Any Wagner (13) i l'Esmuc

Malgrat les tancades a l'escola, llargues assemblees, la falta de son, concerts a la Pça. Sant Jaume i Parlament i moltes altres mobilitzacions, els estudiants de l'Esmuc no han faltat als assajos dels diferents conjunts per les cites de final de curs.

Avui, que comença l'estiu i és Día Internacional de la Música tindrem gran concert a L'Auditori amb gran homentage a Wagner i obres de Verdi, d'Amargós i Weber. No faltem a la cita. Després de les mogudes, necessiten molt públic a la sala que els recolzin ja que no han aconseguit que la Conselleria d'Ensenyament suavitzi ni un gram la sagnant retallada. Serà molt oportú escoltar-los tocant una marxa fúnebre:

avui divendres, 21 de juny

Grans Conjunts de l'ESMUC, Orquestra Simfònica

Director George Pehlivanian

Sala 1 Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, a les 19h

Entrada gratuïta

revolta a l'ESMUC

Foto: Carles Riba

Més marxes fúnebres. Les que van tocar ahir a la plaça Sant Jaume, estudiants i professors de l'Esmuc per fer un gran lament per la música i l'ensenyament superior. Una nova i brutal retallada de l'administració catalana afectarà de nou les matrícules i alhora farà disminuir hores lectives i la qualitat dels estudis a l'escola pública que s'havia guanyat una merescuda fama internacional. Aquí, un recordatori del què és l'Esmuc i el que ja no podrà ser:




1-La premsa està fent un discret seguiment, la selectivitat ocupa les planes d'educació. Per estar al dia de les mobilitzacions i assemblees, que van començar fa quatre jornades:
 https://www.facebook.com/TancadaEsmuc
http://esmucenlluita.cat/

2-Les activitats musicals de l'escola són moltes a final de curs. Cal que anem a escoltar els concerts i que aquests joves tinguin el màxim de recolzament en aquests moments tan sagnants per la cultura. Els grans conjunts engeguen els seus cicles el proper dia 17:
http://www.esmuc.cat/Actualitat/Calendari-d-activitats

3-Aquí el manifest:

El passat dimecres 5 de juny s’anunciava al Consell d’Escola de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) un seguit de mesures d’austeritat per reduir un milió i mig d’euros el pressupost del nostre centre. Aquestes mesures inclouen una disminució de les hores de classe als estudiants (especialment les individuals), un augment de les hores lectives del professorat i disminució del seu sou, pujada de taxes de matriculació i atacs a les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Els estudiants de l’Esmuc no volem quedar-nos quiets davant d'aquesta amenaça al futur de l’escola. No podem callar davant dels qui estan decidits a precaritzar els ensenyaments superiors de música públics fins a fer-los desaparèixer.

Per això, decidim:

1. Rebutjar absolutament qualsevol nova disminució del pressupost de l’Esmuc, que ja ha estat retallat els darrers cursos, atacant greument a les condicions laborals dels treballadors i treballadores i perjudicant la qualitat dels ensenyaments. Rebutgem igualment l’augment de les taxes de matriculació.
2. Exigir tota la informació sobre els comptes i la gestió de l’Esmuc per part de la seva Fundació, presidida per la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau.
3. Denunciar la manca de democràcia d’aquest centre, on la direcció ve designada per un patronat extern i els estudiants no tenen cap participació en els òrgans de decisió; aquest és un dèficit històric de l’escola la resolució del qual és imprescindible en una situació d’amenaça a la continuïtat de l’Esmuc.

Els estudiants estem convençuts d’aquestes reclamacions, i continuarem lluitant amb la comunitat escolar per defensar el nostre centre.

Cap retallada a l’Esmuc! Si ens volen fer callar, tocarem més fort!! 

Quartet Casals i Esmuc

La Camerata ESMUC-Quartet Casals oferirà un concert el proper dilluns 27 de maig a les 19h no, a les 21h! a L’Auditori, sala Oriol Martorell.

La Camerata Esmuc-Quartet Casals és una agrupació de corda creada al voltant de l’assignatura de Conjunt Instrumental del Departament de Clàssica i Contemporània i està formada per estudiants de l’ESMUC que cursen els darrers cursos del grau superior. Tot i així,  en aquest programa també hi participaran estudiants graduats.

Aquest conjunt està dirigit pels quatre components del Quartet Casals, que són professors de l’escola: Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs.

El programa:

1. J Haydn:  Simfonia No. 101, El rellotge, la novena del conjunt de les simfonies de Londres, molt coneguda pel ritme del tic-tac del segon moviment:

2. Béla Bartók: danses rumanes, peces que primer s'havien composat per piano i que més tard es van orquestrar per petit ensemble. Es basen en cançons populars Transilvània que es tocaven amb flauta o violí. Aquesta suite la formen set danses:
-Jocul cu bâta (or Joc cu bâtă) (Dansa gitana amb el bastó)
-Brâul (Dansa de faixa)
-Topogó (del lloc)
-Bucsumí tánc (Dansa del corn de la muntanya)
-Román polk
-Aprózó / Mărunțel (dansa ràpida/ la més alegre)

Bartók fue uno de los fundadores del campo de la etnomusicología, el estudio de la música folclórica y la música de culturas no occidentales. Bartók no solo incluyó directamente melodías folclóricas en sus composiciones, sino que desarrolló un estilo personal dotado de una gran fuerza y con giros melódicos inusuales y ritmos asimétricos y a contratiempo. En estas Danzas Folclóricas Rumanas siempre existe un núcleo tonal, este núcleo seria las melodías folclóricas que el toma, pero Bartók emplea esto de una manera personal, bastante alejada de los modelos tradicionales. Béla Bartók empleaba los distintos acordes por su sonoridad y era muy hábil para encontrar atmósferas y colores musicales, tanto en el piano como en la orquesta. (extret del blog La música comienza.)

frec a frec

L Bakst: decorat de Dafnis i Cloé pels ballets de Diaghilev 1912

La segona col·laboració de l'OBC amb l'Esmuc comença amb els assajos de la setmana entrant. Els estudiants tocaran amb els professors de l'orquestra dues peces (Ravel i Serra) de les quatre del programa, i aquesta vegada els tres dies seguits, dirigits per Ros Marbà:

1-2-3 Febrer a l'Auditori

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) 

Orquestra simfònica de l'Escola superior de música de Catalunya 

NEXUS Piano Duo, pianos

FAURÉ: Masques et bergamasques 

POULENC: Concert per a dos pianos 

SERRA: Impressions camperoles 

RAVEL: Daphnis et Chloé, 2a suite

Llegim de la presentació del programa al web de l'OBC:

Una altra vegada, l’art sonor homenatja temps pretèrits. Fauré va escriure l’amable i lleugera Masques et bergamasques, op. 112 com a homenatge a l’esplendor de les fêtes galantes de la societat aristocràtica del segle XVIII . Encarregada pel príncep Albert I de Mònaco el 1919, la música havia d’il·lustrar un ball cortesà amb disfresses de l’estil Commedia dell’Arte. De fet, el títol de l’obra remet a un poema de Verlaine, Clair de lune, inspirat precisament en les festes gales del rococó. El Concert per a dos pianos en re menor de Francis Poulenc, escrit el 1932, és també un homenatge particular a la història sonora del passat. Tot i mostrar influències del jazz, com passa amb el Segon de Ravel, cita expressament el concert K.365/316a per a dos pianos de Mozart, els dos de Liszt i l’obra d’Igor Markevitch. Per tant, res millor que cloure la festa amb la segona suite Daphnis et Chloé de Ravel, un gojós ballet d’estil mitològic escrit el 1909 i l’obra més llarga del compositor, que acaba amb la popular Danse générale.

Ens parem una estona davant la meravella colorista i impresionista de Ravel. La segona suite de Dafnis i Cloé conté tres números (albada, pantomima i dansa general) de la simfonia sencera i coreogràfica, com ell l'anomenà. Va ser un encàrrec de Diaghilev pels seus Ballets Russos al 1909 a partir del mite pastoral de Longo (s III), de l'amor lliure, natural, eròtic entre Dafnis, el cabrer de l'Etna i Cloé, la pastora. S'estrenà a París amb coreografia de Fokine, fent Nijinski el paper de Dafnis.





Escoltem tonalitats exhuberants a la flauta, la corda, vents, xilòfon, arpes i celesta per descriure una natura que desperta al matí, melodies que s'entrecreuen a la pantomima i un excitant, irregular (5/4 mesura que generà protestes entre els ballarins) i violent ball al final. Com al seu Bolero, Ravel s'esmera en la brillantor de totes les seccions.
Ros Marbà té un treball de finor i control de l'orquestra: tingueu bona setmana, mestre, professors i estudiants. Anirem a l'estrena dia 1, fins divendres.

bolos

Ilustración de DPintor

A Kalamarcito le llueven bolos este 2013. La crisis proporciona oportunidades a los jóvenes. Las orquestas echan mano de recién titulados o a punto de serlo para cubrir vacantes. Se pierden clases a cambio de encuentros orquestales con profesionales, una experiencia que se ha de aprovechar. El mejor complemento además de pertenecer a jóvenes orquestas (con encuentros en vacaciones) es poder compartir atril con instrumentistas experimentados y grandes directores, seguir un régimen de ensayos, estudiar gran repertorio.

Dejo a continuación la agenda de este primer trimestre, por si alguno se apunta a algún concierto con K al contrabajo:

1. Martes, 15 de Enero de 2013, 20.30, Palau

Barbara Hendricks con la Orquesta de Cadaqués

Jaime Martín, director

W. A. Mozart: Arias de concierto
H. Berlioz: Hérminie
J. Guinjoan: Concierto de percusión (estreno absoluto)
F. Schubert: Sinfonía nº 9, “la Grande”

2. Días 1, 2 y 3 de Febrero en l'Auditori

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Orquestra simfònica de l'escola superior de música de Cataluña
Antoni Ros Marbà, director
NEXUS Piano Duo, pianos

OBRAS

FAURÉ: Masques et bergamasques
POULENC: Concierto para dos pianos
SERRA: Impressions camperoles
RAVEL: Daphnis et Chloé, 2º suite

3. Días 8, 9, 10 Feb, Auditori

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Michel Tabachnik, director

OBRES

BRAHMS: Simfonia núm. 3
BARTÓK: Suite de danses
DEBUSSY: La mer

4. Días 22, 23, 24 Febrero en los auditorios de Dortmund, Essen y Colonia.

Mahler Chamber Orchestra ACADEMY

HENRI DUTILLEUX Tout un monde lointain

HECTOR BERLIOZ Symphonie Fantastique op. 14

Conductor Pablo Heras-Casado / Cello Andreas Brantelid / MCO Academy Project

Dortmund Concert hall

Una agenda apretada y con repertorio precioso, qué buen comienzo de año. Como una trabaja, me perderé los conciertos de Alemania, pero nos podremos ver en los de Barcelona, ¿verdad? Para cerrar el apunte, una cata mozartiana con la Hendricks:

Joves amb classe (3)

Mentre aneu pensant un fragment del cadàver exquisit del post anterior, us informo de dos concerts per apuntar-se a l'agenda:

1. RECITAL DEL TENOR ÀLEX VICENS 

PRESENTAT PER MARCEL GORGORI

Auditori de barcelona, Sala Oriol Martorell

dia 9 d'Octubre a les 20.00

Gala benèfica a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, en el marc del 35è aniversari de la Fundació Finestrelles.

Orquestra Barcelona Filharmonia (amb un contrabaix calamarero) i direcció de Daniel Antolí.

Obres de Tosti, Toldrà, Massenet, Bizet, Giordano i Verdi, entre d'altres.

2. CONCERT DE MÚSICA DEL CLASSICISME
DIRIGIT PER LORENZO COPPOLA
Orquestra instruments d'època amb alumnes de l'ESMUC (Teatre Instrumental)


Concerts dissabte 29 setembre a les 19.00 a L'Esmuc (edifici de l'Auditori)  i diumenge 30 a les 12.30 a l'Ateneu Barcelonès.
Programa:





W.A. MOZART: Recitatiu "Stelle! Per carità" i Quintet en Mi b Major "Sento, o Dio", de l'òpera Cosí fan tutte.


F. J. HAYDN: Sis minuets per a orquestra Hob. IX 
F. J. HAYDN: Simfonia nº76

Concert romàntic Esmuc

John Martin Manfred 1837

Per acabar el mes us volia anunciar amb temps el proper concert simfònic de l'Esmuc:

Grans Conjunts. Orquestra Simfònica de l’ESMUC, concert final de curs el dilluns 18/06 a les set a la sala pau Casals de l'Auditori, entrada gratuïta. Dirigeix Lutz Koehler un programa del Romanticisme més pur amb obres novel·lesques i emocionals de Schumann i Berlioz, l'estil que  desenvolupa la música programàtica, el cromatisme i la nova instrumentació.

1ª part:

Robert Schumann Obertura Manfred op 115, 1849 (12 min)

Es tracta del primer dels quinze números de la simfonia dedicada a l'heroi de Lord Byron (Txaikovski també feu la seva simfonia Manfred al 1885). Considerada com una de les millor obres simfòniques de Schumann, l'energia desesperada, l'exaltació, la crisi i la resolució fosca dibuixen l'ànima i les aventures metafísiques de l'heroi.

Els paral·lelismes entre el personatge de Byron i Schumann són extraordinaris i no és sorprenent que el compositor es sentís atret per Manfred. Com explica el musicòleg Frank Cooper: 

Schumann "conocía demasiado bien los dilemas de Manfred. No buscaba la locura que buscaba Manfred, pero esta buscó, halló y poseyó a Schumann. Su tragedia fue enloquecer mientras trataba desesperadamente de aferrarse a la cordura y al arte que sólo la cordura puede producir. Quizá por eso Manfred es una creación tan curiosa".

Cleveland Orchestra, George Szell, director.
gravat 1958-1960

Robert Schumann  la Konzertstük per a quatre trompes. op 86 en fa major

El compositor sent una gran afinitat amb la trompa (com ho demostra a la seva tercera simfonia) i aquesta peça suposa un gran repte per qualsevol cornista. És una obra atrevida i de gran inspiració i té moments curiosos com l'eco de dues trompes en cànon:

2ª part

Héctor Berlioz: Simfonia Fantàstica op 14 (1830), en realitat titulada Episodi de la vida d'un artista*. L'amor passional del jove Berlioz envers la seva futura esposa, l'actriu Harriet Smithson, és el motiu per construir un drama febril i autobiogràfic amb 5 capítols descriptius i una idea repetida i desenvolupada a tots cinc, la imatge obsessiva de l'amada:

1. Somnis i passions, en forma sonata, expressa les angúnies i alegries amb grandiositat sonora 
2. un ball , el vals suau amb el color de dues arpes (min 15:21 YT a sota)
3. pastoral, un plàcid capvespre d'estiu que s'enterboleix pels records i la gelosia (21:35)
4. cap al patíbul, macabre somni per l'opi i veritable tour de force per l'orquestra (38:56)
5. les bruixes del Sàbat, combina i transforma la idea fixa amb un Dies Irae (agafat per WCarlos pel film de Kubrick, The Shining) (45:38)

L'originalitat de l'obra no només recau en posar-se al servei de la narrativa sinó també en saber expressar les diferents atmòsferes amb un gran domini de les sonoritats orquestrals, en especial contrabaixos, trompes, violes, timbales, percussió i arpes.

Aquí la versió de referència: Colin Davies i la London SO

*més informació de la fantàstica a la guia d'orquestra de Catalunya Música.

Com ja sabeu molts de vosaltres, hi ha un xipiró que tocarà i tant ell com la seva mare s'alegrarà molt de veure-us allà el proper dilluns 18. Animeu-vos, el concert s'ho val!

Grieg a Brufaganya

Ahir després d'haver sentit els 11 memorables Winterstürme del concurs del Joaquim, ja no em podia treure del cap la peça més encisadora de tenor de la Walküre. Ara, però se'm repeteix una altra. Es tracta del preludi de la Holberg Suite opus 40, de Edvarg Grieg. I és que ahir, en un entorn de primavera esclatant i lluna plena, al Santuari de Sant Magí de la Brufanyaga (Pontils, Conca de Barberà) es celebrà una magnifica nit musical amb l'orquestra de corda Catmerata. Interpretaren el mateix repertori del seus concerts de Nadal i van bisear el vigorós preludi  Allegro Vivace:

Grieg la va composar a l'estil dels temps de Ludvig Holberg, pare de la literatura il·lustrada danesa i noruega, per a celebrar el seu 200 aniversari. Amb les seves 25 peces dramàtiques, Holberg va establir el patró de la llengua danesa (1726), modernitzà el dret internacional i escriví la Història del regne de Dinamarca.
La Suite s'estrenà a Bergen, ciutat natal de Holberg- i Grieg- al 1884. Es basà amb la dansa barroca francesa per construir els moviments següents: Sarabande, Gavotte, Air i Rigaudon. En un principi l'havia composat per piano i amb fortuna l'adaptà per orquestra de corda. Els escoltem de la mà de Ole K Ruud i la Filarmònica de Bergen:



Aquesta suite no és tan coneguda com la de Peer Gynt, però es mereix ser igualment considerada en els repertoris orquestrals. Fou tot un encert incloure-la a la nit de Brufaganya, un indret màgic com tants d'altres que té amagats la província de Tarragona.
L'Associació d'Amics de Sant Magí ens van obsequiar amb coca i xocolata desfeta en acabar el concert i val a dir que amb la fredor al pati ens va venir de gust prendre-la al costat de les brasses i les olles.
Una bona manera de promocionar el lloc i la reconstrucció del santuari, antic convent de dominicans on es creu va anar Sant Magí màrtir a fer brollar aigua miraculosa.

obc + esmuc (2)

En un anterior apunt presentàvem el concert del dia 30 on l'OBC actuava al costat d'una colla d'estudiants de l'Esmuc, una experiència que ja es fa a altres països d'Europa, tal i com havia comprovat el director titular, en Pablo González treballant com a assistent de direcció a Londres. Ja anuncien que l'any proper repetiran, no només per l'enriquidor que ha estat per a tots, sinó també per l'èxit de la trobada i a més els podrem veure en un programa regular de l'OBC de cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge i no una sola audició).

A la primera part s'interpretava la simfonia Praga de Mozart. El mestre González tenia al davant només els estudiants amb qui van aprofundir el llenguatge més madur i contrapuntístic de Mozart, cinc anys abans de la seva mort. El primer moviment semblava un pèl massa lent, els altres dos més dinàmics, i en conjunt, delicadament interpretat amb alguna entrada a destemps dels metalls.

Assajant Mozart a la sala d'oquestra de l'Esmuc

Després del descans venia la gran i emocionant simfonia de Xostakóvitx, la cinquena de les quinze del compositor rus, que li serví per ser lloat pel Stalin després del fracàs de l'òpera Lady Macbet encara que, amagada sota les notes, hi ha una protesta crítica contra el règim.
La nombrosa orquestra aparellava a cada atril, un professor amb un estudiant fins a sumar 140 músics, amb una gran secció de percussió i piano. Des dels temes tensos i lents del principi fins a la victoriosa fanfara final, González ha fet una proposta arriscada ja que ha deixat de la mà dels estudiants l'execució dels solos: molt encertats la clarinet, el fagot i l'oboè, però hagués estat bé que també els solistes titulars de l'OBC haguéssin intervingut, com ara el magnífic trompa que tenim a l'equip.

Assaig dia 29 professors OBC i estudiants ESMUC

programa del concert 30 març 2012 a l'Auditori:
1.ESMUC  Mozart Simfonia 38 en re major, KV 504, Praga 1786 (adagio-allegro, andante, presto)
2.OBC I ESMUC  Xostakóvitx  Simfonia 5 en re menor, 1937 (moderato, allegretto, largo i allegro ma non tropo)
3. programa en pdf
4. Notícia a TV3 al minut 50:56
5. Fotos del concert publicades al FB OBC:

EL PROGRAMA AL YOU TUBE AMB LES SIMFONIES SENCERES.

OBC + ESMUC

L’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) realitza la seva primera col·laboració amb l’OBC en la temporada oficial a L’Auditori. Es tracta d’un projecte engrescador que permet establir xarxes entre els estudiants i el món professional. Les dues formacions interpretaran un programa amb grans obres, com són la Simfonia núm. 38 de Mozart i la Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx, dirigits per Pablo González, divendres 30 de març, a les 21.00, a la sala Pau Casals de l'Auditori de Bcn. 

Del llibret de la temporada:  L’obra de Xostakóvitx és una resposta oberta a les crítiques rebudes després de l’estrena de la seva excepcional òpera Lady Macbeth de Mtsensk. Amb fina ironia, l’autor hi deixa una forta empremta autobiogràfica en resposta a l’ambient d’opressió que infligia el règim de Stalin. Aquí la toca sencera la BBC SO, con Valeri Gergiev:

Mozart acaba la Simfonia núm. 38 “Praga” a Viena, malgrat que aquesta cèlebre simfonia s’estrenés a Praga. Tot i no comptar amb l’ús dels clarinets en els efectius orquestrals, l’obra revela la gran personalitat del Mozart més madur. Wiener Philharmoniker - Karl Böhm:

Espero que us apunteu al concert, no només pel magnífic repertori, sinó perquè crec que és una proposta molt interessant pels estudiants de música de grau superior i pels professors de l'orquestra, molts d'ells ensenyants a l'ESMUC. Llàstima que només toquin un dia! Aquí mateix deixarem la crítica el més objectiva possible d'una mare.

Es presentarà el concert dimecres 28 a les set de la tarda a l'espai 5 de l'Auditori. En parlen els dos directors de l'OBC i l'ESMUC.

Joves amb classe (2)

Caravaggio. Descans a la fugida a Egipte (detall) 1597

El professor Lorenzo Coppola ens torna a convidar a assitir a una xerrada amb concert des del departament de Música Antiga. Es farà a la sala d'orquestra de l'Esmuc (Edifici l'Auditori, Carrer de Padilla 155, tercer pis), així podrem aprofitar per visitar l'escola per dins i veure com es treballa en un espai tan bonic dissenyat pel Rafa Moneo. Què tal la idea de barrejar arquitectura elegant i funcional amb música clàssica? Animeu-vos, és gratuït.


Dijous 9 de febrer 19h


el programa:


- W.A. Mozart, aria en Mib para soprano y orquesta "Misera, dove son" KV369   (6')

- J.Haydn: Sinfonía en re mayor n.53 "L'Impériale" (25')

Comentari post concert:


A l'agradable i càlida sala d'orquestra de l'Esmuc, va començar amb un pèl de retard i amb un públic no massa nombrós, la xerrada entusiasta del prof. Coppola, que serví d'introducció a la preciosa peça de Mozart, fent-nos partíceps del detalls per gaudir-la encara més. La soprano va fer una feina molt lloable perquè no és un fragment gens fàcil i els joves van atacar les cordes de tripa amb la delicadesa que Mozart demana. 


Van viure després, la dramatúrgia musical de la Imperiale des del principi, gràcies a l'explicació del professor, que també va interpretar amb els gestos del seu cos totes les dinàmiques de la magnífica simfonia de Haydn, els moviments primer i quart de la qual, serviren de bisos, per resaltar i copsar les sorpreses i genialitats del músic.


Es pot tornar a sentir dissabte 11  a les 19.00, al mateix lloc. Hi esteu convidats.

concert esmuc febrer'12

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ESMUC

Concert : dimecres 1 de febrer 2012 

Sala 1 Pau Casals L’Auditori 

a les 19:00 h.

Director: Jordi Mora 

Commemoració 50è aniversari Toldrà

A final de cada quatrimestre es fan audicions per escollir els músics que han de formar el conjunt simfònic i durant deu dies no es fa classe per assajar el repertori com el que sentirem aviat. Els alumnes de l'ESMUC us conviden a venir, l'entrada és gratuïta.

Programa: 

Eduard Toldrà (1895-1962)

Scherzo (versió orquestant) de "La filla del marxant"

Peter Txaikovski (1840-1893)

Romeo i Julietta 

Robert Schumann (1810-1856)

Simfonia nr.3 en mi bemol major, op.97 "Renana"

Joves de classe

Una trentena d'estudiants de l'ESMUC, amb el professor Lorenzo Coppola, han preparat un concert de tall clàssic pel proper dimarts, dins del programa de concerts per la Marató de tv3. Organitzat pel departament de Música Antiga, els instruments portaran cordes de tripa i altres seran reproduccions d'instruments antics. El programa compta amb fragments d'òpera de Mozart i la simfonia nº 71 de Haydn, de la que destacaríem un bonic segon moviment. Vindreu?


W A Mozart
-Terzetto n.7 "Cosa sento". Le Nozze di Figaro (Susanna, Basilio, Conte)
-Aria de concert "Mentre ti lascio, o figlia" KV513 for bass and orchestra.
-Quartetto "Non ti fidar, o misera" from Don Giovanni (Donna Anna, Donna Elvira, Don Ottavio, Don Giovanni)
-Terzetto "Soave sia il vento" from Così Fan Tutte (Fiordiligi, Dorabella, Don Alfonso)
J Haydn  
Symphony 71 in B flat (amb el pseudònim "Letter A").




Sala 3 de l'Auditori, Tete Montoliu, dimarts 22 nov, a les 19.00. Entrada gratuïta.


Comentari post concert.


El  professor Coppola va introduir molt convenientment el que anàvem a escoltar, recordant que els músics tocaven sense director, interactuant molt més entre ells per donar-se les entrades i seguir-se en les dinàmiques tan variades que proposen Mozart i Haydn. El grup va tocar ben coordinat i amb entusiasme, tot i que les cordes agudes no fan afilar prim en alguns moments. Les peces de Mozart, de gran dificultat sobretot per la soprano, van resultar correctes però no emocionants. Amb Haydn, l'orquestra va interpretar la història que Coppola havia inventat per les diferents veus, i se'n van sortir molt bé.
Al final, no es va cantar la peça de concert però vam tenir un bis, amb trama inclosa escenificada pel professor: el segon moviment de la simfonia nº 76, de Haydn.


La reflexió del Lorenzo Coppola, en un correctíssim català, sobre l'afectació de la crisi a la cultura i a la música, va ser molt clara. Hem de continuar escoltant música en directe, tots: pares, aficionats i sobretot els propis estudiants de música, que ahir no van ser massa presents, sent com era un concert de l'Esmuc.

concerts final curs ESMUC

Dins el cicle de Grans conjunts d’aquest mes de juny, el concert que protagonitzaran l’Orquestra simfònica i la Big Band de l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb més de cent persones sobre l’escenari, el proper 17 de juny a les 21.00 a L’Auditori, tancarà la celebració dels 10 anys de l’ESMUC. En aquesta actuació conjunta s’estrenaran tres obres especialment escrites per a l’ocasió per Eladio Reinon, Joan Sanmartí i Tim Garland, i s’interpretarà, per primera vegada a Catalunya, l’obra Iberia de Lluís Vidal. L’entrada és gratuïta. En aquesta ocasió, els Grans conjunts també preveuen l’actuació de la Cobla de l’ESMUC i, per primera vegada, el Gran conjunt de Flamenc.

 El concert de la Cobla serà el dimecres 15 de juny, sota la direcció de Manel Valdivieso, a la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona, mentre que el Conjunt de Flamenc es presentarà el dimarts 28 de juny a la sala El Molino de Barcelona, dins la programació Poco ruído y mucho duende, que presenta Mayte Martín.

 L'actuació de l’Orquestra simfònica i la Big Band tindrà unes característiques molt especials perquè molt poques vegades a Barcelona es pot tenir l’oportunitat de veure una formació similar amb un repertori divers que aglutinarà diferents estils musicals, en clara relació amb l’ampli ventall d’estudis que impera a l’ESMUC.

El concert començarà amb tres peces inspirades en la Suite Iberia, d’Isaac Albéniz: Rondeña, El Puerto i El Albaicín, compostes i dirigides per Lluís Vidal. La segona part centrarà l’atenció en tres peces que han escrit especialment per aquest esdeveniment Joan Sanmartí, Eladio Reinon i Tim Garland. Precisament, aquests dos últims seran els responsables de dirigir la formació.

ACTUALITZACIÓ  POSTCONCERT :
LLEGIU LES CRÍTIQUES DELS AMICS:

1. Joaquim. http://ximo.wordpress.com/2011/06/18/el-concert-de-lesmuc-molt-mes-que-un-fi-de-curs/

2. José Luís http://anchaesmicasa.wordpress.com/2011/06/18/esmuc-orquesta-sinfonica-big-band-big-big-band/