Viatges d'hivern

Hem tret forces de tot arreu. Amb la meva estimada Mies, inaugurem un ventós, fresc, plujós cap de setmana que hem aprofitat al màxim. Era divendres 28, el dia D esperat des del 10/10/10, quan J Kaufmann ens cancelà una Bella Molinera i ara ens canta un Winterreise inoblidable. Tot i que el sentíem lluny ens arriba al cor el poema gebrador de Müller i Schubert.

JK i H Deutsch ens donen una lliçó de lied

Dissabte de còmic, perquè ens aturem al Santa Mònica per apropar-nos a l'obra gràfica del gran Max. Quin gaudi llegir i veure aquelles planes bicromades del solitaris personatges del dibuixant, els cartells alegres per Comelade o les ficcions més esbojarrades. Pàgines d'El País però sense una esperada col·lecció de Sillones de orejas del Babelia amb el que ens deleita el Max cada dissabte (aneu a l'expo, hi ha temps fins al 13 d'abril).

Comença una ventada de mar, dinem a tocar de l'escuma de les oles i ens refugiem a un cine per veure un altre còmic molt ben muntat amb els personatges encara més ben dibuixats a partir d'un cast de primera, aquí en cartell:

Trepidant i artificiosa, plena de recursos vintage i potenciada per una molt rítmica banda sonora de Desplat, la pel·lícula torna a ser un plaer visual de W Anderson - a destacar planes i muntanyes de poderosa neu i nata- i una altra capsa de joguines que ens embauca del tot. Ja ens està bé sentir-nos ingenus i romàntics de nou.

I arriba la pluja més fresca i abundant, que no pararem. No ens podem perdre la darrera mostra de la Pedrera. Colita en retrospectiva, amb un aire molt Català-Roca, ens ensenya que té molt bon ofici com a retratista i paisatgista, i una bona colla d'amics de la divina esquerra dels 60 i 70. Predomini absolut del blanc/negre, tan agraït sempre, i unes petites intervencions a color per a premsa escrita. Hauria estat bé, ja que estàvem, veure els darrers treballs de la fotògrafa. Com són i com els retrates ara els teus amics, Colita?

Colita i el retrat de GGM, foto de R Vilallonga.

Bé, s'acaba el diumenge i feliçment esgotades!

Calamares baixa d'intensitat, aquí 4 posts en 1. Treure més temps per a un blog comença a ser una proesa. 
Admiro als amics que arriben a cotes tan altes amb articles tan complets per la blogosfera.

Sin trampa con cartón

Nos alegramos de que el premio Pritzker del 14 sea para el arquitecto japonés Shigeru Ban. Por fin se reconoce una arquitectura para la humanidad que, con materiales pobres y estructuras sencillas, es doblemente bella.
Los conocidos tubos de cartón, tan fuertes y agradables al tacto y la vista, se convierten en columnas y vigas en sus edificios: desde sencillos refugios de emergencia hasta catedrales.

cabañas emergencia terremoto Kobe 1995

refugios en India 2001

Después de construir viviendas tras catástrofes naturales en Turquía, India, China y Haití, acaba de erigir una magnífica catedral de cartón después del terremoto en Christchurch, Nueva Zelanda, que nace de la secuencia de un marco triangular y elegante junto a la ruinas del destruido edificio de piedra de George Gilbert Scott.

Catedral NZ 2013

(C) fotos de B Anderson

Ban tiene muchos proyectos en curso como museos de nueva planta o torres de viviendas con denominadores comunes: las celosías hexagonales, sostenibilidad y mucha ligereza. Esperemos que con el crecimiento de su taller y el volumen de los encargos no se olvide de las enormes necesidades humanitarias.

estudio del arquitecto en Kioto  2013

Boca avall

Nedant amunt, mirant avall, l'abisme mareja.  
By graphic designer David Szakaly.

Tapes

Hi ha moments en què la pituitària és molt sensible. Amb l'embaràs o a la primavera, especialment. Per això devem tapar les clavegueres. Així i tot ens arriba com puten. Imagino el patiment dels gossos.

M'agradaria saludar al matí un carrer on no es camuflen les tapes de ferro colat. Els nipons les cuiden i decoren molt. Ho fan per donar valor visual a una infraestructura que ens costa molt cara. Tenen unes 6000 catalogades per tot el país. Relleu i color per amagar l'infern.

Noti's què ben acabades estan les entregues amb els paviments. El respecte per l'espai públic al Japó emociona.
Fotos de S Morita, aquí.

Der Lenz

JK és Siegmund al Met amb unes botes no gaire legendàries..

No em direu que aquest no és el millor passatge de la Walküre. Feliç amorosa Primavera, us desitja una calamar, Wagner i el Tenor: uns pocs dies i ja el tenim aquí!




Winterstürme wichen
dem Wonnemond, -
in mildem Lichte
leuchtet der Lenz; -
auf linden Lüften
leicht und lieblich,
Wunder webend
er sich wiegt;
durch Wald und Auen
weht sein Atem,
weit geöffnet
lacht sein Aug': -
aus sel'ger Vöglein Sange
süss er tönt,
holde Düfte
haucht er aus;
seinem warmen Blut entblühen
wonnige Blumen,
Keim und Spross
entspringt seiner Kraft.
Mit zarter Waffen Zier
bezwingt er die Welt;
Winter und Sturm wichen
der starken Wehr: -
wohl musste den tapfern Streichen
die strenge Türe auch weichen,
die trotzig und starr
uns - trennte von ihm. -
Zu seiner Schwester
schwang er sich her;
die Liebe lockte den Lenz:
in unsrem Busen
barg sie sich tief;
nun lacht sie selig dem Licht.
Die bräutliche Schwester
befreite der Bruder;
zertrümmert liegt,
was je sie getrennt:
jauchzend grüsst sich
das junge Paar:
vereint sind Liebe und Lenz!

Las tormentas invernales 
han cedido
ante el delicioso mayo,
con delicada luz 
brilla la primavera;
entre dulces brisas, 
leve y graciosa,
se mece tejiendo prodigios.
Por bosques y prados
sopla tu aliento,
muy abiertos ríen sus ojos:
dulcemente suena el canto
de felices pajarillos,
exhala divinos aromas;
de su cálida sangre
florecen deliciosas flores,
¡gérmenes y retoños
brotan de su vigor!
Con el ornato 
de sus delicadas armas
somete al mundo;
invierno y tormentas
han tenido que ceder
ante su fuerte baluarte:
también han cedido 
a sus gallardos golpes 
la dura puerta
que, terca y rígida,
nos separa de ella!
Surcando el aire ha llegado
junto a su hermana;
el amor ha llamado a la primavera;
se ocultaba en nuestro pecho,
ahora ríe dichoso a plena luz.
A la hermana nupcial
ha liberado el hermano;
destruido yace cuanto
les mantuvo separados;
¡jubilosa se saluda 
la joven pareja,
unidos están amor y primavera!

Expedient X

Després del Viure Lliure del mercat del Born, la Gene ataca de nou amb la propaganda electoral, pagada per totes les butxaques: tenim nou spot amb el conegut i afectat estil religiós tan convergent i un descarat Sí-Sí, junts podrem. Com que no poden fer publicitat institucional del bé que ens governen ni de la trista realitat en què vivim els catalans, toca imaginar horitzons meravellosos i manipular als indecisos.

M'ha agafat un mal cos i una esgarrifança a l'espinada només de sentir la gralla, veure Montserrat i la X aquesta tan porno. Entre l'experiència extraterrenal del Margallo i les bafarades del nostre president, vull la independència, ja: del PP i de CiU.
M'havia proposat no parlar del monotema aquest any 14. M'està resultant impossible.




Segons l'Ara del 18/03: La campanya evolucionarà amb sis espots més.

El cost previst pot arribar als 3 milions d'euros, inclosos en el pressupost ordinari de publicitat del departament de Presidència.

Còpia i pega (1)

És una plaga. La crisi creativa arriba als límits. Des de Sidney amb amor: Opera Luxury Camper Trailer, per uns eurillos de res (Vicespy.) Luxe en un camping, quin oxímoron.

Som el que mengem

Scientist Mohamed Babu from Mysore, India, captured beautiful photos of these translucent ants eating a specially colored liquid sugar. Some of the ants would even move between the food resulting in new color combinations in their stomachs. Via thisiscollosal.com.

A volar

Com que ningú no mira les hostesses en els rituals abans d'enlairar-nos, necessitem la informació de seguretat en format espectacle. Quina serà la propera per seguir els consells? Dos, tres cops la mirarem i després també avorrirem la pel·lícula, em temo. I quina cabina més còmoda la d'aquest avió.




Trip : The Virgin Atlantic Safety Film from Art&Graft on Vimeo.

A jugar

Un arquitecto español de mi quinta desnuda a los estrellados y los pone ante el jurado del concurso del Museo Nacional de Arte de Andorra. Enorme interés por verla. Nouvel está negro, como siempre.
 ¿Veremos cómo se matan en un momento de crisis?
 ¿Hacen los divos arquitectura?
 ¿Por qué se retira Foster?

Sinopsis

La película se construye como un relato crudo que nos enseña cómo algunos de los mejores arquitectos del mundo, gigantes de diseño como Jean Nouvel o Frank Gehry, se esfuerzan, luchan e imaginan estrategias para vencer a la competencia.

Si bien casi tan antiguos como la propia profesión, los concursos de arquitectura se convirtieron en un fenómeno social, político y cultural durante la burbuja inmobiliaria y el repunte de los museos tras el fenómeno Guggenheim Bilbao. Teniendo lugar en el dramático momento en el que la burbuja estalló en crisis, este es el primer concurso documentado en insoportablemente crudo detalle. Pero, ¿el jurado tiene la última palabra?

Jean Nouvel, Frank Gehry, Dominique Perrault, Zaha Hadid y Norman Foster son seleccionados para participar en el diseño del futuro Museo Nacional de Arte de Andorra, el primero de este tipo en el pequeño país de los Pirineos. Norman Foster se retira de la competición después de un cambio en las reglas del concurso que permiten que el documental suceda.

Durante tres meses de trabajo se perfilan las diferentes propuestas de diseño, mientras que, detrás de las puertas, una lucha de poder entre los diferentes arquitectos y el cliente tiene un profundo impacto en el nivel de transparencia otorgado por cada oficina al equipo de documentalistas residente y que tiene consecuencias fundamentales sobre el material que se muestra en la película.

Las presentaciones al jurado suceden en un día intenso próximo a las elecciones en Andorra, convirtiéndose en un evento sonado en el pequeño país, con los medios de comunicación alrededor de los star arquitectos pudiendo contribuir a dar forma a su futuro. De los cuatro restantes arquitectos, tres aparecen para hacer presentaciones personales, cada una de las cuales se convierte en un fascinante estudio de la personalidad, la estrategia, el carácter, el talento para el espectáculo … y en un momento dramático en el que cualquier detalle puede ser importante e irrelevante a la vez , la línea entre el fracaso y el éxito es perfectamente imperceptible.

Dirección y producción: Ángel Borrego Cubero