L'havíem conegut gràcies a l' empipada de la sala de turbines de la Tate Gallery i ara el tenim a Barcelona. Un mostra ben representativa del xinès i ben adaptada a les sales de la Virreina. Molta fotografia, inconformisme, tributs a Duchamp i instal·lacions, el millor per mí d'aquest fill de poeta.
Aquí, unes fotos d'ahir, que en vaig fer moltes, com possessa. Sobretot a la sala del Cao* 2014 o herba de marbre blanc, un paviment de rajoles hexagonals on creixen en grups de tres i esculpides d'un sol bloc. Sense trampa: no hi ha juntes sinó un treball de xinos que recorda una plantació d'arròs, un monument al seu aliment com són aquelles pipes de porcellana (amb una petita mostra dins una urna).
Weiwei, retingut per les autoritats xineses durant 81 dies el 2011, sota l'acusació de frau fiscal no va poder viatjar a Barcelona perquè el govern xinès li ha retirat el passaport. Segons l'artista, per les autoritats no hi ha dissidents sinó criminals. Per això s'inclou el documental 'Ai Weiwei's Appeal', on es narra la seva detenció, i, també, 'Stamp', els segells que l'artista va crear per donar les gràcies a les persones que el van ajudar a pagar la fiança que li havien imposat.
No us perdeu les dues maquetes d'arquitectura que demostren també com n'és de polifacètic i brillant. Una d'aquestes és el seu propi estudi: una enorme presó per a la creació i la dissidència i pels obrers amb els que treballa. I Enderrocat, malgrat les peticions internacionals, per no complir normatives.
Tieli wood (iron wood) from dismantled temples of the Qing Dynasty (1644-1911) © Ai Weiwei. |
La seva tasca com a activista i l'ús que Ai Weiwei fa de les xarxes socials com a mitjà d'expressió, la trobem al seu blog i sobretot als seus perfils d'Instagram i Twitter.
On the Table. Ai Weiwei from La Virreina Centre de la Imatge on Vimeo.
* de l'ABC: Una de las principales novedades de la exposición es la presencia de«Coa», una de las últimas creaciones de Ai Weiwei. En ella, el artista juega al equívoco y al doble significado a partir de un título en chino («câo», hierba) que es prácticamente una palabra homófona de la palabra china equivalente a la inglesa «fuck» (cào). La pieza va un poco más allá y se sirve de un material como el mármol para representar brotes tiernos de hierba. Será que, como sostiene el propio artista, «somos la realidad, pero una parte de la realidad que nos obliga a producir otra realidad».
No ens la perdrem!
ResponderEliminarHi anirem a veure-la. Gràcies!
ResponderEliminarPaga la pena llegir bé les explicacions de cada sala, que hi ha molta cultura xinesa amagada.
ResponderEliminar