El foc és omnipresent a la gran funció liceïsta de la Walküre.
Al campament dels bessons del primer acte, al saló del Walhalla, al comiat màgic de Wotan. És l'unic punt càlid a totes l'escenes, d'una foscor molt ben matissada. L'ambient per què el protagonisme se l'emporti la música de Wagner.
Aquí el mestre Pons s'hi jugava molt. Havia de remontar les pífies de les primeres funcions. Malgrat alguns atacs insegurs dels metalls i algun enrenou de conjunt, el fossat va fer una bona interpretació sense arribar a ser sublim. Les cordes i les fustes van acompanyar amb un so net les grans veus d'ahir nit. Els cantants mereixien una orquestra esforçada i una lectura potser més contínua de la partitura, però el conjunt va ser notable.
El que no ens imaginàvem és que els cantants ens oferirien una enorme velada wagneriana. De menys a més: les walkíries van fer una correcta cavalcada, Vogt canta bé el seu Siegmund amb una veu molt poc heroica ( ai JK, haguéssis arrodonit l'òpera!), Fujimura fa una Fricka incisiva i creïble, temible Hunding amb veu tan cavernosa de Halvarson, Kampe és la perfecta Sieglinde, Wotan-Dohmen, noble i ferm i la sueca Theorin, una Brünnhilde estratosfèrica. (Bayreuth, apunta!)
Carsen torna al Liceu després de l'Or, de fa un any. Massa temps per connectar les jornades. Hem hagut de rellegir què ens explicava a l'escena, llavors. La contiuïtat és molt clara: els blocs de formigó han construït la residència dels déus, l'escala metàl·lica que baixava al Nibelheim, ara puja als herois, les pomes de Freia fan un bodegó que Wotan farà esclatar perquè veu el seu propi final. Aquella neu festiva aquí és torna neu corrupta.
Moltes idees interessants per construir una escena austera i actual. Ideal el campament del traficant Hunding, amb les capses plenes d'armes on cau el guerriller just. Una errada no haver posat a les mans del Walsung un fusell, pistola, si m'apures un míssil ben fàl·lic, arma mortífera i poderosa en lloc del galletasso de l'espasa fora del temps. Si al menys l'hagués tret d'una caixa de relíquies..una imatge que resulta del tot ridícula.
Anem a l'espectacular saló del Walhalla. Fotos de la família divina, paisatges romàntics als llenços, sofàs fora d'escala, mobiliari daurat de col·leccionista nou ric. La llar encesa que cuida Fricka en vestit Chanel ben tradicional. Wotan, dictador feble com ens recorda el seu bastó-llança dels pactes i els galons daurats del seu uniforme. Tot ben travat i amb els símbols wagnerians hàbilment transformats. El que costa d'entendre és la indumentària de les filles guerreres. Calia posar-se un vestit de cortina brocada, cabellera abundosa i arinxolada? No hauria estat més eficaç una cavalcada amb motos de molt cavalls, uns cascos decorats i caçadores de cuir?
Sort que Carsen ens fa un gran final. Entre els morts (la guerra no s'ha acabat) jau Brünnhilde adormida i coberta amb l'abric del seu pare, que invoca el foc amb una llumeta de metxero. A l'horitzó s'encén una línia de foc, s'albira el futur apocalíptic de la nissaga que Wotan, de moment , pot sortejar.
El joc d'ombres i flames ha estat el gran encert de la posada en escena: tan poètic com les notes de la Walküre.
Altres cròniques d'amics experts:
Entradas
A la representació que vaig assistir jo, els cantants eren uns altres, però també el paper de Brünnhilde també fou el més destacat, el va interpretar Eva Maria Westbroek, sensacional. Destaco de l'orquestra especialment les cordes, els violoncels magnífics.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
El full informatiu conté molts errors Francesc. En aquest repartiment Brünnhilde va ser Catherine Foster i Sieglinde va ser Eva Maria Westbroek. És desidia i desconsideració cap els espectadors no informar pels alteveus del repartiment correcte abans de començar la funció.
EliminarJosep Olivé.
cello solista molt bé al 1r acte, i les entrades de tubes i trompes força bé excepte alguna pífia perduda. Vaig sentir bé l'orquestra, me l'havien pintat tan malament.. La Westbroek és una inmillorable Sieglinde. Con JK fan una bessonada de glòria.
EliminarHavia llegit i comentat ampliament de les dues funcions amb diferents repartiment a IFL i llegit a Radigales però encara no a Cester, una veu i una opinió absolutament referencial per a mi. I ho és tant que em fa molta il.lusió, un cop llegit, haver coincidit tant plenament amb ell en relació als resultats artístics d'aquesta Valquiria.
ResponderEliminarCada vegada m'agrada més la visió de l'Anell de Carsen, fent un esforç, tot sigui dit, per oblidar certes "boutades" escèniques com les que esmentes. Les lectures de l'Anell sempre és tema apassionant, entre d'altres coses perquè sembla mentida que, per molt que hagi estat creat per una potent ment visionaria, són perfectament extrapolables al mon i a la societat actual. La lectura de l'article de Ian Burton ("La Valquiria: voluntat i guerra") que parla de la dramatúrgia és un valiosissim document que ens ajuda a entendre el que hem vist en aquesta jornada de la tetralogia. I és tambè d'absoluta recomanació els articles de Ramón Oliver ("La transgressió com a única i inútil esperança") i de Pablo L.Rodriguez ("El dilema de Wotan") continguts en el llibre del Liceu editat per a l'ocasió. L'Anell no sols és un compendi excepcional de quatre òperes, és una font inesgotable de debat filosòfic, sicològic i social apassionant.
Josep Olivé.
En el programa de mà o en el llibre de temporada? m'interessa molt, Josep.
EliminarEl programa de mà.
EliminarJ:Olivé.
L'espasa ha de ser espasa ic al trencar-se una mica més el caparró per fer d'alguns moments cabdals descuidats, el gran moment que mereix l'obra. Si Hunding porta un fusell, amb un raig de trets n'hi ha prou per carregar-se a Siegmund, absurda solució.
ResponderEliminarLes Valquiries van vestides de Winifried en un cop d'ull al passat obscur de la nissaga Wagner, del que un Wotan militar d'alta graduació no se n'escapa.
Ara, per a mi l'error és anar contra l'excels clímax musical en una solucio d'un foc gens màgic, sense Loge i amb una pobresa visual impròpia del Carsen més estimulant.
T'he eliminat el comentari que sortia doblat. Ben cert que el duel queda com el cul, no l'he comentat perquè tot el que va lligat a l'espasa de Clicks era ben absurd. Ara mateix em vaig a mirar fotos de la Winifried!
EliminarEste comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarEstupendo apunte. Me toca hoy, sin Theorin ni Dohmen, pero parece que también buenas voces, además de Westbroek.
ResponderEliminarPues ya sabes quién será el cuarto cronista del listado final!
EliminarHola Carme,
ResponderEliminarEt demano disculpes pel fet d'haver tardat tant en fer el meu comentari. No et discuteixo els aspectes musicals ni vocals pròpiament, hi estic d'acord; només parlaré de la posta en escena de R. Carsen. Encara que ja fa un temps que vaig veure el muntatge i puc haver oblidat els detalls, recordo bé la impressió que em va provocar. Acostumo a disfrutar dels muntatges d'aquest director, però la seva visió de la Valquiria em va semblar poca cosa. Seguint la línia de la primera jornada vista l'any passat, el muntatge insisteix en una visió descreguda - com ara el camp d'una batalla moderna amb unes valquíries un pel despistades- i irònica, plena de detalls subtilment irònics que van de l'espasa de Sigmund al metxero de Wotan o el mateix foc final; detalls que entenc hi són per apropar el drama i desacralitzar-lo del to i els tòpics wagnerians, però que no funcionen i són, en algun cas, una mica ridículs Tot plegat acaba provocant una indefinició que afebleix la història, indefinició - d'altra banda- que no és estranya en muntatges que canvien l'època històrica original de les òperes. Crec, en definitiva, que la força de la història, els monólegs rics i humans dels protagonistes i el llibret i la música de Wagner acaben per menjar-se les idees del director. Hi manquen imatges que potenciïn el drama d'alguna manera, no que el muntatge es quedi a mig camí.
A aquestes alçades suposo que ja saps qui sóc, sempre al teu costat a l'abonament del Liceu.
Una abraçada
Hola, X. Perdona hagi trigat tant. Potser són imatges una mica febles, penso que tampoc devien tenir massa pressupost, i amb el poc que tenen se n'ensurten molt bé.
EliminarFins al 15S!