Les finestres de Magritte

 

Els telons monòlits del Magritte formen part de l'espectacle de poemes plàstics que són a l'exposició que tenim ara a Barcelona. Cada visió, cada finestra, és un exercici de perspectiva aèria amb el temes recurrents de l'artista. Mimetismes, agegantaments, metamorfosis, no sempre fàcils d'interpretar, serveixen per jugar amb la percepció i l'estranyesa. 

 Atrapada per les habituals esquenes o altres formes d'amagar els rostres, dels rocs que leviten o el blocs de cel, la majoria d'obres no són les que tenim vistes de llibres. Per les sales, amb portes de perfil magrittià, ens apareixen sorpreses i dualismes com aquests dobles cons. 

Quin pillo, com ens engatusa. I que ben muntat el passeig per aquests invents: els meus alumnes van esgotar l'hora de la visita observant tots els enigmes.

La cuina de Picasso

La #cocinaPicasso, una completa expo de nuestro inacabable Picasso, con nuevos bodegones cubistas, cerámicas, palabras y fotografía; de la frugalidad a la fiesta vital de la mesa. Un gran descubrimiento, por ejemplo, las dos versiones de la alacena con vasos de cristal y volutas de Le Catalan (un buffet que en tiempos de guerra de repente desaparece) o los cefalópodos con forma de cebolleta, de lo más encantadores. 180 obras que parten desde escenas de Els 4 Gats, pasando por bellas naturalezas muertas, estudios del Desayuno de Manet y unas pocas esculturas de utensilios culinarios. Se remata con una sala que vincula el artista con maneras de pensar en la cocina de El Bulli.
Más detalles aquí, explicados por la comisaria de la muestra.
Don't miss!

Les faules de Paula Rego

Brutal monogràfic a la Virreina dedicat als seixanta anys de trajectòria artística de Paula Rego. Tot de sales plenes de contes sobre la injustícia humana, la dona agredida i la vivència personal. Hereva de Goya o Balthus, Rego els reformula en un llenguatge molt d'il·lustrador i expressionista, que necessita d'una narració, ja sigui literària o històrica. Les imatges són ferotges, no sols les dedicades als efectes de l'avortament ( sala12), sinó també a les dels contes tradicionals i novel·les clàssiques. Transformismes entre espècies, dones ambigües, nens que fan de grans: temes recorrents en aquesta expo d'una dona que, ben tard, acabo de descobrir i admirar.

Ramon Casas a Palma

La mostra al Caixafòrum de Palma és una versió reduïda de la de Madrid, amb 88 obres de tot format i tècnica per explicar el canvi de segle i la modernitat de Casas. Moltes d'elles, en ser de col·leccions privades les veien per primer cop i ens confirma el mestratge del català en gèneres de retrat i grups amb l'evident ajuda de la fotografia (que no s'ensenya) i la seva permeabilitat a tota corrent europea del moment.
Sobta la predilecció per temes populars com toreros i majas, en especial un brillant paisatge de plaça de toros, ple a vessar. També atrau la selecció d'atrevits nus blancs amb uns escorços ben complicats, com aquestes Flores deshojadas:

Dues Júlies malcarades, en verds i grocs saturats fan de bon i mític final de la visita, que podeu fer fins finals d'octubre. Ramon Casas i la modernitat anhelada, una expo inèdita amb poquíssim públic i un fred que pela.

Picasso romànic

Quan Picasso està transformant el seu llenguatge, al 1906, va viure uns mesos a Gòsol en el moment que es van descobrint i traslladant les obres d'art medieval. Reacciona contra el que ell nomena el meu període sentimental (època rosa) amb un retorn del primitivisme, la frontalitat, el hieratisme i el símbol. Després anirà col·leccionant postals, imatges i documents durant tota la seva vida, com a mostra d'admiració al Romànic. Tindrà l'oportunitat de visitar el Museu Nacional al 34, abans d'abandonar definitivament Espanya, la col·lecció del qual considera imprescindible per conèixer l'art occidental i com a lliçó pels moderns.

Al MNAC aprofiten la col·lecció permanent per instal·lar en paral·lel, obra picassiana de París per buscar aquesta mirada de valoració plàstica de l'artista. Comptem amb la mascarització dels retrats, les calaveres més simbòliques o les crucifixions desarticulades de l'artista. Una mostra que com a concepte -el diàleg entre obra medieval i Picasso- és molt interessant però de resultats una mica minsos. Hi tenim 40 peces, només sis de destacables, que saben a poc, en vols més de Picasso. Però paga la pena: el que sí aconsegueix amb èxit l'expo és que et tornis a mirar les meravelles romàniques que tenim a la vora i ens sorprenguin de nou.

La guerra de Vallotton

Batalla de Verdún 1917
óleo sobre tela 146 x114

De una manera u otra, todos los artistas participaron en la lucha cultural durante el conflicto de la Gran Guerra. Felix Vallotton lo hará desde el color vivo y la geometría. Su visión es imparcial y sin bandos. La devastación por la violencia de las bombas se describe a través de transparencias, gases. triángulos de color  y  negros. Una imagen entre cubista y futurista pero con el característico lenguaje ilustrativo de su autor.
Esta magnífica obra la podemos encontrar en el Museo del Ejército de París. 
Las pistas del concurso son muy directas: hablamos de la Primera Guerra Mundial a través de Senderos de Gloria de Kubrick, (K Douglas es el protagonista) y de dos obras más de Vallotton del mismo tema. Él quiso alistarse pero no pudo entrar por la edad. Entonces empieza una serie de óleos y grabados para expresar aquella terrible realidad, a cual más interesante. 

Tenemos un solo acertante, el incombustible Allau, quien respondió en un tris-tras, conocedor de mi vallottonmanía y que merece un sonado premio. Felicitats !

Espero que a este enorme pintor se le dé el merecido tributo y veamos alguna exposición monográfica bien pronto. 

el concurs de l'any 8 (i pista 3)

El pintor no va participar en aquesta cruenta batalla però la representà molts cops:

El concurs de l'any 8 (2)

Avui fa anys, 100 anys, en Issur Danielovitch Demsky, de nom artístic, Kirk Douglas.
Aquesta imatge d'ell té molt a veure amb la pintura que cerquem.

el concurs de l'any 8 (1)

Tornem amb la recerca de l'obra fosca i perduda. Engeguem concurs amb aquesta pintura, aquí sencera, manipulada per l'ocasió. És un oli preciós, com totes les del seu autor, que per aquesta casa ha passejat sovint.

Què tal si feu un intent?

Respostes al mail kalamartinta@gmail.com
Hi ha premi. I pistes abans de la solució.

La lectora de Lempicka

La sagesse completa, solució del concurs de passat diumenge

Heus aquí la sàvia lectora de Tamara de Lempicka, de principis dels 40, que pintà a l'oli sobre fusta. Hi ha que veuen referències dels treballs del flamenc Quentin Massys en les mans i el turbant. Sí, i també veig un rostre a la manera renaixentista on pestanyes i celles s'emblanquinen. 

Una taula a l'alçada del pit per recolzar un llibre, els fulls del qual recorden pètals de la O'Keeffe, companya seva a Chicago als anys 30. Un bon exercici de mans elegants, rostre petri, teixits eteris i degradats contrastants tan característics de la Lempicka. Es va fer tan famosa que el poeta Gabriele d'Annunzio (pista 3) va voler que el retratés. Es van trobar al llac Garda però la cosa va acabar com a rosari de l'aurora.

Les primeres pistes parlen de portades molt Lempicka de llibres i de discos de Piazzola: 

I la darrera: la pista de la Madonna*, propietària d'una de les obres més importants i de la que tenim document gràfic a l'estudi. És el retrat de la Nana de Herrera mentre l'executa al 1927 amb una pose de perfil molt cinematogràfic. Està pintant - o fent veure que pinta- a la ballarina espanyola i amant del baró Kuffner, que era qui havia encarregat l'obra. La Tamara fa una paròdia amb aquesta imatge diabòlica de la que comença a ser la seva rival. El Baró finalment es casarà amb la pintora.

Han arribat dues respostes correctes amb un dia de diferència: primer, la de l'Allau, un fidel concursador que sempre l'encerta i, després, la Sícoris. Ja ho celebrarem amb una trobada, aviat.

Per acabar, unes lectores més de la Lempicka, ja que en va fer unes quantes i encara tenim ressaca de Sant Jordi. Són la Kizette i la Polonesa, enviats per l'Allau a qui agraïm l'amable col·laboració.

*Podeu veure com la cantant, a Vogue, fa servir, a més de l'estètica Decó, les pròpies imatges de la Lempicka.

De lectores i pintura (+concurs)

Ens preguntava el Miquel del Pozo, autor tuiter de Mirar el Arte, quines peces artístiques podríem introduir en una sèrie dedicada a pintura i llibres, que s'acostava Sant Jordi. De seguida li vaig recomanar una parell de blogs especialitzats en el tema que, a disgust meu, no inclouien les dones lectores del meu estimat Félix Vallotton:

La lectora amb collaret groc, 1912

La lectora, 1922

la lecture abandonnée, 1924

Diuen que som les dones les que llegim més (75%). De fet, trobem moltes més lectores que lectors a la Història de l'Art. Remena que remena, em trobo una altra, la descoberta de la qual, trobava ideal per celebrar la diada del llibre i la rosa. Com que el seu estil pictòric és molt característic, és relativament senzill esbrinar de quina obra i autor es tracta. De moment només un detall de les mans que passen les pàgines:

Si voleu participar, resposta secreta al meu mail: kalamartinta@gmail.com.
Properament, més pistes.

ps. els dec encara un premi als competidors del darrer concurs: Timamot i Allau, no m'he oblidat.

Phillips Collection

Fa ben poc s'inaugurava l'expo al Kxfòrum Bcn Impressionistes i Moderns amb obres dels principals pintors des del Romanticisme fins als abstractes que anava col·leccionant Duncan Phillips a la seva mansió de Washington. Només entrar tenim fotos d'època on veus obres que no han vingut, com ara aquell Renoir on surt el nostre estimat Ephrussi, i que aquesta només és una petita mostra de l'enorme, fabulosa col·lecció Phillips. Un aperitiu esplèndid per a que ens vinguin ganes d'agafar l'avió i visitar-la de forma completa.

Molta gent fent cues a cada obra perquè s'ho valen: aquí he posat dos Bonnards íntims (Duncan n'era molt fan), un interior de l'optimista Duffy, el meravellós retrat de la Maar del Picasso o aquella composició tan musical del Stäel. 

Però és que la selecció és tan bona que no cal dir ni ensenyar més. Aneu. Res com contemplar l'obra en directe. La pasta, les transparències i la veritat del color. He omplert pàgines d'un quadernet amb apunts d'aquesta enorme lliçó d'art de finals del XIX i XX:

• Admirant un Mediterrani molt modern del Courbet
• Constable com a primer paisatgista impressionista
• la fredor pulida del petit Ingres
• els verds poma del Cézanne i el seu autorretrat de geni
• el Degas melancòlic
• el blat ofegant del van Gogh
• la fosforescències taronges de les ballarines de portada
• el faisà antropomorf del Soutine
• les espirals del pre-Pollock

...callo. 

Les gambes de Vincent van Gogh

Heus aquí un fragment de l'obra de van Gogh, girada, manipulada i brutalment estampada per no fer fàcil la recerca. Les pistes parlen de:

1. Amsterdam, capital del museu van Gogh on està l'original,
2. Theo, el sacrificat germà de Vincent, el pèlroig,
3. El bodegó de les botes velles del pintor*
4. Kirk Douglas i el seu conegut boig a la pel·lícula del 1956, La Passió de Viure.

Han arribat dues respostes correctes, la dels fidels i habituals guanyadors, Timamót i Allau. Tindran premi, per suposat!

Gambes i Musclos, 1886. 27x34
Un dels quatre bodegons que va dedicar el pintor a fruits del mar.
Pinzellada veloç, pastosa, valent contrast de vermells i negres.
Menjar fresc i fons abstracte amb algunes cebes?

*Sabates, 1888, Metropolitan

Barbuts (2) i concurs

Barbes, barbes, barbes. En sóc fan. Tots els déus en porten.
Enyoro la pèlroja que portava el meu home. La del fill és molt forta. M'agraden les dels amics que hi tenen cura. Emmarquen la boca i la fan més bonica.
El pèl com a atribut masculí per excel·lència. Fa savi i saludable.
Que sigui ben completa, com la d'aquest senyor, el retrat i autor del qual haureu de buscar.
Respostes a kalamartinta@gmail.com .

Que hagi sort,
fins a la propera pista.

...

• Aquí el barbuts 1 de la casa.
• La sogra diu que fa terrorista però amb una mostra molt occidental de barbes com aquesta, es demostra que molts homes aboneixen.