El dia de la sípia

Us podreu imaginar la il·lusió que et fa que l'Emili Manzano ens avanci que estrena un documental i que es titula El dia de la Sípia. Va de Barceló, Vila-Matas i París. Corre cap a la Filmoteca, a la sala gran, que el presenten l'escriptor, el nou conseller Vila i el propi Manzano. Com sempre fa ell i el JP Caja a Amb Filosofia, el guió i el muntatge (fets de píndoles de text, música i impecable imatge) ens xucla des del primer fotograma i ens decep quan trobes que s'acaba tan aviat.

No explicaré gaire cosa perquè ja està aquí disponible.

Fixeu-vos en les despintures i el lleixiu cremant i deixant un groc sipiesc.
Com parla Barceló del cromatofors i el VilaMatas dels cromatòfors. 
Del retrat i l'autorretrat de l'escriptor.
De com se senten en pertànyer a una generació més que perduda (10 anys més grans que nosaltres).
Mallorca.
Els robustos bastidors de les teles del MB, quina fusta.
Dels acords guitarrescos, que impacten al principi però es fan molt repetitius.
L'expo de vibrants calamars del pintor a París, enormes obres que potser només veurem aquí:


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/el-dia-de-la-sipia/video/5581924/

Fèmines!

Quan els amics et protesten i defensen que el debat feminista està superat no ho accepto. Ja m'agradaria dir que les dones hem guanyat suports entre els companys homes. La veritat és que el feminisme és feble perquè només importem als polítics quan som en campanya. No es reacciona gaire a molts problemes que ens afecten, uns quants de molt greus:

• Assetjaments a les polítiques pel seu aspecte (vegi's atacs a les dones de la Cup o PP).
• Escandalosa quantitat de dones assassinades pels seus homes.
• Escassa quota de poder a empreses, càrrecs, etc.
• La paraula Feminisme està dimonitzada.
• Misogínia evident en la cultura visual actual.
• Lentitud per tramitar i aplicar Lleis d'igualtat.
• La trista evidència de que les joves estan exageradament pendents de la seva imatge.
• L'alarmant regressió que pateix la dona al món.
• La feminització de la pobresa.
• Les darreres agressions a Colònia i a altres festes
• Ensenyar és vulgar, cert, però també és greu defensar la insinuació, producte de la cosificació de la dona.

No acabo la llista: tenim conflicte per estona. Si no es fan feministes molts més homes i dones ho tenim pelut. I visca el pèl masculí i femení.

PS: Deixo l'article de la Rojals sobre l'Escarni. Molt oportú encara que vell.
PS2: ara m'adono que és el meu primer article del 2016.

Que tingueu molt bon any!

Merry Squidmas

Amics bloggers, passeu unes festes ben loligues! Una abraçada tentacular, que sigui una mica apretadeta.

BON NADAL

Ecos y sables

Que la saga Star Wars pasara de LucasFilms a la Disney no podía augurar nada bueno. El nuevo episodio, El despertar de la Fuerza, cuenta con una ejecución del arte digital impecable pero cae en una nostalgia agotada y con los nuevos tics emocionales a la moda. Y eso que el guión lo firma el mismo Lucas.

Salvando que la protagonista es una fémina! heroína que lo tiene casi todo, que el soldado afroamericano es bueno y el bravo piloto, un guapo latino, el resto de la trama vive y revive de ecos de los grandes capítulos que fueron el 4 y 5 (las naves, escudos, cantina, paisajes, imperios muy nazis y repúblicas) sin tener el lado oscuro bien representado. Porque el joven mimado (y mal actuado) Kylo Ren de las rabietas y el Líder Supremo, versión cutre potteriana del Innombrable son dos personajes fallidos que nos provoca muchas risas a los fans de la serie.

El BB8, nuevo robot muy presente, un esferito funcional que se hace querer (aunque dé ganas de desconectar cuando se pone triste-contento) por su diseño y agilidad, no compite con los droides clásicos. Pero, ay!, llegan los abuelos, Han y Leia y la cosa se pone muy fea. Suerte que el adorado Solo y Chew se pegan una par de autoparodias muy divertidas. Y Luke, que está muy breve e intenso, remata bien los largos 135 minutos.

Esperemos que los dos siguientes episodios tengan nuevos argumentos y alguna melodía memorable, ya que ni Williams se ha trabajado la música con algún gancho. El Universo Galáctico se lo merece.
Igualmente, hay que ir a verla, queridos starwaries.

Les gambes de Vincent van Gogh

Heus aquí un fragment de l'obra de van Gogh, girada, manipulada i brutalment estampada per no fer fàcil la recerca. Les pistes parlen de:

1. Amsterdam, capital del museu van Gogh on està l'original,
2. Theo, el sacrificat germà de Vincent, el pèlroig,
3. El bodegó de les botes velles del pintor*
4. Kirk Douglas i el seu conegut boig a la pel·lícula del 1956, La Passió de Viure.

Han arribat dues respostes correctes, la dels fidels i habituals guanyadors, Timamót i Allau. Tindran premi, per suposat!

Gambes i Musclos, 1886. 27x34
Un dels quatre bodegons que va dedicar el pintor a fruits del mar.
Pinzellada veloç, pastosa, valent contrast de vermells i negres.
Menjar fresc i fons abstracte amb algunes cebes?

*Sabates, 1888, Metropolitan

darrera pista

Concurs del dia 8

pista 3

Tercera pista del concurs del 8.
Pels que em coneixeu, sabeu que, dels seus bodegons, m'agraden molt els de sabatots.

pista 2

concurs del dia 8

Té moltes coses en comú amb:

Pista concurs ahir

Ja van set

Després d'un octubre i novembre muts i una mica avançat el desembre, toca celebrar el setè aniversari del blog, quasi abandonat, però que encara ha de donar les darreres cuades.
Repetim format de celebració amb mini concurs de pintura, avui amb set peces molt empastades i força marineres: Fàcil, fàcil. Enviar respostes al meu mail, kalamartinta@gmail.com.