El convent de l'ateu

La que per mí és l'obra mestra del Corbu no fou prou representada a la passada exposició a Barcelona. El Convent de Santa Maria de la Tourette, acabat el 1960, recull tot el que predica l'arquitecte i els rituals dels monjos dominics de Lió. Allotjar en el silenci a homes piadosos, estudiosos i construir-los una esgléssia era el programa que es proposa a Le Corbusier al 1952. El conjunt monàstic que ha d'incloure claustre, un centenar de cel·les, sala capitular, cuina, biblioteca, refectori, aules, cuina i l'egléssia, quasi el mateix programa de les ordres monacals del segle XIII.

Tenim una forta pendent al terreny i un encaix de les peces, totes en formigó brut, que el fan únic. L'austeritat dels materials i l'astorador joc de llums i geometries produeix un edifici sever i de presència molt forta. A més, LC posa en pràctica tots els seus postulats de l'arquitectura moderna  (planta lliure amb pilotis, terrassa-jardí, finestres apaïsades i façana lliure), aplicant proporcions del Modulor als dormitoris i esquemes de façana com a la Unité d'Habitation.

Va col·laborar el músic i arquitecte Iannis Xenakis, sobre tot a la composició de façana, de vidres verticals i ritmats que segueixen una estructura musical. El tenim aquí retratat davant les seves modulacions:

Encara no l'hem pogut visitar. Sort tenim de reportatges tan ben acabats com el que mostrem. Un passeig detallat i ben fotografiat que paga la pena fer. Molt recomanable per entendre la complexitat i la força de les millors arquitectures que ens ha deixat el segle XX.