El nostre any

Comença l'any dels que farem 50, i és clar, què grans que som, que ara res de celebrar rodoneses i qui dia passa, any empeny. Anem resolent les dificultats, breguem amb la incompetència dels governants i suportem amb certa indiferència el circ català.
Qui sap si el 2017 ens portarà millors coses, però els de la cinqüentena, temps a venir, no ens amarguem i farem festa amb aquests coetanis. Tots nascuts el 1967, que va ser un any de modernors artístiques, guerres, transplantaments, astronautes i Any Internacional del Turista.

1. Kurt Cobain
2. Benicio del Toro
3. Paul Giamatti
4. P S Hoffmann
5. N Kidman
6. Amélie Nothomb
7. Guy Pearce
8. Julia Roberts
9. Jonathan Littell
10. Chris Ware
11. ...

Encetem una llista que s'anirà completant, que hi ha més dies que llonganisses. L'ajuda serà molt benvinguda. Un respecte pel 67:

Barbuts (2) i concurs

Barbes, barbes, barbes. En sóc fan. Tots els déus en porten.
Enyoro la pèlroja que portava el meu home. La del fill és molt forta. M'agraden les dels amics que hi tenen cura. Emmarquen la boca i la fan més bonica.
El pèl com a atribut masculí per excel·lència. Fa savi i saludable.
Que sigui ben completa, com la d'aquest senyor, el retrat i autor del qual haureu de buscar.
Respostes a kalamartinta@gmail.com .

Que hagi sort,
fins a la propera pista.

...

• Aquí el barbuts 1 de la casa.
• La sogra diu que fa terrorista però amb una mostra molt occidental de barbes com aquesta, es demostra que molts homes aboneixen.

Rartur

Això dels memes de les xarxes té de vegades el seu punt. I són molt veloços.
No em negareu que l'experiment genètic ha creat un veritable monstre:

Com Clinton

Un dels entreteniments habituals de les xarxes socials és fer tests per trobar-te a tú mateix, com a les antigues revistes de moda, amb preguntetes de resposta evident i resultat sense sorpresa. T'arriben per un amic cofoi que et mostra la solució per què t'hi sumis. Amb un minut vas fent, i al mateix temps, suposo, vas informant a una xarxa global d'espionatge.  Després em surten anuncis tan estranys de productes indepes o serveis de cura de gossos al FB o TW. Res a veure amb mi.

Com aquest sobre les coordenades polítiques de cadascú. Tan centradeta com Clinton? Deu ser que he respost com ells volen.

Si voleu perdre un xic de temps el podeu fer aquí. Atenció al logo molt NATO.

Junts

Preocupant aquestes cunyes de tv3.cat per campanyes pel Nadal, celebracions del Barça i vacances d'Estiu: El bon rotllisme xorra del Junts ens exhibim. Ara tocar patir imatges de gent que m'importa ben poc amb una música estiuenca tan matxacona com la dels darrers anys.

Realment TV3 no em representa. País molt groc!

(...)Vosaltres sou els protagonistes de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio. Només heu d'enviar un "videoselfie" amb aquelles persones, animals o plantes amb què junts esteu molt millor. "Junts" és el nostre estiu del 2015 (...)

Calamercè

Bona i festiva Mercè a tots!

pirololigo

kukuloligo

faroligos

Tres calamars i dues bandes sonores per la diada d'avui: la sardana dels pops i la Mercè palmesana:

...

Qué bien cantaba y qué canciones; para enamorarnos a todas. Pero qué dubidubiduu con todas. Por algo Lauren lo empaquetó como una rata.

Barça 14-15

El pronòstic:

Nostra Senyora del Calmar

Avui, amb ajuda dels reis de Molins de Dalt, hem tingut una aparició. Se'ns ha revelat una maria del calamar. Ja tenim graciosa bellesa per adorar en aquesta casa. La icona, entre pop i grega, s'adiu molt amb l'ànima del blog. La verge verda fa miracles i bressola suaument a un inquiet calamar que està a punt de tancar els seus ullots.
Ficarem l'estampeta sota el matalàs per prevenir l'insomni i li cantarem una pregària per la seva vigilància materna.
Una altra representació de la Stella Maris, per celebrar el dia 16 de juliol amb havanera com la Bella Lula:

Entrada 500

Mr Squid de HMizushima

......................... ... ... ...... .....

2014

Com que la cosa ha quedat molt egoïsta i els propòsits poc generosos, el que farem serà triar uns altres desitjos per al raïm d'aquesta nit, que es presenta molt bé ja que tindrem campanades del Parsifal des de Montjuïc. Demà, un concert vienès amb un Capriccio de Richard Strauss, que el 14 serà el seu any i espero que el vostre també.

Molta pau, amor, caliu, amistat, música, art, feina, salut, lectures, colors, natura i el millor 2014 possible. Un petó ben fort, amics.

Calamar lustroso

Se ve que lustro viene de limpiar y purificar, que es lo que hacían los antiguos griegos y romanos, cada cinco años, en una celebración al caso. Pues hoy le toca rito ceremonial a este blog que cumple cinco años ya.
Deberíamos sacrificar algunas animaladas que por aquí hemos dejado, pulverizar agua bendita con una rama de olivo y quemar maderas olorosas. Pero un blog es un blog y lo dicho, hecho está. Así que nos vamos a la parte más juerguista de la fiesta. Muchas gracias por participar.





El banquete: Nada de carne, mejor unos platos de cuaresma purificadora, como frutos del mar bien frescos y a la plancha. Me interesa mucho saber cuál es su pescado predilecto, que hay que encargarlo. Como se pueden imaginar, los calamares en su tinta serán vianda obligada para los invitados.

La música: El mejor Haendel acuático con orquesta barroca y peluca de rigor.
Fue estrenada en el verano de 1717 a requerimiento del rey Jorge I para ser interpretada sobre el río Támesis. El concierto fue ofrecido por cincuenta músicos en una barcaza que navegaba cerca de la embarcación del rey y se dice que éste quedó tan complacido que se hubo de interpretar tres veces durante el viaje.




Y el juego: ¿Dónde se escondió el pequeño calamar?
Respuestas al mail kalamartinta@gmail.com

Wagner/Verdi 200 i com ho celebra Barcelona

A Barcelona, més prostituïda i venuda que mai, li venen aires de cultura per vendre molt la nit propera, que s'acosta Nadal i s'ha de fer calaix. Compte, no es maregin en llegir el Koncept de la gran aventura urbana que ens proposen:

Aquest any The Shopping Night Barcelona commemora el bicentenari de dos grans compositors, estilística i artísticament oposats, però ambdós icones de l'òpera, Giuseppe Verdi i Richard Wagner. El 28 de novembre sonaran per Passeig de Gràcia les notes que composen la melodia del brindis de La Traviata de Verdi, la marxa nupcial de Lohengrin de Wagner, el Cor dels esclaus en Nabucco de Verdi, la cavalcada de les Valquíries de Wagner o la marxa triomfal d'Aida. Serà una nit màgica, on la cultura inundarà els carrers amb l'òpera com a banda sonora. Grans sorpreses us estan esperant. Recorda, el 28 de novembre Passeig de Gràcia es convertirà en el que Wagner definiría com una obra d'art total.

El teatre serà el Passeig de Gràcia, l'orquestra la formen les botigues, el cor fet pels promotors de tan cultural proposta, entre altres l'Ajuntament, i activitats com ara

La Cavalcada de les Valquíries !Brunilda i les seves 8 germanes cavalquen al centre del Passeig de Gràcia.Coreografia eqüestre, on els vestits de les amazones han estat creats especialment per a TSNB.

Fóra una gran nit per muntar una mani anticonsum i anticultureta ben sonada, i que vinguin els mossos i les seves pilotes o que provin els nous projectils, que no fan tanta pupa. Què puta i Ramoneta s'ha tornat la Barcelona on visc. 

I a sobre ens makinegen la música:

I Robot

Quan he vist avui de matí, molt d'hora al metro, que una mare li donava un telèfon molt intel·ligent al seu infantó de bolquer, ell l'agafava encantat i amb el ditet anava fent coses a la lluminosa pantalla que no sé si jo sabria, amb els viatjants del voltant que anaven somrient per la proesa del marrec, m'ha agafat una pena tan sentida com la de Nostra Senyora dels Dolors.

A la tarda em trobo aquest significant i divertit vídeo i penso que no estem del tot perduts. El que sí puc certificar és que un molt alt percentatge d'adolescents són nomofòbics. Suposo que d'adults, també.



IDIOTS from BLR_VFX on Vimeo.

Barbie, ara directora

sento no haver trobat una foto  de més qualitat

No m'he pogut estar. Quan hem vist aquesta munió de músics, tots germans, degudament vestits per tocar un tradicional concert, una nit de Nadal en un saló burgès, tirant a germànic o nòrdic, hem pensat que fóra un bon contrapès europeu a la pesant Barbie Violinista rosa i americana. Tot i que el faristol i l'armilla del nen barroquisen l'escena, tenim uns vestits en negre-blanc molt continguts i un escenari que recorden a plafons acústics on les alegres notes reboten..

Difícil, però un grup de cambra amb cello, trompeta i flauta, amb aquests nens tan eixirits i la germana gran dirigint-los podrien arribar a interpretar alguna peça de Schubert adaptada. O més aviat una facilona White Christmas, molt més agradable que el malson del Pon tus sueños a jugar, que sembla més aviat per la nit de Halloween amb uns monstres com la Montse i el Rafa i carbasses fent l'arbre de Nadal. Fan més por que la Grossa catalana.

Bucle

Entre la histèria nacional, el contrabaix proper que vola lluny, sense Liceu, sense OBC, les notícies del món, i l'entrada del curs, la corsamenta a que ens sotmeten les empreses, la trista política cultural i educativa del país i els col·legues digitalitzats al metro, més que un diazepan el que necessitem és un pareu les màquines!

piulades i any Wagner (14)

Lula contra Twitter (Articulatematter)

No acabo de veure les virtuds de la xarxa Twitter: és histèrica, corredissa i volàtil. Com a molt, 140 caràcters que s'esfumen i ja està. Segueixo a alguns periodistes i escriptors que el fan servir com a microblog per informar o enllaçar, però per la majoria d'usuaris serveix per fer una buida xerrameca que arriba a tothom. No és massa intuitiu i tanta @ i # mareja. Com a twits, em quedo amb aquests!

 Tiene gracia que twit signifique imbécil, cretino.

Unes bones piulades: les de l'ocell del bosc que aconsellen molt convenientment a Siegfried per matar el drac i conquerir la dama de la roca màgica, la que li ensenyarà què és l'amor i la por.

Dame Kiri Te Kanawa as "Waldvogel" in the scene "Nun Sing!" of Act II from the opera "Siegfried" (from "Der Ring des Nibelungen") by Richard Wagner (1813-1883), with Siegfried Jerusalem / tenor, Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks (München), Bernard Haitink / conductor, 1991.

milers de gràcies

Avui, dia de números rodons: arribem a les 100.000 visites i s'ha afegit el seguidor 50!

més feliç que un gínjol

I per celebrar-ho, compartim l'obertura de la sèrie Ika (calamar) Musume, un manga que no ha arribat aquí, una llàstima. Tan freak com la resta de superheroïnes nipones però que té un parell de punts a destacar: els colors de la pàtria grega al seu estilisme i un poderós cabell tentacular recollit amb gorreta punxaguda. Vol invadir la terra habitada com a venjança de la contaminació dels oceans, treballa amb molta eficàcia com a cambrera, expulsa tinta quan s'emprenya i és bona en mates. Després de la Heidi, aquesta és la favorita. És joveneta: va aparèixer al 2010 per primer cop.

Ah! benvinguda meva Maleta , ets una gran il·lustradora.

La paradeta (3)

Ben vermelles. Com aquesta varietat que cultiva el professor Tornasol en un àlbum molt conegut. Al centre on treballo no les tornarem a olorar, ja no ens les regalen a les profes per Sant Jordi. Tant és! muntarem una taula amb tot de punts de llibre i postals de la Diada per vendre i recollir uns eurillos per una escola de Bolívia. Un èxit de collages que ha engrescat a la jovenalla i que, esperem, tinguin molt bona sortida.

El que no podem oferir a la parada són llibres de segona mà, que li fem la competència als comerços del voltant. A l'etern botiguer* queixós, a qui sempre li comprem llibres i novetats, tenia pensat encarregar aquests exemplars que em recomanen uns i altres. Serà una bona tria, oi?

La pel·lícula de Clooney basada en el llibre, s'estrenarà al Nadal.

no conec aquest autor de Negra

 un Català interessant

i per suposat, un de l'amiga Olga, en tinc moltes ganes.

Que la alegria i el bon temps ens acompanyi el 23, bona propera diada.

*Si el libreter es posa tonto, acabaré per anar a una d'aquestes cadenes que tant perjudici fan.

Molt acadèmic

Sr Bosch, vostè parla molt bé l'anglès però d'arquitectura o no en té ni idea o la manipula. I mira que ens ho han explicat milers de vegades d'on venen totes les torres de la Sagrada Família.

Quatre torres?

I una estrella?

Pedagogia catalanista per turistes ignorants. Així sí que ens faran cas a Europa, noi!

(post reversionat del blog Tocho 8)