brebajes varios

Adivina quiénes son estas chicas loligas wagnerianas que andan ofreciendo brebajes a señores inocentes. Demasiado filtro esta Semana Santa Confinada.

Grocs i concurs

Ahir ens saludava l'estimat Jonás a les xarxes per desitjar-nos una feliç Pascua de Resurrecció dient Frohe Ostern in gelb! Al mateix temps altres influencers alemanyes vestien de lluents grocs. Imagino que és una manera de il·luminar el dia sant*, amb l'alegria i energia del color. Segons el fill, que viu a Berlin, allà vesteixen també altres colors vius com fan les flors primaverals. 

Malauradament, els seguidors del que anomeno La Gran Bola Groga, s'han apropiat del meu color predilecte en versió Pantone 116 i ja no goso posar-me'l ni en petit comitè. Un mocador, una brusa de seda i un xal amb borles, al racó de l'armari. De moment em conformaré en fer ullades a vestits de pintures del passat com aquesta del fragment, l'obra del qual heu d'endevinar:

Respostes, en privat, al mail kalamartinta@gmail.com, explicant com l'heu trobada.

Demà o demà passat, les pistes.

*En la iglesia católica, el amarillo simboliza el oro y la llave de oro del Reino de los Cielos, que Cristo dio a San Pedro. La bandera de la Ciudad del Vaticano y los colores del Papa son de color amarillo y blanco, simbolizando la llave de oro y la llave de plata. Blanco y amarillo juntos también pueden simbolizar la Pascua, el renacimiento y la Resurrección. Los halos de oro marcan a los santos en pinturas religiosas. El amarillo también tiene un significado negativo, que simboliza la traición; Judas Iscariote usualmente es retratado con una toga amarilla pálida y sin halo.

La procesión va por dentro (4)

Quién me iba a decir lo útil que me fueron las clases de costura de 8º EGB, no sólo para hacer dobladillos, coser botones y ojales, sino para construir unas mascarillas triple capa, a falta de las que deberíamos tener por cuenta de nuestros gobiernos, tan desorientados y preocupados como servidora. Ya puestos, a la vista de lo que viene, más nos vale acabar de zurcir algunas piezas y hacer economía textil. Como no me atrevo a diseñar patrones, que son artes mayores, una se atreve con algo más sencillo com dibujar un rapport loligo que podría multiplicarse ad infinitum como si de un estampado tejido se tratase.

Pero, ay, un error imperdonable me ha echado a perder tanta fauna pautada. ¿Lo véis?

Feliz Domingo de Resurrección.

La guerra de Vallotton

Batalla de Verdún 1917
óleo sobre tela 146 x114

De una manera u otra, todos los artistas participaron en la lucha cultural durante el conflicto de la Gran Guerra. Felix Vallotton lo hará desde el color vivo y la geometría. Su visión es imparcial y sin bandos. La devastación por la violencia de las bombas se describe a través de transparencias, gases. triángulos de color  y  negros. Una imagen entre cubista y futurista pero con el característico lenguaje ilustrativo de su autor.
Esta magnífica obra la podemos encontrar en el Museo del Ejército de París. 
Las pistas del concurso son muy directas: hablamos de la Primera Guerra Mundial a través de Senderos de Gloria de Kubrick, (K Douglas es el protagonista) y de dos obras más de Vallotton del mismo tema. Él quiso alistarse pero no pudo entrar por la edad. Entonces empieza una serie de óleos y grabados para expresar aquella terrible realidad, a cual más interesante. 

Tenemos un solo acertante, el incombustible Allau, quien respondió en un tris-tras, conocedor de mi vallottonmanía y que merece un sonado premio. Felicitats !

Espero que a este enorme pintor se le dé el merecido tributo y veamos alguna exposición monográfica bien pronto. 

el concurs de l'any 8 (i pista 3)

El pintor no va participar en aquesta cruenta batalla però la representà molts cops:

El concurs de l'any 8 (2)

Avui fa anys, 100 anys, en Issur Danielovitch Demsky, de nom artístic, Kirk Douglas.
Aquesta imatge d'ell té molt a veure amb la pintura que cerquem.

el concurs de l'any 8 (1)

Tornem amb la recerca de l'obra fosca i perduda. Engeguem concurs amb aquesta pintura, aquí sencera, manipulada per l'ocasió. És un oli preciós, com totes les del seu autor, que per aquesta casa ha passejat sovint.

Què tal si feu un intent?

Respostes al mail kalamartinta@gmail.com
Hi ha premi. I pistes abans de la solució.

La lectora de Lempicka

La sagesse completa, solució del concurs de passat diumenge

Heus aquí la sàvia lectora de Tamara de Lempicka, de principis dels 40, que pintà a l'oli sobre fusta. Hi ha que veuen referències dels treballs del flamenc Quentin Massys en les mans i el turbant. Sí, i també veig un rostre a la manera renaixentista on pestanyes i celles s'emblanquinen. 

Una taula a l'alçada del pit per recolzar un llibre, els fulls del qual recorden pètals de la O'Keeffe, companya seva a Chicago als anys 30. Un bon exercici de mans elegants, rostre petri, teixits eteris i degradats contrastants tan característics de la Lempicka. Es va fer tan famosa que el poeta Gabriele d'Annunzio (pista 3) va voler que el retratés. Es van trobar al llac Garda però la cosa va acabar com a rosari de l'aurora.

Les primeres pistes parlen de portades molt Lempicka de llibres i de discos de Piazzola: 

I la darrera: la pista de la Madonna*, propietària d'una de les obres més importants i de la que tenim document gràfic a l'estudi. És el retrat de la Nana de Herrera mentre l'executa al 1927 amb una pose de perfil molt cinematogràfic. Està pintant - o fent veure que pinta- a la ballarina espanyola i amant del baró Kuffner, que era qui havia encarregat l'obra. La Tamara fa una paròdia amb aquesta imatge diabòlica de la que comença a ser la seva rival. El Baró finalment es casarà amb la pintora.

Han arribat dues respostes correctes amb un dia de diferència: primer, la de l'Allau, un fidel concursador que sempre l'encerta i, després, la Sícoris. Ja ho celebrarem amb una trobada, aviat.

Per acabar, unes lectores més de la Lempicka, ja que en va fer unes quantes i encara tenim ressaca de Sant Jordi. Són la Kizette i la Polonesa, enviats per l'Allau a qui agraïm l'amable col·laboració.

*Podeu veure com la cantant, a Vogue, fa servir, a més de l'estètica Decó, les pròpies imatges de la Lempicka.

I la pista 4 de la lectora

La cantant Madonna és molt fan de les seves obres: les col·lecciona i les fa presents als seus videos musicals.

Aquesta és la darrera pista del concurs del passat diumenge. Aviat, la resposta.

pista 3 de la lectora

Qui va fer l'obra del concurs va tenir una relació difícil amb el poeta de la foto. Es portaven bastants anys de diferència.

Pista 2 de la lectora

Les seves obres estan molt relacionades amb Astor Piazzola i més encara amb el Concert de Nàcar:

Pista 1 de la lectora

Hi va haver una època en que editorials posaven les seves obres a les portades. Crec que n'abusaren i tot.

De lectores i pintura (+concurs)

Ens preguntava el Miquel del Pozo, autor tuiter de Mirar el Arte, quines peces artístiques podríem introduir en una sèrie dedicada a pintura i llibres, que s'acostava Sant Jordi. De seguida li vaig recomanar una parell de blogs especialitzats en el tema que, a disgust meu, no inclouien les dones lectores del meu estimat Félix Vallotton:

La lectora amb collaret groc, 1912

La lectora, 1922

la lecture abandonnée, 1924

Diuen que som les dones les que llegim més (75%). De fet, trobem moltes més lectores que lectors a la Història de l'Art. Remena que remena, em trobo una altra, la descoberta de la qual, trobava ideal per celebrar la diada del llibre i la rosa. Com que el seu estil pictòric és molt característic, és relativament senzill esbrinar de quina obra i autor es tracta. De moment només un detall de les mans que passen les pàgines:

Si voleu participar, resposta secreta al meu mail: kalamartinta@gmail.com.
Properament, més pistes.

ps. els dec encara un premi als competidors del darrer concurs: Timamot i Allau, no m'he oblidat.

Les gambes de Vincent van Gogh

Heus aquí un fragment de l'obra de van Gogh, girada, manipulada i brutalment estampada per no fer fàcil la recerca. Les pistes parlen de:

1. Amsterdam, capital del museu van Gogh on està l'original,
2. Theo, el sacrificat germà de Vincent, el pèlroig,
3. El bodegó de les botes velles del pintor*
4. Kirk Douglas i el seu conegut boig a la pel·lícula del 1956, La Passió de Viure.

Han arribat dues respostes correctes, la dels fidels i habituals guanyadors, Timamót i Allau. Tindran premi, per suposat!

Gambes i Musclos, 1886. 27x34
Un dels quatre bodegons que va dedicar el pintor a fruits del mar.
Pinzellada veloç, pastosa, valent contrast de vermells i negres.
Menjar fresc i fons abstracte amb algunes cebes?

*Sabates, 1888, Metropolitan

darrera pista

Concurs del dia 8

pista 3

Tercera pista del concurs del 8.
Pels que em coneixeu, sabeu que, dels seus bodegons, m'agraden molt els de sabatots.

pista 2

concurs del dia 8

Té moltes coses en comú amb:

Pista concurs ahir

Ja van set

Després d'un octubre i novembre muts i una mica avançat el desembre, toca celebrar el setè aniversari del blog, quasi abandonat, però que encara ha de donar les darreres cuades.
Repetim format de celebració amb mini concurs de pintura, avui amb set peces molt empastades i força marineres: Fàcil, fàcil. Enviar respostes al meu mail, kalamartinta@gmail.com.

El barbut, la solució

Hans Cranach

Retrato de un hombre barbado, 1534

Thyssen Madrid

Hans Cranach té dues obres al Museu Thyssen, les úniques firmades per ell: aquest retrat amb poques referències i una altra, que acaba de ser restaurat amb patrocini del govern alemany. No tenim més obres perquè Hans va morir molt jove, als 24 anys, a la ciutat de Bolònia.
És un retrat on la cara amb la barba quadrada i les mans han merescut més treball però les robes resten força planes, cosa que no passa amb la volumetria del cos de la dona amb qui fa parella simètrica. No es coneix la identitat dels models encara que se suposa que es tracta d'un matrimoni burgès de la ciutat de Wittenberg on treballa la família Cranach.



La fitxa de l'obra:

Hijo de Lucas Cranach el Viejo, inició su formación en el taller de su padre en Wittenberg. En sus obras se observa una gran dependencia del estilo de su progenitor lo que ha dificultado el catálogo individual de pinturas de los dos maestros. 

En esta tabla el pintor nos muestra a un hombre representado de medio cuerpo, de rostro cuadrado, barba recortada y rasgos bien perfilados. El retrato, por su forma, composición y técnica, no se diferencia de la producción del taller de los Cranach en la década de 1530, no obstante, se identifica como obra de Hans Cranach por las iniciales “HC”; asimismo el óleo está fechado en 1534, cerca del hombro izquierdo del personaje. En cuanto a las interpretaciones del óleo, se pensó por un lado que podía tratarse de un autorretrato debido a una inscripción que reza “Hans Maller von Cranach”; también se barajó la posibilidad -por Falk y Koepplin (1974/1976)- de que la tabla formara un díptico junto con el Retrato de una mujer joven, que pertenece a la colección del Petit Palais de París. No obstante, dado que Hans Cranach nunca se casó, la teoría vigente es que ambas obras debían probablemente representar a un matrimonio de la clase alta. 

Només ha contestat una persona: l'encertada la prova, i ja us podeu imaginar qui és..