Calamercè

Bona i festiva Mercè a tots!

pirololigo

kukuloligo

faroligos

Tres calamars i dues bandes sonores per la diada d'avui: la sardana dels pops i la Mercè palmesana:

Old Boss

Ei, Boss, feliç 65è aniversari, per molts anys! i no et jubilis.

per cert, cada dia t'assembles més a R de Niro..

No oblidarem aquell concert del Camp Nou sense banderes, amb tú, l'Sting, la Chapman, el P Gabriel i el Último de la Fila! què vella: ja fa d'això 26 anyets. Human Rights, Now!

Érem una festa

Resta la gosseta Lula, neboda marina del vell Cobi

Ja no ens queda res d'aquella Barcelona alegre, plural i oberta (i potser corrupta). Es va posar al dia, ben guapa i va triomfar com a amfitriona.

L'estudi de Mariscal ofegat pels deutes, el port ocupat per mastodòntics creuers del mal gust, la ciutat envaïda pel turisme i/o el poble fent via. L'Eixample s'omple de façanes-marca, edificis testosterònics,  xinocutres basars. Es desdibuixa l'urbanisme assenyat, s'hipoteca la continuïtat del tramvia Diagonal i manen les @, smart-cities i altres conceptes de profunda buidor.

Contra la nostàlgia, sort dels documentals no oficials com els del Barba:



Barcelona era una festa (Carles Barba, 1992) from Carles Barba on Vimeo.

The Aftermath

Entendreu que entre tanta catalanor i carcomesetarisme hom es refugïi en un valor segur:

Bona Diada

All together, right now..
Feliç festa a tots: als sísís, sínos i nos. A omplir el carrer de colors, primaris, secundaris i insaturats.

Febre V

Poseu-vos ben guapos que les càmeres del món us esperen, i a observar les ordres estrictes de la tieta Forca, que si el mosaic no queda prou macu, se'ns emprenyarà. No porteu les estrellades que amb el blau cià brillant us sortirà una Senyera tutti colori de primaris.

Que el rave us surti ben divertit, canteu i balleu junts i disciplinats amb la música més marxosa i la lletra més adient:





Listen to the ground: 
there is movement all around. 
There is something goin’ down 
and I can feel it. 

On the waves of the air, 
there is dancin’ out there. 
If it’s somethin’ we can share, 
we can steal it. 

And that sweet city woman, 
she moves through the light, 
controlling my mind and my soul. 
When you reach out for me 
yeah, and the feelin’ is bright, 

then I get night fever, night fever. 
We know how to do it. 
Gimme that night fever, night fever. 
We know how to show it. 

Here I am, 
prayin’ for this moment to last, 
livin’ on the music so fine, 
borne on the wind, 
makin’ it mine. 


PS: una brometa per contrapesar la llauna de TV·3. La tele de tots els catalans. La seva.

La primera

Tanto lantánido y actínido, las tierras raras. Esta tabla sí era memorizable, y además, te lleva inexorablemente a cantar lo que sigue. Buen Septiembre.

Evocacions

Tribschen a Suïssa

Recordareu aquell magnífic document de la Barcelona del 64 de Carles Barba. Ell també és autor d'aquest viatge per la vida, la música i per sobre de tot, els llocs del mestre Wagner. El filma al 1980 amb gran respecte pel músic, seguint rutes en tren i cotxe, aprofitant per fer un turisme de culte pels paisatges centreeuropeus nuvolats i les ciutats musicals i avantguardistes. Els comentaris del Barba, un plaer des del principi.

Mireu-lo aquí, que no he sabut insertar-ho. Gaudiu.

Ves, les meves (7)

Aigües   Boscos   Creadors   Disseny   Educació   Filòsofs   Gust   Hospitals   Indústria   Jovent   Legalitat  Lletres   Músics  Nens   Obrers   Pagesos   Quilòmetres   Retòrica   Savis   Terra   Urbanisme   Veïns    Wagnerisme   Xenofília  Zigots

Per molta independència que tinguem, si no cuidem ni estimem això, que no ho fem gaire, ni amb estructures d'estat ni banderes ho arreglarem.

Ves, les meves (6)

K Hepburn 1968

(un regal de la Sícoris, gràcies)