Força expectació ahir al COAC per la intervenció de l'equip d'arquitectes Fabré i Dilmé -els guanyadors del concurs de restauració de la façana del teatre del Liceu- i Frederic Amat, en defensa de la seva proposta que ha provocat tanta polèmica a casa nostra.
Els primers van fer un interessant recorregut per la història de l'edifici i la seva difícil comunicació amb la Rambla. Una façana anodina, de casinet de barri, que no parla de la grandiositat de la seva sala que és, fins i tot, un pam més gran que la de la Scala.
L'artista ens demana que oblidem el render (hauria d'haver dit l'horrender) mediàtic. Una petició comprensible perquè no explica bé el projecte. I comença de zero, parlant de ser agosarat amb un edifici estimat que mereix una presència majestàtica i escenogràfica, igual que ho són la sala de butaques o la caixa escènica. Fa servir la idea de cercle a escala humana (1m de diàmetre) encastat, mostrant l'arc de teatre vitruvià a l'exterior i amb ceràmica esmaltada del vermell sang tan característic de l'interior. Es crea una textura d'anelles que trenca el ritme de forats, 170 en total, ancorades amb una perforació mínima d'un centímetre.
Aquí es quan arriba la polèmica. Alguns arquitectes presents a la conferència van estar molt combatius per dos motius: un era la legalitat de la intervenció ja que consideren que en un monument d'interès nacional s'està sent molt agressiu visualment. El segon, qüestiona la reversibilitat de l'actuació ja que els ancoratges no són pocs ni superficials.
De fet, aquesta part més tècnica no em preocupava massa. El que em semblava més dubtós és que després de passar el projecte pel sedàs de l'Ajuntament, a la façana de Rambla, les anelles sortissin molt tímida i ridículament i que tot el pes el tingués el tram del carrer de Sant Pau. Sense oblidar que la cantonada punxeguda del Liceu tenia una resposta poc elaborada amb un simple arrenglerament de cinc anelles més. Si es tractava de ser valent, aquí l'Amat s'havia traït.
Una anècdota: al final del debat, l'Elies Torres lliura a l'Amat un parell de flotadors de platja. No sé si va riure per la broma o perquè li van les provocacions.
*entrevista revista Diagonal. Amat i les façanes.
**la instal·lació la pagaria un dels mecenes del Liceu, uns 300.000€.
ACTUALITZACIÓ 30/3/16
tenim el video de la conferència:
Agraïm que ens enviïn aquest video via mail a la Ana MIGUEL QUESADA, arquitecta.
Secretària Tècnica + Vocal de Barcelona de l’AADIPA,
Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
Si no ho veig en viu, no m'acabo de fer la idea. Podien fer una simulació enganxant-les amb velcro. Ja posats, trobo la intervenció massa tímida; si volen causar alguna impressió, la densitat de donuts truncats hauria de ser molt més alta.
ResponderEliminara part de més alta, potser ni la forma és massa contundent, s'ha quedat curt.
EliminarTotes les coses tenen preu, les persones, dignitat.
ResponderEliminarNo vull prejutjar l'obra, no estic preparat, però sembla ser que el que no es vol perdre és el donatiu que dóna una entitat per a la remodelació de la façana, i aquí, si no és menester reformar-la per una causa major, passaríem al preu.
No puc opinar objectivament, però subjectivament si tinc una opinió respecte als "dònuts", d'aquells que es veuen i els que no es veuen. "l'amfiteatre i l'escenari", i no em quadra la idea de trencar la façana original per posar cèrcols on puguin reposar els coloms mirant als turistes de Les Rambles.
Salut
doncs trobo que tots els cèrcols plens d'ocells donaria molta presència al lloc! la rambla dels ocells la recuperem, per què no?
EliminarÉs una proposta inculta, juga amb l'anècdota i la frivolitat que tant agraden als gestors culturals.
ResponderEliminarSi no fan res més arrauxat podrien quedar-se quiets i dedicar el temps a pensar. Les anelles, encara que siguin una rèplica del dibuix de la caixa escènica, són tímides, poca cosa i del tot innecessaries i conseqüentment insostenibles ja que no serveixen ni tan sols per a que les orenetes hi facin els nius.
Tot plegat una anècdota escarransida per anar pasant el temps.
Salut.
Francesc Cornadó
amb això et donc la raó, els ha quedat poc arrauxat i la lectura del teatre vitruvià està una mica agafada amb pinces. Unes esferes o uns discs m'hagués agradat més encara.
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEls experiments arquitectònics els podrien fer en un altre indret. El Liceu sembla un "casinet" pot ser si, no m'importa. Heu vist per fora La Fenice?. El que m'importa és el que passa dins, per això hi vaig. Poden remodelar la façana sense les argolletes tipus "peecings" per penjar cantants que desafinen.
ResponderEliminarés una instal·lació artística que té un mecenes col·leccionaista d'art al darrera. A mi em sembla bé. Però li cal més volada, més de la que el propi Amat defensa.
EliminarHauries d'haver vist els arquitectes del XIX i del XX el que planejaven per donar dignitat al Liceu: ja t'ho buscaré pq havien propostes ben potents
Prefereixo que el mecenes es gasti els diners en dignificar les óperes que s'hi representen dintre. La fasana no hem preocupa. Ara fer "sapastrades" com aquesta no em sembla bé. Que li doni els diners a l'Amat i construeixi un edifici al seu "estil".
EliminarUn plaer llegir el teu comentari, Lula. Jo no li trobo cap gràcia al projecte. Com tanta altra gent penso que el diner del mecenes es podria invertit en més qualitat a l'hora de programar òperes i intèrprets.
ResponderEliminarÉs cert que el liceu pot semblar un casinet. Jo no hi he pensat mai i, de fet, la seva aparença no és el que em preocupa més. Quan fa molts anys vaig veure l'Scala em va semblar una terminal de busos i no ho vaig pensar amb menyspreu però és el que em va semblar. Els cartellone eren una altra cosa.
Salutacions afectuoses!
el mecenes vol fer això, està més per l'art contemporani que per l'òpera, i només és un petit mecenes del Liceu. Sobre la discreció de la porta del teatre podem estar d'acord que hi ha moltes més façanes a la rambla que fan patxoca. No crec que sigui mala idea fer un reclam. Amb cartells penjants i banderoles com ara, que ensenyen les butaques, s'està dient, ep! que som aquí!!
Eliminaruna abraçada, reina,
A algú se li ha acudit aquest argument de què la façana del Liceu sembla la d'un casinet de poble i en certa manera és així. L'argument ha fet fortuna i ara el repeteixen, de manera recurrent, sense anar més enllà. Hem d'exigir que la crítica no sigui tan acrítica, no pot ser que donin per bona una proposta que no arriba ni a la sola de la sabata d'un d'aquestes escenografies que sovint presenta el Liceu; moltes són més modernes, més arriscades, més sàvies que això que ara han presentat, una proposta tímida, que sembla una solució "quasi" moderneta d'un aparador d'una botiga de gelats. Com podem admetre un projecte tan "bleda"? Sembla com si a tothom ens hagues d'agradar el "osito de Tous"
ResponderEliminarMalgrat tot, tampoc però ens ha d'estranyar. És el signe dels temps: a un pensament feble i políticament correcte corresponen projectes conformistes.
Salut
Francesc Cornadó
M'agrada el que expliques. De seguida m'has fet pensar amb el Brossa i què n'hauria fet ell. Quin sentit tan escenogràfic que tenia. I sí, al Liceu hem vist de ben grosses i magnífiques.. aquell Anell del Kupfer!
Eliminaruna abraçada, poetarquitecto