viernes, 26 de junio de 2009
bons resultats de selectivitat?
Ens alegrem que els nostres fills hagin tingut un gran èxit. Aquesta és la generació que ha tret millor nota des de fa 10 anys, segons els alts càrrecs de l'administració. Però no ens ho empassem: m'agradaria que els nois fessin alguna de les proves de fa 10 anys i ja veuriem els resultats. Espero que els mitjans de comunicació no es quedin amb el titular i aprofundeixein més.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Desgraciadament, crec que als mitjans de comunciació els importa poc o gens les proves de selectivitat en concret i l'educació en general. Només quan hi ha informes que tenen interès mediàtic o quan hi ha un rerefons polític sentim parlar del tema. Nosaltres, els professors, ens hauríem de fer sentir més i alguna vegada contestar a algun periodista setciències que parla del que no sap:
ResponderEliminar"...La mayoría de estos futuros
universitarios no volverá
a estudiar lengua en su vida
y, sin embargo, será su herramienta
básica de comunicación.
Por tanto, han de conocer
a Carner y el exilio, han
de saber analizar una frase y
hallar sinónimos, igual que
han de poder hablar del exilio
interior de Julia (Ana María
Moix) o de lo que sea.
Lo triste es que algunos
docentes consideren difíciles
estos exámenes. ¿De verdad
queremos personas preparadas
o nos preocupa más que
no se nos traumaticen?".
Això és el que diu el senyor Magí Camps al diari La Vanguarida sobre l'examen de català a la sele d'enguany. A veure si algú li explica a aquest senyor i a l'opinió pública que els exàmens de català no els marca un temari establert en què s'especifiqui la matèria a examinar. No, la matèria ho és tot: tota la història de la literatura catalana, els gèneres literaris, la tipologia textual, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, dialectologia, fonètica...I tot això en només dos cursos. Sort que el senyor Ernest Maragall ens ha solucionat el problema, ja que abans abarcar tot això en tres hores setmanals era dificilíssim, ara, en reduir-nos el nombre d'hores a dues es converteix en impossible. Per què patir, doncs? Deixem que la societat pugui continuar criticant els mestres i deixem que els polítics ineptes visquin com a senyors.