 |
| L Bakst: decorat de Dafnis i Cloé pels ballets de Diaghilev 1912 |
La segona col·laboració de l'
OBC amb l'Esmuc comença amb els assajos de la setmana entrant. Els estudiants tocaran amb els professors de l'orquestra dues peces (Ravel i Serra) de les quatre del programa, i aquesta vegada els tres dies seguits, dirigits per Ros Marbà:
1-2-3 Febrer a l'Auditori
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Orquestra simfònica de l'Escola superior de música de Catalunya
NEXUS Piano Duo, pianos
FAURÉ: Masques et bergamasques
POULENC: Concert per a dos pianos
SERRA: Impressions camperoles
RAVEL: Daphnis et Chloé, 2a suite
Llegim de la presentació del programa al web de l'OBC:
Una altra vegada, l’art sonor homenatja temps pretèrits. Fauré va escriure l’amable i lleugera Masques et bergamasques, op. 112 com a homenatge a l’esplendor de les fêtes galantes de la societat aristocràtica del segle XVIII . Encarregada pel príncep Albert I de Mònaco el 1919, la música havia d’il·lustrar un ball cortesà amb disfresses de l’estil Commedia dell’Arte. De fet, el títol de l’obra remet a un poema de Verlaine, Clair de lune, inspirat precisament en les festes gales del rococó. El Concert per a dos pianos en re menor de Francis Poulenc, escrit el 1932, és també un homenatge particular a la història sonora del passat. Tot i mostrar influències del jazz, com passa amb el Segon de Ravel, cita expressament el concert K.365/316a per a dos pianos de Mozart, els dos de Liszt i l’obra d’Igor Markevitch. Per tant, res millor que cloure la festa amb la segona suite Daphnis et Chloé de Ravel, un gojós ballet d’estil mitològic escrit el 1909 i l’obra més llarga del compositor, que acaba amb la popular Danse générale.
Ens parem una estona davant la meravella colorista i impresionista de Ravel. La segona suite de
Dafnis i Cloé conté tres números (albada, pantomima i dansa general) de la simfonia sencera i
coreogràfica, com ell l'anomenà. Va ser un encàrrec de Diaghilev pels seus Ballets Russos al 1909 a partir del mite pastoral de Longo (s III), de l'amor lliure, natural, eròtic entre Dafnis, el cabrer de l'Etna i Cloé, la pastora. S'estrenà a París amb coreografia de Fokine, fent Nijinski el paper de Dafnis.
Escoltem tonalitats exhuberants a la flauta, la corda, vents, xilòfon, arpes i celesta per descriure una natura que desperta al matí, melodies que s'entrecreuen a la pantomima i un excitant, irregular (5/4 mesura que generà protestes entre els ballarins) i violent ball al final. Com al seu
Bolero, Ravel s'esmera en la brillantor de totes les seccions.
Ros Marbà té un treball de finor i control de l'orquestra: tingueu bona setmana, mestre, professors i estudiants. Anirem a l'estrena dia 1, fins divendres.