Tartan

Un teixit de llana de quadres que creua fils de diferents colors amb un to predominant, d'origen celta, però d'enorme expansió gràcies als clans escocessos (era un símbol heràldic a partir del sXIX) i a la senzillesa del patró tèxtil, dit Tartan, ha estat sempre present a les tendències de moda del sXX i seguirà sent-ho al XXI.

Els sastres els cusen rectes pels pantalons i kilts, al biaix quan volen donar volum i una caiguda més elàstica. Els senyors dels Highlands es retraten per Raeburn combinant la vistosa textura de quadres de colors amb mitjons en diagonal, capes amb fruncits, faldilles amb plecs i pantalons rectes.

Sembla mentida que una roba tan rústica i senzilla sigui sempre a l'espectacle de les passarel·les. Havia format part del llenguatge visual de les famílies aristocràtiques britàniques, nogensmenys ara és propietat de la indumentària de tribus urbanes alternatives, punk o grunge.

1

Els dissenyadors reprenen el tema una vegada i una altra. Des de ser icona-logo de firmes com Burberry's, a l'etern teixit del desaparegut Alexander McQueen (1) o la Vivien Westwood (2), i reinterpretats per la resta de creadors, al manco un cop a la vida, en les temporades de tardor/hivern (3,4,5).

2

3

4

5

Consultant el llistat de tartans registrats, n'hi ha que els hem vist molt repetits en teixits ja no sols de llana sinó en cotó, franel·les o sedes. Destacaria aquells que m'han fet més el pes com ara el que portàvem les nenes a les faldilles dels 70, el Steward (6), a pijames o robes de nen com el Sutherland (7) i l'arxifamós McQueen (8) que combina en sàvia proporció el vermell, el negre i el fil de groc.

6

7

8

Donat que aquest estampat sempre agrada i és dels més vistosos i combinables, ens podem atrevir a dissenyar un patró al Scotweb i registrar-lo amb un nom. Aquí teniu el tartan McKalamar que agafa els tons de la foto de perfil que tinc al FB, en les mateixes proporcions. Surten els dos resultats: simètric i asimètric, encara que el web em diu que no és un disseny correcte per la insuficient mesura del quadre base  :(      Fóra prou bufó per un vestidet de nena, com a molt..

Barbie, ara directora

sento no haver trobat una foto  de més qualitat

No m'he pogut estar. Quan hem vist aquesta munió de músics, tots germans, degudament vestits per tocar un tradicional concert, una nit de Nadal en un saló burgès, tirant a germànic o nòrdic, hem pensat que fóra un bon contrapès europeu a la pesant Barbie Violinista rosa i americana. Tot i que el faristol i l'armilla del nen barroquisen l'escena, tenim uns vestits en negre-blanc molt continguts i un escenari que recorden a plafons acústics on les alegres notes reboten..

Difícil, però un grup de cambra amb cello, trompeta i flauta, amb aquests nens tan eixirits i la germana gran dirigint-los podrien arribar a interpretar alguna peça de Schubert adaptada. O més aviat una facilona White Christmas, molt més agradable que el malson del Pon tus sueños a jugar, que sembla més aviat per la nit de Halloween amb uns monstres com la Montse i el Rafa i carbasses fent l'arbre de Nadal. Fan més por que la Grossa catalana.

Violinista Barbie

A les mares dels gegants asiàtics no els acaba d'agradar la nina americana. La troben lletja i consideren que jugar amb ella fa perdre molt de temps: pentinant, vestint, desvestint-la allunya les criatures de l'estudi. Com que arribar a ser músic d'èxit necessita molt d'esforç, la Mattel s'ho fa venir bé i ofereix una nina violinista on un altre cop tot és banyat de magenta-Barbie i únicament violí i arquet es salven de l'enrosada.
Ens quedem amb les ganes de saber quina partitura toca aquesta Barbie -no sé com dimonis agafarà l'instrument- i si ho farà en una sala de concerts o limitarà l'actuació a un salonet principesc com el del fons. El vestit ochentero, joies i sabates segueix fomentant el mal gust de la famosa nina, encara que coses semblants hem vist a recitals de sopranos.

No sé si les mares xineses cauran en la trampa, espero que no la trobin prou educativa. Fóra interessant que al proper Nadal la trobem a les parades dels magatzems, amb l'arquitecta o l'estilosa astronauta que explora planetes, ni que sigui per fer la competència a les princeses Barbie que són les que arrasen aquí (abans que arribi la Barbie-Gaga que s'ha vist per Londres).

dissenys de Butler per una Barbie diferent

Estado de revista

Querida directora:

Los días 20 de agosto y febrero son señalados en la agenda porque su revista lleva el suplemento Colecciones. Los mejores números del año llegan al quiosco y por fin tenemos una verdadera exposición de las tendencias prêt-à-porter de los creadores en desfiles de París y Milán, un poco de alta costura y unas pinceladas de diseño local. Un disfrute ver a las modelos derechas y enteras, luciendo los conjuntos de ropa y complementos. No interfieren ni front-rows, ni el photoshop, ni posturas extrañas.

El resto del año nos castigan con pocas páginas de moda. El grueso se lo lleva la publicidad de productos de lujo inalcanzable, reportajes periodísticos de calidad discutible y bastante carroña de paparazzi. Excesiva la sección de belleza que pretende hacernos caer en el eterno disgusto con nuestra propia imagen si no consumes todos los cosméticos específicos o el bisturí. Aquí y allá abundan los consejos tiranizadores con mensaje: has de estar perfecta en el trabajo, en casa y en el supermercado.

Apenas han evolucionado las revistas femeninas en 50 años. Sólo han añadido unas páginas de sexualidad, automóviles y compras a bajo precio. La revolución feminista está presente para disimular. Su competencia, las blogueras, tampoco añaden mucho valor al tema. La mayoría se autorretratan utilizando su mismo lenguaje: Lolita for ever.

Ya les he escrito otras veces y me responden que ustedes dan lo que el público les pide. Sigan con los reportajes fotográficos, son excelentes. Pero ahí va, de nuevo, lo que me gustaría leer en su revista:

• Entrevistas a los diseñadores sobre su proceso creativo, bocetos, las pruebas.
• Cómo son los nuevos materiales de la industria textil.
• Utilizar en los reportajes la nomenclatura propia de las formas, tejidos y patrones.
• El funcionamiento de las empresas de moda.
• Consejos de expertos de qué es lo que favorece a cada mujer.

Vamos, hacerla un poco más profesional y menos superficial. Echen una ojeada a sus colegas, los periodistas de deportes. Detallan con entendimiento las jugadas, los entrenos y la fisiología del cuerpo de los jugadores. Si los comparamos, parece que los magazines femeninos los hagan unas simples aficionadas. Necesita mejorar.

Atentamente,
L. A.

ps. Llevo 25 años fiel a su revista. El 20 de septiembre vuelvo a comprar un ejemplar; viene con el especial Bolsos y Zapatos, imprescindible antes de ir al Zara, que hacen muy buenas copias.

*Las imágenes pertenecen a una comparativa realizada por el suplemento de El País, SModa.

Le fille du régiment 010- Liceu / Attila al MET

El passat dissabte 20 vam gaudir d'una divertida òpera de Donizetti, plena de melodies fàcils i aires marcials. Els cantants del 2n repartiment van complir amb escreix: A Gandía va ser el millor de la nit, tot i que competia amb la jove Nino Machaidze, vital, divertida i trapella. El cor no va emocionar, potser perquè havien de cantar amb ridículs moviments que pretenien ser còmics. L'escena correcta, en alguns moments sobrecarregada i conservadora. Amb tot, una nit de belcanto per recordar. Ara la famosa ària dels do de pit, per Flórez a la mateixa producció:

Mutti, Prada, H&M fan Attila al MET

Sembla que l'estrena verdiana de Mutti no va brillar per les veus, exceptuant V Urmana, i sí pels decorats dels suïssos Herzog i Meuron, arquitectes autors de la gran Tate Modern o de l'horrorós triangle blau del Fòrum de Bcn. Tota l'escena ideada per P Audi té una gran força visual i es acompanyada pels figurins de M Prada, que agafa idees directament de les seves recents col.leccions.

A continuació P Audi exposa la seva visió d'Attila.
http://www.nytimes.com/interactive/2010/02/25/arts/music/20100225-attila-multimedia/index.html


En aquest video veiem a Herzog explicar el contrast entre sets, destrucció total i natura salvatge.
http://www.metoperafamily.org/metupload/video/09_10_pressconference/attila/index.html

Ha marxat el rei McQueen

No tornarem a veure les genials creacions del dissenyador Alexander McQueen. Ha marxat de cop, ens ha tornat a sorprendre, com feia en cadascuna de les seves col.leccions.Tan brillant escollint els estampats i combinant textures impossibles. S'hi percep la foscor, els monstres, els malsons i una certa atracció per la mort en els darrers dissenys.

moda y arte

Jean Paul Gaultier es un prodigio en el mundo de la moda. Se puede comprobar en la colección de alta costura de primavera 09. Demuestra tener verdadero oficio cuando corta y mezcla texturas. Añade mensajes culturales de todo tipo: delicadas filigranas gráficas, el dominio del equilibrio blanco-negro, los guiños andaluces, las transparencias más elegantes.

http://www.youtube.com/watch?v=j5y10n0L-c8