domingo, 27 de noviembre de 2011

Le Corsaire al Liceu


 Com vaig enyorar els Ballets Russos del Diaghilev quan veia el Corsari del Mariinski. El tzar Gerguiev, director general i artístic del Teatre, sembla que s'hagi quedat amb la cosigna antiavantguardista del comunisme stalinista i accepti una imatge tan kitsch del ballet, per exportar-la. Segurament apadrinada pel seu colega Putin, l'exemple del bon gust, la companyia, plena de virtusosos solistes, compta amb uns dissenyadors d'escena i vestuari que ens la decoren amb ben poca traça.



Encara que es tracta d'uns història plena d'exotisme, no cal recarregar de penjolls, mocadorets de tots els colors i infinitats de pedres lluentones els ja classics vestits i tutús de ball. Tot ha de brillar: des del vas de vi fins les roques de la cova dels pirates. La cosa es posa insuperable quan de sobte al tercer acte, un tradicional cos de noies de blanc amb afegits de floretes que no venen al cas, aixequen uns arcs ben roses i ben cursis sobre un fons d'escena de riota.(això no passava amb el ballet de la ROH, amb un producte tan dinou i tan Petipa com la Bella Dorment).


  Com acostuma a passar-me amb els ballets clàssics, m'emocionen molt  més els solistes masculins que les dames. Aquests salten, volen i giren a la perfecció; a elles, les trobo tan encotillades amb els passos de sempre que sembla que només compleixen la norma. M'avorreixo i al mateix temps reconec que es belluguen amb una gran lleugeresa i elegància.

L'orquestra començà un pèl freda, però de seguida va lluir en tot els colors i matissos. Bravo pels músics i els ballarins, tots. Atenció al jove Alí (V Shklyarov), un ocellet blau que brilla sobre el conjunt, no per l'aparatós peto de joies que li foten, sinó pels salts acrobàtics i els seus girs impossibles.


www.btvnoticies.cat

8 comentarios:

  1. A menys que m'entri a l'abonament, procuro mantenir-me allunyat de tot el que tingui a veure amb el ballet clàssic.

    ResponderEliminar
  2. no m'estranya, Allau. Ahir la dosi de cursileria visual era quasi tòxica.

    ResponderEliminar
  3. totalment d'acord amb tu, nosaltres tambe vam estar ahir dissabte i la escena de las 26 noies vestides de rosa amb arcs florals la vaig trobar insuportable encara que la sincronització fos perfecta.

    ResponderEliminar
  4. És com el belcanto, però a la dansa. Hi ha coses que no es poden canviar i aquestes músiques tan quiques més val ballar-les amb aquestes coreografies.
    Ara bé, no crec que els musics de l'orquestra siguin els mateixos que el dia 12 ens faran el concert a l'Auditori amb els tres ballets de Stravinski dirigits pel tsar. Si és així, també són humans, per no fer més pupa, m'has entés, oi?

    ResponderEliminar
  5. Amics, només em queixo de la parafernàlia visual que ens van oferir. La qualitat dels ballarins i la perfecta execució dels grups va ser, dissabte, incuestionable.

    ResponderEliminar
  6. Estic absolutament d'acord amb tu Kalamar. La Companyia russa per mi immillorable i els ballarins que executaven els "solos" per quedar-se petrificat de tanta perfecció.

    En quant a la horripilant i carregada posada en escena ...."es lo que hay"...ja que casi totes les Companyies de ballets clàssics fan coses similars..... quantes mes lluentors millor i la veritat es que tira enrere.

    ResponderEliminar
  7. No sempre els russos son tan kitschs, basta veure els decorats de l'era Diaghilev, no us perdeu l'expo del Kxfòrum. Miquel, vau veure la Bella Dorment el curs passat? els vestits molt recarregats però l'escena era molt discreta i de vegades poètica.

    ResponderEliminar
  8. Intentarem anar a Caixa Forum un dia d'aquests. No recordo pas ara mateix si la Bella Dorment, la varem arribar a veure... jo diria que no.

    Una abraçada

    ResponderEliminar