martes, 14 de abril de 2015

Resurrecció. 2a de Mahler per la GMJO



Enviava als amics de les xarxes aquesta peülla que em queia a sobre del cap, asseguda i impacient per sentir la GMJO, potser la millor jove orquestra europea; ens tocarien la eterna Segona de Mahler. Acabaven la gira europea al Palau de la Música de Barcelona, un lloc emblemàtic pels músics i molts dels oients, amb totes les seves incomoditats, la bellesa de l'escenografia i les estretors dels seients i de l'escenari.

Només començar, ens arribà allà dalt una violenta marxa fúnebre on les cordes baixes tenen el protagonisme i que van anant de la mà de les altres seccions, atentes a la batuta del director, en J Nott. Després vindrien els dos moviments més tranquils i feliços on destacà una magnífica oboè gallega al costat de bones fustes i metalls amb alguna esgarradeta. Acabem amb les parts cantades amb solistes correctes i els cors de casa, tan ben situats, equilibrats i units a dalt, als cels, dient allò de
 ¡Resucitaràs, sí, resucitaràs, cor meu, en un instant! El que ha bategat, haurà de portar-te a Déu!

El públic va estar molt respectuós amb la solemnitat i els silencis de l'obra, tot i estar ple fins a la bandera, i amb molts turistes amb càmeres, que venien més pel Palau que per l'orquestra. Va haver una sorollosa ovació i diria que per la majoria dels espectadors, molt sentida. És cert que de vegades la brillantor dels passatges més forte i més percussionats podia enlluernar i alguns sortissin atordits (li passà a algun familiar meu) però crec que es deu més a la concentració d'instruments en un espai tan limitat com el del Palau. Així i tot, la vetllada la recordarem segur i esperem tornar-los a tenir aquí ben aviat.

foto de ABofill

Algunes crítiques per sentir i llegir (afegiré més quan vagin sortint):
Catalunya Música, que els deixa pels núvols, l'entusiasta de l'amic voltaire, i una de la funció de dissabte a Madrid. Més objectiva, pel meu parer, la de Xavier Cester a l'Ara.
La de Revista Musical Catalana.

5 comentarios:

  1. Quan vam mirar de comprar entrades ja estaven esgotades. Les crítiques que he llegit parlen molt bé del director i de la GM Jove orquestra. Sempre les orquestres joves tenen un plus d'entusiasme i ganes de fer-ho superbé.
    Felicitats! Quina satisfacció veure el kalamarcet, encara que de mooooolt lluny i amuuuunt!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. se'l veia lluny però bé i se sentia encara millor ;)

      Eliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Procuro no perdre'm concerts protagonitzats per orquestes de joves intèrprets. Hi ha un current d'entusiame generalitazat que va del director als músics i dels músics al oïents. Si alhora el que sona és esplèndit, i tanques els ulls i sona com si fos una de les molt bones orquestres profesionals europees que ens visiten, aleshores el grau de satisfacció en sortir del concert es multiplica. I si dins de l'orquestra hi ha un punt de "referència" doncs encara més. És una orquestra magnífica, que em va fer vibrar de valent amb la sempre sensacional, colpidora i "resucitadora" segona de Mahler. Felicitats!

    J. Olivé.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Josep, pel comentari. Arribarà al punt de referència!

      Eliminar