miércoles, 31 de diciembre de 2014

el millor 2015


MOLT BON ANY! 

Tot de dades que anticipen un any interessant:

700 anys de la mort de Ramon Llull
500 aniversari de Sta Teresa de Jesús
Ingresa Lituània a la CEE
Tindrem eclipse total solar
Potser coalició a l'ajuntament de Bcn sense CiU
Una tercera Via més creïble
Una nau arriba a Plutó
Star Wars VII
El nou museu de la Bauhaus a Weimar
La tira de nous gratacels al món oriental
Any Internacional del sòl
*100 anys que ens va deixar el gran Aleksandr Skriabin

Loligofestiu 


Tot de desitjos per a vosaltres:

salut amorosa
oci feiner
festes pacífiques
amor saludable
feines ocioses
pau festiva
pobles units
unió popular
raïm, cops
calamars, pops
gats i xops

Que ompliu el vostre calendari d'esdeveniments personals ben feliços!


*

viernes, 26 de diciembre de 2014

Mr Turner



Després de mesos tornem al cinema que al Nadal ve molt de gust. Volant a veure una d'artistes i molt recomanada per la crítica. Potser el cansament i l'abundant dinar no ajudaren a una bona recepció. La cosa és que va haver moments tan somnífers que arribàrem a tancar ulls. 

El film de Leigh comença a fer-se interessant a escenes com la de l'Acadèmia, a casa del repel·lent Ruskin i altres més relacionats amb la pintura. La seva vida íntima és fa feixuga i desagradable, d'una sordidesa que, a part de molt creïble, no acaba de quadrar amb el pintor Turner que imaginem. Parla poc i algunes sentències, per sort, tenen ganxo.



T Spall és un gran actor però aquí es converteix en una caricatura exagerada d'home rondinaire, groller i excessivament grunyidor. No sé com haurà anat el seu doblatge, el cas és que a la VO, Turner és un remugador que cansa als 10 minuts d'una pel·lícula molt dilatada: 150 min amb sobreabundància de vida personal i gaudint del poc que es dedica a la seva experiència artística.

El millor: al taller del fotògraf, l'ambientació, la reacció davant dels pre-rafaelites, el remolcador. La reina Victòria i el guapo Albert. Els actors britànics, fantàstics. Els petits moment còmics. Per suposat, els paisatges i uns cavalls.

El pitjor: la durada, els grunys, la seva darrera frase. No saber com arriba Turner a ser un pintor tan avançat, impressionista i abstracte. L'exageració del propi Turner o el jove Ruskin. 

Aquí el que diu Días de Cine, tot meravelles amb el tràiler triturat.




jueves, 25 de diciembre de 2014

Bon Nadal !




Amb el conte més terrorífic i la música més nadalenca. I és que Hansel i Gretel feia molta por, des de la primera lletra. La trampa de l'abundància. Sort del dia 23, que vam escoltar a l'orquestra de l'escola IPSI i el cor Vivaldi: ens van interpretar aquesta preciosa música de Humperdinck, lleugerament wagneriana i perfecta per aquestes dates.

Felicitats a tots,
en especial a la violinista  Ada, la més jove.


miércoles, 17 de diciembre de 2014

Trenca el gel



M'entusiasma aquest curt. Amb quina alegria els passejants acompanyen el vaixell; ni pensar en el perill d'una gran fisura..



Opening shots from Peter von Bagh's 2008 documentary "Helsinki, ikuisesti" ("Helsinki Forever") show a crowd admiring (and soon being chased by) the icebreaker Tarmo in Helsinki, Finland. Apparently filmed in the 1920s.

The voiceover quoting Eino Leino towards the end is not related to this footage in particular. It translates roughly as:

"We do not live only in the present
The past -- with all its memories, events and experiences -- lives in us
And often it just might so happen that the past is stronger than the present"

viernes, 12 de diciembre de 2014

Pescant perles (5)

Medici Cupid in Triumph on the Sea, 1661. Col. privada


Elisabetta Sirani, la primera pintora famosa (morta jove en estranyes circumstàncies), és autora d'aquest Cupido tan bufó, que navega a tota vela portant unes perles. Es celebren les noces de Marguerite d'Orléans amb Cosimo III de Medici: es suggereix el nom de la núvia, ja que perla es podia dir margarida en italià culte i alhora, sis boletes fent volta surten a l'escut de la família dels Medici.

Un somriure i un viatge amb tot a favor: bons auguris pel nou matrimoni.

jueves, 11 de diciembre de 2014

Barbie emprenedora




Ja tenim la novetat per la carta dels reis. La Barbie es posa al dia i deixa de ser princesa per ser empresària d'èxit. Diu la Mattel que és el reflexe dels temps i que era la que els faltava a la sèrie dedicada a les Barbies amb carrera ( i sense complexos). Tampoc és del tot cert, que pels anys noranta ja van fabricar l'executiva (2). Però aquesta podria passar, com a molt, per una disciplinada secretària de direcció. 





Fa poc treien l'enginyera informàtica (3) i la periodista (4). No tenien prou glamour com la nova emprenedora que va a la feina amb vestit còctel asimètric a la moda, gadgets varis per estar ben connectada i una cartera achanelada -una mica justa per posar papers- amb billeter per omplir amb molta pasta. Un conjunt de joies de brillants arrodoneixen el look de triomfadora. I que no falti el color rosa marca de la casa.


2-3-4


A l'Europa de l'Est i la Xina l'empresària està arrassant, ja veurem què tal aquí. Potser s'assemblen massa al prototip de dona política espanyola de centre/dreta? Ens falta la lluitadora anticasta? Els pares no tenen prejudicis amb les princeses i sí amb les capitalistes? 

El que no ha canviat gens ni mica en els nous models són les proporcions d'anorèxica i el pitram exagerat de la nina. També es podria discutir que no cal treure tanta Barbie: no hi hauria prou en comercialitzar els conjunts amb vestit i complements per a cada professió?


A les russes/os els agraden tant que, en lloc de jugar a dones amb empenta, es tornen elles mateixes en nines de plàstic. Com aquesta noia que no tenia prou en ser guapa de natural; havia de passar per quiròfans per transformar-se en la més aberrant barbie:



Cada any per aquestes dates hem parlat de les novetats de la Mattel: arquitecta, violinista i directora d'orquestra. Aviam quina serà la propera..  una Barbie obrera?
I no us deixeu la barbie de Murillo, a can Ros.

miércoles, 10 de diciembre de 2014

Els ous de Luís Egidio


Aquí els tenim, a una taula de cuina compartint llum amb ostres ben rugoses, el bronze del perol i els alls juganers. Destaquen per la seva pròpia blancor i pel plat amb fil blau. L'únic bodegó que he trobat amb mitja dotzena d'ous per celebrar el sisè aniversari del blog. Notareu que els girat i groguejat una mica, que ara amb el Google Images es troba tot de seguida.




Ja havia posat alguna obra de Meléndez en entrades anteriors: recordo una especialment brillant, de raïm per un cap d'any. L'artista, jove i bell al seu autoretrat, té uns ulls penetrants i convenientment manipulats per fer també més difícil la recerca.



Natura morta amb ostres, alls, ous i gerra 1772, el Prado

 Correspon a una etapa avançada en la producció del pintor. Mostra en aquesta composició un gran mestratge, les ostres que presenta en un primer pla s'enllacen amb la resta col·locades a l'últim pla. Cap al costat dret destaca el blanc d'un plat de ceràmica i els ous que té col·locats, mentre que en el costat contrari es pot copsar un perol de coure i al fons, gairebé confós amb el color fosc, surt una gerra coberta amb un tros de ceràmica trencada, objecte que l'autor va aplicar a diverses natures mortes.



LUIS MELENDEZ FAC (AT) ANNO DE 1746, Louvre.

Autoretrat efectuat segons la inscripció de la pintura quan l'autor tenia trenta anys. Vestit elegantment de l'època, amb un gipó de ras verd fosc sobre camisa blanca; cinta blava li recull el cabell. La seva mirada es dirigeix directament a l'observador de la pintura, a qui mostra un dibuix acadèmic de nu masculí.





Han encertat el concurs els amics, que arribaren per aquest ordre, FELICITATS!:

1. Alejandro Ros

2. Timamót
3. Marga Fedz-Villaverde
4. Albert Allau
5. Albert Galderich

A tots ells, moltes gràcies per la feina feta. 






La fitxa detallada del web del Museu del Prado, on podem trobar el bodegó: 


Meléndez, Luis Egidio
Título
Bodegón con ostras, ajos, huevos, perol y puchero
Cronología
1772
Técnica
Óleo
Soporte
Lienzo
Medidas
41 cm x 62 cm

Con una originalidad indudable, el presente bodegón muestra en primer término, e incluso derivando al segundo, varias ostras, pormenor relativamente infrecuente en los cuadros que pintó Meléndez; junto a ellas unos dientes de ajo y un plato de loza decorada, probablemente talaverana, completan la línea del plano más próximo al espectador. Detrás, y acusándose con poderoso volumen, un enorme perol de cobre, que intenta protagonizar el lienzo, aparece levemente inclinado merced al pequeño cuenco de loza invertido, que ejerce el papel de cuña; al fondo una jarra que se cubre, según es habitual en los cuadros del artista, con un fragmento de loza decorada que se apoya en el borde y encima de un mango de madera que flota sobre el líquido que el recipiente contiene, sobresaliendo sensiblemente. La mesa de cocina casi desaparece bajo la acumulación de objetos, todos ellos acertadamente diferenciados y valorados por el foco de luz que, siguiendo el procedimiento habitual, penetra desde la izquierda iluminándolos con una precisión que revela magistralmente las calidades de las superficies de cada uno. La obra pertenece a una etapa bastante avanzada en la producción del pintor y registra una simplificación que le diferencia de los cuadros de los años precedentes en un grado próximo a la depuración preconizada por las nuevas modas que se iban adueñando de las artes pictóricas, contrarias a la omnipresente espectacularidad barroca de las décadas anteriores. Meléndez emplea utensilios diversos, que es fácil reconocer en otras obras salidas de sus manos; con todo, ésta se reviste de cierta personalidad propia en la medida en que ofrece motivos dotados de una peculiaridad sumamente  especial para el momento en que la pieza se pintó. Se advierte como se da una madurez que denota un estilo muy acabado y muestra a un autor que domina todos los recursos de la técnica no siendo los menores el conocimiento de la gradación de las tonalidades y el dibujo magistralmente adecuado, estando todo puesto al servicio de unas agudas dotes de observación para la captación de los menores detalles, encaminados a revelar la esencia de los objetos.La composición de tan excelente pintura fue repetida por el artista con ligeras variantes en otros cuadros pertenecientes al coleccionismo privado, que se consideran réplicas de éste (Texto extractado de Luna, J. J.: El bodegón español en el Prado. De Van der Hamen a Goya, Museo Nacional del Prado, 2008, p. 120).





martes, 9 de diciembre de 2014

i darrera pista dels Ous


Ostres! se m'ha escapat!
Demà, la solució.

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

lunes, 8 de diciembre de 2014

Pista 2 dels Ous misteriosos


Aquests ous els contemplaven aquests ulls:





La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

domingo, 7 de diciembre de 2014

Pista 1 dels Ous misteriosos


El pintor, que era guapo com ell sol, va nèixer a Nàpols.

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

sábado, 6 de diciembre de 2014

Aniversari amb ous i misteri




Aniversari del blog. Hem fet els sis anys amb un darrer una mica desinflat. De moment el mantenim obert per una barreja de vanitat i pena. La feroç competència del facebook i el twitter l'ha deixat un pèl arraconat però el format encara és útil per fer entrades més treballades ni que siguin més minses.

Com cada curs, la festa va acompanyada d'un concurs, avui més senzill. Una mitja dotzena d'ous d'una pintura que haureu de buscar i que trobareu ben aviat, que sou molt espavilats. Alguna pista anirà caient. De moment, només la imatge.  Sort!

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.


viernes, 5 de diciembre de 2014

ous (4)




La vella fregint ous  (1618) és una obra de juventut de Velázquez (19!) i la trobem a la NG d'Edimburg.

Un jove capficat acaba d'arribar amb meló i ampolla quan la dona de semblant intel·ligent està a punt de posar un tercer ou, per fregir a una cassola amb oli sobre fornet. Tot d'òvals aliniats formen un bodegó amb algun error de perspectiva (bases d'algun pot) i d'ombres que passem per alt, que l'obra està molt treballada en les figures, textures i l'ambientació clarobscura.

Una instantània amb deliciosos ous que estan cuallant i que ens cruspirem en un moment. On haurà llençat les closques, la vella?

Demà acaba la tanda d'ous amb uns de misteriosos.

jueves, 4 de diciembre de 2014

ous (3)

Leda i el cigne
Bachiacca (Francesco d'Ubertino) (Italian, Florentine, 1495–1557)Met Museum


Aquest és segurament el quadre més irònic de la col·lecció de Ledes i cignes de la Història de l'Art. La donzella havia posat dos ous després de passar nit amb Zeus-Cigne i més tard, amb el seu home, en Tíndar d'Esparta.
Alleta, curiosament, a un cigne molt desmillorat, i les criatures, que creixeran famoses a la Mitologia, fan entremaliadures acabats de sortir de dos ous, encara que semblin quatre.
Càstor, Pòl·lux aixafen l'Helena, mentre que els de l'esquerra, Clitemnestra i Febe, juguen amb les closques.

miércoles, 3 de diciembre de 2014

ous (2)

 © Shedrich Williames


Shell with Eggs.1973 

Shedrich Williames


Gran mà nacarada s'obre per guardar tres perles i cinc falangetes.
Paisatge amb vuit llunes giratòries.
Bodegó de mar i ous.
Treball de clarobscur d'estudi.


martes, 2 de diciembre de 2014

ous (1)







JB Greuze. ELS OUS TRENCATS 1756 73 x 94 cm. Met Museum.Pintat a Roma. Representació de la pèrdua de la virginitat blanca de la minyona, que posa amb serenor i noblesa. La dona gran culpabilitza al seductor que es ruboritza. El nen aprofita per emportar-se un ou.
.

lunes, 1 de diciembre de 2014

Ika nipó

Vaig publicant diàriament un loligo o calamar o ika al FB de tota procedència i uns quants d'enviaments amables d'amics. Alguns dels més atractius són els orientals. Els japonesos en mengen molt i el tenen present a tota mena d'estampes, origami, dibuixos de manga i altres històries gràfiques. També abunden a petits netsuke. Bé, aquí una petita mostra de la col·lecció que ja arriba als 404 publicats en total.

Oi que són de categoria?






















domingo, 30 de noviembre de 2014

Traços d'ombra

Land Art, negre sobre blanc. Res més ecològic que anar fent petjades a la neu i fer intervencions a la natura, com aquelles rascletades a la sorra. L'artista Sonia Hinrichsen ha tingut una senzilla ocurrència la mar de resultona. És clar que a cotes molt altes és quan hom ho gaudeix més. Potser és més interessant amb la llum molt vertical perquè veiem un preciós tapís de Damasc.






sábado, 29 de noviembre de 2014

Ai Weiwei



L'havíem conegut gràcies a l' empipada de la sala de turbines de la Tate Gallery i ara el tenim a Barcelona. Un mostra ben representativa del xinès i ben adaptada a les sales de la Virreina. Molta fotografia, inconformisme, tributs a Duchamp i instal·lacions, el millor per mí d'aquest fill de poeta.
Aquí, unes fotos d'ahir, que en vaig fer moltes, com possessa.  Sobretot a la sala del Cao* 2014 o herba de marbre blanc, un paviment de rajoles hexagonals on creixen en grups de tres i esculpides d'un sol bloc. Sense trampa: no hi ha juntes sinó un treball de xinos que recorda una plantació d'arròs, un monument al seu aliment com són aquelles pipes de porcellana (amb una petita mostra dins una urna).






Veiem moltes imatges del creixement urbà i destructiu amb la història de Pekín, de individus que es realcen en el país de la col·lectivitat i de dits transgressors amb totes les icones arquitectòniques del món, inclosa la Sagrada Família.

Weiwei, retingut per les autoritats xineses durant 81 dies el 2011, sota l'acusació de frau fiscal no va poder viatjar a Barcelona perquè el govern xinès li ha retirat el passaport. Segons l'artista, per les autoritats no hi ha dissidents sinó criminals. Per això s'inclou el documental 'Ai Weiwei's Appeal', on es narra la seva detenció, i, també, 'Stamp', els segells que l'artista va crear per donar les gràcies a les persones que el van ajudar a pagar la fiança que li havien imposat.



No us perdeu les dues maquetes d'arquitectura que demostren també com n'és de polifacètic i brillant. Una d'aquestes és el seu propi estudi: una enorme presó per a la creació i la dissidència i pels obrers amb els que treballa.  I Enderrocat, malgrat les peticions internacionals, per no complir normatives.





Tieli wood (iron wood) from dismantled temples of the Qing Dynasty (1644-1911) © Ai Weiwei.


La seva tasca com a activista i l'ús que Ai Weiwei fa de les xarxes socials com a mitjà d'expressió, la trobem al seu blog i  sobretot als seus perfils d'Instagram i Twitter.



On the Table. Ai Weiwei from La Virreina Centre de la Imatge on Vimeo.

* de l'ABC: Una de las principales novedades de la exposición es la presencia de«Coa», una de las últimas creaciones de Ai Weiwei. En ella, el artista juega al equívoco y al doble significado a partir de un título en chino («câo», hierba) que es prácticamente una palabra homófona de la palabra china equivalente a la inglesa «fuck» (cào). La pieza va un poco más allá y se sirve de un material como el mármol para representar brotes tiernos de hierba. Será que, como sostiene el propio artista, «somos la realidad, pero una parte de la realidad que nos obliga a producir otra realidad».

domingo, 16 de noviembre de 2014

Torna, Plató !

Un resum, via El café de Ocata. Pel país tan groc:






domingo, 9 de noviembre de 2014

archiconcurs musical



Grups musicals i músics representats per edificis: el més evident, el meu grup amb la portada de Synchronicity. Amb notes que els fonamenten. Clàssica, Jazz, pop, rock, etc.
Completeu la resta?  
Amb ajudes, a partir d'avui 9N.
Les que falten per endevinar amb solució, en vermell. 15N


1a Miles Davies
1b Beatles
1c Michael Jackson

2a Freddy Mercury
2b WAMozart
2c  The Police
2d RadioHead

3a Joy Division
3b Pink Floyd
3c David Bowie
3d Chet Baker

4a Jim Morrison
4b Blur
4c Björk
4d Ch.Parker

5a Nick Drake
5b Nirvana
5c Jimmy Hendrix
5d Manu Chao

6a JSBach
6b The White Stripes
6c PGlass
6d L Anderson

7a J Coltrane
7b Elvis P
7c Amy Winehouse
7d Paco de Lucía


lunes, 3 de noviembre de 2014

más grande bellezza

Un tráiler de Il Capo: “I was so taken by the chief. How he can move gigantic marble blocks, but his own movements are light”

domingo, 26 de octubre de 2014

Bonic

De com aprofitar amb elegància els programes informàtics d'animació. Bones geometries, colors i ombres. Res d'imitacions icòniques. El llenguatge de l'ordinador és aquest.



Tant de Forêts - trailer from Burcu & Geoffrey on Vimeo.

lunes, 20 de octubre de 2014

Cúmul

Predomini dels marrons. 
Les llibreries Billy amb prestatges al límit plàstic de flexió. 
Peixets d'argent mosseguen les cobertes dels millors.