Resurrecció. 2a de Mahler per la GMJO

Enviava als amics de les xarxes aquesta peülla que em queia a sobre del cap, asseguda i impacient per sentir la GMJO, potser la millor jove orquestra europea; ens tocarien la eterna Segona de Mahler. Acabaven la gira europea al Palau de la Música de Barcelona, un lloc emblemàtic pels músics i molts dels oients, amb totes les seves incomoditats, la bellesa de l'escenografia i les estretors dels seients i de l'escenari.

Només començar, ens arribà allà dalt una violenta marxa fúnebre on les cordes baixes tenen el protagonisme i que van anant de la mà de les altres seccions, atentes a la batuta del director, en J Nott. Després vindrien els dos moviments més tranquils i feliços on destacà una magnífica oboè gallega al costat de bones fustes i metalls amb alguna esgarradeta. Acabem amb les parts cantades amb solistes correctes i els cors de casa, tan ben situats, equilibrats i units a dalt, als cels, dient allò de

 ¡Resucitaràs, sí, resucitaràs, cor meu, en un instant! El que ha bategat, haurà de portar-te a Déu!

El públic va estar molt respectuós amb la solemnitat i els silencis de l'obra, tot i estar ple fins a la bandera, i amb molts turistes amb càmeres, que venien més pel Palau que per l'orquestra. Va haver una sorollosa ovació i diria que per la majoria dels espectadors, molt sentida. És cert que de vegades la brillantor dels passatges més forte i més percussionats podia enlluernar i alguns sortissin atordits (li passà a algun familiar meu) però crec que es deu més a la concentració d'instruments en un espai tan limitat com el del Palau. Així i tot, la vetllada la recordarem segur i esperem tornar-los a tenir aquí ben aviat.

foto de ABofill

Algunes crítiques per sentir i llegir (afegiré més quan vagin sortint):

Catalunya Música, que els deixa pels núvols, l'entusiasta de l'amic voltaire, i una de la funció de dissabte a Madrid. Més objectiva, pel meu parer, la de Xavier Cester a l'Ara.
La de Revista Musical Catalana.