martes, 1 de julio de 2014

El mochuelo de Cuspiniano

Retrato de Juan Cuspiniano. Lucas Cranach el viejo.1502.

No era fácil el concurso. Además había invertido la imagen del ave, una vez recortada y ampliada, porque llevándola al Google-Images, salía la solución. Partía de este detalle, de bastante calidad, encontrado en la WGA, una web que visito con frecuencia. El mochuelo acompaña al ilustre doctor como representación de la sabiduría al igual que cuando se empareja con Atenea o sobre una pila de libros en muchas representaciones artísticas
Pero éste no es su único significado. Mochuelos y lechuzas pueden aparecer en escenas de crucifixiones y muerte al ser aves de la oscuridad; es uno de los animales impuros, como el cuervo, de la lista de Joel en la Biblia.





Johannes Spiessheimer (latinizado Cuspinian) fue un humanista en la corte de Maximiliano I, rector de la universidad y prefecto de Viena. Con motivo de su matrimonio, Cranach lo retrata con su mujer, Anna, en este díptico de paisaje contínuo y enmarcado por las copas de dos árboles simétricos. El fondo se llena de simbolismo con aves como el mochuelo, el águila y el cisne. Una estrella pintada en oro representa la Epifanía y las picudas montañas, el furor poético de Orfeo.





Los óleos pertenecen a la colección del museo Oskar Reinhart, en la ciudad suiza de Winterthur. 
Formato 60x45. Soporte: madera de picea (abeto). En el reverso quedan restos de las marcas-escudos de ambas familias, Speissheimer y Putsch.



LAS PISTAS:
  1. Obra del XVI. 1502
  2. Doble retrato: díptico del matrimonio
  3. Expuesto en la ciudad de los seguros: Winterthur
  4. Los novios se llaman Ana y Juan, latinizados de Anna y Johannes
  5. Cuspiniano fue humanista, político, poeta y un montón de cosas más. Un sabio renacentisa ejemplar.
  6. El mochuelo tiene trampa, está invertido. Rotando la imagen se puede encontar la obra en Google.
  7. Cuspiniano aparece esculpido en su tumba, con frontales de madera, en la Catedral de San Esteban de Viena.
LOS GANADORES  por orden de llegada. Agradecería que nos explicaran con detalle cómo han llegado a la solución. Los caminos son inescrutables. 

  1. Timamot, el terror de los concursos, la primera, sin necesidad de pistas.
  2. JL, que pilló la trampa.
  3. Assur, se guía con los nombres de la pareja.
  4. Allau, que iba muy bien encaminado porque sabía que la ciudad era Winterthur.
  5. ...

Felicidades a todos los participantes. A todos, todos. Y gracias por dedicar un ratito a la prueba!

EL PREMIO

El capítulo legendario de las aves rapaces de Félix Rdez. de la Fuente. De la serie que nos embobaba delante de la tele, previo embrujo por la fabulosa música de Antón García Abril en los créditos.
Destacar el Mochuelo (16'30''-18'30''), la más bonita de las especies estudiadas en el episodio:


15 comentarios:

  1. Vaig intentar-ho infructuosament amb Winterthur i vaig tornar a insistir quan m'ho vas confirmar en persona. I és que la Wiki no és gaire acurada amb l'article sobre Winterthur.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La Wiki és molt millorable. La Fita ens va dir que aquesta col·lecció tenia peces molt importants i jo no havia sentit mai parlar d'aquest senyor Reinhart.

      Eliminar
    2. Gràcies, Albert pel teu preciós temps, que ja sabem que els concursos en mengen molt, al menys a mí, amb els de Ancha i els del Joaquim..

      Eliminar
  2. aggggggggggggggggg....ufff ..Por más que lo intenté me fue imposible...
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Miquel, estoy muy contenta de que lo hayas intentado. Creo que yo tampoco lo habría acertado. Gracias por tu tiempo.

      Eliminar
  3. Yo me iba a Zurich, jajaja... Y claro, nada de nada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues tienes razón, también es la ciudad de los seguros.

      Eliminar
  4. No té gaire mèrit. Ho vaig tenir fàcil.
    Precisament el març passat vaig estar visitant la magnífica col·lecció Oskar Reinhart a Wintherthur. En el menjador li havien donat un lloc preeminent al díptic, a part del retrat magnífic, perque en l'última restauració que havien fet, amb eliminació de marcs antics -no els originals-, havien pogut confirmar la continuïtat paisatgista del fons dels dos retrats.
    La primera impressió va ser "mmmm... això ho has vist fa poc ... però vaig confirmar l'obra amb la pista 2 i un cop comprovada la inversió de la imatge, que jo, innocent!, no vaig sospitar que era un "truquito" per als eixerits que busquen amb Google image, sinó una errada de reproducció, que de vegades passa amb les de pintura.
    Els concursos diverteixen i ens distreuen de les nostres cabòries ...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Timamót, oh reina dels campionats, que la sort t'acompanya, però sobre tot, una immensa memòria auditiva i visual. T'hauries de presentar a concursos amb premis de veritat ;) i no com aquest meu tan escasset..

      Eliminar
  5. Quan vaig veure el mussol, la primera intuïció em va portar cap a Goya, però el vaig descartar de seguida perquè era en color i no feia pinta de ser cap gravat.
    “Aviam, Assur... Això té pinta de ser algun símbol d'una pintura renaixentista de dalt. A més a més, la Carme ja em va dir una vegada que li agradaven més que les pintures renaixentistes de baix”, i com que havia vist la imatge al Feisbuc on hi deies que era ja la tercera pista, vaig anar al teu blog a mirar a partir de la primera.
    “Segle XVI... Ni en Hieronymus, ni en Brueghel, però ella diu a aquest comentarista que s'hi acosta. Això vol dir que és, efectivament, obra d'un renaixentista de dalt... Ho veus?... Et conec, Çarmeta, encara que et diguis Kalamar!... Serà d'un quadre d'un dels Cranach???... Calla, calla... Aquí hi diu que és el retrat d'un tal Joan i d'una tal Anna... Busca a Guguel com a `Cranach retrat Anna´, ja que sigui en la llengua que sigui serà més semblant el nom d'Anna que no pas el de Joan... Vinga, cap a Guguel hi falta gent!
    ”C-r-a-n-a-c-h... r-e-t-r-a-t... A-n-n-a... Intro!... Busca, busca, Guguel!!!
    ”Béeeeeee!!!: Lucas Cranach – Aparences. Johannes Cuspinian y su esposa Ana, 1502. Lucas Cranach el Viejo, Wintherthur (LA CIUTAT DE LES ASSEGURANCES!!!). Colección Oscar Rein-no-sé-què. A vore, a vore, que diuen a València... Clica, clica...
    ”Mirate'l!!! Ja et tinc, mussolet: Aquí, rere el tio!!!... Uiiiiii, però si fins i tot surts en una foto que és un detall del quadre!!!... Ei, mussolet!!! No facis aquesta cara d'emprenyat, home!... Oe, oe, oe, oeeeeee!!!”

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ai Assur! quina alegria que ens dones, em peto de riure. Sort que has tornat a donar guerra. Ara, això d'anar directe al Cranach és un veritable cop de sapiència! felicitats i gràcies per participar

      Eliminar
  6. Despistadíssima: vinga donar voltes pels museus de Zurich... Total: un desastre. Enhorabona als guanyadors, i a tu també, reina dels loligos i dels concursos difícils.

    ResponderEliminar
  7. Jo em vaig quedar encallat a la ciutat de Zurich. Una altra vegada serà

    ResponderEliminar
  8. Quin greu em sap, Sícoris i Alejandro, us passa igual que a la Marga. Està clar que la ciutat de les assegurances no era una bona pista, sinó una despista.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. i gràcies a tots dos per ser-hi! la propera aniré amb més cura amb les pistes.

      Eliminar