Bandera (2)

Catalunya sí està dividida: uns i altres s'acusen mútuament de manipulació dels números, manipulació de la Història, manipulació dels mitjans, dels adults, dels nens, i encara ha de pujar el to a la campanya. Que el Mas ja comença a dir que quin cony de democràcia és aquesta, els de Súmate, que ens estan fotent, l'Albiol, que prou de la broma.

Mentrestant t'has de definir. Que no posicionar-te és dir no a uns i sí als altres. O defensar que el miratge no te'l creus, és dir no. Passar de terres i banderes és no. Al·lèrgia als nacionalismes és no entendre una cultura. Aplaudir la cremallera de la Via però dir que era partidista, més no. Denunciar que el meu vot metropolità no té ni la meitat del pes del rural és anar contra l'anhel del poble. 

Pels que som del tebi i reduït grup del si-no, tenim un que altre consol. Es pot trobar al creuament de cartes a l'Ara, en tinta de Xavier Fina, molt recomanable pel seu realisme i moderat discurs. En els articles del Sergi Pàmies, el Ramoneda i el Manuel Castells que podem llegir al web Café Reggio passats uns dies de la seva publicació. I malgrat el seu intermig posicionament, també reben de valent.

Molt fotut. Tot contra de l'acord i el diàleg. Potser el 28-S la cosa se calma, però caldrà, ja no refer el ponts, sinó construir-ne de nous, ben moderns, forts i hidrodinàmics.

I per acabar, un altre dilema, penjar al balcó de la república loligonera,
la primera o la segona?

Que tinguem un bon curs 15-16. Feliç tornada al cole.