Turangalîla

59è Encontre de la JONC 
CONCERT DEL 20è ANIVERSARI DE LA JONC, IMPRESCINDIBLE!

Director: Josep Pons, piano: Jordi Masó, ones Martenot: Philippe Arrieus

Concerts:

5 de juliol, a les 21h: Auditori de Girona

6 de juliol, a les 20h: l’Auditori de Barcelona

7 de juliol, a les 18h: l’Atlàntida de Vic

Programa:

Simfonia Turangalila, Olivier Messiaen

Si La Consagració de la Primavera d'Stravinsky és la millor obra de la primera meitat del segle XX, la Turangalîla-Symphonie de Messiaen és la més destacada de la segona meitat. Els ocells, els colors, el misticisme i els ritmes accentuats i precisos són trets característics de l'obra d'aquest compositor. Música monumental del segle XX servida per Josep Pons i la JONC carregada de molts instruments. Una bona oportunitat per sentir-la i celebrar l'aniversari. 

Es tracta d'un enorme poema simfònic encarregat per Koussevitzky, director de la OS de Boston. En caure malalt, l'estrena (1949) la va dirigir un jove Bernstein; al piano, la segona dona de Messiaen, Y Loriod i G Martenot com  a solista amb el generador d'ones.

Turangalila ve del sànscrit i significa els passatemps de la ment. S'inspira en els amants Tristany i Isolda. Dura 80 minuts i consta de 10 moviments enllaçats per temes que reapareixen:

1. Introducció. Modéré, un peu vif: a mode de pròleg, entrada al «tema de l'estàtua» i al «tema de la flor»
2. Chant d’amour 1, després d'una introducció atonal, el moviment es construeix per l'alternància d'un tema apassionat (trompetes) i un tema suau de la corda y las ones Martenot.
3. Turangalîla 1. Presque lent, rêveur:  tres temes:  un solo de clarinet, el segon amb els metalls greus i el tercer, vent fusta, afegint-se la percussió.
4. Chant d’amour 2. Bien modéré: comença amb l'scherzo pel flautí i el fagot, moviment amb 9 seccions i material musical anterior. Una tranquil·la coda en la major li posa fi.
5. Joie du Sang des Étoiles Vif, passionné avec joie: una frenètica dansa amb variació ràpida del tema estàtua, representa la unió còsmica dels amants.
6. Jardin du Sommeil d’amour, Très modéré, très tendre: la primera aparició del tema de l'amor a la corda i ones Martenot, s'acompanya per una cançó d'ocells.
7. Turangalîla 2. Un peu vif, bien modéré: un moviment completament atonal per invocar terror, predominant la percussió.
8. Développement d’amour. Bien modéré: els amants units pel l'elixir d'amor estan atrapats en una passió que creix i creix. Musicalment, és la secció de desenvolupament de l'obra.
9. Turangalîla 3. Bien modéré: Un nou tema pel vent fusta. Una percussió de 5 elements fa sèries rítmiques per suportar les variacions del tema.
10. Final. Modéré, presque vif, avec une grande joie:  en forma sonata: Una fanfàrria dels metalls, en paral·lel a una ràpida variació del tema de l'amor arriba a una llarga coda. Diu Messiaen: glòria i alegria sense fi.

Sobre l'estrena a Boston al 49, amb Koussevitzky parlant de l'obra:

Tota la simfonia a la BBC Proms 2012
National Youth Orchestra of Great Britain
Conducted by Vasily Petrenko
Soloists: Cynthia Millar and Joanna MacGregor

00:00:25 -1st mvt Introduction

00:06:53 -2nd mvt Chant d’amour (First Love Song)

00:15:11 -3rd mvt First Turangalîla

00:21:00 -4th mvt Chant d’amour 2 (Second Love Song)

00:32:00 -5th mvt Joie du Sang des Étoiles (Joy of the Blood of the Stars)

00:39:00 -6th mvt Jardin du Sommeil d’amour (Garden of Love’s Sleep)

00:50:20 -7th mvt Second Turangalîla

00:54:50 -8th mvt Développement d’amour (Development of Love)

01:05:50 -9th mvt Third Turangalîla

01:11:00 -10th mvt Finale

els balls del MACBA

El Museu d'Art Contemporani neix amb part complicat, difícil de definir a partir de les seves col·leccions i exposicions, fins i tot hi ha baralla en el bateig i el nom de la criatura. La burgesia al mig de la picabaralla entre Generalitat i Ajuntament: un consorci ménage-à-trois. I després entra La Caixa. Molt interessant reportatge amb títol desencertat.

El 1985 la Generalitat de Catalunya endega el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del pais; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. 
La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copçar aquell procés, i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals.
Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.

Any Wagner (13) i l'Esmuc

Malgrat les tancades a l'escola, llargues assemblees, la falta de son, concerts a la Pça. Sant Jaume i Parlament i moltes altres mobilitzacions, els estudiants de l'Esmuc no han faltat als assajos dels diferents conjunts per les cites de final de curs.

Avui, que comença l'estiu i és Día Internacional de la Música tindrem gran concert a L'Auditori amb gran homentage a Wagner i obres de Verdi, d'Amargós i Weber. No faltem a la cita. Després de les mogudes, necessiten molt públic a la sala que els recolzin ja que no han aconseguit que la Conselleria d'Ensenyament suavitzi ni un gram la sagnant retallada. Serà molt oportú escoltar-los tocant una marxa fúnebre:

avui divendres, 21 de juny

Grans Conjunts de l'ESMUC, Orquestra Simfònica

Director George Pehlivanian

Sala 1 Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, a les 19h

Entrada gratuïta

Any Wagner (12) i el rei Marke

Tristan und Isolde. Klmrt

Estimem Marke per la seva intel·ligent resposta a la traició, magnànima i pacífica, perquè sap amar alhora a l'amic i l'esposa amb una tristor commovedora. El monòleg més emocionant de Wagner?




¿A mí me has hecho esto?
¿Adónde ha escapado la lealtad si Tristán me ha engañado?
¿Adonde ha escapado ahora el honor y la auténtica prosapia si el asilo de todos los honores, si Tristán los ha perdido?
¿Adonde ha huido ahora la virtud que Tristán había elegido como escudo suyo, si ella huye de mi amigo, si Tristán me ha traicionado?
¿Para qué los servicios innumerables, la gloria de los honores, el poder de la grandeza que tú ganaste para Marke, si el honor y la gloria la grandeza y el poder, si los servicios innumerables tenían que ser pagados con el oprobio de Marke?
¿Es que te pareció pequeña su gratitud, te pareció poco el que te diese la propiedad y herencia lo que tú para él habías obtenido, la gloria y el reino?
El hombre al que antaño se le murió su mujer sin llegar a tener hijos, te amó tanto a ti que Marke nunca más quería volver a casarse.
Cuando todo el pueblo, en la corte y en el campo, lo presionaba con súplicas y amenazas a que escogiese una reina para el país y una esposa para sí; cuando tú mismo conjurabas a tu tío a que cumpliese enseguida los deseos de la corte, la voluntad del país;
él se negó con astucias y bondades, oponiéndose incluso a ti, hasta que tú, Tristán, lo amenazaste con ausentarte para siempre de la corte y del país, si tú mismo no eras enviado a buscar una novia para el rey.
Entonces, él cedió
Esta mujer maravillosa que tu coraje ganó para mí,
¿quién podría verla, conocerla decirla suya con orgullo, sin tenerse por dichoso?
Esta mujer a la que mi voluntad nunca se atrevió a acercarse, a la que mis deseos renunciaron con timidez respetuosa, esa mujer que tenía que confortar mi alma de un modo tan magnífico, de un modo tan excelso,
esa novia principesca tú me la trajiste a mí, a pesar de enemigos y peligros.
Y ahora que con tal bien tú habías vuelto, mi corazón más sensible que nunca al dolor, ese corazón ha sido herido cuando más débil y delicado era, donde más abierto estaba,
y ya no cabe esperar que alguna vez pueda yo sanarlo;
¿por qué ahora me has herido tan cruelmente ahí, infortunado?
Ahí me has herido con el veneno atormentador del arma, con un veneno que cruelmente me quema
los sentidos y el cerebro; que me impide ser leal a mi amigo;
has llenado de sospechas mi corazón franco, hasta el punto de que ahora yo secretamente me deslizo en la oscura noche para espiar a mi amigo y llegar al fin de mis honores.
¿Por qué para mí este infierno del que no redime ningún cielo?
¿Por qué para mi este oprobio que ninguna miseria puede expiar?
Este motivo insondable, misterioso,
¿quién lo manifestará al mundo?

Post dedicat a l'Assai.

milers de gràcies

Avui, dia de números rodons: arribem a les 100.000 visites i s'ha afegit el seguidor 50!

més feliç que un gínjol

I per celebrar-ho, compartim l'obertura de la sèrie Ika (calamar) Musume, un manga que no ha arribat aquí, una llàstima. Tan freak com la resta de superheroïnes nipones però que té un parell de punts a destacar: els colors de la pàtria grega al seu estilisme i un poderós cabell tentacular recollit amb gorreta punxaguda. Vol invadir la terra habitada com a venjança de la contaminació dels oceans, treballa amb molta eficàcia com a cambrera, expulsa tinta quan s'emprenya i és bona en mates. Després de la Heidi, aquesta és la favorita. És joveneta: va aparèixer al 2010 per primer cop.

Ah! benvinguda meva Maleta , ets una gran il·lustradora.

Xop

A trenta-dos dies per que comencin els mundials de natació a Barcelona, ja ens podem anar acostumant a aquesta mascota tan inspirada, creada pel menorquí Albert Mir. Tota ella és una contradicció: la lleugera grossa Xop està folrada de trencadís, (oh! què gran innovació de la marca Barcelona-és-Gaudí), pateix una inflor malaltissa i és d'una agilitat natatòria notable, representant de meravella tots els esports aquàtics (la 2ª és la del salts) amb un punt de simpatia nipona que agradarà a tots els nens.

Un altre malson del temps que corren: recordant el nostre il·lustrat Naranjito i la darrera horterada del Mejillón en bici, no he pogut més que enyorar a i-Plash, aquella mascota de quan Catalunya es prenia el disseny seriosament. Com diu l'amic Pedro A. (Tocho8), la inspiració de la Xop deu venir de la gota verda de Fairy, una metàfora d'aigua i desengreixant ideal pels nostres dies.

Sort que el cartell del campionat salva la situació: res més que un senzill muntatge fotogràfic, la imatge funciona amb Gemma Mengual, l'ambaixadora del mundial al projecte Planeta Aigua. Sense la silueta del port i Montjuïc al fons, encara m'hauria agradat més.

revolta a l'ESMUC

Foto: Carles Riba

Més marxes fúnebres. Les que van tocar ahir a la plaça Sant Jaume, estudiants i professors de l'Esmuc per fer un gran lament per la música i l'ensenyament superior. Una nova i brutal retallada de l'administració catalana afectarà de nou les matrícules i alhora farà disminuir hores lectives i la qualitat dels estudis a l'escola pública que s'havia guanyat una merescuda fama internacional. Aquí, un recordatori del què és l'Esmuc i el que ja no podrà ser:




1-La premsa està fent un discret seguiment, la selectivitat ocupa les planes d'educació. Per estar al dia de les mobilitzacions i assemblees, que van començar fa quatre jornades:
 https://www.facebook.com/TancadaEsmuc
http://esmucenlluita.cat/

2-Les activitats musicals de l'escola són moltes a final de curs. Cal que anem a escoltar els concerts i que aquests joves tinguin el màxim de recolzament en aquests moments tan sagnants per la cultura. Els grans conjunts engeguen els seus cicles el proper dia 17:
http://www.esmuc.cat/Actualitat/Calendari-d-activitats

3-Aquí el manifest:

El passat dimecres 5 de juny s’anunciava al Consell d’Escola de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) un seguit de mesures d’austeritat per reduir un milió i mig d’euros el pressupost del nostre centre. Aquestes mesures inclouen una disminució de les hores de classe als estudiants (especialment les individuals), un augment de les hores lectives del professorat i disminució del seu sou, pujada de taxes de matriculació i atacs a les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Els estudiants de l’Esmuc no volem quedar-nos quiets davant d'aquesta amenaça al futur de l’escola. No podem callar davant dels qui estan decidits a precaritzar els ensenyaments superiors de música públics fins a fer-los desaparèixer.

Per això, decidim:

1. Rebutjar absolutament qualsevol nova disminució del pressupost de l’Esmuc, que ja ha estat retallat els darrers cursos, atacant greument a les condicions laborals dels treballadors i treballadores i perjudicant la qualitat dels ensenyaments. Rebutgem igualment l’augment de les taxes de matriculació.
2. Exigir tota la informació sobre els comptes i la gestió de l’Esmuc per part de la seva Fundació, presidida per la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau.
3. Denunciar la manca de democràcia d’aquest centre, on la direcció ve designada per un patronat extern i els estudiants no tenen cap participació en els òrgans de decisió; aquest és un dèficit històric de l’escola la resolució del qual és imprescindible en una situació d’amenaça a la continuïtat de l’Esmuc.

Els estudiants estem convençuts d’aquestes reclamacions, i continuarem lluitant amb la comunitat escolar per defensar el nostre centre.

Cap retallada a l’Esmuc! Si ens volen fer callar, tocarem més fort!! 

Any Wagner (11) i un funeral

C. O. Czeschka

No hi ha marxa fúnebre més emocionant que la que acompanya a Siegfried, mort per l'esquena pel covard i traïdor Hunding,  al Götterdämmerung i més si la veiem durant la gravació (Decca 1964) de la Filarmònica de Viena amb Solti totalment entregat a la gimnàstica, deshinibit i exterioritzant fins i tot la roba interior, calçotets i mitjons. Parem atenció a les famoses tubes wagnerianes i a uns quants professors de l'orquestra, dos dels quals són germans. Quins grans metalls!

L'amic J. Malloll ens explica al FB una anècdota de les memòries del Solti:

Cuando era director de la ópera de Munich, en la postguerra, fue invitado a comer a casa de Richard Strauss. Éste le dijo que para dirigir no hacía falta mover tanto los brazos, a lo que la esposa de Strauss (hija de un general) le espetó: "querido, tú los movías más cuando tenías su edad"

.....

Per riure's d'un director rus que es belluga amb certa esquizofrènia, aquí el video que ha estat un exitàs a les xarxes: a mi, la seva coreografia m'agrada molt més que la del pelma del coreà..

Realisme Màgic

Elements sobrenaturals surten dels discursos emotius i encesos de l'entorn del Barça, de la propaganda nacionalista i dels experts en catalanisme i espanyolisme. La cojuntura ho posa fàcil i els polítics d'aquí i d'allà ens empatxen de sentimentalismes en lloc de arribar a acords tan urgents avui. Hi ha qui creu, com S. Cardús, que la llei Wert no s'aplicarà perquè ja hi serem lluny, fora de l'estat espanyol (tinc l'esperança que no s'aplicarà perquè en Rajoy avançarà eleccions abans d'hora, que la situació espanyola és insostenible).

Moltes imatges desdibuixen les fronteres entre somni i realitat, han calat fortament i el jovent ja és el grup més rellevant en l'empenta soberanista. Donant per descomptat que ha d'existir el dret democràtic a decidir, la patacada potser descomunal en veure que la il·lusió s'esfuma, primer perquè no tenim una classe política amb prou categoria per portar en condicions el procés amb una Europa que es desentén i d'altra banda, la suposada majoria no és gaire clara.

Tots dos bàndols fan els possibles per confondre i crear atmòsferes de somni o malson. Ja han començat a identificar la senyera amb el que és més que un club, el que té poders suprafutbolístics i aconsegueix vestir ridiculament al conqueridor de les Amèriques i recuperar el projecte de Foster,  gran caçola encesa de flames catalanes i blaugranes del més que un estadi. L'equipament servirà dia 29 per fer el concert de la Llibertat on l'OBC, institució pública que ens representa a tots, interpretarà no sé quin repertori que ajudi a exaltar els instints i la fantasia.

Any Wagner (10) i calcomanies (2)

Fa poc tornàvem a escoltar aquesta gran obra del repertori schubertià de cambra, el quartet de corda nº 14 (La mort i la donzella, 1824) i el seu curt tercer moviment, descrit com la dansa del dimoni violinista amb salts dramàtics i foscos, sembla que hagi servit a Wagner per baixar a l'infern dels esclaus que treballen l'or,

No ho sabem del cert, però hi ha uns compassos molt semblants, calcats, els martells dels nans, a la impressionant baixada al Nibelheim, un dels moments més lúcids de la partitura de l'Or del Rhin, min 1:45,

La història dels prèstecs es repeteix , inclús amb Wagner.

40 años del DMdMA

El Día Mundial del Medio Ambiente fue establecido por la Asamblea General de Naciones Unidas, en su Resolución (XXVII) del 15 de diciembre de 1972 con la que se dio inicio a la Conferencia de Estocolmo cuyo tema central fue el Medio Ambiente. 

Se celebra el 5 de junio de cada año desde 1973. Lo que demuestra que en 40 años se ha hablado mucho y hecho bien poco. Ni el compromiso de Kioto se cumple, tenemos la más alta densidad de CO2 en la atmósfera y las medusas nos van a incordiar este verano.



We Are All connected. World Wildlife Fund from Celyn Brazier on Vimeo.



The world is where we live from WWF on Vimeo.

L'arquitecte de la felicitat

Des dels primers projectes, Le Corbusier ens parla de viure amb la natura, amb humanisme, amb tecnologia i amb els nens. Aquest documental excepcional conté una entrevista amb el mestre i unes precioses imatges de criatures al terrat de l'Unité d'Habitation de Marsella, que si Wotan vol, visitaré aquest estiu quan vagi a veure al kalamarcet al Festival de Aix-en-Provence.

La llicó de LC de recuperar al terrat el que hem robat al terra en aixecar un bloc de pisos, poques vegades la veiem a la pràctica. Quan podrem fer dels nostres terrats uns espais de vida en comú, assolellada i ajardinada? Les màquines d'aire condicionat, plaques solars i estenedors (què pràctics són) se'ns han menjat aquesta valuosa superfície.



Le Corbusier, l'architecte du bonheur 1957... per fonds-ancien

Video trobat al blog Tocho8.