Mr Turner

Després de mesos tornem al cinema que al Nadal ve molt de gust. Volant a veure una d'artistes i molt recomanada per la crítica. Potser el cansament i l'abundant dinar no ajudaren a una bona recepció. La cosa és que va haver moments tan somnífers que arribàrem a tancar ulls. 

El film de Leigh comença a fer-se interessant a escenes com la de l'Acadèmia, a casa del repel·lent Ruskin i altres més relacionats amb la pintura. La seva vida íntima és fa feixuga i desagradable, d'una sordidesa que, a part de molt creïble, no acaba de quadrar amb el pintor Turner que imaginem. Parla poc i algunes sentències, per sort, tenen ganxo.

T Spall és un gran actor però aquí es converteix en una caricatura exagerada d'home rondinaire, groller i excessivament grunyidor. No sé com haurà anat el seu doblatge, el cas és que a la VO, Turner és un remugador que cansa als 10 minuts d'una pel·lícula molt dilatada: 150 min amb sobreabundància de vida personal i gaudint del poc que es dedica a la seva experiència artística.

El millor: al taller del fotògraf, l'ambientació, la reacció davant dels pre-rafaelites, el remolcador. La reina Victòria i el guapo Albert. Els actors britànics, fantàstics. Els petits moment còmics. Per suposat, els paisatges i uns cavalls.

El pitjor: la durada, els grunys, la seva darrera frase. No saber com arriba Turner a ser un pintor tan avançat, impressionista i abstracte. L'exageració del propi Turner o el jove Ruskin. 

Aquí el que diu Días de Cine, tot meravelles amb el tràiler triturat.