jueves, 27 de agosto de 2009

Escocia




De este pais lluvioso, de paisaje esponjoso, verde y volcánico, he descubierto que, a pesar de una historia sangrienta y convulsa, tienen muchos inventores, y buenos escritores y artistas. La arquitectura de Edimburgo es austera y elegante, como en la New City, y la contemporánea, muy digna, a pesar de los reproches del prince Charles. Destaca el parlamento de Miralles, que hizo un buen ejercicio de integración delante de Holyrood Palace, fragmentando el edificio y usando, con capricho, materiales de excelente calidad.

Para meterse en la piel de los escoceses, nada mejor que leer a sus autores más aplaudidos, Ian Rankin (crime novel) y Iain Banks (fiction and crime).



jueves, 23 de julio de 2009

EXIT GHOST de Philip Roth


A veces me gusta opinar sobre un libro cuando llevo la mitad leido. De momento es un disfrute, como siempre, leer a Roth aunque repita arquetipos. Pero este Zuckerman no tiene nada que ver con el de la genial the Counterlife.¿ Por qué?
Un apunte sobre la cubierta de la versión inglesa, diseñada por el mítico Milton Glaser. Se entiende muy bien con sólo usar tipografia, color y textura, que sale el espectro...

sábado, 18 de julio de 2009

JONC estiu 09 simfonisme rus

Segurament un del millors concerts de la jove orquestra. Van estar a l'altura de les peces dels russos, que sonaven molt fluïdes, i es van concentrar bé malgrat alguns crits i sorolls. El concert, en benefici de la síndrome de Rett, va servir per veure que amb només una setmana d'assajos es pot treballar de valent i amb professionalitat. Felicitats!

domingo, 12 de julio de 2009

El mundo de ayer de Zweig



Lectura intensa e inquietante la de estas memorias póstumas de Stefan Zweig. Protagonista de la Viena de principios del XX, escritor de éxito y gran intelectual, vive de primera mano el horror de las grandes guerras, la caída de la civilización y el drama del exilio. Impresiona su visión de la modernidad "exagerada" y la defensa del pacifismo y de la Europa unida.

miércoles, 1 de julio de 2009

SALOMÉ


Bon montatge al Liceu, bones veus i discutible no-ball dels vels. Quin text sublim i cruel, quina música del meravellós Strauss! sort que el Liceu ens el torna a oferir el curs proper.

viernes, 26 de junio de 2009

bons resultats de selectivitat?

Ens alegrem que els nostres fills hagin tingut un gran èxit. Aquesta és la generació que ha tret millor nota des de fa 10 anys, segons els alts càrrecs de l'administració. Però no ens ho empassem: m'agradaria que els nois fessin alguna de les proves de fa 10 anys i ja veuriem els resultats. Espero que els mitjans de comunicació no es quedin amb el titular i aprofundeixein més.

martes, 5 de mayo de 2009

la JONC a Madrid i Barcelona

un programa valiente, se vio falta de ensayo en la 4º de Mahler, mejor las canciones de Strauss aunque a la cantante le faltó suavidad. Interesante la obra de Humet, que tocaron con entusiasmo estos jóvenes músicos. Ánimos a la JONC y a su director Valdivieso, que se deja la piel con ellos.

domingo, 3 de mayo de 2009

moda y arte


Jean Paul Gaultier es un prodigio en el mundo de la moda. Se puede comprobar en la colección de alta costura de primavera 09. Demuestra tener verdadero oficio cuando corta y mezcla texturas. Añade mensajes culturales de todo tipo: delicadas filigranas gráficas, el dominio del equilibrio blanco-negro, los guiños andaluces, las transparencias más elegantes.



From I to J a Sta Mònica


From 0 to 10 = un 5 pelat. Una instal.lació de Benedetta Tagliabue i Isabel Coixet força decepcionant. El passeig entre cel.les guiada per un sofert manipulador d'interruptors serveix per sentir uns audios d'algunes precioses cartes de John Berger. No m'arriba cap emoció; mil vegades millor rellegir-les a casa. Sí s'ha de reconèixer un notable treball de tall i soldadura de les malles que conformen el laberint. I també l'interessant entrevista a l'autor de Ways of seeing que va fer l'Emili Manzano al seu programa de tv3.(Berger a la platja)

sábado, 2 de mayo de 2009

policia i periodista suecs

Després de llegir a l'arxivenut Stieg Larsson, em quedo amb els policies de Mankell. El seu Wallander és un personatge molt més profund i imperfecte. A més li agrada l'òpera! Les històries són més lentes i es poden assaborir.Li podem perdonar, fins i tot, algun final poc creïble. Però tots dos autors tenen en comú que fan una visió de Suècia molt atractiva. No teniu ganes de visitar el país després d'un cas? Molt recomanable la traducció en anglès d'Ebba Segerberg. (Henning Mankell a la foto)

PD.Ja he acabat la sèrie Millenium: entreteniment:9, literatura:1. Potser la peli 1 més interessant perquè sents el suec, t'atrapa el paisatge i els primers plans dels personatges són de gran bellesa.