Que la música ens acompanyi

Concert per arpa

cançons de l'amor

peça per a dos pianos

Elogio de la Sombra

Self-Portrait 1628 Oil on wood, 23 x 19 cm Rijksmuseum, Amsterdam

Rembrandt, con apenas veintidós años, experimenta con la sombra para esconder su rostro sin dejar de observarnos. Ilumina su lóbulo izquierdo hasta quemarlo. Con la punta del pincel graba el dibujo de los rizos. ARTE, mayúsculo. Para que luego digan que en Occidente la sombra no forma parte de la belleza. Tanikazi se equivoca.

Propòsits

Després d'incomplir cada un dels propòsits il·lustrats el passat any, millor un bany de realisme amb el gran Grant:

una agenda del 15

Un primer recull d'exposicions a Bcn, pel nou any. No són res de l'altre món; ja sabem que la nostra ciutat perd pistonada des de fa uns anys.

Al Kxfòrum: Pixar i Alvar Aalto
Al MNAC: natures mortes del Segle d'Or espanyol
A la Miró: Barcelona Zona Neutral, Prophetia i el somni europeu
Al CCCB: Variacions Sebald
Al Picasso: Dalí i Picasso
A la Pedrera: s'acaba el Lissitzki i encara no he anat! No hi ha info de les futures expos.

Potser un AVE i anar al Prado a veure l'especial Van der Weyden,
Zurbarán i Munch al Thyssen,
Goeritz al MNRS.
I un tren per la Niki de Saint Phalle al Guggenheim-Bilbo.
Si el senyor Butxaca ens ho permet.

el millor 2015

MOLT BON ANY! 

Tot de dades que anticipen un any interessant:

700 anys de la mort de Ramon Llull

500 aniversari de Sta Teresa de Jesús
Ingresa Lituània a la CEE
Tindrem eclipse total solar
Potser coalició a l'ajuntament de Bcn sense CiU
Una tercera Via més creïble
Una nau arriba a Plutó
Star Wars VII
El nou museu de la Bauhaus a Weimar
La tira de nous gratacels al món oriental
Any Internacional del sòl
*100 anys que ens va deixar el gran Aleksandr Skriabin

Loligofestiu 

Tot de desitjos per a vosaltres:

salut amorosa
oci feiner
festes pacífiques
amor saludable
feines ocioses
pau festiva
pobles units
unió popular
raïm, cops
calamars, pops
gats i xops

Que ompliu el vostre calendari d'esdeveniments personals ben feliços!

*

Mr Turner

Després de mesos tornem al cinema que al Nadal ve molt de gust. Volant a veure una d'artistes i molt recomanada per la crítica. Potser el cansament i l'abundant dinar no ajudaren a una bona recepció. La cosa és que va haver moments tan somnífers que arribàrem a tancar ulls. 

El film de Leigh comença a fer-se interessant a escenes com la de l'Acadèmia, a casa del repel·lent Ruskin i altres més relacionats amb la pintura. La seva vida íntima és fa feixuga i desagradable, d'una sordidesa que, a part de molt creïble, no acaba de quadrar amb el pintor Turner que imaginem. Parla poc i algunes sentències, per sort, tenen ganxo.

T Spall és un gran actor però aquí es converteix en una caricatura exagerada d'home rondinaire, groller i excessivament grunyidor. No sé com haurà anat el seu doblatge, el cas és que a la VO, Turner és un remugador que cansa als 10 minuts d'una pel·lícula molt dilatada: 150 min amb sobreabundància de vida personal i gaudint del poc que es dedica a la seva experiència artística.

El millor: al taller del fotògraf, l'ambientació, la reacció davant dels pre-rafaelites, el remolcador. La reina Victòria i el guapo Albert. Els actors britànics, fantàstics. Els petits moment còmics. Per suposat, els paisatges i uns cavalls.

El pitjor: la durada, els grunys, la seva darrera frase. No saber com arriba Turner a ser un pintor tan avançat, impressionista i abstracte. L'exageració del propi Turner o el jove Ruskin. 

Aquí el que diu Días de Cine, tot meravelles amb el tràiler triturat.

Bon Nadal !

Amb el conte més terrorífic i la música més nadalenca. I és que Hansel i Gretel feia molta por, des de la primera lletra. La trampa de l'abundància. Sort del dia 23, que vam escoltar a l'orquestra de l'escola IPSI i el cor Vivaldi: ens van interpretar aquesta preciosa música de Humperdinck, lleugerament wagneriana i perfecta per aquestes dates.

Felicitats a tots,
en especial a la violinista  Ada, la més jove.

Trenca el gel

M'entusiasma aquest curt. Amb quina alegria els passejants acompanyen el vaixell; ni pensar en el perill d'una gran fisura..



Opening shots from Peter von Bagh's 2008 documentary "Helsinki, ikuisesti" ("Helsinki Forever") show a crowd admiring (and soon being chased by) the icebreaker Tarmo in Helsinki, Finland. Apparently filmed in the 1920s.

The voiceover quoting Eino Leino towards the end is not related to this footage in particular. It translates roughly as:

"We do not live only in the present
The past -- with all its memories, events and experiences -- lives in us
And often it just might so happen that the past is stronger than the present"

Pescant perles (5)

Medici Cupid in Triumph on the Sea, 1661. Col. privada

Elisabetta Sirani, la primera pintora famosa (morta jove en estranyes circumstàncies), és autora d'aquest Cupido tan bufó, que navega a tota vela portant unes perles. Es celebren les noces de Marguerite d'Orléans amb Cosimo III de Medici: es suggereix el nom de la núvia, ja que perla es podia dir margarida en italià culte i alhora, sis boletes fent volta surten a l'escut de la família dels Medici.

Un somriure i un viatge amb tot a favor: bons auguris pel nou matrimoni.

Barbie emprenedora

Ja tenim la novetat per la carta dels reis. La Barbie es posa al dia i deixa de ser princesa per ser empresària d'èxit. Diu la Mattel que és el reflexe dels temps i que era la que els faltava a la sèrie dedicada a les Barbies amb carrera ( i sense complexos). Tampoc és del tot cert, que pels anys noranta ja van fabricar l'executiva (2). Però aquesta podria passar, com a molt, per una disciplinada secretària de direcció. 

Fa poc treien l'enginyera informàtica (3) i la periodista (4). No tenien prou glamour com la nova emprenedora que va a la feina amb vestit còctel asimètric a la moda, gadgets varis per estar ben connectada i una cartera achanelada -una mica justa per posar papers- amb billeter per omplir amb molta pasta. Un conjunt de joies de brillants arrodoneixen el look de triomfadora. I que no falti el color rosa marca de la casa.

2-3-4

A l'Europa de l'Est i la Xina l'empresària està arrassant, ja veurem què tal aquí. Potser s'assemblen massa al prototip de dona política espanyola de centre/dreta? Ens falta la lluitadora anticasta? Els pares no tenen prejudicis amb les princeses i sí amb les capitalistes? 

El que no ha canviat gens ni mica en els nous models són les proporcions d'anorèxica i el pitram exagerat de la nina. També es podria discutir que no cal treure tanta Barbie: no hi hauria prou en comercialitzar els conjunts amb vestit i complements per a cada professió?

A les russes/os els agraden tant que, en lloc de jugar a dones amb empenta, es tornen elles mateixes en nines de plàstic. Com aquesta noia que no tenia prou en ser guapa de natural; havia de passar per quiròfans per transformar-se en la més aberrant barbie:

Cada any per aquestes dates hem parlat de les novetats de la Mattel: arquitecta, violinista i directora d'orquestra. Aviam quina serà la propera..  una Barbie obrera?
I no us deixeu la barbie de Murillo, a can Ros.