domingo, 9 de diciembre de 2012

un altre Sant Jordi



 Els dels peus no és un altre que Sant Jordi, heroi i màrtir, patró de Catalunya i Grècia i de tants altres llocs de l'Europa continental. El pintà el mestre de la pintura gòtica, Bernat Martorell*, cap al 1437 a un retaule que era encàrrec de la Generalitat però que acabà desmembrat: la part central on el Sant mata el drac és a Chicago i els quatre laterals de format molt vertical són al Louvre. Els van portar fa uns mesos a una exposició al MNAC, absolutament inoblidable per les meravelles del Gòtic que aconseguiren prestar-nos.




El fragment del concurs del passat dia 4 mostra el darrere detallat d'un cavall blavós amb un tàvec o una mosca, símbol de Belzebú o el dimoni, el mal i la pesta (la mosca torna a aparèixer a les altres parts, la veieu?). Arrossega al màrtir nu pel camí cap el suplici final, la seva decapitació. Es pot observar a les taules que prèviament havia estat ajusticiat i flagel·lat. És l'altre història del cavaller noble i cristià poc coneguda: al segle IV sota l’Imperi de Dioclecià, optà per morir, suportant set anys de martiri, fidel a les seves conviccions religioses.

Del retaule es va perdre el Calvari (forat superior) i la predel·la 


Aquestes quatre taules al tremp sobre fusta de roure i de format 107x53 eren les joies de la mostra. Per passar-hi hores admirant tota la gamma dels colors, l'elegant naturalisme, els detalls de pinzellada fina i un concepte de la llum molt imaginativa. Els rostres expressius, els vestits rics i els símbols fan del mestre Martorell un dels més destres del que diuen Gòtic Internacional, d'influències nòrdiques. Era la primera vegada que tornaven a Catalunya després d'un segle de la seva exportació.

operaris col·loquen amb un ordre no cronològic les quatre fustes a l'expo

Pel que fa al concurs, heu estat un quants que tard o d'hora heu encertat: per ordre d'arribada, en primer lloc el JL, i segueixen la Timamót, la Marga, el Xavi C, l'Allau, l'Enric i l'Alex Ros (no confondre amb l'altre Alex Ross, el del The rest is noise :D ). Com que no vull deixar a ningú sense premi, tingueu paciència i aviat us arribarà a travès d'un post a propòsit. Moltes gràcies per participar!


*EL MESTRE DE SANT JORDI


Un llarg camí, ple d’obstacles, acompanyà la identificació de l’autor d’aquesta obra mestra de l’art català. La fragmentació del retaule va fer perdre el record de la unitat del conjunt. Es conserven cinc de les taules que composaven el retaule, i, en ser venudes per separat, van anar canviant de titularitat, fins arribar, una a l’Art Institute de Chicago i quatre al Musée du Louvre de Paris.
La dispersió geogràfica de les peces va afavorir diferents estudis, que des de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle XX, van ser portats a terme per especialistes d’arreu que reconeixien, sota el nom de Mestre de Sant Jordi a un pintor de gran vàlua, al que atribuïen per filiació estilística altres obres de similar qualitat, però del qual se’n desconeixia l’origen. El misteri sobre qui s’amagava rere aquestes produccions només podia ser desvetllat amb un testimoni documental que en donés la paternitat definitiva. L’enigma es va solucionar quan, en plena guerra civil, es va trobar a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, el contracte del retaule de Sant Pere de Púbol, un conjunt amb un estil molt proper al Sant Jordi de Chicago i obra de Bernat Martorell. Havien calgut cinquanta-set anys d’estudis per desvetllar un dels grans misteris de la pintura catalana: Bernat Martorell, el pintor més sol·licitat de la seva època, el que havia acaparat els millors encàrrecs era, sens dubte, el Mestre de Sant Jordi.

10 comentarios:

  1. Al final es que no sabía exactamente lo que preguntabas, di, gracias a Google, con Martorell y después con el retablo, pero pensaba que la el juego consistía en adivinar un juego de cuatro participantes, jajaja.

    ResponderEliminar
  2. ...pensaba que lo que había que adivinar era un juego que requiere de hasta cuatro participantes.

    ResponderEliminar
  3. ya me extrañaba, Maac que no dieras con la respuesta. Tendré que esforzarme más en los enunciados :( qué fácil es que haya mal entendidos. Las palabras.. jajaja lo del parchís ahora lo pillo.

    ResponderEliminar
  4. Me doy por muy bien premiado con salir el primero en un apunte tan bueno y con descubrir este precioso cuadro, que ya veo que me perdí. En todo caso, modérate con el premio, que luego los demás quedamos fatal :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. soy una virtuosa de la austeridad y la moderación, JL, lo que me gusta es que el post sea de tu agrado. Descubrir los cuatro laterales este verano fue una gran acontecimiento.

      Eliminar
  5. No veas lo que me costó dar con él... Yo también me perdí la exposición :-(

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. un día me explicaréis el camino hasta llegar a la solución, me parece más interesante el camino que el final..Tampoco lo viste en el Louvre? pecadora.

      Eliminar
  6. Invitación
    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y deja un comentário, para YO, seguí en su blog con facilidad.

    Yo, estoy te seguyendo.
    Abrazos, del Brazil.

    www.josemariacosta.com



    ResponderEliminar
  7. És molt interessant la història d'aquest sant que té resonàncies clàssiques (Perseo i Andròmeda), egípcies (Horus i Seth), orientals ("Les mil i una nit" per la història del tribut en forma d'ovelles i, quan s'acaben aquestes, en forma de donzelles), i que és dubtosa l'autenticitat de la seva existència, malgrat ser patró de tants territoris i tenir tantes relíquies escampades.
    La pista de "fill de carnicer" va ser definitiva. Ja em semblava que els detallets i el colors eren tardogòtics, però no vaig veure l'exposició del MNAC i no recordava que en Bernat Martorell tingués un retaule sobre Sant Jordi. En canvi els florentins com l'Ucello o el Pisanello sí que havien pintat el tema, amb molts detalls anecdòtics.
    En quant a la "mosca collonera" no em facis dir en quin ministre he pensat immediatament...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quin complement tan interessant, Timamót. Sant Jordi, tan misteriós com l'apostol Santiago..de mosques colloneres veuràs unes quantes aviat. Wertígen tindràs.

      Eliminar