Bcn Bombolla

enguany, un cartell una mica de cotó fluix amb reflexes que no s'entenen. Potser skyline?

No sé què hi veieu, però la meva primera lectura ha estat la bombolla immobiliària que arrassa l'Eixample. Ai, no, que són llambordes! vestigis dels carrers de Barcelona. Un cartell que sembla fet amb urgència, poc equilibrat i amb una desafortunada col·locació de les tipografies, allà, en el difícil horitzó on no se sap com acabar el camp de les pedres..millor tapem la junta amb el lema, oi?

Com diu el dissenyador, festa al cel i festa al carrer:

El dissenyador del cartell de la Mercè 2014 és Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), llicenciat en Belles Arts.L’artista ha dividit la imatge en dues parts, el cel i el terra, “els dos indrets on passa la festa”,  ha dit. Els dos espais estan separats per la inscripció “2014 mercès! Festa Major de Barcelona”. El cartell té també dues grans bombolles de sabó que volen representar “el caràcter divertit i efímer” de la festa. “He posat 2014 mercès per donar gràcies als ciutadans (per pagar 3.100.000 eurillos de res) i per dir que hi ha 2014 maneres de viure la festa”.

 Enguany la festa serà més llarga, tot  i que en dies com el dilluns 22 hi haurà poques activitats. La festa mantindrà el festival Mercè Arts de Carrer amb teatre i circ al parc de la Ciutadella i al Castell de Montjuïc. També hi haurà espai per als actes més tradicionals (correfoc, toc d’inici, jornades castelleres o la Cavalcada de la Mercè), així com els concerts del BAM i Mercè Música. 

El piromusical tancarà també els actes de celebració del Tricentenari. Bien!

Viure lliure? BigBangData

Per fi dues bones notícies a l'àmbit cultural: l'exposició Big Bang Data del CCCB i la creació del nou museu nacional d'Arquitectura a Montjuïc.

Mentre ho escric al FB i aquí, sóc conscient que em delato i que sóm dades. Envio a la xarxa un estat emocional positiu, els meus interessos, les llengües amb què m'expresso (i potser la meva orientació política), on podré ser localitzada i de pas faig -gratis- publicitat institucional. Una frase de res i molta informació que navegarà per cables submarins de secció complexíssima i s'emmagatzemarà en enormes tancs de dades, tan materials i calents com invisibles per nosaltres.

Escalofriante exposición, no sólo porque una sale hipotérmica, sino por la densidad de las explicaciones, artefactos, instalaciones de artistas e infogramas. Dos horas de visita, insuficientes. Nuestra época necesita entenderse a toda velocidad: la ciencia y la tecnología escriben nuestra realidad, los datos y sus formatos se desfasan, somos vulnerables.. pero también podemos crear nuevas bibliotecas no gubernamentales del conocimiento, exigir transparencia a organismos privados o públicos, colgar datos para un análisis común.

Imprescindible muestra sobre la nube de información, las redes y la ética del valor del dato.
(Abrigaos!  aquí, se derrocha aire acondicionado)



ENTREVISTA // Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris de Big Bang Data (VO Es) from CCCB on Vimeo.

Carmen Crespí Fontes

Autorretrato 

Os presento a la tía Carmen. Vive en este estudio del casco antiguo de Palma. Trabajadora incansable, gran cocinera, tiene unas manos de oro. Nos ha vestido con sus diseños y costuras. Nos ha retratado con maestría. Nos ha mimado siempre. Ahora nos toca enseñar lo bien que pinta a todos. Merece este post y muchos más porque la lista de su obra pictórica y escultórica es enorme. Enseñamos unas pocas obras, pero más adelante iremos actualizando el apunte con más.

Destaca como retratista como podéis comprobar en estos óleos de sus amigos Belén y Mariano, o en los carboncillos de los niños, o en mi querido retrato de Joan a los tres años. Expresión, color, miradas y semejanza, muchas horas de trabajo.

Belén

Mariano

J.

Joan

JL

El poeta Jaume Pomar

Detalle retrato de L.

Además de encargos de retratos, Carmen Crespí ha realizado numerosos bodegones de estilo académico con temas nuevos: mezcla flores y frutas con cartones, papel de aluminio, plásticos, en composiciones arriesgadas y luces comprometidas, incluso en carboncillo.

Tenemos pocas muestras de sus paisajes, tan mallorquines, frescos y optimistas. Sólo uno, pero vendrán más:

Y otras composiciones de figura humana en paisajes, interiores o en sueños.

Aunque no son tiempos para el figurativo, CC siempre ha sido fiel a su pintura cuidadosa, acabada y técnicamente impecable. Una larga carrera profesional dedicada a la enseñanza y el arte que queremos proyectar. 

Si alguno de vosotros está interesado en encargar o adquirir alguna obra, enviad un mail a kalamartinta@gmail.com y os pondré en contacto con Carmen enseguida.

CV

CARMEN CRESPI FONTES (Palma de Mallorca 1944)

Es licenciada en pintura por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona (1967)  y en escultura igualmente por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona (1983).

En 1975 obtiene el título de la Escuela de Diseño de Moda del modisto Pedro Rodríguez de Barcelona con  Matrícula de Honor.

En 1986 obtiene el nº 1 en las oposiciones de Dibujo y Color del  Ministerio de Educación en Madrid y elige como destino la Escuela Superior de Diseño de Palma de Mallorca, donde desempeña diversos cargos como la jefatura de los Departamentos de Modelado, Dibujo y Color, la Coordinación de Diseño de Producto y de Diseño de Moda y la Vicedirección de la Escuela,  hasta 2008.

Ha realizado retratos y trabajos por encargo, como los retratos oficiales del M.H. President del Govern de les Illes Balears, D. Antonio Cirerol (1987), del M.H. President del Govern de les Illes Balears, D Jerónimo Albertí (1990), y privados en España y en el extranjero.

En 2005 un dibujo suyo es seleccionado en el XV Certamen de Dibujo GREGORIO PRIETO, y otro en el XVICertamen del 2006.

En la actualidad se dedica exclusivamente a la pintura, alternando el trabajo en su taller con viajes y estancias por España y el extranjero.

Del mar al soterrani

Tenim doble tanda a la seu de la Casaramona: de la mirada fresca i optimista del mar de Sorolla a les joies que han passat per una campanya de restauració als soterranis del Prado.

Vam començar per El color del mar, títol ben escaient per la mostra de 80 marines (amb figura humana i sense) i autorretrat del propi Sorolla, que l'obre. Tenim apunts, fotos de l'artista i molta obra de gran format, amb domini de blaus i taronges, tècnica impressionista i magnífics reflexos blancs de llum enlluernadora. Passem de les platges populars i alegres de València, a les marees de Biarritz i una parada a sa Cala Sant Vicent. Sorolla, tot i que es fa repetitiu, té una pinzellada molt ràpida i segura, treballant el color amb mestratge a les grans masses de l'aigua.
Una pintura molt agraïda i exitosa.

Maria a Biarritz (1906)

A la segona exposició, La Bellesa Captiva, tenim una impressionant col·lecció d'obres, 135 peces de petit format (porteu ulleres de prop!) que fan un recorregut cronològic del millor que exhibeix el Prado, que passen desaparcebudes entre tantes obres grans a les seves sales i  que són un reflex de la riquesa i varietat del museu. Hi són tots els gèneres, temes i artistes.

Moltes meravelles del Renaixement i Barroc Flamenc, sorpreses del geni Velázquez, fantasies que deixen petits els artistes de Metamorfosis. Nusos a la platja de Fortuny que fan oblidar Sorolla. Ens podem apropar i gaudir de les pintures com feien els poderosos que les encarregaven, buscar bellesa i el refinament en el detall.

Una intimitat que emociona molt més, i si va lligada a una lectura lenta de l'obra i algú que en sap de textos bíblics, l'experiència és completa. Una peça, de tantes que em captiven, és aquesta: Un Filósofo (1635) de Salomon Koninck que el Prado no exposa en la permanent i que representa, com es feia habitualment amb els estudiosos, a un savi de llarga barba escrivint i desvetllant misteris:

Recomano començar per Sorolla, ja que es visita en poc temps, i dedicar més estona als tresors que formen aquest excel·lent  relat de la història de l'Art.

Barcelonins

Carles Barba, l' autor del curt

Imprescindible document dels habitants amb nom i sense nom d'una Barcelona desapareguda, la de fa cinquanta anys. Hi són tots. Els pobres i els poderosos. Els artistes i artesans. Una pel·lícula d'amateur que va merèixer un premi al 1975 i que hauríem de divulgar. Una joia que retrata la ciutat amb uns magnífics comentaris.
Agraïm als amics F Cornadó i J Pérez Andújar aquesta enorme descoberta, via FB, absolutament necessària per la nostra història. Crec que m'anirà molt bé mirar-la uns cops més abans d'atacar la novel·la Catalanes Todos.

METAMORFOSIS

 Starewitch (1882-1965)

Filmar fotograma a fotograma, donar ànima als objectes, crear titelles fantàstiques. Una labor minuciosa que ha de combinar imaginació, somni i realitat. Els artistes de l'expo del CCCB Metamorfosis estan lligats per la tècnica cinematogràfica i pels seus personatges i paisatges. Un àmbit per a cada artista:

1. Ladislas Starewitch, el pioner, amb més de 100 pel·lícules, a destacar de contes i insectes.

2. Jan Švankmajer, el transformador del cos humà, el pessimista i enorme col·leccionista. Escultor, grafista i tantes coses més.

3. Els bessons Quay, els més hermètics i alhora, més historicistes.

J Švankmajer,  nascut a Praga 1934.

Un veritable descobriment que no s'ha de perdre. No només per les filmacions, els ninos o les escenes, totes extraordinàries, sinó per les referències gràfiques i literàries i per damunt de tot, pel com i el procés creatiu. Quines vitrines d'instruments i despeçament de les parts de les marionetes. Quines curiositas que col·leccionen. Quantes connexions fem més enllà del què veiem. Només poso imatges dels creadors perquè els seus objectes lliures són una sorpresa darrera l'altra.

Els germans americans Quay, n. al 1947

Resta veure amb calma la filmografia, repetir la visita i potser anar amb nens per saber què senten amb animacions tan llunyanes a les del seu temps. Els farà por? Riuran amb els insectes juganers?

Les expos del CCCB són un valor segur des de fa 20 anys: felicitem al centre per la seva història. Espero que malgrat el poc públic (ahir érem quatre gats) segueixi oferint materials de tanta qualitat.

També, recordar el gran apunt que va dedicar l'Enric H March a la mostra, fa uns mesos.




* Com a punt final, uns Quay més comercials i que no passen de moda al video de la cançó de Peter Gabriel:

Desesperación

Minvant

Com deu passar a molts, arriba un punt en què l'activitat bloguera cau per molts motius: la mandra, no dic res interessant, ningú no em mira.. Al temible FB tot és més immediat i fàcil, postser més proper. Arribo a fer una desena de posts diaris personals, compartits, fotos directes del mòbil. Des que em van regalar un smartphone que Blogger se m'ha fet feixuc. Ni les vacances han ajudat a engrescar-me.
Moment frontissa: o tancar els Calamares o compartir aquí les mini-notícies que vaig posant al FB.
O podeu fer-vos amics de Carme Lula.

No patiu, que us segueixo i llegeixo igual. Admiro que sigueu tan diligents i constants. Felicitats!

Ramala calamar

Ha pasado mucho desde la última entrada dedicada a las simetrías. Una vez, JL me dedicó un palíndromo con la palabra Calamar. Y anteayer, pidiendo ayuda al gran palindromista del país, VCarbajo me envió una larga colección de la que iré extrayendo algunos muy ingeniosos. Empecemos con diez:

Así vas a Cala Mar: Ramal a casa (Visa).  (JL)

Aso calamares, será mala cosa. (JL i Babelia)

A babor, Ramal a Kalamar robaba.  (mío)

A mi calamar ama la cima. (Víctor Carbajo)

A Rut ni tal rodé «Derrámala calamar rededor: la tintura». (Claudio Verdú Egea)

Ajeno calamar brama la coneja. (Víctor Carbajo)

¿Amar? ámala como calamar ama. (Pedro Ruiz Lozano)

¡Oh! Camarera mala cocina titánico calamar: era macho. (Luciano Nimato)

Ora calamar, ora mal ácaro. (Harpo Marx)

Romano calamar avivará mala con amor. (Víctor Carbajo)

Habrá que ir completando el listado poco a poco y me gustaría que también intentárais escribir alguno. 

En castellano o en català.

Con calamar o calamares.
Más adelante votaremos por el más original.

rajar!

rallar!

anotar, ratona!

El mochuelo de Cuspiniano

Retrato de Juan Cuspiniano. Lucas Cranach el viejo.1502.

No era fácil el concurso. Además había invertido la imagen del ave, una vez recortada y ampliada, porque llevándola al Google-Images, salía la solución. Partía de este detalle, de bastante calidad, encontrado en la WGA, una web que visito con frecuencia. El mochuelo acompaña al ilustre doctor como representación de la sabiduría al igual que cuando se empareja con Atenea o sobre una pila de libros en muchas representaciones artísticas. 
Pero éste no es su único significado. Mochuelos y lechuzas pueden aparecer en escenas de crucifixiones y muerte al ser aves de la oscuridad; es uno de los animales impuros, como el cuervo, de la lista de Joel en la Biblia.

Johannes Spiessheimer (latinizado Cuspinian) fue un humanista en la corte de Maximiliano I, rector de la universidad y prefecto de Viena. Con motivo de su matrimonio, Cranach lo retrata con su mujer, Anna, en este díptico de paisaje contínuo y enmarcado por las copas de dos árboles simétricos. El fondo se llena de simbolismo con aves como el mochuelo, el águila y el cisne. Una estrella pintada en oro representa la Epifanía y las picudas montañas, el furor poético de Orfeo.

Los óleos pertenecen a la colección del museo Oskar Reinhart, en la ciudad suiza de Winterthur. Formato 60x45. Soporte: madera de picea (abeto). En el reverso quedan restos de las marcas-escudos de ambas familias, Speissheimer y Putsch.

LAS PISTAS:

1. Obra del XVI. 1502
2. Doble retrato: díptico del matrimonio
3. Expuesto en la ciudad de los seguros: Winterthur
4. Los novios se llaman Ana y Juan, latinizados de Anna y Johannes
5. Cuspiniano fue humanista, político, poeta y un montón de cosas más. Un sabio renacentisa ejemplar.
6. El mochuelo tiene trampa, está invertido. Rotando la imagen se puede encontar la obra en Google.
7. Cuspiniano aparece esculpido en su tumba, con frontales de madera, en la Catedral de San Esteban de Viena.

LOS GANADORES  por orden de llegada. Agradecería que nos explicaran con detalle cómo han llegado a la solución. Los caminos son inescrutables. 

1. Timamot, el terror de los concursos, la primera, sin necesidad de pistas.
2. JL, que pilló la trampa.
3. Assur, se guía con los nombres de la pareja.
4. Allau, que iba muy bien encaminado porque sabía que la ciudad era Winterthur.
5. ...

Felicidades a todos los participantes. A todos, todos. Y gracias por dedicar un ratito a la prueba!

EL PREMIO

El capítulo legendario de las aves rapaces de Félix Rdez. de la Fuente. De la serie que nos embobaba delante de la tele, previo embrujo por la fabulosa música de Antón García Abril en los créditos.
Destacar el Mochuelo (16'30''-18'30''), la más bonita de las especies estudiadas en el episodio: