domingo, 13 de octubre de 2013

Crisi i cultura

Les butaques del Perejaume.


Quan ahir sortia del concert de l'OBC, lamentant amb els músics la buidor de la sala de l'Auditori, em qüestionava si les polítiques educatives havien donat fruit. Mai s'ha ensenyat tanta música, plàstica creativa i educació visual a les escoles. Com es possible que havent tants estudiants de disciplines artístiques els museus i els equipaments culturals els trepitgem només els més grans? Els joves ( i no tan joves) no estan disposats a pagar tant per cultura, més aviat estan acostumats a baixar-se molts continguts sense gastar un duro.

Sens dubte s'ha de fer un gir en les propostes i finançament dels productes culturals. Potser no ens agradarà veure-ho: perdrem molta cultura clàssica en el camí, consumirem via pantalla individualment a casa i els grans edificis restaran obsolets? Ja ens podem anar fent a la idea. A Barcelona només triomfa el Sònar..

des del CCCB ens arriba:

Durant els dos dies del debat “El sentit de la cultura”, vam entrevistar alguns dels ponents i moderadors de les taules rodones per saber la seva visió d’alguns dels temes que van sorgir durant les xerrades al Teatre CCCB. Està la cultura en crisi? Quina cultura? És cert que existeix una davallada de públic en les activitats culturals? Hauríem de pensar en nous models de gestió i administració dels projectes i les institucions? Quin és el retorn social de la cultura? I la relació entre la cultura i l’Estat? 

9 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Naturalment que s'ha de fer un gir total sobre la forma de finançament de la cultura, però per a fer-ho cal gestors que siguin cultes. No vull dir que no hi hagi persones que no siguin capaces de redreçar el panorama cultural, i són, però malauradament els càrrecs de responsabilitat o bé están ocupats per personal inculte o per algú que està massa lligat de peus i mans. Cal dir també que mentre es consideri la cultura com un mer producte mercantil, res de bo podem esperar, així les coses només podrem veure cultura-espectacle, quelcom que no té res a veure amb la llibertat i noblesa de pensament.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I tant, tenim uns ignorants davant de les institucions culturals i això ho dic amb molta tristesa. Jo esperava molt més del Mascarell: no ha donat cap mostra de sapiència, per exemple, musical.

      Eliminar
  3. Creo que lo tienen mucho peor los artistas que nosotros, que perderemos mucho, pero seguiremos disponiendo de la ingente cantidad de música, literatura y arte que se ha acumulado a lo largo de la historia. Respecto a la educación musical, hace ya mucho tiempo que tengo claro que lo que hace falta es educación, sin más. La otro, si ha de venir, vendrá por si sólo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Se invierte mucho en educación, no lo suficiente, sí, pero tengo la sensación que no solidifica. Los artistas saben espabilar solos, pero el acceso de todos a la cultura es otra cosa, ha de ser mucho más subvencionado. El auditorio de Madrid se llena por sus buenos precios.

      Eliminar
  4. Crec que la cultura està passant per un moment de transició. Hem passat d´una cultura cara i elitista al "tot és de franc" i baixem- ho tot. Si, cal fer un gir i trobar la millor solució. Quina és? Bona pregunta.
    Salut. Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Serà un equilibri complicat i per això necessitem bons gestors i polítics cultivats. Per ara, absents a la casta que ho manega tot.

      Eliminar
  5. Com diu bé un dels ponents, canvien els hàbits de consum, s'encomanen les tendències via xarxa i això fa forat i del gros. No hi fa res la qualitat. En telèfons mòbils, per exemple, cau una marca bona perquè el públic ha fet favor a una altra, i perquè la influència ara és mundial.
    En literatura, puja una obra si té bona promoció darrere i el públic es creu aquesta promoció; llavors, com a borrecs, consumeixen un producte i no un altre que potser resultaria més bo.
    Cal observar societats més evolucionades que la nostra, que aquí encara 'mana' la podridura televisada que demanen els espanyols.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ja ho pots ben dir, Olga, els ponents no parlen de qualitat. Crec que molts francesos i alemanys (més evolucionats) consumeixen molta tele-escombraria, futbol i bestsellers de baixa tinta. També és cert que ciutats petites alemanyes tenen simfòniques pròpies i omplen els seus auditoris. Aquí a Catalunya gairebé no podem mantenir l'OBC, penós.
      Abraçada.

      Eliminar