lunes, 20 de mayo de 2013

Wagner 200

Feliç bicentenari, mestre!

(Apunt Any Wagner 9)

Aquesta és la setmana en què es faran celebracions, més encara de les que hem anat veient al llarg del curs. Agraïm al Liceu el seu esforç en portar-nos uns quants Wagner a casa, a El País per un original monogràfic, la publicació de molts assajos i traduccions dels textos, entre ells el desgraciat i terrible panflet antisemita, als blogs amics per la incansable promoció del geni. Em temo que l'any ha saturat al públic amb moltes funcions del compositor, si bé una, que no es cansa mai de la seva música, comença a tenir ganes de desmitificar l'home i les seves obres, amb tot el carinyo del món.


Hem conegut que a part de megalòman i malcarat, era baixet i no controlava bé les despesses. Va patir exili, persecucions bancàries i algun fracàs musical. Però ell, pica fort, lluita per la seva causa i es troba a un rei molt romàntic i boig que li dóna carta blanca. Es construeix un nou teatre a Bayreuth que revoluciona l'òpera per contemplar en silenciosa cerimònia els enormes drames de Wagner. Som molts els wagnerians que ens agradaria peregrinar al turó verd per, al menys un cop a la vida, viure in situ el que el mestre va imaginar. No crec que ell pensés quant de llarga fóra la seva corda per les següents generacions de músics i aficionats, ni que fós tema de tota mena de paròdies, acudits i seqüeles en tot l'àmbit artístic, com ara aquells poemes visuals de Brossa d'un apunt anterior o moltes pel·lícules relacionades amb la tetralogia de l'Anell.

Hem trobat durant aquests mesos tota mena de productes de tema wagnerià per cuinar aquesta macedònia per a cada dia de la setmana.

1-Una animació molt dinàmica d'una minibiografia de Wagner:




2-Un test de personalitat vinculat a un leitmotif de l'Anell del MET: aquí

3-Acudits al voltant de la durada de les obres i dels personatges:


Salveu-vos! arriba tot el cicle de l'Anell!

No podries escriure posts curts com fa tothom?

Dieu que això és Wagner?



4-Paròdies al cinema:

5-Una col·lecció nibelunga de Clicks de Playmobil

Els déus deuen estar bojos

6-Un jazzístic Tannhäuser:

-

7-La propera estrena en versió aventura manga de còmic:




I per acabar més seriosament (potser mereixeria un apunt apart) aquest emocionant àudio de ràdio de l'escriptor de referència i amant de Wagner, T. Mann parlant de les impressions de Lohengrin:




Recordar que el dimecres 22  serà el gran dia i com havia de ser, Bayreuth farà una gala molt sucosa a les 22:22h amb aquest programa i en directe per Arte live web:

Christian Thielemann (Dirigent/Chef d'orchestre), Eva-Maria Westbroek (Sopran/Soprano), Johan Botha (Tenor/Ténor), Kwangchul Youn (Bass/Basse) 
Dans le Palais des festivals, conçu spécialement par le compositeur pour l’exécution de ses oeuvres, le chef d’orchestre allemand Christian Thielemann, wagnérien reconnu, interprétera avec l’Orchestre du Festival de Bayreuth et des solistes de renommée internationale un concert anniversaire composé d’extraits d’opéras donnés en version concertante : le premier acte de La Walkyrie, l’“Introduction” et la “Prière” de Rienzi , le “Voyage sur le Rhin” et la “Marche funèbre” du Crépuscule des dieux, et le prélude des Maîtres chanteurs de Nuremberg.

No us fa venir aigua a la boca? Fins dimecres, que vagi de gust.


14 comentarios:

  1. Moltes gràcies per aquest post, m'ha agradat molt. Aquí tens un altre acudit sobre Wagner: és de Woody Allen, misteriós assassinat a Manhattan:

    http://www.youtube.com/watch?v=0SyIMY8B5pQ

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El coneixia, hi ha uns quants jueus americans que dediquen a les pelis i a sèries uns mocs al W, ben merescuts.

      Eliminar
  2. Divertidísimo, gracias, lo que me he reído con la parodia.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, Maac, además encuentro todo un adelanto técnico lo que hacen con el papel pintado.Pero me parece que se han equivocado de raza de perros en los dibujos!

      Eliminar
  3. Me he quedado sin macedonia para el resto de la semana, pero es que estaba muy buena. El Play-Wagner, increible

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias, JL, creo que son tuneados los clicks, pero si hubiera una edición, los compraba seguro.

      Eliminar
    2. Ja ja, deformación profesional (de aficionado), me refería al jazz (Play-Bach) pero los Playmobil también son increibles

      Eliminar
  4. Hola,
    ¡Qué bueno! ¡Qué bueno! y ¡Qué bueno!
    Cuando he visto Wagner alla jazz han aflorado todos mis prejuicios, pero al escucharlo... está fenomenal ¡!
    Voy a ver si me hago con el póster de los clicks.
    Gracias y un saludo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es verdad que Bach puede con todo, pero Wagner no se queda corto. Gracias a tí, Enrique.

      Eliminar
  5. He preferir deixar passar un parell de dies abans no dir res. Com s'acostuma a dir en català (a vegades fem servir un girs lingüístics ben curiosos): felicitats per la part que et toca.

    Wagner té la sort de tenir fidels seguidors que són legió; d'aquesta manera, els que patim alguna mena de convulsió emocional quan el sentim, però ens considerem lluny del personatge, no tenim cap recança per fer-li el buit.

    Llarga vida a la música!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El personatge és odiós, Enric, jo no ho negaré pas, però a la seva música ja veus que li faig plens. Celebro tots el concerts i les publicacions com el de la Rosa Sala. El bicentenari ha servit a tots. Al llibre de Magee, Aspectos de Wagner, hi ha un capítol ben curiós sobre la qüestió jueva, te'l deixaré.

      Eliminar
    2. Per això t'ho deia, Lula. És innegable que la música de Wagner pot amb tot. I n'hi ha, com algunes obertures, que formen part de la memòria musical de mig món.

      Eliminar
    3. i a l'altre mig comença a tenir fans ;)

      Eliminar