Otra más de Woody Allen

Repitiendo la cita de Macbeth –la vida es un cuento contado por un idiota, lleno de ruido y de furia, que no significa nada– Allen nos presenta su cinta anual con los consabidos apuros sentimentales, una de las tramas interesante (la del frustrado escritor), momentos agudos en situaciones trágicas, y muchos tópicos.

Hay algunas escenas que sí me han conseguido conmover, cosa que no me pasaba desde Match Point, pero no deja de ser una más. Esperaba mucho del cast: sólo premiaría a Gemma Jones (Helena) y le daría un suspenso bajo a Banderas (Greg).

Producida por Mediapro, se estrena antes en España que en los EEUU (22sept), con un cartel claro y llamativo, que recuerda a la línea de Milton Glaser, creado por Cardinal Communications. Este diseño gráfico de silueta y color plano se aleja del póster más típico y aburrido de Hollywood : el de las cabezas flotantes de los actores. (Un conocido diseñador de este tipo de composición lo explica en el enlace floating heads) Otros dos carteles se usarán para la premiere americana, y hay que decir que no tienen el mismo gancho:

 










Créditos en la famosa tipografía Windsor en blanco sobre fondo negro siguen siendo marca de la casa. La música que nos acompaña a pinceladas incluye un tema de Pinocchio, Boccherini, Donizetti (Banderas conquista a la prota porque la lleva a ver Lucia di Lammermoor) y algo de Jazz.
Ideal para los incondicionales de Woody Allen, que ya está grabando la siguiente con Madame Sarkozy, Mon Dieu!

El Triangle BCN-PMI-VLN

El CCCB ens presenta una expo sobre les tres ciutats, Barcelona, València, Palma, on resalta els punts en comú i els divergents tenint en compte el seu urbanisme i la seva gent.
Conté informacions molt interessants que demostren que les tres són germanes de sang, en les muralles, el gòtic mediterrani, els primers creixements o les llengües, encara que noto a faltar una mica més de la història comuna. Es destaca també amb ironia la part més kitsch amb els souvenirs i elements de la cultura popular:

Palma, la meva ciutat natal, no és comparable avui amb les altres dues. El paisatge humà se sembla, com a gairebé a totes les ciutats, però no ha tingut un desenvolupament arquitectònic tan vistós ni fastuós, gràcies a Déu! Barcelona i València han construït monstres cridaners per consolidar la seva marca, tot i que Palma també ho intenta amb el fallit Calatravesc experiment de l'òpera al moll. (foto de sota)

La cuitat lletja comuna es representa per les imatges dels botellons, la grolleria als camps de futbol, el fons brut de la seva línia costanera i la corrupció política-immobiliària, avui d'actualitat.
El millor, les propostes optimistes de futur per les 3 ciutats quan la mar hagi fet desaperèixer part del seu territori. Llàstima que aquest espai no sigui ampliat per més propostes enginyoses.

F-CH-D 3000

10 dies de ruta per les carreteres de l'Europa civilitzada, 3000 km que arriben al naixement dels grans rius, Roine, Rin i Danubi. L'excusa era sentir la IRO, orquestra on participava Kalamaret com a primer contrabaix, tocant la 4ª simfonia i uns lieder de Mahler amb la magnífica soprà Ruth Ziesak.
Per resumir les jornades del viatge, aquests telegrames:

1. Millau, el llarg viaducte de Foster, lleuger, delicat. Mesetes i gorges de la Jonte. Parada i fonda a Meyrueis.

2. Cova d'Armand, enorme buit esfèric amb un bosc de estalactites-mites meravellós. Tarda a La Malène per recórrer en barca a perxa el riu Tarn (foto1), entre gorges plenes de vida animal (castors, truites, ànecs), boscos i escultures geològiques.
3. Poblets encantadors de la zona (Cantobre, Trèves) i riu soterrat de Bramabiau. 
4. Annecy, ciutat florida al costat d'un atractiu paisatge de llac i muntanyes, massa turisme.

5. Llac Léman (foto2), passant per Lausanne i Vevey, poble preciós, seu de la Nestlé. Palaus i villes enormes.
6. Poble suïs de Zofingen, ni un alma, cuidat, florit. Tropes de soldats. Berna, bon temps, molt poblada, porxos curiosos i divertits autòmates aquí i allà.

7. Jestetten (Alemania), a tocar de les espectaculars catarates del Rin (foto3).
8. Ehingen-Donau, seu de la Liebehrr i Schlecker, poble modern, vivendes socials de gran qualitat.Concert de la IRO, correcte, però són millors les JONC i JONDE.

9. França, Strasbourg (foto 4), imprescindible tota, catedral vermella altíssima, molta gent. Dormim a Molsheim, també a Alsàcia, regió clarament alemanya? per la seva arquitectura tradicional i noms de poblacions.
10. Baixar a Bcn fent nit a la descuidada Montélimar, en altres temps ciutat viva.

Notes a destacar de Suïssa: moltes obres a les carreteres, el paisatge verd plagat de cases, banderetes amb la creu blanca fins a la sopa. D'Alemania, el menjar més gustós i equilibrat, la qualitat dels acabats constructius d'edificis i carrers, el silenci i repecte pel que és comunitari. França, més decadent però sempre tan atractiva. Pendent: tornar a Alemania i gaudir-la tranquil·lament.Les fotos no maten, vam tenir dies plujosos i grisos.
Això sí, no tornaré a fer aquesta kilometrada per picotejar només una mica de cada lloc!

Origen, original?

Hoy, estreno de un blockbuster, que gusta a la crítica por ser una peli de ciencia ficción que califican de original e intelectual. No lo veo así: los sueños y el subconsciente ya han servido de tierra y abono en muchas películas, y es la excusa de que, como en el mundo onírico todo es posible, creamos una historia sin límites que peca desgraciadamente de superficial. Un sueño intenso que se olvida en cuanto se acaba. Mucha acción (algunas escenas muy atractivas por cierto), continuas referencias a los pasillos de Kubrick, movimientos Matrix, el equipo multiétnico de Ocean's eleven, a Blade Runner y el protagonista, Cobb (di Caprio) que recuerda demasiado al de Shutter Island.
El equipo de profesionales ha de implantar una idea en la mente de otro, trabajo que funciona como un documento multicapa, cada lámina tiene un nivel onírico cada vez más profundo, unida a símbolos tan soñados como el agua, las casas, los ascensores y la blanca nieve.
El metraje es excesivo, algunas escenas prescindibles o repetitivas, el plantel de actores correcto y la música de Zimmer un verdadero tostón que repite el esquema de las bandas sonoras de los taquillazos.

Agost a Sta Mònica

Poca cosa a fer a Bacelona a l'agost. Difícil arribar al centre Arts Santa Mònica perquè La Rambla s'ha convertit en un parc temàtic d'espantoses estàtues vivents i botigues de samarretes de futbol, que tan agraden als turistes, amos i senyors del passeig. Un cop a dins de l'antic convent reconvertit sàviament per Albert Viaplana, entrem al claustre on s'exhibeix Barceló abans de Barceló, amb obres dels 70 i principis dels 80. Ja es veuen alguns trets característics de l'artista: el bestiari, les textures terroses, la manipulació del llibre i el Mediterrani. Avui segueix dibuixant els calamars com feia quan tenia 20 anys. Vés per on ja tenim una cosa en comú. De l'entrevista del V. Amela a LV surt:
-Als seus quadres hi viuen molts animals...
-Sobretot cabres, ases, pops i sípies: estic fascinat pels cefalòpodes! (...)penso muntar un espectacle artístic amb cefalòpodes. Jo no hi penso faltar, Miquel.   A la ceràmica de sota (98), els calamars semblen força uns amulets fàlics en lloc d'uns calamars plans a punt de ser cuïnats.

Després pugem a la sala anular on Pat Andrea ha posat una col.lecció de làmines de gran format de tema l'Alícia de Carroll, tan de moda últimament. Una descoberta interessant, d'un gran dibuixant de figura humana que crea composicions molt treballades, artesanals i força imaginatives. No el considero un gran pintor, però sí m'agraden els cossos zoomorfes i com controla l'espai amb figures gegants. La tècnica la domina a la perfecció: carbonet, aquarel.la i llapis de colors no tenen error sobre la pulida làmina blanca. El conjunt és fantasiós amb un punt d'angoixa i malson. Recomanable.

pinchos de calamares

Novedades en las páginas del blog:
1.en calamar al mar, curiosidades y datos científicos sobre el cefalópodo más estilizado.
2.en Architeuthis (nombre especie calamar gigante), sobre la arquitectura y análisis de auditorios que se irá actualizando.
3.en cálamus, trabajos a tinta y en kalamart, los collages.
4.en tentáculos, una miscelánea de imágenes y cacharritos de calamares.
5.De buena tinta, artículos destacables y literatura.