sábado, 23 de junio de 2012

Casa de barrets


Hauria d'haver titulat l'apunt amb Mi otro Mendelsohn (2), però sent com és aquest edifici una fàbrica de barrets, ho deixem tal qual. Quan les famílies Hermann i Steinberg deixedeixen fusionar les seves empreses al 1921, encarreguen a un amic seu,  l'Erich Mendelsohn, una nova fàbrica a la zona industrial textil de Luckenwalde (Brandenburg) que en menys de dos anys estarà acabada. 


A una superfície de 10.000 metres quadrats es desenvolupen quatre naus, oficines, les sales de calderes i turbines i les seccions de tint. Mendelsohn està realment ocorrent a aquesta darrera peça,  el sostre de la qual s'aixeca en forma de gran i original barret-xemenia piramidal per ventilar amb més tirada. Aquesta peculiar coberta de formigó, fusta i vidre es converteix de seguida en un segell distintiu i conegut del polígon, el Capell de Luckenwalde. L'arquitecte va estimar sempre molt aquesta obra i la considerava millor, fins i tot, que la Einsteinturm.


Darrera Mendelsohn, al 1933 també van haver d'emigrar els empresaris i les naus van ser algunes destruides i d'altres utilitzades per fabricar munició i armes antiaèries pels nazis. L'Alemanya comunista les va aprofitar com a plantes textils. Amb la caiguda del mur al 1990 es va començar la restauració que ha posat al descobert l'estructura de formigó, els marcs de fusta, envans i façanes amb jocs de totxana. Tot el complexe es va considerar monument nacional, com tants d'altres de l'Est germànic, on es recupera amb cura i valora molt el patrimoni industrial.







És una obra que menciona molt de passada en Zevi als seus tractats i he de dir que, malgrat ser tan avançada al seu temps i tenir una geometria tan valenta no m'apareix als meus apunts de història de l'arquitectura.  La vaig descobrir de casualitat preparant el post de la torre Einstein. 




4 comentarios:

  1. Quan em parlen d'alemanys i xemeneies m'entren calfreds! Malsons sense sentit a banda, perquè Erich Mendelsohn era jueu, les naus són magnífiques, amb aquestes immenses claraboies que permeten que entri la llum solar en totes direccions.

    Segur que amb l'aïllament de la DDR s'hi han conservat més meravelles com les del Erich Mendelsohn. Estarem a l'aguait!

    ResponderEliminar
  2. No havia pensat en la xemeneia del terror, el que sembla clar és que tenyir devia ser llavors molt tòxic pels obrers.
    He llegit que els Amics de Mendelsohn tenen al Capell la seva seu.

    ResponderEliminar
  3. No recorda cap xemeneia del pànic. Deu ser una construcció molt pràctica amb espais generosos i definitius com és habitual a Alemanya però no hi ser veure valor estètic.
    Gràcies Kalamar!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ho entenc, Glòria, però a mi m'agraden els seus detalls i geometries, petita deformació professional.
      un petó!

      Eliminar