La profe de plàstica

Ha arribat l'artista més cotitzada: la Art Teacher puja a les subhastes i es paga força per tenir-la a les col·leccions de les Barbies professionals. Fa il·lusió veure com ser professor té tant de valor a fora, no com aquí. És clar que les senyus de plàstica espanyoles no anem a classe amb aquests estilismes.
Com passava amb l'arquitecta, la profe és tan moderna i funcional que porta l'abundosa cua rossa de costaet a més de sabatots peep-toe de talons per observar millor els nens i la dosi de magenta obligatòria.

 El cavallet (sembla més un tocador que altra cosa) a una altura més que adequada per l'artista, li permetrà fer obres amb paleta de cors i colors limitada i brotxa per fer-se ombra als ulls. Vestida de marinera i per no tacar-se posem una bata estelada, pròpia de perruquera de gats: de fet, hi ha un que l'acompanya. Si te'n canses pots recórrer a un blister extra i revestir-la amb faldilla puntillista, davantal dripping i plataformes per seguir monitoritzant alumnes.

Hi ha una versió més antiga de senyoreta Op-art-Delaunay amb alumna a joc i plantilles per pintar:

La d'Art que podríem aprendre amb la nina més sexi! Només cal penjar per l'aula les obres mestres de la Història, tunejar-les una mica i fer-les més lúdiques per l'alumnat.

Barbie emprenedora

Ja tenim la novetat per la carta dels reis. La Barbie es posa al dia i deixa de ser princesa per ser empresària d'èxit. Diu la Mattel que és el reflexe dels temps i que era la que els faltava a la sèrie dedicada a les Barbies amb carrera ( i sense complexos). Tampoc és del tot cert, que pels anys noranta ja van fabricar l'executiva (2). Però aquesta podria passar, com a molt, per una disciplinada secretària de direcció. 

Fa poc treien l'enginyera informàtica (3) i la periodista (4). No tenien prou glamour com la nova emprenedora que va a la feina amb vestit còctel asimètric a la moda, gadgets varis per estar ben connectada i una cartera achanelada -una mica justa per posar papers- amb billeter per omplir amb molta pasta. Un conjunt de joies de brillants arrodoneixen el look de triomfadora. I que no falti el color rosa marca de la casa.

2-3-4

A l'Europa de l'Est i la Xina l'empresària està arrassant, ja veurem què tal aquí. Potser s'assemblen massa al prototip de dona política espanyola de centre/dreta? Ens falta la lluitadora anticasta? Els pares no tenen prejudicis amb les princeses i sí amb les capitalistes? 

El que no ha canviat gens ni mica en els nous models són les proporcions d'anorèxica i el pitram exagerat de la nina. També es podria discutir que no cal treure tanta Barbie: no hi hauria prou en comercialitzar els conjunts amb vestit i complements per a cada professió?

A les russes/os els agraden tant que, en lloc de jugar a dones amb empenta, es tornen elles mateixes en nines de plàstic. Com aquesta noia que no tenia prou en ser guapa de natural; havia de passar per quiròfans per transformar-se en la més aberrant barbie:

Cada any per aquestes dates hem parlat de les novetats de la Mattel: arquitecta, violinista i directora d'orquestra. Aviam quina serà la propera..  una Barbie obrera?
I no us deixeu la barbie de Murillo, a can Ros.

Barbie, ara directora

sento no haver trobat una foto  de més qualitat

No m'he pogut estar. Quan hem vist aquesta munió de músics, tots germans, degudament vestits per tocar un tradicional concert, una nit de Nadal en un saló burgès, tirant a germànic o nòrdic, hem pensat que fóra un bon contrapès europeu a la pesant Barbie Violinista rosa i americana. Tot i que el faristol i l'armilla del nen barroquisen l'escena, tenim uns vestits en negre-blanc molt continguts i un escenari que recorden a plafons acústics on les alegres notes reboten..

Difícil, però un grup de cambra amb cello, trompeta i flauta, amb aquests nens tan eixirits i la germana gran dirigint-los podrien arribar a interpretar alguna peça de Schubert adaptada. O més aviat una facilona White Christmas, molt més agradable que el malson del Pon tus sueños a jugar, que sembla més aviat per la nit de Halloween amb uns monstres com la Montse i el Rafa i carbasses fent l'arbre de Nadal. Fan més por que la Grossa catalana.

Violinista Barbie

A les mares dels gegants asiàtics no els acaba d'agradar la nina americana. La troben lletja i consideren que jugar amb ella fa perdre molt de temps: pentinant, vestint, desvestint-la allunya les criatures de l'estudi. Com que arribar a ser músic d'èxit necessita molt d'esforç, la Mattel s'ho fa venir bé i ofereix una nina violinista on un altre cop tot és banyat de magenta-Barbie i únicament violí i arquet es salven de l'enrosada.
Ens quedem amb les ganes de saber quina partitura toca aquesta Barbie -no sé com dimonis agafarà l'instrument- i si ho farà en una sala de concerts o limitarà l'actuació a un salonet principesc com el del fons. El vestit ochentero, joies i sabates segueix fomentant el mal gust de la famosa nina, encara que coses semblants hem vist a recitals de sopranos.

No sé si les mares xineses cauran en la trampa, espero que no la trobin prou educativa. Fóra interessant que al proper Nadal la trobem a les parades dels magatzems, amb l'arquitecta o l'estilosa astronauta que explora planetes, ni que sigui per fer la competència a les princeses Barbie que són les que arrasen aquí (abans que arribi la Barbie-Gaga que s'ha vist per Londres).

dissenys de Butler per una Barbie diferent

Arquitecta Barbie

 Via Facebook, la meva cosina-in-law i amiga Bet, ens va alertar de l'arribada del nou producte de Mattel, que diu estar per la labor de la igualtat. Després de l'èxit de la nina veterinària, la marca busca una imatge cool i professional de dissenyadora. L'engendro Barbie té la versió arquitecta que fa força por. Mireu-la:

Excessivament vistosa per ser arquitecta, la noia porta, salvant les gafapasta i braçalet quadrat, un vestidet molt urbà, gràcies al skyline de ciutat, de tall Gilda molt adequat per vendre els seus projectes. Uns botins ideals per pujar les bastides i un molest casc, penjant. Atenció al tub porta-plànols color etern-magenta-Barbie a joc amb els llavis i una cua de cavall esplendorosa a l'altra banda. És clar que el pitjor és la maqueta de l'habitatge que ha dissenyat miss Barbie, que no es vendria ni a la urbanitazció més kitsch de Marbella.

 Remenant per la xarxa m'he trobat aquesta altre arquitecta tuneada, força sexy també, però al menys la casa Venturi que té als peus diu una mica més a favor d'ella. També amb tub, element tan passat de moda. Els falta el portàtil!

Quina enyorança de la meva Nancy. Ella sí que era moderna amb el cabell afro, aquells texans i mocasins plans. Ben macrocèfala, dolçona i amb cametes elefantiàsiques, s'aguantava dreta, ben estable. Li afegies qualsevol xuminada i es convertia en la profe, la doctora, l'arquitecta. I les àvies a cosir altres peces de vestir que necessitàvem amb el retalls de roba que sobraven.

Qui ho hauria dit? les nines més famoses d'ara són quasi pornogràfiques (només falten les ungles llargues i quadrades) i en canvi, les que es dirigien al Portal, semblen més dones reals.

Si voleu que les vostres filles siguin arquitectes, que no demanin aquesta Barbie i poseu-les a jugar amb totxanes Lego i a pilota, que ajuda molt a tenir visió espacial!

Aprofito per anunciar que l'arquitecta més diva i coneguda, la iraquiana Zaha Hadid, ha inaugurat la seva nova bogeria: òpera de Guangzhou (Xina):