Grexit

Angela,
Ni nuestro querido Wagner paga sus deudas y encima copia a los griegos la Obra de Arte Total.
‪#‎copyright‬ to Greece!

Ahir nit

Aprofito uns deures per un curs intensiu d'anglès que se m'acaba aviat. La BBC havia estat en els nostres models de bon (i neutral) periodisme. Això no ho sembla amb el programa que posem: el nou ministre de finances, en Varoufakis, ha estat molt interromput per la periodista. Ell, en boca de tots, per la feinada que l'espera, el domini de l'anglès (és mig australià) i les idees molt clares. Potser podrà arribar a algun acord per aquest enorme embolic que és la meva estimada Grècia. Un mandat ben interessant i difícil.


Sort, Yannakis, la necessitaràs.

Kalimera!

La parentela reconeix que els grecs porten corrupció a la vena però que voten amb il·lusió el canvi. Esperem que Syriza pugui atacar-la d'arrel. I governi amb filosofia.

Coca Mediterrani

Com que tinc familiars al·lèrgics a aliments, em toca cuinar i deixar els dinars fets quasi cada dia. Ho faig amb gust. Catalunya Música forteta, que la campana fa soroll i entre tant de guirigall, em surten unes viandes com ara aquesta coca tan facileta i resultona:

Estendre un base de pizza Mercadona o Tarradellas (la Buitoni és més cruixent, però ara boicotegem producte forani, que hem de fer país) a la placa del forn, punxar amb la forqueta i banyar amb una mica de salsa de tomàtiga casera.

Alternar franges de pebrot vermell amb tires de aubergínia escalivats. Afegir anxoves de mercat, que no salen tant, perpendicular a la senyera i donar un toc grec amb unes kalamates ben negres. Si no tenim anxoves, una mica de sardina o verat pelat, sense espines, fa servei. Formatge Feta si no volem peix.

Rajolinet d'oli verge i polsim d'orenga. Fornejar 30 minuts a 200º. Esperar llegint Tirant lo Banc.

És tan bona calenta com refredada. Molt mediterrània i adequada per la Setmana Santa. I fem salut.
Apa, ja he posat la primera recepta de cuina per a mandrosos i potser, em pugen les visites, que diuen que cuina és top etiqueta.

Amb quina música acompanyaríem la coca?

disputa musical

Como siempre, los vientos perdedores. Marsias, un sátiro que tocaba muy bien el aulos de Atenea se enfrentó a Apolo en un concurso musical cuyo jurado estaba formado por las Musas y el rey Midas. Marsias tocó mejor que Apolo, pero éste puso la lira boca abajo y tocó la misma melodía. Marsias no pudo hacer lo mismo con su flauta y  perdió. Apolo lo desolla vivo en una cueva cerca de Celea por su hibris al desafiar a un dios. Clavó entonces la piel en un árbol y su sangre formó el río Marsyas.

El sentido del mito es que Apolo, el dios de la luz, es muy superior a Marsyas, que representa la naturaleza agreste y sombría, aún no depurada. En relación a la lira de Apolo, la flauta de Marsyas sólo emitía sonidos discordantes. Al desollar a Marsyas, Apolo le despoja de su piel de bestia y consigue que pueda manifestarse la vida pura, que fluye como un río vivificante. Así, más que un castigo, la operación del dios se convierte en una bendición.

J Loth.  Apolo, Pan y Marsias  

Se representa mucho más a menudo el mito de Marsias en la escena del desagradable despelleje, pero aquí lo vemos tocando ruidosos sonidos agudos que no pueden competir con la perfección de la cuerda de la dulce lira (o violines en otras obras).

 P Perugino. Apolo y Marsias  1495

Los vientos vencedores.

El Marsyas de Anish Kapoor data del año 2002. Se trata de una obra inmensa, hecha de tres anillos de acero unidos por una membrana de PVC coloreada en rojo carne que llena la totalidad del Turbine Hall de la Tate Modern de Londres.  Kapoor la describe como una piel desollada tensada formando unas trompas de Falopio. Al pasar por los tubos, el aire genera además un murmullo constante.

Una maravilla de Kapoor, gran artista de instalaciones que bebe de la tradición más clásica (aunque hace poco nos había insultado con su torre Mittal) y que acompañamos con los primeros compases de esta suite orquestal, Marsyas (1910) de Alphons Diepenbrock, otro gozo cromático:

PS. Grecia ingresa en la UE en 1981, unos años antes que España. Exhibe orgullosa su pertenencia a la Comunidad en su sello. Hoy, Europa la está desollando viva con castigos como la propuesta de jornada laboral de seis días. ¿Cuál será el próximo martirio?

hoy, llamada de los arqueólogos griegos

 Bajo el lema Los monumentos no tiene voz. Tú sí tienes, la Asociación de Arqueólogos Griegos pone en marcha un llamamiento internacional para la protección del patrimonio cultural de Grecia de los recortes del FMI. La campaña, lanzada en varios idiomas, será presentada oficialmente en una rueda de prensa que tendrá lugar hoy en Atenas. He aquí la invitación:

INVITACIÓN

El miércoles 14 de marzo 2012 a las 13: 30 les invitamos a la rueda de prensa de la Asociación de Arqueólogos Griegos con el fin de presentar la campaña de la Asociación sobre la protección del patrimonio cultural de Grecia en el edificio de la Asociación de Arqueólogos Griegos  c/Ermú 136, Thisío. 

Teléfonos de contacto 2103252214  6978863541  6937075765

 La campaña en Facebook 

Dòric d'or

El nostre Partenón, vell, canós i esmiculat havia estat un temple dòric imponent i policromat amb vermells, daurats i blaus en el magnífic conjunt de l'Acròpolis d'Atenes. Sempre ens havien explicat que la seva destrucció era obra d'uns turcs que havien posat un polvorí dins el temple però el cert és que ha anant patint amputacions des des ben lluny:

L'he visitat tres cops: de petita amb pocs turistes hippies, de jove acompanyada d'americans enormes i d'estudiant d'arquitectura, per fer un treball de recerca sobre la seva construcció. Fotos, textos, maqueta que vaig lliurar en temps en què no fèiem còpies perquè picàvem a màquina els escrits i teníem pocs diners. I com em penedeixo! Un original perdut entre tants treballs d'estudiants.

Quan el meu cosí Stelios en va enviar fa uns dies el video del director Costa Gavras, he recordat l'estranyesa que produeix veure el gran temple de l'arquitectura representativa ple de colors per destacar els seus magnífics relleus. Tan bell i esplendorós que resulta el marbre nu i les ombres que projecten els volums sobre el blanc brillant de la pedra.

Grècia, sempre pobra i expoliada, ja ni pot demanar que tornin els seus frisos descolorits.

del fons del mar (i 2)

Segons Homer, quan es va dividir el món, Zeus heretà la terra i el cel, Hades, l'inframón i el meu déu, Posidó regnà als oceans. Allà es va fer construir un palau de corall i gemes que mai hem pogut visitar ja que a mida que ens acostem, Posidó aixeca el trident i provoca una tempesta tan violenta que ni els més hàbils nedadors podem esquivar. De vegades es torna generós i com explica Tiépolo a la seva pintura, regala tresors a la marítima ciutat de Venècia. Quan li van posar el nom llatí de Neptú es va fer molt més famós i els mortals li dedicaren fonts a milers per totes les ciutats de la Terra.  Fins i tot va servir per batejar un llunyà astre que segons Holst, és el més místic dels planetes:

També, aviat veurem al rei com un autoritari Neptune al pastiche del Met, gràcies al curt paper que interpreterà Plàcido Domingo. Segons el que he anat llegint, es tracta d'un Déu molt correcte que es lamenta de l'estat de la terra habitada pels humans, acompanyat per un cor aquàtic que li canta honors fent servir “Zadok the Priest,” l'himne de coronació de George II, de Haendel.

Com que els Tres Reis de l'Orient van de corcoll i jo he escrit la carta massa tard, he canviat el destinatari i l'he enviada al meu Rei del fons del Mar, encara ric i poderós, amb unes peticions modestes pels meus amics. L'únic problema és que el paper d'embolicar ha arribat moll i s'han esborrat els noms dels receptors. Haureu d'endevinar quins són els regals que us pertoquen...o simplement agafar les joguines que més us agradin.

Molt bona diada de Reis i vigileu amb el tortell: potser en lloc de fava i figureta, surten altres sorpreses marines.

Mikis llama a la resistencia, otra vez

Mikis Theodorakis en exclusiva para el programa Al-Tsantiri Niouz, 15 de noviembre de 2011, con subtítulos en castellano.

Y más información sobre la situación de Grecia, en la entrevista a Pedro Olalla, en Singulars:




Copiat de tv3,
Entrevista a Pedro Olalla, filòleg, hel·lenista i actualment professor a la Universitat d'Atenes. Olalla és extremadament dur i crític i diu ben clar que els que controlen el poder financer s'estan apropiant del poder polític a través del deute dels estats.
Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom.

L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.

Mites grecs

En un intent de trampejar la situació catastròfica en què viuen, els grecs, entre ells uns cosins meus, van enviant a les famílies escampades pel món, uns quants moments divertits i representatius de la Grècia actual: un país amb recursos, un paisatge únic, acollidor, de bon menjar i ballar (mireu el balls Zeibekikos, d'origen turc, lents i acrobàtics).
Per què la mare Grècia ha estat la primera en caure?
Segurament per tenir un cos de funcionaris gegant, un país triturat en moltes illes amb una nombrosa flota que els uneix molt deficitària,  uns arximilionaris que evadeixen impostos i gastos militars inassumibles..Encara existeixen moltes corrupteles com ara a la sanitat pública (has de pagar un sobre per què t'operin, al metge), als negocis immobiliaris, a les màfies comercials.
Com s'ensurtirà? allà són més optimistes del que ens pensem i mentre puguin mantenir unides les famílies i els amics entorn del menjar i la música pròpia, de la que tenen amorosa cura, no necessiten molt més.

Si esteu dubtant d'anar a fer turisme allà, no us ho penseu. Grècia és especial, i estima als d'aquí amb bogeria! No us enrecordeu que sempre els grecs ens donaven els 10 punts al festival d'Eurovisió?

 1. Desmontant mites:

2. Tecnologia prozeibekika:

3. I un papagai que porta la música a les venes: