El Corbu

Ho he deixat per massa tard. Dimecres, molt plena la sala de Caixafòrum amb l'expo del MOMA dedicada a Le Corbusier. No vaig ni poder seure per veure els audiovisuals.

És un arquitecte i artista tan complet que la mostra és del tot insuficient. Tot i que la trajectòria està força ben explicada i s'accentúa la visió del seu urbanisme trencador o la component plàstico-geomètrica de les seves construccions, hi trobes a faltar molts documents. En especial, de les obres més reixides del suís com ara fotos de gran format, plantes i seccions de la Tourette, Ronchamp, villes i pavellons.

Tenim, a canvi, uns enormes apunts a color sobre paper blanc, molt ben conservats, de les conferències del Corbu a la universitat on llegim molt resumits els seus principis sobre arquitectura, llum i vida. Emocionants! Una sèrie de bodegons amb el seu particular cubisme en cavallera militar i cromatisme harmònic, ens fa enyorar alguna de les escultures policromades que veiem a les fotos del taller.
Moltes maquetes de la gran obra de Chandigahr:

Diorames a escala natural de cambres amb mobles que han fet història, la seva petita cabana davant el Mediterrani on es va retirar (foto 4) o el doble espai dels mòduls-vivenda de la Unitat d'habitació de Marsella.

És clar que el Corbu no ens l'acabaríem mai. El savi i artista va generar tant material interessant que la seva obra completa (8 volums) tampoc la pot abarcar. Però deixar-se la seva tomba de Cap Martin, una síntesi alegre de la seva plasticitat i respecte amb l'entorn, ha estat el pecat més gran:

Tumba proyectada por Le Corbusier en 1957.
Le Corbusier muere a los 78 años, en el mar de Cap Martín,
cumpliendo la profecía y su sueño: morir nadando hacia el sol

A córrer, que demà s'acaba la mostra. Jo tornaré, no se'm passi l'expo del Mediterrani i el Mite dels amics Azara i Luri, que tan bé connecta amb Le Corbusier.