jueves, 21 de julio de 2016

Zauberflöte de cine



Pels que ens queixem que hi ha poc Mozart al Liceu, tenim dues oportunitats per gaudir de l'excelsa partitura de la Flauta Màgica, aquests dies i al setembre. Per una banda, el conjunt de les veus és més que notable, on destaquen per mi un potent Sarastro (Ivaschenko), una Reina que arriba molt bé (Poulitsi) i un Tamino (Clayton) noble, acompanyats per la nostra orquestra que em va resultar una mica plana.

A l'escena tenim un espectacle que és molt atractiu. Tot i que salta per sobre dels símbols de la maçoneria i l'espiritualitat de l'obra original, la idea de la llum de la saviesa es conserva amb una proposta visual molt dinàmica, feta de diferents animacions bidimensionals per a cada número.


La combinació de personatges del cinema mut, tan ingenu com apropiat, com Nosferatu, Keaton, Caligari amb el pianoforte (toquen Fantasies de Mozart) en les parts parlades=títols projectats, resulta molt proper i àgil. Per sort, la nostra cultura visual cinematogràfica és més rica que segons quins esoterismes de les lògies maçòniques, i casa molt bé amb la fantasia mozartiana.




Les projeccions sobre una pantalla propera al fossat es veuen bé, fins i tot pels que estem més laterals. Cada escena té una animació perfectament ajustada als petits moviments dels cantants i els girs de les mènsules a dos nivells on volen aquests. La proposta de video-art de Paul Barritt resulta molt imaginativa i un no parar de idees visuals. No hi ha temps ni per pair ni per memoritzar. Ombres, balls, fades, animalons i aquelles rodes dentades i perfils científics que tan ens recorden a Fritz Khan ! Una barreja de cinema americà i alemany ben mesurada amb algun estrany Boom Pop-art que no encaixa en la coherència iconogràfica del muntatge de la Komische Oper Berlin.

Apunteu-vos a la festa visual i al conte fantàstic d'aquest Singspiel, una de les òperes més brillants de Mozart. A més, surten uns loligos sipiescs! a la Prova de l'Aigua.

act. 30/07/16
Imatges molt presents a la Flauta: gràcies a l'Allau hem recordat l'escena de Dumbo i els elefants voladors i unes Triplettes de Bellevile:






17 comentarios:

  1. Ostres, molt bona crítica i l'obra sembla que està molt bé. He entrat per comprar entrades i els preus estan pels núvols... Ni ara ni setembre.

    Ara bé, reconstruir un teatre d'òpera amb els incovenients que tenia és un atemptat a la intel·ligència. Què fan tants seients sense visibilitat si l'òpera és un espectacle complert? Goma2 i a fer un teatre d'òpera on hagi visibilitat per tot arreu! Menys dauradets carrinclons i més pensar amb el públic! En fi, désolé...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Qui va decidir-ho és gent que no paga mai entrada i que té les millors butaques a la seva disposició. Visió total i comoditat absolutes. S'enten ara, oi? El Liceu de tots, sí, però una mica més d'ells sí que és. I aixi va tot...

      J.Olivé.

      Eliminar
    2. Ostres, no hi havia pensat!

      Tenint en compte que el 30% de les entrades és amb visibilitat restringida és una explicació més que raonable!

      Eliminar
    3. diria que és molt més que el 30% !

      Eliminar
  2. Totalment Galde! Per una vegada que Pujol i Maragall arriben ràpid a un acord i és per reconstruir-lo. Gran errada! Jo quan veia el fum des del parc de la Ciutadella vaig pensar, què bé tindrem potser teatre òpera de nova planta a la zona de Glòries

    ResponderEliminar
  3. Me alegra mucho saber que te ha gustado. Para mí fue una fiesta.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. la viste en Madrid? un disfrute para mí, y por lo que estoy leyendo ahora para la crítica de la prensa.
      buen verano, desertor!

      Eliminar
  4. Lo trascendent i lo intrascendent, lo sagrat i lo popular, lo espiritual i lo vital es complementen, convergeixen i fins i tot es parodien mútuament. La producció, sensacional, magnífica, ens mostra lo que la meravellosa música de Mozart conté i ens ofereix: els valors de la il.lustració en un embolcall de conte de fades! I per descomptat, la teva crònica m'ajuda també a entendre més elements estètics que havia passat per alt. Gràcies!

    J.Olivé.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. el dimecres va anar molt bé. L'orquestra millorable i l'espectacle molt ben traçat. De vegades penso que el propi Mozart se n'enfotia dels maçons amb aquesta òpera i per això aquest toc de Slapstick li convé.
      gràcies a tú!

      Eliminar
    2. Es que Papageno es la contrafigura de Tamino, i hi ha momens que sembla que s'en foti d'ell (ja en el primer diàleg, per exemple). Aixi de clar. S'ha de remarcar que Mozart li reserva a Papageno tres àries i dos duets, més que a qualsevol altra personatge de l'òpera, per important que sigui. I al segon acte, les intervencions de Papageno són pura parodia del ritus iniciàtic maçònic. I és que Papageno aporta també molta ètica i...filosofia! :-)

      J.Olivé.

      Eliminar
  5. Crec que no acaba de resoldre bé el moviment dels actors quan no tenen els peus posats a terra, i l'estètica podria ser millorable (la personificació de la flauta, per exemple). Però és un muntatge ple d'idees encertades que ajuden a unificar una òpera tan sublim i tan difícil de conjuntar.

    ResponderEliminar
  6. I no heu citat encara els "Elephants on Parade" de "Dumbo" i les tres dames que són en realitat "Les Triplettes de Bellevile".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. cert, sí, vaig pensar amb el somni Dumbo !
      ara miro qui són les Belleviles..
      l'estètica és estranya, suposo per buscar la màxima ingenuitat.

      Eliminar
  7. Em va agradar molt especialment Ivaschenko en el paper de Sarastro, en general els cantants bastant bé. Coincideixo amb què l'orquestra va estar una mica fluixa. Però estic en total desacord amb l'escenografia, em sembla que fer una òpera en dues dimensions és empobrir l'espai escènic, redurir la posta en escena al pla d'una ficticia pantalla de cinema es desaprofitar l'espai. Resulta atractiu per què és innovador i m'agrada que facin experiments d'aquest tipus, però en aquest cas sembla que hagin posat l'obra de Mozart al servei del caprici i la vanitat de l'escenògraf. Encara ningú m'ha pogut explicar per què han eliminat els recitatius i, tanmateix, m'ha semblat injustificable la "intromissió" d'un pianoforte amb fantasies alienes a la Flauta Màgica, això crec que no té cap sentit. Falicito molt especialment els tècnics i dissenyadors de les projeccions i de la il·luminació, però fent un balanç de tot plegat no puc aprovar l'obra, de nota li posaria un 1'5 sobre 10(sempre he qualificat molt baix, ja semblo en Moneo)
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. què dur, sr Cornadó !
      fer una òpera plana té el seu mèrit !

      Eliminar
  8. Ei, els elefants rosses!!! Quina por em feien de petit! Saps que diuen que aquesta escena va esser dissenyada per Dalí?
    Salut!
    Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. això em van dir, i mira que no li agafo el què al sr Dalí..
      però els elefants són un malson ben parit

      Eliminar