viernes, 18 de octubre de 2013

Filharmònica d'or (1)

Acabada d'inaugurar, la façana era de formigó pintat

Scharoun ja era un gat vell quan es va acabar la primera sala de la Filharmònica de Berlín, ara fa 50 anys. La seva arquitectura orgànica, lliure i funcional alhora, es manifestava i era reconeguda a la fi, després de guanyar el concurs del 1958. La Filharmònica s'havia de situar en el nou fòrum cultural de la ciutat i seria el seu primer edifici. Després vindrien altres grans obres estatals com la Biblioteca (d'ell mateix) i la Neue Galerie de Mies.

El primer concert ,15 oct 1963, amb la Novena de Beethoven


Amb una idea tan bàsica com posar la música en el punt central, el disseny resulta del tot innovador ja que el públic escoltarà al voltant del pòdium de l'orquestra des de grades i terrasses irregulars i entrarà per molts accessos. El propi Karajan, director titular llavors, està entusiasmat en veure què bé es resol la ubicació dels oients i la qualitat sonora de l'espai que parteix del pentàgon central, el polígon d'or.

primer esbós de la secció de la sala.
esquema acústic que tira a pentagonal
Maqueta 1:9 per fer proves acústiques.

Per aconseguir una bona acústica, fóra important mantenir una secció irregular i evitar reverberacions: la forma resultant, valenta i punxeguda, ho feia amb èxit ja que les distàncies sumades de les ones sonores i el seu reflex són constants per qualsevol espectador. I a més, la forma exterior de la carcassa explica estrictament la geometries de l'interior, com mana el funcionalisme més pur.




El sostre és en sí mateix un gran exercici de disseny i d'acústica: un gran llençol curvat es forada de punts de llum, es plega en petits triangles i se li penja un harmoniós conjunt de cilindres-focus i xapes de fusta suaument ondulada. El gran espai de la sala es torna encara més acollidor i tots aquests elements ajuden a crear una atmosfera íntima.



Quines ganes d'anar-hi, seure i sentir a la millor orquestra, que per celebrar els 50 anys de la Filharmònica nova, ens regalaran un concert en directe el diumenge proper a les 20.00. Rattle, Uchida i un programa variat i atractiu, com sempre, amb Gabrieli, Rihm, Vaughan Williams, Beethoven, Kurtág, Berlioz.

I ara, una mica més de Hans Scharoun, un arquitecte reflexiu i particular, que es va escapar de les etiquetes:



11 comentarios:

  1. Digue'm antic, però l'exterior em sembla horrorós (i, com diu en Joaquim, el barri té delicte). L'interior també despista un colló. Vaig presenciar una passió de Bach/Mateu segons Helmuth Rilling. No sabia cap a on mirar. L'acústica m'imagino que subsanava les mancances visuals.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Potser les plaques daurades no ajuden, a mi m'agrada la purera i pobresa del formigó amb els ulls clavats i els volums del foyer i altres clarament diferenciats de la caixa de la sala. De la visibilitat no en puc parlar, encara no hi he estat. Millor mirar a diferents punts, no trobes? així no agafa tortícolis.

      Eliminar
  2. A mi m'agrada però trobo que l'Auditori el recorda molt.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ho dius per l'interior? no massa, en Moneo va fer masses terrasses paral·leles al rectangle de la sala i aquí l'acústica es va resentir.

      Eliminar
    2. No ho puc evitar però l'edifici d'en Moneo em recorda una bona construcció d'un polígon industrial. Pel que fa a l'interior diré que la profussió de plans paral.lels provoca reverberacions indesitjables, això queda sol.lucionat en l'auditori de Berlín.
      Salut
      Francesc Cornadó

      Eliminar
  3. Magnífic edifici, l'arquitectura de Scharoun és de gran qualitat. L'auditori no té cap drac que et distregui, ni enrajolats identitàris que destorbin l'atenció de la música, no hi ha cavalls rampants que amenacin els espectadors, no hi ha cap claraboia de colorins que pengi. L'interior está pensat per a interpretar i escoltar música i no pas per a contenir patriotismes, l'edifici serveix per allò que es van necessitar, és funcional, modern, racional, ben construit, fidel al coneixement i sentit del seu temps. Es un auditori i res més i res menys, que Déu n'hi do.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. 100% d'acord, i si també ho diu en Karajan, encara més. Quines ganes d'agafar l'avió i estar allà, al millor auditori amb la millor orquestra!

      Eliminar
  4. Per fora em va semblar un container, i per dintre, em vaig quedar amb les ganes

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. és que ha de ser un container, per suposat, no un palauet. I la sala ben diferenciada de la resta, que els usos són molt diferents. Quina sinceritat desprén l'edifici.

      Eliminar
  5. Estèticament, per fora sobre tot, no em comvenç. Espero que l´acústica sigui bona.
    Molt bona l´analogia que has fet amb la foto del torero i l´ull de la pobre Esther. Em sembla que han tornat a fer el ridicul amb tanta correcció politica.
    Salut. Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Res, Borgo, quan vagis a Berlín, jo ho tinc pendent, canviaràs d'opinió..mentre, pots anar mirant això:
      http://www.youtube.com/watch?v=9dripKduKX4
      mareja una mica però dóna idea de l'espai, tan interessant.

      Eliminar