Us podreu imaginar la il·lusió que et fa que l'Emili Manzano ens avanci que estrena un documental i que es titula El dia de la Sípia. Va de Barceló, Vila-Matas i París. Corre cap a la Filmoteca, a la sala gran, que el presenten l'escriptor, el nou conseller Vila i el propi Manzano. Com sempre fa ell i el JP Caja a Amb Filosofia, el guió i el muntatge (fets de píndoles de text, música i impecable imatge) ens xucla des del primer fotograma i ens decep quan trobes que s'acaba tan aviat.
No explicaré gaire cosa perquè ja està aquí disponible.
Fixeu-vos en les despintures i el lleixiu cremant i deixant un groc sipiesc.
Com parla Barceló del cromatofors i el VilaMatas dels cromatòfors.
Del retrat i l'autorretrat de l'escriptor.
De com se senten en pertànyer a una generació més que perduda (10 anys més grans que nosaltres).
Mallorca.
Els robustos bastidors de les teles del MB, quina fusta.
Dels acords guitarrescos, que impacten al principi però es fan molt repetitius.
L'expo de vibrants calamars del pintor a París, enormes obres que potser només veurem aquí:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/el-dia-de-la-sipia/video/5581924/
Entradas
ho sento però no em crec Barceló, i amb prou feines Vila Matas, el segón no ho se segur, però el primer nomès és un farsant, subvencionat per l'Administració això si i per perpetrant engendres com al Parlament de Brusel·les i altres bestieses.
ResponderEliminarno m'interessa tota l'obra del Barceló, però quan es posa a fer bodegons i animalons m'agrada moltíssim. També és un fan dels calamars i jo, com ell. Se li notà molt l'influent Kiefer al principi però té un camí propi que té altibaixos i molts d'èxits. No el trob farsant ni de lluny.
Eliminarah! alló que el calamar ha unit, no ho desfaré pas jo.
ResponderEliminarNo tinc criteri sobre Barceló i crec que solament el temps dirà la seva. Vila Matas és un escriptor d'obra molt desigual però me n'alegro de que hagis disfrutat.
ResponderEliminargràcies, Glòria!
Eliminar