afegirem magranes, pomes i fruits secs per construir un bodegó, i així potser llueixen com gotetes. Els menjarem agraïts de l'any que marxa i amb una certa melangia, en mig d'una nit d'esperit joiós. Com la del nen Jesús que amb cura arrenca el gra qui li ofereix un sant Joanet a l'abric d'un mantell de color vi, que toca festa i xerinola.
L. Cranach La Virgen con Niño, San Juan y ángeles (1536)
Adéu 2012, benvingut 2013 Tingueu una bona vesprada, que corri el vi, que els desitjos us siguin concedits, Bon any Verdi Bon any Wagner Bon any Britten brindem un cop més, que ràpid passa el temps! a beber, a beber y ahogar el dolor..
Un dels primers artistes que va representar un bodegó aïllat com a obra d'art va ser Caravaggio (1573-1610). Ho feu amb el cistell de fruites, molt precís però amb una visió massa frontal i una incipient simbologia del vanitas. Eren els temps en què col·loca els objectes de Magdalena, les refinades i riques joies sobre un terra de rajola humil i al costat dels seus peus, l'ampolla d'oli.
Què signifiquen? poden ser vàries les respostes. Com molt bé heu dit, estimats concursants:
Marga:Lo normal era pintar a la Magdalena como penitente en el desierto, pero aquí lo hizo en el momento justo de su arrepentimiento. Por eso aún va vestida de forma lujosa. Acaba de quitarse las joyas y las ha tirado al suelo como rechazo a lo mundano. Y tiene una lágrima cayéndole por la nariz.Junto a las joyas está el tarro de ungüento, que en este caso es de vidrio, con el que ungió los pies de Cristo, y que es uno de los atributos fijos de la Magdalena, penitente o no penitente.
Allau: El significat de les perles? Potser el collar trencat representa el penediment d'una vida dedicada al vici.
Maac:Yo creo que unas perlas dejadas ahí en el suelo, con cierto orden, no se han caído ni las han tirado, significa que ya no se necesitan. ¿Por qué no las necesita esa señora? Porque supongo que lo que se ve es una falda de una señora y debe estar sentada. ¿Por qué una mujer no necesita joyas? Lo único que se me ocurre es que la razón ha sido que se ha metido monja. Podría ser Thaïs después de la conversión de Athanael. Debe ser por lo reciente que la tengo, como la hicieron hace nada en Les Arts. Al pensar yo en Thaïs y decirme tú que era bíblico se me ocurrió que podría ser la Magadalena –que muchos la suelen poner sentada en una silla.. Enric H M:Les perles, si ens atenem a la interpretació bíblica, haurien de tenir un doble significat. Seguint els teus propis raonaments, per un costat serien el símbol del plaer sexual associat al seu passat com a prostituta (com si les putes es fessin putes per vici!); i per l'altre representarien la puresa recuperada. L'ampolla pot ser dues coses: llàgrimes o perfum. És més fàcil que sigui perfum (tot i que l'ampolla sembla massa gran). Si tot el que és a terra representa el passat de Maria Magdalena, el perfum serà la vanitat. Si, pel contrari, representa el present, les perles serien les llàgrimes del penediment i el perfum el que va fer servir per netejar els peus de Jesús. José Luís:Las perlas supongo que son el fruto de la vida disipada y disoluta que había llevado la MM (mala mujer), y que se ha arrancado tras reconocerse una PP (pobre pecadora, claro) Assur: Penso que les joies llençades a terra de qualsevol manera deu ser el símbol del renunciament dels luxes terrenals per amor a Déu, pel que sembla que, en aquest cas Caravaggio, tot i que la model era, segons he llegit a la Wikipèdia, una prostituta romana de baixa estofa, identifica Maria Magdalena amb una barjaula de luxe.
Com comprovareu, amics lectors del blog, aquests participants han fet gran recerca i fins i tot sàvies especulacions. Així dóna gust preparar competicions i premiar-los a tots! Estic encara decidint el paper d'embolicar del regal, espero que em sabreu perdonar, demà ho publicaré.
Aclarit el tema de les perles, he volgut indagar més sobre el flascó de perfum, un típic atribut de les Magdalenes, com apunta la Marga. L'ungüent, un car oli de l'Índia, fet de nard pur (Nardostachys jatamansi)i de color ataronjat, serví a Magdalena per ungir els peus de Jesús i provocar l'ira de Judas. S'utilitza encara avui per aliviar tensions i fer crèixer el cabell. Potser per això el cabell de Magdalena amb què ella també eixugà els peus perfumats de Jesús era tan vistós, llarg i panotxa. Si em permeteu una anècdota que m'ha vingut al cap amb la búsqueda de perles i la troballa de la Magdalena de Caravaggio: asseguda amb dolor i a punt de parir en una clínica blava del carrer Balmes, de nom la patrona d'Espanya, una monja se m'acostà i em digué: pareces una magdalena penitente, vamos a recogerte estos cabellos i a mi em va pujar la mosca al nas..de seguida quan va marxar vaig tatarejar la cançó de bressol que canta la Ivonne Elliman-Magdalena a JC Superstar:
Aquesta és la primera vegada que un jove Caravaggio, de nom Michelangelo Merisi, pinta una dona després d'una sèrie d'efebs. Fóra també un dels primers quadres religiosos perquè el pintor començà a tenir encàrrecs quan arriba a Roma on s'estan construïnt les noves esglésies de la Contrareforma. Un dels temes recorrents del catolicisme ressurgent és el del penediment. Caravaggio s'atreveix a fer desaparèixer tots els signes religiosos, com l'halo i la creu, i representar a Maria Magdalena com una noieta jove plorant en silenci amb una tímida llàgrima, ricament vestida i amb les joies abandonades a terra. La mateixa model -una prostituta de carrer anomenada Anna Bianchini- va posar com a Maria mare en una postura i expressió similars a la Magdalena, al descans de la fugida a Egipte*, executat cap al 1595. Caravaggio rebutja la tradició i retrata amb un modern naturalisme una santa i una verge de llargs cabells rojos. Fins i tot la madonna es recolza sobre el el caparró ros del Salvador.
Veiem a Magdalena a un fosc soterrani, ens ho diu el triangle superior de llum, amb una visió un pèl picada, asseguda en una cadira molt baixa que fa de les vestidures i l'arc dels braços una mena de closca. Està bressolant un nen, concentra la pena del seu interior al voltant del pit o imita una pietà?
S'ha desfet les trenes, porta el cabell esvalotat i la brusa caiguda, potser després d'una escena violenta- a les meuques de Roma se les fuetejava-, resta ara com adormida amb les mans relaxades.
Més preguntes: què fan els seus canells enfilagarsats?
Com una rica cortesana, Magdalena porta joies d'or i perles, brocats i seda en un exquisit vestit que Caravaggio repetirà al Narcís que pintà a la mateixa època (Assur informa). Només conserva alguns trets de la iconografia de la santa: el cabells llargs, arrinxolats, vermellosos i el pot d'ungüent (veure el video de sota).
Els colors terrossos del quadre potser ens parlen de les dues passions viscudes per Magdalena: la de Jesucrist i la pròpia, amb un element que les uneix, l'oli d'ungir.
Deixem per demà el bodegó del vas i les joies i de com els amics concursants els han interpretat. Ara, les pistes: 1. Personatge bíblic, ha de ser dona per les joies i el pot és d'un perfum, el d'ungir els peus de Jesús. 2. Pocs pintors han tingut una vida tan convulsa com Caravaggio, i la MªMagdalena va viure de molt a prop la Passió de Crist. 3. MM: la jove Maria Magdalena, MM: Michelangelo Merisi, tenia uns 25 anys quan pintà l'obra. 4. Tal i com es va explicar a l'apunt del dia 27/4, a la Xina en diuen a les llàgrimes, perletes. Una llàgrima de la noia penedida cau pel costat del nas. Es veu en imatges de molta qualitat. 5. Maria era de Magdala (magdalena), que toca el llac Tiberíades i M. Merisi, d'un poble de la província de Bèrgam, Caravaggio. * Ambdós obres de Caravaggio, Magdalena i Fugida, es troben a la Galleria Doria Pamphili de Roma, de la família del Papa Inocenci X, aquell que magistralment havia retratat Velázquez.
Es veu que somniar amb collarets de perles ho fem sovint les dones. Hi ha qui ho interpreta com el lligam familiar, la fidelitat i, en ser blancs, la puresa. A Venus la pinten ben nueta però amb el cabell enperlat per deixar clar que és casta, vanidosa i que va nèixer de l'escuma blanca de Zeus a una petxina del mar.
F Boucher. El bany de Venus 1751
La cosa es torça quan ens escanya o se'ns obre i les perles s'escampen. No tan sols és mal presagi, sinó que estem trencant amb la llei i la tradició. A la violació de Lucrècia de Tintoretto, les boletes cauen com a llàgrimes pel dolor i la pèrdua de la virginitat (una curiositat: els xinesos a les llàgrimes li diuen perletes). El moviment accelerat de les perles es frena de cop, per arts de màgia, davant la daga que servirà a Lucrècia per suïcidar-se.
Tintoretto Tarquino i Lucrècia 1578
Courbet, molt atrevit, deixa obert el collaret al llit del somni humit de les noies que s'han tret de sobre els atributs de puritat. Les pedres selenites i femenines acaben a un racó en el moment del plaer. Aquí ja no són símbol de virtud i sí de llum i alegria de les deesses dorments.
Courbet El somni 1866
A diverses cultures es creia que la perfecció de les perles, per la seva rodonesa i resplendor, provenia d'un raig diví atrapat entre les valves de l'ostra. Jesucrist també va ser representat com una perla entre les dues closques del llibre sagrat: antic i nou testaments. A l'Apocalipsi se'ns parla de les perlades portes del Cel. En aquest detall, tenen relació amb un personatge bíblic:
Quin és el quadre i qui el va pintar?Què signifiquen aquí les perles? A veure quines respostes us empesqueu.
Envieu respostes a kalamartinta@gmail.com
Hi ha premi sorpresa enclaustrat dins una ostra..
Navegant per altres latituds m'he trobat unes amas, joves japoneses i pescadores que es capbussen fins a 25 metres gairebé nues, a la cerca de les preuades gemmes animals. Molt estimades ja pels antics pobles egipcis i hebreus, les perles no són més que un quist malaltís fet del nacre de les parets interiors de les ostres. Les més belles són les més esfèriques i brillants, gràcies a la perfecció de les capes sobreposades de nacre.
Vist que cultivar-les era complicat amb les condicions del clima i del mar, un alemany afincat a Mallorca es va empescar una de bona al 1890: fer perles a capetes de nacre per sobre d'una boleta de vidre de manera manual i amb una fòrmula magistral molt ben guardada. La seva empresa, Majorica, va ser tot un èxit i he de dir que la visita a la fàbrica de Manacor és ben interessant.
Pocs saben que en aquesta fàbrica es va convocar la primera vaga femenina d'Espanya al 1902, encara que no van aconseguir que els pugessin una mica el sou, petit com era, de 50 cèntims.
Tot i que són una imitació, les falses perles són una bona i ecològica alternativa per a les dames que es deleixen pel clàssics collars de voltes i que tant va promoure la Cocó Chanel. Les joies de perles que millor funcionen són les més simples: la pura seqüència de boletes iguals, sense afegitons ni canvis de color. Això ho sabien les reines quan s'havien de retratar, però ho deixarem per un altre moment: la veritat és que a la pintura, la perla ha donat molta llum als vestits i les zones fosques del rostre, a més de significats i atributs a les seves portadores.
Uns altres pescadors, els de l'exòtica òpera de Bizet, m'han servit per fer una tria de perles brillants com aquest magnífic i conegut dúo,“Au fond du Temple Saint” un romàntic cant a l'amistat. Gravació llegendària de Jussi Bjöling i Robert Merril del 1950:
A L'arriscada ària de Nadir, Je crois entendre encore, un jove Kraus broda delicadament les frases amb uns ulls verds maragda, més bonics que les perles:
Per acabar, la perla peregrina, Maria Callas, cantant la cavatina com mai ningú ho ha fet, Me voila seule dans la nuit:
Ha estat una sort que l'exposició Realismes del MNAC l'hagin prorrogat dues setmanes més (fins 24/07). El museu aprofita les obres realistes més importants del seu fons per posar-les al costat d'una quinzena de meravelles de Courbet i altres destacats pintors com Carolus-Duran, Corot i Millet.
El son o les dues amigues de Courbet, 1866
Tots sabem dels beneficis d'una breu migdiada, en especial, ara als mesos d'estiu. I els realistes, també. Hi tenim unes quantes obres dedicades a la son plaent, llunyada de mitologies i simbolismes. Des de les noies amoroses (atenció al collaret de perles trencat), el senyor burgès, convalescents, camperols, tots mostren unes postures i una expressió d'absoluta i envejable relaxació.
La migdiada de Martí Alsina , 1884
Segurament és l'expo de l'any a Barcelona: la nostra ciutat s'està quedant a la cua d'exhibicions d'art un altre cop al país. Haurem d'aprofitar i repetir, encara que la mostra em resulta poc ambiciosa i té un final dificil de lligar amb un video de L'Origen del món i altres obres com les de Tàpies. L'apartat dedicat als autoretrats és extraordinari, i és on Courbet, per mi, llueix al màxim. Aquí el tenim ferit-adormit en un quadre que sembla que, gràcies als rajos X, en un principi hi havia una parella adormida i després del desengany amorós, ell esborra la noia de la tela i es mostra caigut amb sang al pit.
L'home ferit de Courbet
Altres migdiades estiuenques que no són a l'expo i que he trobat encantadores foren aquesta Hamaca i Les noies al riu, les dues també de Courbet. El pintor, acusat d'escollir temes poc elevats, va fer una magnífica lloança al real i necessari lapsus desprès d'un bon àpat o una feliç trobada sexual. Què millor que absentar-se uns minuts per agafar forces?
Espero que passeu un plaent estiu i us deixin dormir una miqueta cada tarda.
Entradas
