el millor 2015

MOLT BON ANY! 

Tot de dades que anticipen un any interessant:

700 anys de la mort de Ramon Llull

500 aniversari de Sta Teresa de Jesús
Ingresa Lituània a la CEE
Tindrem eclipse total solar
Potser coalició a l'ajuntament de Bcn sense CiU
Una tercera Via més creïble
Una nau arriba a Plutó
Star Wars VII
El nou museu de la Bauhaus a Weimar
La tira de nous gratacels al món oriental
Any Internacional del sòl
*100 anys que ens va deixar el gran Aleksandr Skriabin

Loligofestiu 

Tot de desitjos per a vosaltres:

salut amorosa
oci feiner
festes pacífiques
amor saludable
feines ocioses
pau festiva
pobles units
unió popular
raïm, cops
calamars, pops
gats i xops

Que ompliu el vostre calendari d'esdeveniments personals ben feliços!

*

Mr Turner

Després de mesos tornem al cinema que al Nadal ve molt de gust. Volant a veure una d'artistes i molt recomanada per la crítica. Potser el cansament i l'abundant dinar no ajudaren a una bona recepció. La cosa és que va haver moments tan somnífers que arribàrem a tancar ulls. 

El film de Leigh comença a fer-se interessant a escenes com la de l'Acadèmia, a casa del repel·lent Ruskin i altres més relacionats amb la pintura. La seva vida íntima és fa feixuga i desagradable, d'una sordidesa que, a part de molt creïble, no acaba de quadrar amb el pintor Turner que imaginem. Parla poc i algunes sentències, per sort, tenen ganxo.

T Spall és un gran actor però aquí es converteix en una caricatura exagerada d'home rondinaire, groller i excessivament grunyidor. No sé com haurà anat el seu doblatge, el cas és que a la VO, Turner és un remugador que cansa als 10 minuts d'una pel·lícula molt dilatada: 150 min amb sobreabundància de vida personal i gaudint del poc que es dedica a la seva experiència artística.

El millor: al taller del fotògraf, l'ambientació, la reacció davant dels pre-rafaelites, el remolcador. La reina Victòria i el guapo Albert. Els actors britànics, fantàstics. Els petits moment còmics. Per suposat, els paisatges i uns cavalls.

El pitjor: la durada, els grunys, la seva darrera frase. No saber com arriba Turner a ser un pintor tan avançat, impressionista i abstracte. L'exageració del propi Turner o el jove Ruskin. 

Aquí el que diu Días de Cine, tot meravelles amb el tràiler triturat.

Bon Nadal !

Amb el conte més terrorífic i la música més nadalenca. I és que Hansel i Gretel feia molta por, des de la primera lletra. La trampa de l'abundància. Sort del dia 23, que vam escoltar a l'orquestra de l'escola IPSI i el cor Vivaldi: ens van interpretar aquesta preciosa música de Humperdinck, lleugerament wagneriana i perfecta per aquestes dates.

Felicitats a tots,
en especial a la violinista  Ada, la més jove.

Trenca el gel

M'entusiasma aquest curt. Amb quina alegria els passejants acompanyen el vaixell; ni pensar en el perill d'una gran fisura..



Opening shots from Peter von Bagh's 2008 documentary "Helsinki, ikuisesti" ("Helsinki Forever") show a crowd admiring (and soon being chased by) the icebreaker Tarmo in Helsinki, Finland. Apparently filmed in the 1920s.

The voiceover quoting Eino Leino towards the end is not related to this footage in particular. It translates roughly as:

"We do not live only in the present
The past -- with all its memories, events and experiences -- lives in us
And often it just might so happen that the past is stronger than the present"

Pescant perles (5)

Medici Cupid in Triumph on the Sea, 1661. Col. privada

Elisabetta Sirani, la primera pintora famosa (morta jove en estranyes circumstàncies), és autora d'aquest Cupido tan bufó, que navega a tota vela portant unes perles. Es celebren les noces de Marguerite d'Orléans amb Cosimo III de Medici: es suggereix el nom de la núvia, ja que perla es podia dir margarida en italià culte i alhora, sis boletes fent volta surten a l'escut de la família dels Medici.

Un somriure i un viatge amb tot a favor: bons auguris pel nou matrimoni.

Barbie emprenedora

Ja tenim la novetat per la carta dels reis. La Barbie es posa al dia i deixa de ser princesa per ser empresària d'èxit. Diu la Mattel que és el reflexe dels temps i que era la que els faltava a la sèrie dedicada a les Barbies amb carrera ( i sense complexos). Tampoc és del tot cert, que pels anys noranta ja van fabricar l'executiva (2). Però aquesta podria passar, com a molt, per una disciplinada secretària de direcció. 

Fa poc treien l'enginyera informàtica (3) i la periodista (4). No tenien prou glamour com la nova emprenedora que va a la feina amb vestit còctel asimètric a la moda, gadgets varis per estar ben connectada i una cartera achanelada -una mica justa per posar papers- amb billeter per omplir amb molta pasta. Un conjunt de joies de brillants arrodoneixen el look de triomfadora. I que no falti el color rosa marca de la casa.

2-3-4

A l'Europa de l'Est i la Xina l'empresària està arrassant, ja veurem què tal aquí. Potser s'assemblen massa al prototip de dona política espanyola de centre/dreta? Ens falta la lluitadora anticasta? Els pares no tenen prejudicis amb les princeses i sí amb les capitalistes? 

El que no ha canviat gens ni mica en els nous models són les proporcions d'anorèxica i el pitram exagerat de la nina. També es podria discutir que no cal treure tanta Barbie: no hi hauria prou en comercialitzar els conjunts amb vestit i complements per a cada professió?

A les russes/os els agraden tant que, en lloc de jugar a dones amb empenta, es tornen elles mateixes en nines de plàstic. Com aquesta noia que no tenia prou en ser guapa de natural; havia de passar per quiròfans per transformar-se en la més aberrant barbie:

Cada any per aquestes dates hem parlat de les novetats de la Mattel: arquitecta, violinista i directora d'orquestra. Aviam quina serà la propera..  una Barbie obrera?
I no us deixeu la barbie de Murillo, a can Ros.

Els ous de Luís Egidio

Aquí els tenim, a una taula de cuina compartint llum amb ostres ben rugoses, el bronze del perol i els alls juganers. Destaquen per la seva pròpia blancor i pel plat amb fil blau. L'únic bodegó que he trobat amb mitja dotzena d'ous per celebrar el sisè aniversari del blog. Notareu que els girat i groguejat una mica, que ara amb el Google Images es troba tot de seguida.

Ja havia posat alguna obra de Meléndez en entrades anteriors: recordo una especialment brillant, de raïm per un cap d'any. L'artista, jove i bell al seu autoretrat, té uns ulls penetrants i convenientment manipulats per fer també més difícil la recerca.

Natura morta amb ostres, alls, ous i gerra 1772, el Prado

 Correspon a una etapa avançada en la producció del pintor. Mostra en aquesta composició un gran mestratge, les ostres que presenta en un primer pla s'enllacen amb la resta col·locades a l'últim pla. Cap al costat dret destaca el blanc d'un plat de ceràmica i els ous que té col·locats, mentre que en el costat contrari es pot copsar un perol de coure i al fons, gairebé confós amb el color fosc, surt una gerra coberta amb un tros de ceràmica trencada, objecte que l'autor va aplicar a diverses natures mortes.

LUIS MELENDEZ FAC (AT) ANNO DE 1746, Louvre.

Autoretrat efectuat segons la inscripció de la pintura quan l'autor tenia trenta anys. Vestit elegantment de l'època, amb un gipó de ras verd fosc sobre camisa blanca; cinta blava li recull el cabell. La seva mirada es dirigeix directament a l'observador de la pintura, a qui mostra un dibuix acadèmic de nu masculí.

Han encertat el concurs els amics, que arribaren per aquest ordre, FELICITATS!:

1. Alejandro Ros
2. Timamót
3. Marga Fedz-Villaverde
4. Albert Allau
5. Albert Galderich

A tots ells, moltes gràcies per la feina feta. 






La fitxa detallada del web del Museu del Prado, on podem trobar el bodegó: 

Meléndez, Luis Egidio

Título

Bodegón con ostras, ajos, huevos, perol y puchero

Cronología

1772

Técnica

Óleo

Soporte

Lienzo

Medidas

41 cm x 62 cm

Con una originalidad indudable, el presente bodegón muestra en primer término, e incluso derivando al segundo, varias ostras, pormenor relativamente infrecuente en los cuadros que pintó Meléndez; junto a ellas unos dientes de ajo y un plato de loza decorada, probablemente talaverana, completan la línea del plano más próximo al espectador. Detrás, y acusándose con poderoso volumen, un enorme perol de cobre, que intenta protagonizar el lienzo, aparece levemente inclinado merced al pequeño cuenco de loza invertido, que ejerce el papel de cuña; al fondo una jarra que se cubre, según es habitual en los cuadros del artista, con un fragmento de loza decorada que se apoya en el borde y encima de un mango de madera que flota sobre el líquido que el recipiente contiene, sobresaliendo sensiblemente. La mesa de cocina casi desaparece bajo la acumulación de objetos, todos ellos acertadamente diferenciados y valorados por el foco de luz que, siguiendo el procedimiento habitual, penetra desde la izquierda iluminándolos con una precisión que revela magistralmente las calidades de las superficies de cada uno. La obra pertenece a una etapa bastante avanzada en la producción del pintor y registra una simplificación que le diferencia de los cuadros de los años precedentes en un grado próximo a la depuración preconizada por las nuevas modas que se iban adueñando de las artes pictóricas, contrarias a la omnipresente espectacularidad barroca de las décadas anteriores. Meléndez emplea utensilios diversos, que es fácil reconocer en otras obras salidas de sus manos; con todo, ésta se reviste de cierta personalidad propia en la medida en que ofrece motivos dotados de una peculiaridad sumamente  especial para el momento en que la pieza se pintó. Se advierte como se da una madurez que denota un estilo muy acabado y muestra a un autor que domina todos los recursos de la técnica no siendo los menores el conocimiento de la gradación de las tonalidades y el dibujo magistralmente adecuado, estando todo puesto al servicio de unas agudas dotes de observación para la captación de los menores detalles, encaminados a revelar la esencia de los objetos.La composición de tan excelente pintura fue repetida por el artista con ligeras variantes en otros cuadros pertenecientes al coleccionismo privado, que se consideran réplicas de éste (Texto extractado de Luna, J. J.: El bodegón español en el Prado. De Van der Hamen a Goya, Museo Nacional del Prado, 2008, p. 120).

i darrera pista dels Ous

Ostres! se m'ha escapat!

Demà, la solució.

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

Pista 2 dels Ous misteriosos

Aquests ous els contemplaven aquests ulls:

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

Pista 1 dels Ous misteriosos

El pintor, que era guapo com ell sol, va nèixer a Nàpols.

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

Aniversari amb ous i misteri

Aniversari del blog. Hem fet els sis anys amb un darrer una mica desinflat. De moment el mantenim obert per una barreja de vanitat i pena. La feroç competència del facebook i el twitter l'ha deixat un pèl arraconat però el format encara és útil per fer entrades més treballades ni que siguin més minses.

Com cada curs, la festa va acompanyada d'un concurs, avui més senzill. Una mitja dotzena d'ous d'una pintura que haureu de buscar i que trobareu ben aviat, que sou molt espavilats. Alguna pista anirà caient. De moment, només la imatge.  Sort!

La resposta s'envia en missatge privat a kalamartinta@gmail.com.

ous (4)

La vella fregint ous  (1618) és una obra de juventut de Velázquez (19!) i la trobem a la NG d'Edimburg.

Un jove capficat acaba d'arribar amb meló i ampolla quan la dona de semblant intel·ligent està a punt de posar un tercer ou, per fregir a una cassola amb oli sobre fornet. Tot d'òvals aliniats formen un bodegó amb algun error de perspectiva (bases d'algun pot) i d'ombres que passem per alt, que l'obra està molt treballada en les figures, textures i l'ambientació clarobscura.

Una instantània amb deliciosos ous que estan cuallant i que ens cruspirem en un moment. On haurà llençat les closques, la vella?

Demà acaba la tanda d'ous amb uns de misteriosos.

ous (3)

Leda i el cigne
Bachiacca (Francesco d'Ubertino) (Italian, Florentine, 1495–1557)Met Museum

Aquest és segurament el quadre més irònic de la col·lecció de Ledes i cignes de la Història de l'Art. La donzella havia posat dos ous després de passar nit amb Zeus-Cigne i més tard, amb el seu home, en Tíndar d'Esparta.
Alleta, curiosament, a un cigne molt desmillorat, i les criatures, que creixeran famoses a la Mitologia, fan entremaliadures acabats de sortir de dos ous, encara que semblin quatre.
Càstor, Pòl·lux aixafen l'Helena, mentre que els de l'esquerra, Clitemnestra i Febe, juguen amb les closques.

ous (2)

 © Shedrich Williames

Shell with Eggs.1973 

Shedrich Williames

Gran mà nacarada s'obre per guardar tres perles i cinc falangetes.

Paisatge amb vuit llunes giratòries.

Bodegó de mar i ous.

Treball de clarobscur d'estudi.

ous (1)

JB Greuze. ELS OUS TRENCATS 1756 73 x 94 cm. Met Museum.Pintat a Roma. Representació de la pèrdua de la virginitat blanca de la minyona, que posa amb serenor i noblesa. La dona gran culpabilitza al seductor que es ruboritza. El nen aprofita per emportar-se un ou.
.

Ika nipó

Vaig publicant diàriament un loligo o calamar o ika al FB de tota procedència i uns quants d'enviaments amables d'amics. Alguns dels més atractius són els orientals. Els japonesos en mengen molt i el tenen present a tota mena d'estampes, origami, dibuixos de manga i altres històries gràfiques. També abunden a petits netsuke. Bé, aquí una petita mostra de la col·lecció que ja arriba als 404 publicats en total.

Oi que són de categoria?