Canela fina

Amb aquesta imatge, el peruà JD Flórez fa cartell a Palma per un concert memorable a l'Auditòrium, (la sala del qual no ha rebut un duro en reformes; està molt velleta i malolorosa) el passat 9 d'agost.
Sentirem àries de Romeo et Juliette i de Lammermoor a la primera part, separades per obertures que la simf. de les Balears, amb batuta de PMielgo, interpretava amb correcció justeta i amb uns violins de nivell 3r de grau mig. L'acompanya en tres duos la soprano F Said, amb problemes de fiato i veu amb futur prometedor.
Passada la pausa, el programa es converteix en un potipoti de Gounod, Massenet, Puccini, cançons napolitanes i Granades. Tot ho cantava el tenor amb ganes, generositat i mestratge. Domina gèneres i expressivitat. Amb el públic entusiasmat ens regala 5 bisos amb Furtiva inclosa, guitarra i aquesta Flor de la Canela que va fer plorar sorollosament la meva veïna de butaca, una peruana que s'assemblava força al protagonista. I és que ho va fer tan bonic i sincer com això:




Consti que de seguida vam pensar en la versió de la MD Pradera!