sábado, 20 de abril de 2013

Any Wagner (7) L'Or dels palets i còdols


Com que a l''assaig general del dia 17 al Liceu ens avisen que els cantants no interpretaran a viva veu i no em toca jutjar el cast del Rheingold fins el meu torn, només parlarem de l'orquestra i l'escena. Com si el que he vist fóra un playback. Alguns, però, sí que es van escarrassar: la Podlés fent una Erda ben profunda i l'hàbil Streit, de juganer Loge.

Alberic ja té l'or

El mestre Pons, a dia d'avui, té encara molta feina amb l'orquestra. El primer quadre va ser molt decebedor, les cordes agudes molestaven, no se sentien els greus i algun vent metall llençava notes falses. La cosa va anar millorant a partir del segon, però tampoc era per tirar coets. Esperem que avui dissabte 20, a l'estrena, ens expliquin millors noves del fossat.

La tropa dels gegants acabant les obres

La feina escenogràfica de Carsen i Kinmonth és plena d'idees, no sempre novedoses, que s'adeqüen a l'obra wagneriana, de vegades són massa tímides. Podien haver-se atrevit més. Amb l'austeritat es pot jugar a ser agosarat amb imatges molt potents i simples. 

Els diaris parlen d'ecologia. Potser sí que l'anunci de l'autodestrucció accelerada de la humanitat, a l'obertura, i amb l'abocador amb fums que cauen al fossat i tapen als músics ( ja s'hi veien prou?), s'entén que és un camí sense retorn. En canvi, l'or que custodien les ondines, o l'aigua del pneumàtic, no acaba de ser ni enigmàtic ni llaminer.


Wotan i Loge a punt d'enganyar al nan

Per desgràcia, cada canvi de quadre implica abaixar el teló i no aprofitar els magnífics interludis per fer una transició a escena. Recordem aquelles espectaculars pujades i baixades del mestre Kupfer fa unes quantes temporades.

Ara, al segon quadre (i quart) tenim una estudiada posada de palets de blocs de formigó, grúes de gran tonatge, elements industrials en tons metàl·lics, una família britànica de postguerra tirant a senzilla, amb uns germans trapelles i vividors, amb bastons i pals de golf, les seves armes.
Molt divertida resulta la fulminant entrada en bici de Loge, el personatge intermig, un conseller-servidor amb aires de Sherlock Holmes, ni està aquí, ni allà.

Els gegants, forçuts obrers acompanyats d'un exèrcit de braços, tots amb preciós mono taronja, dóna color a la trista imatge grisa. Queda molt ben representada la força de la mà d'obra, reclamant justícia.
A la recerca de l'or del nan, l'audaç idea del descens a les clavegueres queda espatllada per una enorme sala soterrada, amb esclaus rata que podrien haver-se transformat en la gran serp per la màgia del, ja molt vist drapet, elm daurat. Més ridícula és la forma d'atrapar al nibelung, de forat a forat.


Mata al germà i s'ho queda tot

Toca pagar els obrers. La gòndola és un bon lloc per marxar d'escena o omplir de grava per cobrir Freia. No acaba d'anar bé deixar al paleta mort al mig (el 1r mort que provoca l'anell?) a la gran marxa final, després d'un brindis oportú, l'encesa de les veles per Loge i un bell fons de neu brillant i festiva.

Queda inaugurada la morada dels déus

Ara, a esperar que l'orquestra ens ofereixi una gran actuació a les funcions.
Més fotos a la presentació de l'Or del Liceu:


14 comentarios:

  1. A veure que passa aquesta nit? diuen que els nibelungs pul.lulen entre neumàtics i deixalles, tot i això espero molt dels cantants.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. que tingueu una bona estrena. M'he passat pel Liceu i només resten entrades a preu impossible. Espero que l'orquestra estigui a l'alçada.
      bon OR!

      Eliminar
    2. Vista l'estrena.
      No, no, no, la orquestra no m'ha agradat, les trompes fallaven y el metall en general no donava el to. Andrew Shore (Alberich) y sobre tot Ewa Podles (Erda) molt bons, general tots els cantants be. No dic res de l'escena, en tot cas un excés de ingenuitat, potser han confiat masa en l'expressió de les grues i els blocs de formigó, han cregut que amb aquests elements de la industria o de la construcció ja queda tot be. Bah! tot això és igual, la música de Wagner se sobreposa a tot.
      Salut
      Francesc Cornadó

      Eliminar
  2. Per les fotos no pinta malament. Jo la de Kupfer la vaig trobar una mica kitsch.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. la de Kupfer està envellint malament, mal senyal.
      Crec que el Carsen aquí t'agradarà, a veure si tens sort amb els cantants i l'orquestra.

      Eliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. ARA SI:
    Jo vaig veure una família alemanya, i si, Loge és un majordom, però els alemanys adinerats en tenien o ves a saber si encara en gasten.
    Que no hi hagi elements fantàstics, com serps i suposo que dracs i totes aquestes bestioles sense sentit en un drama molt humà, ho agraeixo. La serp és la força dels obrers manipulats, em va semblar genial, de la mateixa manera, els gegants són gegants perquè tenen la força sindical al darrera, representada per la colla que els secunden. Tot molt senzill i ben explicat. Espero diumenge veure-ho amb condicions, la torticolis m'està matant.
    Que Loge sigui enjogassat no és ben bé correcta. ha de ser llest i hàbil, en lloc està escrit que hagi de ser un titella, per tant Carsen el fa majordom, que és el conseller d'un Wotan massa caduc, també físicament, però això no vol dir que tingui que lluir una veu lleugera, em crispa els nervis i Vas diumenge vinent, em penso que seguirà la mateixa línia.
    La càrrega contra Pons és inadmissible, sobretot perquè ell no és el que bufa la trompa i en canvi si que és el que va donar coherència i consistència a una orquestra que està per fer, i aquest sense cap mena de dubte és el repte de la temporada. Ho té complicat amb tants interessos obscurs a la seva contra.
    Ningú va protestar quan l'orquestra tocava els interludis i aquest públic tan entès i wagnerià no parava de fer soroll, estossegar i molestar. Som de províncies i mal educats.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. estic bastant segura que diumenge gaudirem. Si l'orquestra va ser capaç de fer un molt bon parsifal, l'OR hauria de sortir bé. Una errada allò de baixar teló als interludis, la gent aprofita per fer escàndol, terrible!

      Eliminar
    2. He de dir que aquest vespre el silenci del públic ha estat respectuós durant les dues hores trenta cinc minuts de l'espectacle. Pons ha estat aplaudit i jo m'ho he passat de conya, començant per l'escenografia i el concepte de posta en escena (però Erda sembla una castanyera).

      Eliminar
    3. Tant de bo tinguem el mateix públic demà. Ahir a la ràdio vaig escoltar una orquestra molt millorada. L'Erda, si, entre castanyera i l'Azucena de Verdi, jaja.

      Eliminar
  5. Vengo muy contento, se me ha pasado en un soplo, y como aqui lo que toca es la escena, te diré que me ha gustado muchísimo. Carsen lo explica todo muy bien, y lo que pone de su cosecha es muy interesante, incluido el dejar al gigante Fasolt muerto en escena, y que el arco iris sea ahora nieve, muy bonita y tal, pero noche fria y oscura, como el sucio Rin.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me alegro, domingo me toca y espero salir tan contenta. Lo de Fasolt, lo he estado rumiando, y sí que tiene sentido, es dejar evidente que la cosa se pone fea en cuanto uno quiere el anillo, aunque los otros lo ignoren.

      Eliminar
  6. Hola, soy Enrique. Te envío un saludo wagneriano, o berlioziano, que es primo hermano.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. y yo te envío otro walkirio, y si lo prefieres, uno bien Fantástico. Bienvenido a este mar entintado.

      Eliminar