Un sopar òpera al Santa Mònica, un somni aparatós on els encerts són els plats i alguns experiments musicals. Les imatges que es projecten sobre parets, programa i taula, un malson del mal gust.
No s'entén la tria de comensals i ens quedem amb les ganes de saber la seva opinió. Què en pensava el mestre Pons i el Barceló?
Un experiment que no es pot comparar amb l'òpera, senyor Argullol! ni Wagner, ni Siegfried.
Els plats, per sí sols, com aquestes precioses pomes de les Hespèrides, són òpera: sabor, olor, color, textura, so i llum. La resta és saturació i sobreabundància.
Cliqueu sobre el documental EL SOMNI, fins al dia 26. Més info al web: Aquí.
Entradas
El mestre Pons no soc jo, no...?
ResponderEliminarpotser sí, al músic no se li veu ni un pèl! ;)
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
EliminarNo pinta bé i només hi faltava la teva ressenya.
ResponderEliminarBon dia, Glòria! alguna cosa m'interessa, com els plats, molt estètics.
EliminarJa m´agradaria mengar de postre una tarta tatin de poma de les Hespérides tot sentint òpera.
ResponderEliminarSalut!
Borgo.